Cesarea Ruiz de Esparza y Davalos
(
Aguascalientes
, Mexic, 27 d'agost de
1829
-
Ciutat de Mexic
, 24 d'abril de
1884
) fou una religiosa mexicana, cofundadora de la
Congregacio de Germanes Josefines
. Coneguda com a
Sor Cesarita
, ha estat proclamada
serventa de Deu
per l'Esglesia catolica.
Nasque a Aguascalientes en 1829, en una familia benestant, en un part prematur. Era la quarta dels catorze fills (en sobrevisqueren set) de Jose Maria Ruiz de Esparza y Peredo, jutge, i Maria Bruna Davalos Rincon Gallardo. Un dels seus germans fou l'historiador
Juan E. Hernandez Davalos
. Fou educada cristianament, i de petita ja era molt religiosa, amb una especial devocio envers la Mare de Deu i la Sagrada Familia. La familia viu a
Zacatecas
, i cap als setze anys, la jove Cesarea decideix la seva vocacio religiosa. El seu pare fou traslladat, i amb ell tota la familia, a
San Luis Potosi
, quan Cesarea tenia divuit anys.
Als dinou anys, la jove es consagra privadament a Crist: el 12 d'octubre de 1848, el seu confessor, un frare francisca, va "casar-la" espiritualment amb el Nen Jesus, i des de llavors es lliura a la
pregaria
. En 1856 mor la seva mare i Cesarita queda al davant de la casa i dels seus germans petits, mantenint alhora la seva vida d'exercici de la virtut i l'oracio. Quan els germans s'han casat i han deixat la casa pairal, resten nomes Cesarea i Juliana, i les dues decideixen de fer-se religioses; en abril de 1858, Juliana ingressa a les
Filles de la Caritat
i Cesarea vol ingressar a les
Concepcionistes
, pero no hi es acceptada. Marxa a viure amb un germa seu a la Hacienda de la Quemada, on fa vida de meditacio, lectura i pregaria durant sis mesos i torna a San Luis, on ingressa al Beateri de les Saleses, on fa
vida contemplativa
durant vuit mesos.
Torna llavors amb el seu pare, que havia estat abandonat per la seva segona esposa, que havia marxat amb bona part dels diners, deixant-lo malalt. A mes, es fa carrec de la cura del fill d'una cunyada Josefa, morta feia poc: l'abril i el maig de 1861, en setze dies, moren el seu pare i el nebot. Moren llavors la seva cunyada Refugio i el marit d'aquesta, Juan Vega, i Cesarea es fa carrec dels seus dos fills Josefa i Miguel. Com que la fortuna heretada es petita, la noia obre un estanc per guanyar diners, i el
1869
es traslladen a
Ciutat de Mexic
a casa del seu germa Juan, pero marxen novament i treballa ajudant sis joves estudiants.
Treballa a l'Hospital de San Andres, de les Filles de la Caritat, i el 4 de juny de
1871
es fa membre de l'
Associacio de Filles de Maria Immaculada
, fundada en 1863 per viure l'Evangeli i cercar la perfeccio de l'amor mitjancant el servei i la pregaria. Aconsegueix que mes d'un miler de persones es facin de l'associacio i la protegeixin. Atendra els malalts, especialment els moribunds de cirurgia.
El prevere
Josep Maria Vilaseca i Aguilera
volia fundar la branca femenina dels
Missioners de Sant Josep
, que ell mateix havia fundat en 1871. Conegue Cesarea Ruiz i en busca la col·laboracio, i tots dos decideixen de crear una congregacio per "tenir cura de la vida de Jesus segons l'exemple de Maria i Josep", mitjancant l'educacio cristiana i l'assistencia a les necessitats de tothom, especialment els que no tenen recursos. A mes, tambe es proposaven de promoure el culte a Sant
Josep de Natzaret
, obrir escoles i llars d'acollida per a nenes i atendre malalts i ancians en hospitals i asils, a mes de col·laborar amb els Missioners Josefins en l'apostolat parroquial i missioner.
El 22 de setembre de
1872
obriren una primera casa a Mexic (al carrer de San Ramon), amb el nom d'
Institut de les Filles de Maria Josefines
; de Cesarea i les tres joves que comencaren, amb quatre alumnes, aviat es passa a deu i prengueren el nom de
Filles de Maria del Senyor Sant Josep
. Com que el local va quedar petit, el bisbe Pelagio Antonio de Labastida y Davalos els dona un de major al carrer de Pulqueria de Palacio: en sis mesos, estaven havien obert escoles on ensenyaven a 300 nenes. En maig de 1873, les lleis de reforma de l'Estat, anticlericals, provocaren que Vilaseca fos empresonat i expulsat del pais. Cesarea, durant poc mes d'un any, queda sola dirigint la congregacio en temps de persecucio religiosa, fins que torna el fundador en 1875, i la comunitat de germanes cerca refugi a la casa central de les
Filles de la Caritat de Sant Vicenc de Paul
. Quan torna Vilaseca, continuaren en aquesta casa, sense deixar el col·legi de Pulqueria ni la casa oberta per a la rehabilitacio de prostitutes. Poc despres obriren escoles a
Puebla
i a Huajuapan i Aculco, tot i que aquestes tancaren aviat.
Es funden escoles gratuites de les Josefines a
Tacuba
, Ciutat de Mexic, Huajuapan de Leon, Veas, San Vicente de Puebla, San Andres Chalzhicomula, etc., a mes d'alguns hospitals. Sovint s'establien en asils de les Filles de la Caritat o en llocs on ja hi havia membres de l'Associacio de Filles de Maria. Finalment, mor el
24 d'abril
de
1884
a Mexic.
Bibliografia
[
modifica
]