Ciril Amoros i Pastor

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaCiril Amoros i Pastor
Nom original (es) Cirilo Amoros Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 9 juliol 1830 Modifica el valor a Wikidata
Valencia Modifica el valor a Wikidata
Mort 27 febrer 1887 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Valencia Modifica el valor a Wikidata
Sepultura Cementeri General de Valencia Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congres dels Diputats
Governador civil
Governador civil de la provincia de Valencia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacio Universitat de Valencia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio advocat , politic Modifica el valor a Wikidata
Partit Partit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Familia
Germans Eduardo Amoros Pastor Modifica el valor a Wikidata
Parents Ciril Amoros Bohem ( net ) Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 181472955 Modifica el valor a Wikidata

Ciril Amoros i Pastor ( Russafa , Valencia , 9 de juliol de 1830 - Valencia , 27 de febrer de 1887 ) fou un advocat i politic valencia, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauracio borbonica .

Biografia [ modifica ]

Es llicencia en dret a la Universitat de Valencia i des del 1852 va exercir com a advocat. Fou assessor de Jose Campo Perez i membre del consell d'administracio de la Compania de Ferrocarriles d' Almansa a Valencia y Tarragona. Al final de la seva vida tambe fou dega del Col·legi Oficial d'Advocats de Valencia .

Deixeble de Francisco Carbonell Magi , cap del Partit Moderat , fou conseller provincial el 1862-1863 i president del Consell Provincial el 1864. El 1865 fou nomenat governador civil de Valencia, i durant el seu mandat ordena la demolicio de les muralles de Valencia , cosa que facilita l'expansio de la ciutat.

El 1867 fou elegit diputat pel districte de Lliria a les Corts Espanyoles pel Partit Moderat, i s'hi va oposar al cap de govern Luis Gonzalez Bravo . Durant el Sexenni Democratic fou un dels mes destacats promotors de la restauracio borbonica com a vicepresident del Cercle Alfonsi de Valencia i com un dels organitzadors del pronunciament del general Martinez Campos de desembre de 1874, ja que l'instiga a traslladar-se a Valencia per posar-se al capdavant del destacament d' Antonio Daban Vallejo . Antonio Canovas del Castillo li va oferir un titol de noblesa, pero el rebutja.

El 1875 forma part de la Diputacio provisional i de la Junta de Notables que va redactar la Constitucio Espanyola de 1876 . Aleshores es va alinear amb els moderats i juntament amb Claudio Moyano es va oposar a la llibertat de cultes. No fou elegit diputat, pero, a les eleccions per Valencia i Lliria el 1876 i per Sogorb el 1879. Si que fou escollit el 1881 i 1886 diputat pel districte de Xativa . Aleshores es reconcilia amb el Partit Liberal Conservador de Canovas i el 1884 fou nomenat Director General de Registres i Notariat.

Amb el marques de Campo i Juan Navarro Reverter va formar el triumvirat que va emprendre les tasques fundacionals de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Valencia, creada per Reial Ordre de 31 d'agost de 1877 . Simultaniament, es va vincular al moviment reneixencista valencia, i atenyer la presidencia de Lo Rat Penat l'any 1886, la qual no arribaria a exercir efectivament en estar ja afligit per la malaltia que li provocaria la mort.

La ciutat de Valencia va donar-li el seu nom a l'antic carrer del Port, on va tenir la seua residencia Ciril Amoros.

Referencies [ modifica ]


Precedit per:
Felix Pizcueta
President de Lo Rat Penat
Dibuix d'un rat penat negre

1886 ?- 1887
Succeit per:
Pasqual Frigola