Climent V

(segle XIV , Spanish chapelle )
Nom original	(la) Clemens PP. V
Biografia
Naixement	Bertrand de Got 1264 Useste (Gascunya)
Mort	20 abril 1314 (49/50 anys) Rocamaura
Sepultura	Collegiale Notre-Dame d'Uzeste (en)
195e Papa 13 juny 1305 ? 20 abril 1314 ←  Benet XI ? Joan XXII  → Arquebisbe catolic 23 desembre 1299 ? ←  Enric de Ginebra ? Arnaud de Canteloup  → Diocesi: arquebisbat de Bordeus Bisbe diocesa 28 marc 1295 ? ? Boson de Salignac (en)  → Diocesi: bisbat de Comenge
Dades personals
Religio	Esglesia Catolica
Formacio	Antiga Universitat d'Orleans Universitat de Bolonya
Activitat
Lloc de treball	Avinyo (1309–1314) Estats Pontificis Roma
Ocupacio	bisbe catolic  (1305–) , sacerdot catolic
Participa en
16 octubre 1311	concili de Viena
Familia
Familia	Famille de Goth (fr)
Pares	Bertrand de Goth (en)   i  Ide de Blanquefort (en)
Germans	Berard de Got

Climent V ( Vilandraut , 1264 - Avinyo , 20 d'abril de 1314 ) va ser Papa de l' Esglesia Catolica del 1305 al 1314 . Els aspectes mes importants del seu pontificat van ser la supressio de l' Orde del Temple i el trasllat de la seu pontificia a Avinyo .

De nom Bertrand de Got , en finalitzar els seus estudis de Dret canonic a Orleans i Bolonya va ser nomenat canonge a Bordeus , vicari general a Lio , capella del papa Bonifaci VIII , bisbe de Comenge i, el 1299 , arquebisbe de Bordeus . ^[1]

Eleccio [ modifica ]

La seva eleccio es va produir el 5 de juny del 1305 despres d'un interregne d'onze mesos ocasionat per les disputes que entre cardenals francesos i italians es van donar al conclave celebrat a Perusa .

Cridat per a la seva coronacio, ja que en no ser cardenal no es trobava present al conclave, no es va desplacar a Italia sino que va elegir la ciutat de Lio per a la seva entronitzacio, la qual va tenir lloc el 14 de novembre del 1305 , a l'esglesia de Saint-Just, comptant amb l'assistencia del rei Felip IV de Franca . Aquell dia, quan la comitiva baixava des de l'esglesia de Saint-Just cap a la catedral, un mur es va ensorrar cosa que va causar la mort de dotze persones i va fer caure el papa de la cadira en que era transportat. Carles de Valois , germa del rei, recolli la tiara del terra i li torna a posar a cap. El poble assistent, va fer correr el rumor supersticios que aixo seria un mal presagi del seu mandat. ^[2]

Climent va estar durant tot el seu pontificat subjecte als desigs de Felip IV, i tot just ser coronat, el seu primer acte va ser el nomenament de nou cardenals francesos propers al monarca frances. ^[3]

Convertit en una mera eina a les mans de Felip, va anul·lar el 1306 les sentencies eclesiastiques que aquest considerava contraries als seus interessos, especialment les butlles Clerecis laics i Unam Sanctam que havia promulgat Bonifaci VIII. ^[3]

Supressio de l'orde dels Templers [ modifica ]

El 13 d'octubre del 1307 , Felip IV endeutat amb l' Orde dels Templers , va ordenar l'arrest de tots els templers que es trobessin en territori frances acusant-los d'heretgia, encara que la seva veritable motivacio va ser apoderar-se dels nombrosos bens que l'Orde tenia a Franca i evitar el pagament dels deutes que mantenia amb aquesta.

La detencio dels templers sense l'autoritzacio del pontifex, de qui depen directament l'Orde, fa protestar Climent pero Felip el convenc presentant-li les confessions obtingudes sota tortura i aconsegueix que el Papa promulgui la butlla Pastoralis praeminen que decreta la detencio dels templers a tots els territoris cristians. ^[4]

Pressionat pel rei frances, Climent convoca, el 1308 , mitjancant la publicacio de la butlla Regnums in coelis el concili de Vienne que celebrat entre el 1311 i el 1312 il·luminara la butlla Vox in excelso per la qual se suprimia, encara que no condemnava per heretgia, l'orde templer. ^[5]

Avinyo [ modifica ]

El 1309 Climent V trasllada la seu papal de Roma a la ciutat d' Avinyo que llavors no era territori frances, ja que pertanyia al Regne de Napols .

El trasllat va tenir inicialment un caracter provisional motivat per la situacio d'inseguretat i caos en el qual es trobava Roma, immersa en lluites i intrigues politiques, i per aprofitar la relativa proximitat amb Viena del Delfinat on, el 1311 , se celebraria un concili ja convocat. Pero el que es va iniciar com un acte passatger va esdevenir permanent fins al 1377 , encara que sovint va residir a Poitiers i, durant set pontificats, Avinyo va ser la seu pontificia, coneixent-se historicament l'esmentat periode com "la segona captivitat de Babilonia" ^[a] . Aquest periode finalitzara quan el papa Gregori XI retorni a Roma .

Altres fets [ modifica ]

Climent V va completar el Corpus Iuris Canonici amb la publicacio d'una col·leccio de decretals coneguda com a Liber Clementarium . Va fundar aixi mateix les universitats de Perusa i Orleans .

Despres de la batalla del Cefis (1311), en la qual la Gran Companyia Catalana conqueri el Ducat d'Atenes , Climent V excomunica els almogavers en un intent fallit d'obligar-los a retornar les terres al Casal de Brienne . No els aixecaria l'excomunicacio fins al 1346, quan l'agreujament de l'amenaca turca a Orient feu que la Santa Seu adoptes una politica mes realista. ^[7]

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com De fasciis Aquitanicis (Dels llacos d'Aquitania), citacio que fa referencia a que va ser arquebisbe de Bordeus , a Aquitania , abans de ser elegit pontifex i a que al seu escut d'armes figuren tres fasces en gules ^[b] .

Els pecats de Climent [ modifica ]

Va correr el rumor, ja que havia arribat a ser Papa sense ser cardenal, que havia aconseguit el carrec pontifici mitjancant suborns. El segon pecat que se li atribuia era el de la simonia , per haver col·locat en seus importants els seus familiars. El tercer el de trencar la promesa de celibat , era sabut que tenia una amistancada, Melisande de Perigord filla del comte de Foix en la qual, segons la dita popular, gastava mes diners que en recuperar Terra Santa. ^{[8] [9]} Guillaume de Nogaret , ministre de Justicia del rei va fer circular pamflets en que denunciava aquests pecats detalladament per pressionar-lo a no defensar els templers, estrategia que funciona puix que Climent temia acabar agredit com havia passat amb Bonifaci VIII. Tambe ho demostra el fet que absolgues tots els implicats en l'atemptat d'Angani. ^{[10] [11]}

Mort i testament [ modifica ]

Va morir el 20 d'abril del 1314 , a Roquemaure quan anava de viatge al feu que la seva familia tenia a Lagnon, mesos abans que l'altre gran protagonista del seu pontificat, el rei frances Felip IV. Van decidir traslladar el seu cos a Carpentras per fer-li un funeral digne, pero aquella nit es desferma una tempesta i un llampec que va caure en l'esglesia on era va cremar el seu cos; ^[12]

Al seu testament demanava que repartissin els diners que hi havia a la curia de la seguent manera: 200.000 florins per a fundacions de caritat, 200.000 per a la seva familia, 70.000 per a l'Esglesia, 320.000 florins havien de ser enviats al rei d'Anglaterra, el qual havia promes tornar a participar en una croada. Poc abans de morir, Climent havia donat 300.000 florins al seu nebot Bertrand de Got per pagar un exercit que aniria a fer una nova croada; en comptes d'aixo va assaltar el palau de Carpetras on estaven reunits per escollir un nou Papa i va amenacar de mort els cardenals italians si no votaven per un candidat favorable al rei frances. ^[13]

A finals d'agost del 1316 les seves despulles van ser transferides a l'esglesia d' Usesta , segons havia demanat.

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Beck , Andreas. El fin de los templarios . Peninsula, 1996. ISBN 84-297-4134-8 .  
• Finke , Heinrich. ≪Papsttum und Untergang des Templerorderns≫. A: Historishes Jahrbuch , 1911.  
• Howarth , Stephen. The Knights Templar . Barnes and Noble, 1982. ISBN 978-0-88029-663-2 .  
• Menache , Sophia. Clement V . Cambridge University Press , 2002. ISBN 0-521-52198-X .  
• Penn , Imma. Dogma Evolution & Papal Fallacies . AuthorHouse, 2007.  
• Robinson , J.H.. Readings in European History , 1904.  
• Vinas , A.; Vinas , R . La Companyia Catalana a Orient (1303-1311) . Rafael Dalmau, Editor , 2017. ISBN 978-84-232-0828-9 .  

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Papa Climent V