Charles-Pierre Baudelaire
(
Paris
,
9 d'abril
del
1821
-
31 d'agost
del
1867
) va ser un
poeta
,
[1]
critic
i
traductor
frances
. Fou un dels poetes mes influents del segle
xix
i se l'anomena ≪el poeta maleit≫ a causa de la seva vida de bohemia i dels seus excessos.
[2]
Quadre de Baudelaire, per
Gustave Courbet
.
Va neixer a
Paris
el
9 d'abril
del
1821
. El seu pare, Joseph-Francois Baudelaire (antic preceptor, pintor i cap del despatx de la Cambra dels Pars), va ser qui li va ensenyar les primeres lletres. La seva mare, Caroline Archimbaut-Dufays (filla d'emigrants francesos a Londres durant la revolucio del 1793), que no arribava als 30 anys quan va neixer Charles-Pierre, li va ensenyar l'angles. Quan Baudelaire va neixer, Joseph tenia ja seixanta anys i un fill d'un matrimoni anterior: Claude-Alphonse.
Baudelaire va ser criat per la serventa de la familia, Mariette, que malgrat la poca informacio que se'n te, va haver de tenir un gran pes sobre la familia. Baudelaire la recorda en un poema aparegut en
Les flors del mal
.
| ≪
|
- La servante au grand coeur dont vous etiez jalouse
,
- et qui dort son sommeil sous une humble pelouse
,
- Nous devrions pourtant lui porter quelques fleurs
.
- (A la serventa de gran cor de qui estaves gelosa,
- i que ara dorm el seu somni sota una humil gespa,
- no obstant aixo, hauriem de portar-li algunes flors).
|
≫
|
Joseph-Francois Baudelaire va morir l'any
1827
, quan Charles tenia nomes sis anys, i deixa una petita herencia. Durant la seva infancia li agradava jugar al
Jardi de Luxemburg
, com mostra una carta amorosa que va escriure a Cecile Desoer amb nomes vuit anys, la primera conservada de la seva correspondencia.
[3]
La seva mare es va casar per conveniencia amb Jacques Aupick, un dels seus veins de quaranta anys, que va arribar a ser general comandant de la placa Fort de Paris, i que probablement havia estat el seu amant. Aixo va tenir un gran impacte emocional sobre Baudelaire, que ho va viure com un abandonament. Mai no va arribar a tenir una bona relacio amb Aupick.
Despres de les jornades revolucionaries del
1830
, Aupick va ser ascendit a tinent coronel gracies a la seva participacio en la campanya d'Algeria. Dos anys mes tard, fou nomenat cap de l'Estat Major i tota la familia es va traslladar a
Lio
, on van romandre quatre anys, durant els quals Baudelaire va estudiar al College Royal de Lio (de l'ambient del qual no guardaria bons records). Pero Baudelaire s'avorria i es va escapar del seu ≪empresonament≫.
La seva mare, impregnant-se de la personalitat d'Aupick, s'ana tornant cada vegada mes rigida i puritana. El
1836
, el seu marit va ser ascendit a general de l'Estat Major. Tornaren a Paris, on Baudelaire va ser internat en el College Louis-le-Grand durant dos anys i mig. Alla llegi Sainte-Beuve, Chenier i Musset, els quals mes tard criticara. Va aconseguir el titol de batxiller superior, pero per una falta encara desconeguda, fou expulsat.
Joventut i bohemia
[
modifica
]
El
1840
, es matricula en la Facultat de Dret. Comenca a frequentar la joventut literaria del Barri Llati i feu nous amics, com ara Gustave Le Vasseur i Ernest Prarond. Tambe inicia una amistat amb Gerard de Nerval, Sainte-Beuve, Theodore de Banville i
Balzac
. Va intimar amb Louis Menard, que es dedicava a la taxidermia i a la viviseccio d'animals.
Adopta una vida despreocupada, amb baralles constants amb la seva familia a causa de la seva addiccio a les drogues i als ambients bohemis que frequentava. Visitava prostibuls i mantingue relacions amb Sarah, una prostituta jueva del Barri Llati, que era calba. Ell la denomina ≪
La Louchette
≫ ('la guenya'). Probablement, ella li va contagiar la sifilis. En
Les flors del mal
, escrigue un poema en el qual es refereix a Sarah i que potser fou escrit en el moment en que va deixar de veure-la tan sovint i reinicia les seves relacions amb Jeanne Duval.
| ≪
|
Une nuit que j'etais pres d'une affreuse Juive
,
Comme au long d'un cadavre un cadavre etendu
,
Je me pris a songer pres de ce corps vendu
A la triste beaute dont mon desir se prive
.
(Una nit que estava amb una horrible jueva,
com un cadaver estes al costat d'un altre,
pensava al costat d'aquell cos venut,
en la trista bellesa de la qual el meu desig es priva).
|
≫
|
La seva conducta horroritzava la seva familia. El seu padrastre, descontent amb la vida liberal i tot sovint llibertina que portava, pel fet que no volgues entrar a la carrera diplomatica, tracta de distanciar-lo dels ambients bohemis de Paris. El marc del
1841
, un consell de familia l'envia a Bordeus per tal que embarques cap als mars del Sud. Durant el trajecte, que va durar divuit mesos, va viatjar fins a
Calcuta
, en companyia de comerciants i oficials de l'exercit.
Altra vegada a
Franca
, s'instal·la a la capital i recupera els seus antics costums desordenats. Comenca a participar en els cercles literaris i artistics, i va escandalitzar tot Paris amb les seves relacions amb Jeanne Duval, una preciosa mulata que l'inspiraria en algunes de les seves poesies mes brillants i controvertides. Va destacar aviat com a critic d'art. Bona mostra del seu treball com a critic son
Curiositats estetiques
-recopilacio postuma de les seves apreciacions- i
L'art romantic
(
1868
) -obra que va reunir tots els seus treballs de critica literaria. Tambe va ser pioner en el camp de la critica musical. Baudelaire va traduir autors com
E.T.A. Hoffmann
i
Edgar Allan Poe
.
Compromes a causa de la seva participacio en la revolucio de 1848, la publicacio de
Les flors del mal
,
el
1857
, acaba de desencadenar la violenta polemica que es va originar al voltant de la seva persona. Els poemes del llibre foren considerats ≪ofenses a la moral publica i als bons costums≫; per conseguent, el processaren.
Tot i aixi, ni l'ordre de suprimir sis dels poemes ni la multa de tres-cents francs que li varen imputar n'impediren la reedicio el
1861
. En aquesta nova versio, van apareixer uns trenta-cinc texts inedits. D'aquesta epoca, tambe son els
Petits poemes en prosa
(
1869
),
Paradisos artificials
(
1858
-
1860
) i altres obres.
El
1864
, va viatjar a
Belgica
i residi dos anys a
Brussel·les
. Alla va intentar guanyar-se la vida fent conferencies d'art, pero no va tenir exit. La sifilis que patia li causa el primer conat de paralisi (
1865
) i els simptomes d'afasia i hemiplegia que arrossegaria fins a la mort van apareixer el
1866
, quan va patir un atac a l'esglesia de Saint-Loup de Namur. La seva mare el trasllada urgentment a una clinica de Paris, on va mantenir-se sense parlar, tot i que va restar lucid fins a la seva mort, a l'agost de l'any
1867
. Moltes de les seves obres van ser publicades despres de la seva mort. Charles Baudelaire es considerat el pare i el profeta de la poesia moderna.
Es un dels poetes decadents mes famosos, pero abans del segle
xx
, quan la seva obra va ser revaloritzada, era considerat per molts com un addicte a les drogues i un autor molt vulgar. Es famos per la seva critica de la poesia ≪util≫. Pensava que la poesia nomes era acceptable com a forma de bellesa pura i superior, pero mai per ensenyar res ni per incloure-hi cap missatge politic.
Fou per uns quants la critica i la sintesi del
romanticisme
; per a d'altres, el precursor del
simbolisme
. Tambe es considera que es el pare del
decadentisme
. Tothom considera que es un dels precursors mes importants de la literatura i la poesia moderna del segle
xx
. La seva poesia i la seva critica literaria han tingut una profunda influencia en les generacions posteriors, tant a
Franca
com a tot arreu. La seva oscil·lacio entre allo sublim i allo diabolic, allo alt i allo baix, l'ideal i l'avorriment es correspon amb un nou esperit i una nova percepcio de la vida moderna. A mes, va establir per a la poesia una estructura basada en ≪correspondencies≫, imatges sensorials que representen la vida espiritual de l'esser huma modern, idea que desenvolupa en el poema que inicia
Les flors del mal
. El simbolisme, que va avancar el cami cap a una poesia autonoma, es deutor d'aquesta idea de Baudelaire.
Baudelaire va ser un participant actiu en la vida artistica del seu temps. Com a critic i assagista, va escriure extensament i perceptivament sobre les lluminaries i els temes de la cultura francesa. Era franc amb els amics i els enemics, poques vegades adoptava l'enfocament diplomatic i de vegades responia verbalment de manera violenta, cosa que sovint soscava la seva causa.
[4]
Les seves associacions van ser nombroses, com ara
Gustave Courbet
,
Honore Daumier
,
Felicien Rops
,
Franz Liszt
, Champfleury,
Victor Hugo
,
Gustave Flaubert
i
Balzac
.
Edgar Allan Poe
[
modifica
]
El 1847, Baudelaire es va familiaritzar amb les obres de
Poe
, en les quals va trobar contes i poemes que, segons ell, havien existit durant molt de temps al seu propi cervell pero que mai van prendre forma. Baudelaire va veure en Poe un precursor i va intentar ser el seu homoleg frances contemporani.
[5]
Des d'aquest moment i fins al 1865, es va dedicar en gran part a traduir les obres de Poe; les seves traduccions van ser ampliament elogiades. Baudelaire no va ser el primer traductor frances de Poe, pero les seves ≪traduccions escrupoloses≫ van ser considerades entre les millors. Aquestes es van publicar com a
Histoires extraordinaires
(1856),
Nouvelles histoires
extraordinaires
(
1857),
Aventures d'Arthur Gordon Pym
,
Eureka
i
Histoires grotesques et serieuses
(
1865). Dos assaigs sobre Poe es troben a les seves
Œuvres
completes
(vols. v. i vi.).
Eugene Delacroix
[
modifica
]
Fervent partidari del pintor romantic
Delacroix
, Baudelaire l'anomena ≪poeta en pintura≫. Baudelaire tambe va absorbir bona part de les idees estetiques de Delacroix tal com s'expressa en els seus diaris. Com va explicar Baudelaire en el seu ≪Salo de 1846≫, ≪Mentre es contempla la seva serie de quadres, sembla assistir a la celebracio d'algun misteri greu... Aquesta grave i elevada malenconia brilla amb una llum apagada... planyosa i profunda com una melodia de Weber≫.
[6]
Delacroix, encara que agrait, va mantenir la distancia amb Baudelaire, sobretot despres de l'escandol de
Les Fleurs du mal
. En una correspondencia privada, Delacroix va afirmar que Baudelaire ≪se'm posa realment dels nervis≫ i va expressar la seva infelicitat amb els comentaris persistents de Baudelaire sobre ≪malenconia≫ i ≪febre≫.
[7]
Richard Wagner
[
modifica
]
Baudelaire no tenia cap formacio musical formal i coneixia poc dels compositors mes enlla de
Beethoven
i
Weber
. Weber va ser d'alguna manera el precursor de
Wagner
, fent servir el
leitmotiv
i concebre la idea de l'≪obra d'art total≫ ('Gesamtkunstwerk'), que van guanyar l'admiracio de Baudelaire. Abans fins i tot d'escoltar la musica de Wagner, Baudelaire va estudiar critiques i assaigs sobre ell, i va formular les seves impressions. Mes tard, Baudelaire els va posar en la seva analisi no tecnica de Wagner, que va ser molt apreciada, especialment en el seu assaig
Richard Wagner et Tannhauser a Paris
.
[8]
La reaccio de Baudelaire a la musica va ser apassionada i psicologica. ≪La musica m'engoleix (posseeix) com el mar≫.
[8]
Despres d'anar a tres concerts de Wagner a Paris l'any 1860, Baudelaire va escriure al compositor: ≪Vaig tenir un sentiment d'orgull i alegria en comprendre, en ser posseit, en ser aclaparat, un plaer veritablement sensual com el de pujar a l'aire≫.
[9]
Els escrits de Baudelaire van contribuir a l'elevacio de Wagner i al culte al wagnerisme que va arrasar Europa en les decades seguents.
Theophile Gautier
[
modifica
]
Gautier
, escriptor i poeta, es va guanyar el respecte de Baudelaire per la seva perfeccio de la forma i el seu domini del llenguatge, tot i que Baudelaire pensava que li mancava una emocio i espiritualitat mes profundes. Tots dos es van esforcar per expressar la visio interior de l'artista, que
Heinrich Heine
va declarar anteriorment: ≪En questions artistiques, soc un sobrenaturalista. Crec que l'artista no pot trobar totes les seves formes a la natura, pero que les mes notables se li revelen en la seva anima≫.
[10]
Les frequents meditacions de Gautier sobre la mort i l'horror de la vida son temes que van influir en els escrits de Baudelaire. En agraiment per la seva amistat i visio comuna, Baudelaire va dedicar
Les Fleurs du mal
a Gautier.
Edouard Manet
[
modifica
]
Charles Baudelaire, de face
(estampa de 1869 de l'aiguafort de 1865) d’
Edouard Manet
Manet
i Baudelaire es van convertir en companys constants a partir del 1855. A principis de la decada de 1860, Baudelaire acompanyava Manet en els viatges diaris de dibuixos i sovint el coneixia socialment. Manet tambe va prestar diners a Baudelaire i es va ocupar dels seus assumptes, sobretot quan Baudelaire va anar a Belgica. Baudelaire va animar Manet a emprendre el seu propi cami i no sucumbir a les critiques. ≪Manet te un gran talent, un talent que aguantara el pas del temps. Pero te un caracter feble. Em sembla aixafat i atordit pel xoc≫. En el seu quadre
Musica a les Tulleries
, Manet inclou retrats dels seus amics
Theophile Gautier
,
Jacques Offenbach
i Baudelaire.
[11]
Tot i que es dificil diferenciar qui va influir en qui, tant Manet com Baudelaire van discutir i expressar uns quants temes comuns a traves de les seves arts respectives. Baudelaire va elogiar la modernitat de la tematica de Manet: ≪quasi tota la nostra originalitat prove del segell que el 'temps' imprimeix als nostres sentiments≫.
[12]
Quan la famosa
Olympia
(1865) de Manet, un retrat d'una prostituta nua, va provocar un escandol pel seu realisme flagrant barrejat amb una imitacio de motius renaixentistes, Baudelaire va treballar en privat per donar suport al seu amic, tot i que no li va oferir cap defensa publica (era, pero, malalt en aquell moment). Quan Baudelaire va tornar de Belgica despres del seu ictus, Manet i la seva dona eren visitants frequents a la residencia d'avis i ella tocava passatges de Wagner per a Baudelaire al piano.
[13]
Nadar
(Felix Tournachon) va ser un caricaturista, cientific i important fotograf primerenc. Baudelaire admirava Nadar, un dels seus amics intims, i va escriure: ≪Nadar es la manifestacio mes sorprenent de vitalitat≫.
[14]
Es van moure en cercles similars i Baudelaire va fer moltes connexions socials a traves d'ell. L'ex-amant de Nadar, Jeanne Duval, es va convertir en l'amant de Baudelaire cap al 1842. Baudelaire es va interessar per la fotografia a la decada de 1850 i, denunciant-la com a forma d'art, va defensar el seu retorn a ≪la seva finalitat real, que es ser el servidor de les ciencies i les arts≫. La fotografia no hauria d'envair, segons Baudelaire, ≪el domini de l'impalpable i de l'imaginari≫.
[15]
Nadar va romandre un amic incondicional fins als ultims dies de Baudelaire i va escriure el seu avis necroleg a
Le Figaro
.
- ↑
≪
Charles Pierre Baudelaire
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Charles Pierre Baudelaire
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Serina, Florent (2021).
"A propos d’une lettre inedite de Charles Baudelaire enfant".
Romantisme 3 (193), pagines 139-147.
https://doi.org/10.3917/rom.193.0139
. Veure una versio en castella de la carta a
"El amor de infancia de Baudelaire: carta inedita"
. Consultat el 29 de setembre de 2021.
- ↑
Richardson 1994, p. 268.
- ↑
Richardson 1994, p. 140.
- ↑
Richardson 1994, p. 110.
- ↑
Hyslop
, Lois Boe.
Baudelaire, Man of His Time
. Yale University Press, 1980, p.
14
.
ISBN 0-300-02513-0
.
- ↑
8,0
8,1
Hyslop (1980), p. 68.
- ↑
Hyslop (1980), p. 69
- ↑
Hyslop (1980), p. 131.
- ↑
≪
Music in the Tuileries Gardens
≫.
The National Gallery
. [Consulta: 13 juliol 2008].
- ↑
Hyslop (1980), p. 53.
- ↑
Hyslop (1980), p. 51.
- ↑
Hyslop (1980), p. 65.
- ↑
Hyslop (1980), p. 63.