El
Cementeri del carrer Fiume
(nom oficial en hongares:
Fiumei uti nemzeti sirkert
, es a dir 'Cementeri Nacional del carrer Fiume'), tambe conegut com a
Cementeri Kerepesi
(en hongares:
Kerepesi uti temet?
o
Kerepesi temet?
), es el cementeri mes famos de
Budapest
, i un dels mes antics d'
Hongria
que ha conservat gairebe completament la seua entitat.
Informacio general
[
modifica
]
Fundat el 1847, el Cementeri Kerepesi esta situat al barri
Jozsefvaros
, prop de l'
Estacio de l'Est
, i s'hi pot arribar mitjancant la linia 2 del
Metro
. Es el cementeri mes recollit de Budapest, tot i la seua proximitat a la part mes centrica de la ciutat. El Kerepesi es un dels panteons nacionals mes importants d'Europa, i el parc d'estatues a l'aire lliure mes extens, amb una superficie de prop de 56 hectarees. A vegades hom s'hi refereix com ≪el
Pere Lachaise
de Budapest≫.
El primer enterrament que hi tingue lloc s'esdevingue el 1849, dos anys despres de la seua inauguracio. D'aleshores enca s'hi han sepultat molts hongaresos celebres (estadistes, escriptors, escultors, arquitectes, artistes, compositors, cientifics, actors i actrius, etc.) en tombes ornamentades o
mausoleus
. Aixo va ser encoratjat per la decisio de les autoritats municipals de declarar, el 1855, l'enterrament al Kerepesi com un "motiu d'honor". El primer enterrament notable va ser el de
Mihaly Vorosmarty
, aquell mateix any. Fins a la decada de 1940, diverses tombes van ser traslladades a aquest cementeri prcedents d'altres de Budapest; per exemple, es el quart lloc de descans del poeta
Attila Jozsef
. El cementeri es va declarat tancat a nous enterraments el 1952, en part perque s'havia danyat durant la
Segona Guerra Mundial
, i en part per motius politics, ja que el govern
comunista
pretenia ocultar les tombes dels qui ≪havien explotat la classe obrera≫. Poc despres, s'autoritza la construccio d'una urbanitzacio sobre el cementeri, i el 1953 una part dels terrenys van ser lliurats a una fabrica de cautxu propera i van ser devastats. El 1958 s'hi va erigir un mausoleu per al moviment obrer, i durant l'epoca comunista (que a Hongria va durar des del 1948 fins al 1989) aquesta va ser l'unica part del cementeri destacada o simplement esmentada per les autoritats. Despres de la caiguda del comunisme, el Kerepesi encara era considerat per alguns com un cementeri comunista; per exemple, un fill de
Bela Bartok
va prohibir que la seua cendra fos enterrada alli. Avui el cementeri, amb els seus parcs estesos entre les tombes i els monuments, es obert al public, pero ja no s'hi enterra ningu mes.
Seccions especials
[
modifica
]
El cementiri jueu de Salgotarjani es, en realitat, l'angle oriental del Kerepesi, pero n'esta separat per un mur de pedra. El 1874 es va establir un sector especial per a aquells a qui l'esglesia els havia negat el funeral: els suicides i els executats. El sector dels artistes, on cada sepulcre conte un notable representant hongares de les arts, va ser creat el 1929. Una part tambe famosa es la de les
Arcades
, construides entre el 1908 i el 1911, recordant l'estil dels cementeris del nord d'Italia.
Tombes de personatges celebres
[
modifica
]
El Cementeri Kerepesi conte tres mausoleus dels principals estadistes hongaresos:
Altres sepultures notables son les dels personatges seguents:
[1]
- Emil Abranyi
(compositor)
- Kornel Abranyi
(compositor)
- Endre Ady
(poeta)
- Zoltan Ambrus
(escriptor, traductor)
- Jozsef Antall
(primer ministre, historiador)
- Janos Arany
(poeta)
- Mihaly Babits
(poeta)
- Gyula Baghy
(actor, escriptor)
- Jozsef Bajza
(poeta)
- Bela Balazs
(escriptor)
- Miklos Barabas
(pintor)
- Jen? Barcsay
(pintor)
- Ida Benza
(soprano)
- Arpad Berczik
(escriptor)
- Istvan Bethlen
(primer ministre)
- Lujza Blaha
(actriu, "el rossinyol de la nacio")
- Otto Blathy
(enginyer electronic)
- Jozsef Alvinczi Borbereky
(militar)
- Mihaly Brand Mosonyi
(compositor)
- Gyula Breyer
(jugador d'escacs)
- Sandor Brodszky
(pintor, fotograf)
- Tivadar Csontvary Kosztka
(pintor)
- Gergely Czuczor
(linguista, poeta)
- Vavrinec Dunajsky
(escultor)
- Beni Egressy
(compositor)
- Lorand Eotvos
(fisic)
- Ferenc Erkel
(compositor)
- Janos Fadrusz
(escultor)
- Gyorgy Faludy
(escriptor, poeta, traductor)
- Lipot Fejer
(matematic)
- Bela Frankl
(escriptor)
- Janos Garay
(poeta)
- Gyula Gombos
(militar, politic)
- Artur Gorgey
(militar)
- Alajos Hauszmann
(arquitecte)
- Jen? Heltai
(escriptor)
- Gyorgy Hevesy
(fisic, quimic, Premi Nobel)
- Gyula Horn
(primer ministre)
- Jen? Huber
(compositor, violinista)
- Karoly Huber
(compositor)
- Vilma Hugonnai
(metgessa)
- Hugo Ignotus
(escriptor)
- Miklos Izso
(escultor)
- Miklos Jancso
(director de cinema, guionista)
- Mari Jaszai
(actriu)
- Mor Jokai
(escriptor)
- Attila Jozsef
(poeta)
- Janos Kadar
(dirigent socialista)
- Pal Kadosa
(compositor)
- Mihaly Karolyi
(president de l'estat)
- Karl Maria Kertbeny
(escriptor, traductor)
- Karoly Kisfaludy
(poeta, dramaturg, pintor)
- Gyula K?nig
(matematic)
- Dezs? Kosztolanyi
(poeta, escriptor)
- Gyula Krudy
(escriptor)
- Janos Kulka
(director d'orquestra)
- Zsigmond Kunfi
(politic)
- Karoly Lotz
(pintor)
- Gyorgy Lukacs
(filosof)
- Viktor Madarasz
(pintor)
- Ferenc Madl
(jurista, president de l'estat)
- Geza Maroczy
(jugador d'escacs)
- Ferenc Medgyessy
(escultor)
- Laszlo Mednyanszky
(pintor)
- Odon Mihalovich
(compositor)
- Kalman Mikszath
(escriptor)
- Zsigmond Moricz
(escriptor)
- Mihaly Munkacsy
(pintor)
- Karl Polanyi
(economista)
- Lajos Posa
(escriptor)
- Miklos Radnoti
(poeta)
- Laszlo Rajk
(politic)
- Frigyes Riesz
(matematic)
- Ignaz Semmelweis
(metge, "salvador de mares")
- Antal Szerb
(escriptor)
- Leo Szilard
(fisic)
- Ferenc Toldy
(critic literari)
- Geza Voinovich
(historiador, dramaturg)
- Robert Volkmann
(compositor, professor de musica)
- Mihaly Vorosmarty
(poeta; la seua tomba es la mes antiga: 1855)
- Vince Wartha
(quimic)
- Leo Weiner
(compositor)
- Sandor Wekerle
(primer ministre tres vegades)
- Antal Szerb
(escriptor, humanista)
- Lajos Zilahy
(escriptor)
- ↑
Aquesta llista es molt lluny de ser completa. La llista completa de persones destacades inclouria uns 700 noms. Tots consten en un llibret gratuit disponible al cementeri.
Bibliografia
[
modifica
]
- Csernus
, Lukacs;
Triff
, Zsigmond.
The Cemeteries of Budapest
(en angles), 1999.
ISBN 9638376988
.