Casa reial d'Arago

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'organitzacióCasa reial d'Arago
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipus casa reial
dinastia
familia Modifica el valor a Wikidata
Historia
Creacio 1035
Fundador Ramir I d'Arago Modifica el valor a Wikidata
Armes heraldiques de la Casa reial d'Arago , provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV

La Casa reial d'Arago o Casa d'Arago es la institucio que regi l'organitzacio de la cort dels reis d'Arago. Per la Concordia de Segovia ( 1475 ), la Casa reial d'Arago i la Casa reial de Castella s'uniran, concordia que entrara en vigencia a la mort de Joan II d'Arago el Sense Fe i l'inici del regnat del seu fill Ferran II d'Arago el Catolic el 1479 . La casa reial d'Arago fou ocupada per diversos llinatges o dinasties :

Dinastia Ximena [ modifica ]

Article principal: Dinastia Ximena
Regne d'Arago i Pamplona sota la Dinastia Ximena
    Dominis que el 1076 passaren a Sanc Ramires , rei d'Arago i Pamplona
    Comtat de Navarra pel que Pere I rei d'Arago i Pamplona, rete homenatge el 1087 a Alfons VI de Castella
    Dominis patrimoniales de Sanc Ramires , rei d'Arago i Pamplona
    Terres conquerides per Sanc Ramires (1076-1094) i Pere I (1094-1104), reis d'Arago i Pamplona
    Terres conquerides per Alfons I (1104-1134), rei d'Arago i Pamplona
    Dominis regits per Alfons I rei d'Arago i Pamplona
   Dominis que al 1126 reclama Alfons VII de Castella [1]

Sera l'any 1035 , durant el regnat de la Dinastia del Casal de Pamplona , quan Sanc III de Navarra dividira les seves terres entre els fills, deixant el comtat d'Arago a Ramir. Aquest va unir el comtat d'Arago , el comtat de Sobrarbe i el comtat de Ribagorca en un unic poder politic, i va lluitar per aconseguir la seva independencia del regne de Navarra , convertint-se en el primer rei d'Arago amb el nom de Ramir I d'Arago . El seu fill Sanc Ramires posara el seu regne sota l'empara de la Santa Seu , esdevenint aixi un dels principals estats cristians de la peninsula Iberica . Aixi mateix, esdevindra rei de Pamplona, unint-se novament el regne d'Arago i Pamplona sota la dinastia Ximena.

Sanc Ramires va obrir tres fronts per a expandir el seu regne, seguint el corrent del Cinca , las Bardenas Reales i el Gallec . La conquesta del pla s'anava assegurant amb la construccio de castells que servien de llancadora i despres com a proteccio de la terra conquerida. Aixi Sanc I d'Arago i Pamplona va construir, entre altres, els castells de Loarre , Obano, Montearagon , Artasona i Castiliscar. En el front del riu Cinca el 1064 va prendre Barbastre als musulmans gracies al seu sogre Ermengol III d'Urgell , a qui concedi la ciutat pero on mori en la represa de la ciutat per les tropes de Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir .

En ser assassinat Sanc IV de Navarra pel seu germa Ramon el 1076 , es va originar un problema successori doncs els navarresos, no volent ser governats pel rei fratricida, van escollir Sanc I d'Arago i Pamplona, el qual va incorporar el Regne de Navarra al Regne d'Arago. El 1078 va talar els camps de Saraqusta , va construir la fortalesa de Castellar i mes tard va fer tributari al rei musulma d'aquella ciutat. El 1083 es va apoderar del castell de Graus , [2] on havia mort el seu pare el 1063 , Estada el 1087, Montso el 1088 i Artasona en 1094. En el front de Las Bardenas, va ocupar Arguedas, en 1084 i Luna en 1092. En el front del riu Gallec, es va apoderar de Pedra Tallada i el 1083 va caure el Castell d'Ayerbe que va menar repoblar, en 1088 inicia el setge d'Osca aixecant el Castell de Montearagon , pero va morir en el setge el 4 de juny de 1094 .

Pere I d'Arago finalment va conquerir Osca, que es va convertir en la nova capital del regne l'any 1095 , [3] despres de dotze anys al derrotar Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain a la batalla d'Alcoraz . El 1101 va prendre Barbastre i Sarinena , aixi com Tamarit de Llitera el 1104 .

Durant el regnat d' Alfons I el Batallador , en el curs de pocs anys, amb la valuosa col·laboracio de la noblesa feudal del sud de Franca , es van conquerir els nuclis urbans i comarques de Tudela , Tarassona , Qalat al-Ayyub , Daroca i Saraqusta . La presa d'aquesta ultima ciutat l' 1118 va suposar la caiguda de tot el regne musulma , canviant d'aquesta manera radicalment les estructures socials i els horitzons espirituals del petit regne muntanyos que fins aquell moment havia estat Arago.

El rei Batallador, que havia fracassat en el seu matrimoni amb la reina castellana Urraca I de Castella , no va tenir descendencia. La mort d' Alfons I d'Arago ( 1134 ) deixara el regne sense hereu i segons el seu testament, en mans dels ordes militars . El Testament d'Alfons I obrira un complex proces successori que acabara amb l'adveniment del Casal comtal de Barcelona al Casal reial d'Arago a traves del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona ≪el Sant≫.

≪ I aixi tambe, per a despres de la meva mort, deixo com a hereu i successor meu al Sepulcre del Senyor , que esta a Jerusalem, i a aquells que el vigilen i custodien i alla mateix serveixen a Deu; i a l' Hospital dels Pobres , que esta a Jerusalem; i al Temple del Senyor amb els cavallers que alli vigilen per defensar el nom de la cristiandat. A aquests tres concedeixo el meu regne (...) I si algun dels que tenen aquests honors i tindran en el futur volguessin aixecar-se en sobervia i no volguessin reconeixer aquests sants com a mi, els meus homes i els meus fidels els acusin de traicio i baucia, com ho farien si jo estigues viu i present, i els ajudin per fe i sense engany. ≫
? Testament d'Alfons I, rei d'Arago i Pamplona

Dinastia Barcelona: el Casal d'Arago [ modifica ]

Articles principals: Casal de Barcelona i Casal d'Arago

Sera amb la unio d'aragonesos i catalans sota el regnat de la dinastia del Casal de Barcelona quan el Regne d'Arago i el Comtat de Barcelona assoliran les mes altes cotes de poder i reputacio. El Regne d'Arago , [4] obtindra una amplia sortida al mar i al comerc maritim; i el Comtat de Barcelona obtindra una base territorial i de poder indiscutible. Gracies a aquesta unio, la Corona d'Arago aconseguira per una banda disputar l'hegemonia politica de la peninsula Iberica a la Corona de Castella , i per l'altre el domini de la mediterrania al Regne de Franca i a les republiques maritimes italianes.

"E fo una vista la mes bella qui anc fos
per aquells qui be volen, a la Casa d'Aragon"
≪ E el dit noble En Berenguer Carros e companya del dit senyor rei entraren en Caller , e llevaren en la torre de Sant Brancac un gran estendard reial del dit senyor rei, e despres en cascuna de les altres torres, altre estendards, e molts penons reials menors. E per gracia de Deu, con les dites senyeres e penons se llevaren de les torres no faia gens de vent, e tantos con foren arborades, venc un vent de garbi, lo mes bell del mon, qui estes les senyeres totes, e los penons. E fo una vista la mes bella qui anc fos per aquells qui be volen, a la Casa d'Aragon ; e per los contraris, dolor e rancura assats . E aqui lo llaus se lleva, e havia tantes de gents de catalans , dins e defora, e gents moltes de sards, e aquells de Bonaire, qui responien als llaus tots ensems, que paria que cel i terra ne vengues. E aixi los oficilas del dit senyor e el dit noble En Berenguer Carros establiren be lo dit castell (...) en tal manera que per tots temps d'aqui avant hi sera Deu servit; e hi trobaran totes gents vertitat e justicia, en tal manera que la Casa d'Aragon e tota Catalunya n'hauran honor e gloria . E d'aqui avant, ab l'ajuda de Deu, los catalans poder fer compte que seran senyors de la mar. ≫
? La conquesta aragonesa de Sardenya - Ramon Muntaner , Cronica; cap 290

Dinastia Trastamara [ modifica ]

Articles principals: Dinastia Trastamara i Compromis de Casp

La mort de l'Infant Marti d'Arago deixara la Corona d'Arago sense hereu i en el Compromis de Casp ( 1412 ) s'escollira a Ferran I d'Arago de la Dinastia Trastamara com a nou sobira. La dinastia Trastamara prosseguira l'obra de la dinastia del Casal de Barcelona i la Corona d'Arago esdevindra la primera potencia politica, comercial, economica i adhuc cultural, de la mediterrania occidental. La mort del fill de Ferran II d'Arago i Germana de Foix deixara la Corona d'Arago en mans dinastia de la Casa d'Austria conjuntament amb la Corona de Castella i d'altres territoris europeus.

Antroponimia de la Casa reial d'Arago [ modifica ]

Els noms personals de la Casa reial d'Arago durant el llinatge de Pamplona foren Ramir , Sanc , Pere / Peronella i Alfons . Amb l'adveniment del llinatge de Barcelona , els patronimics reials aragonesos foren assumits per la nova dinastia, renunciant a emprar aquells que havien estat els propis del Casal comtal de Barcelona : Guifre , Sunyer , Miro , Sunifred , Ramon , Borrell i Berenguer . Tot i aixi, cal tenir present que el rei Alfons II d'Arago , fill del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i la reina Peronella I d'Arago , havia estat batejat pel seu pare amb el nom de Ramon; sera la seva mare qui l'anomenara Alfons, antroponim acceptat per ell mateix en el moment de la seva coronacio. Altrament s'incorporaren nous antroponims aliens a qualsevol de les tradicions dels dos llinatges: Jaume , Joan i Marti . L'adveniment del llinatge de Trastamara suposa la introduccio d'un nou antroponim: Ferran .

Imatge Antroponim Frequencia Sobirans
Alfons I Alfons 5 (25%) Alfons I d'Arago el Batallador
Alfons II d'Arago el Cast
Alfons III d'Arago el Franc
Alfons IV d'Arago el Benigne
Alfons V d'Arago el Magnanim
Pere IV Pere 5 (25%) Pere I d'Arago el d'Osca
Peronella I d'Arago
Pere II d'Arago el Catolic
Pere III d'Arago el Gran
Pere IV d'Arago el Cerimonios (signava Pere Terc d'Arago)
Jaume II Jaume 2 (10%) Jaume I d'Arago el Conqueridor
Jaume II d'Arago el Just
Ramir I Ramir 2 (10%) Ramir I d'Arago el Cristianissim
Ramir II d'Arago el Monjo
Joan I Joan 2 (10%) Joan I d'Arago el Cacador
Joan II d'Arago el Sense Fe
Ferran 2 (10%) Ferran I d'Arago el d'Antequera
Ferran II d'Arago el Catolic
Sanç I d'Aragó i Pamplona Sanc 1 (5%) Sanc I d'Arago i Pamplona
Martí l'Humà Marti 1 (5%) Marti I d'Arago l'Huma

Cerimonial de coronacio dels reis d'Arago [ modifica ]

(en aragones: Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent Princep e Senyor el Senyor Don Pedro tercero Rey dAragon de la manera como los Reys dAragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran ). Ordinacio del rei Pere IV d'Arago el Cerimonios ( signava Pere Terc ), que fixa el cerimonial de coronacio dels reis d'arago

El cerimonial de la coronacio dels reis no formava part de la tradicio de la Casal d'Arago durant el Llinatge de Pamplona . El primer rei a rebre la cerimonia de la coronaracio fou Pere II d'Arago el Catolic, qui fou coronat a Roma pel Sant Pare Innocenci III el 4 de febrer del 1204 . Es per aquesta rao que no fou fins al 1204 quan els reis d'Arago comencaren a emprar la corona com a simbol de la reialesa. A partir d'aleshores comencara a apareixer en monedes i segells els reis coronats.

Davant el contratemps que suposava el desplacament fins a Roma per a celebrar-hi la coronacio, el 6 de juny del 1205 el Sant Pare dicta una butlla per la qual ordenava que els reis d'Arago fossin coronats a la Catedral de Saragossa de mans de l' Arquebisbe de Tarragona ; [5] tot i aquesta darrera disposicio pero, en la practica les coronacions del reis d'Arago tambe foren dutes a terme per bisbes del regne d'Arago. [6]

Ritus del Pontifical roma [ modifica ]

El pontifical roma del segle  xii determinava el ritu de la coronacio dels emperadors de l'Imperi Roma d'Orient ( Imperi Roma d'Orient ), perque no s'havia previst cap ritus especific per a la coronacio de reis. El Pontifical roma constava de diverses parts: [7]

  • Unctio : uncio amb oli crismal
  • Impositio corone : imposicio de la corona i col·locacio de les insignies reial, que eren el ceptre i el globus d'or
  • Professio : declaracio del rei
  • Asignatio solii : entronitzacio del rei asignanant-li les terres

Ordo coronationis regis : Ordinacio de la coronacio dels Reis d'Arago [ modifica ]

Al llarg del segle  xiii el cerimonial del Pontifical roma anira prenent un caracter especific al regne d'Arago, que quedara caracteritzat amb la coronacio d' Alfons IV d'Arago el Benigne, que s'autocorona tal com recolli en la seva cronica Ramon Muntaner , i quedara fixat en la Ordinatio feta per lo molt alt e molt excelent princep e senyor lo senyor en Pere terc rey d'Arago de la manera con los reys d'Arago se faran consegrar e ells mateys se coronaran [7] [8] [9]

Casa Reial Llinatge Sobira Data de Coronacio Lloc de Coronacio Bisbe de Coronacio
1204 Pere II d'Arago , primer en esser coronat rei d'Arago
Casa Reial
d'Arago 		Llinatge de
Barcelona
Pere II d'Arago , el Catolic 1204 , 4 de febrer Roma Bisbe de Roma, Papa Innocenci III
Jaume I d'Arago , el Conqueridor
No celebra cerimonia de coronacio
Pere III d'Arago , el Gran 1276 , 15-22 de novembre Catedral de Saragossa Arquebisbe de Tarragona Bernat d'Olivella
Alfons III d'Arago , el Franc 1286 , 14 d'abril Catedral de Saragossa Bisbe d'Osca Jaume Sarroca
Jaume II d'Arago , el Just 1291 , 24 de setembre Catedral de Saragossa Bisbe de Saragossa Hug de Mataplana
Alfons IV d'Arago , el Benigne 1328 , 3 d'abril Catedral de Saragossa Autocoronat
Pere IV d'Arago , el Cerimonios 1336 , 14 d'abril Catedral de Saragossa Autocoronat
13xx El rei Pere IV d'Arago "el Cerimonios" dictamina les Ordinacions de Casa e Cort
Casa Reial
d'Arago 		Llinatge de
Barcelona
Joan I d'Arago , el Cerimonios
No pogue celebrar cerimonia de coronacio
Marti I d'Arago , l'Huma 1399 , 13 d'abril Catedral de Saragossa Autocoronat
Casa Reial
d'Arago 		Llinatge de
Trastamara
Ferran I d'Arago , el d'Antequera 1414 , 11 de febrer Catedral de Saragossa Autocoronat
1414 Ferran I d'Arago , darrera en esser coronat rei d'Arago. La cerimonia cau en desus pel llinatge de Trastamara

Organitzacio de la casa reial d'Arago [ modifica ]

Les Ordinacions de la casa i cort son el conjunt de regles i disposicions estatuides vers el 1344 pel rei Pere el Cerimonios sobre funcionament de la Casa reial d'Arago. Annexa a les Ordinacions de la Casa reial, hi ha les ordinacions sobre el cerimonial de coronacio dels reis d'Arago. Les copies dels manuscrits que ens han arribat determinen que les Ordinacions propiament dites sobre el funcionament de la Casa consten de 4 parts, que es complementen amb les Ordinacions sobre el cerimonial de la coronacio dels reis i les reines d'Arago.

  • Ordinacions sobre els oficials de la cort
    • 1) Primera part: dels oficials de la cort
    • 2) Segona part: dels oficis
    • 3) Tercera part: dels oficis
    • 4) Quarta part; de la Casa, calendari i festes
  • Ordinacions sobre la coronacio dels reis d'Arago
  • Ordinacions sobre la coronacio de les reines d'Arago

Simbols de la Casa reial d'Arago [ modifica ]

Cimera del Rei d'Arago
a l' Armorial de Gelre

Les insignies reials eren objectes materials que representaven la dignitat reial i s'empraren sobretot durant les coronacions del reis, apareixent de manera figurativa en les efigies representades en monedes i segells donat el caracter oficial d'aquests. Durant la Dinastia Ximena la insignia de la dignitat reial fou el ceptre, una mena de baculo rematat en una creu liturgica, seguint l'estil de la monarquia pamplonesa. Aquest ceptre fou representat en les monedes aragoneses decoradada amb una filigrana i que al segle  xiv servi d'inspiracio per la Creu d'Ainsa i l' Arbre de Sobrarbe .

Pero amb l'adveniment de dinastia dels comtes de Barcelona el ceptre fou modificat i adopta la forma habitual, rematada per una forma en flor de llis. Aixi mateix el llinatge dels comtes de Barcelona amplia les insignies reials amb la corona, el pom d'or i el soli reial (tron). Al llarg de l'edat mitjana la corona fou oberta, encara que de manera excepcional el rei en Marti I d'Arago n'utilitza una de tancada, que abans estava reservada als emperadors, i que seria la forma escollida durant l'edat moderna.

Segons les Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terc rey dArago del rei Pere IV d'Arago el Cerimonios (que signava Pere terc), les insignies per a les coronacions eren l' Espasa de les coronacions dels reis d'Arago , els esperons, el peno i l'escut amb la Senyera Reial , i la Cimera Reial , que mostraven al rei com a cavaller i membre del Casal d'Arago, legitim hereu del regne. Els atributs cavallerescosa es documenten des de mitjans del segle  xii , aixi com la Senyera Reial , simbol del Casal d'Arago. En canvi la cimera del drac alat fou una innovacio del segle  xiv introduida per Pere IV d'Arago ≪el Cerimonios≫.

Totes aquestes representacions de les insignies pero, no es vinculaven a objectes materials especifics. De fet, durant l'edat mitjana, cada sobira es feu fer una corona propia, aixi com un ceptre i un tron particular. Es dona el cas que un sobira podia tenir mes d'una corona, o podia donar-la a un monestir en el moment de la seva mort, o inclus empenyar-la, o podia tenir diverses espases, que podien ser entregades a alguna dignitat o donades en herencia o portar-les fins a la mort. Per a les insignies tampoc existi un disseny oficial, sino cadascuna era elaborada d'acord amb la moda del moment, i es feia tant rica com el sobira podia permetres.

Tombes de la Casa reial d'Arago [ modifica ]

Casa Reial Llinatge Regnat ...............Sobira............... Imatge Sepulcre Estat
1035 Creacio del Regne d'Arago
Casa Reial
d'Arago 		Llinatge de
Pamplona
1035 1069 Ramir I d'Arago , el Cristianissim Reial Monestir de Sant Joan de la Penya Reial Monestir de Sant Joan de la Penya [10] *Reconstruccio: 1770
El sepulcre esta buit i les restes estan des de fa 20
anys en algun lloc de la Universitat de Saragossa [11]
1063 1094 Sanc I d'Arago i Pamplona Reial Monestir de Sant Joan de la Penya Reial Abadia de Montarago ,
traslladat despres al
Reial Monestir de Sant Joan de la Penya [10] 		*Reconstruccio: 1770
El sepulcre esta buit i les restes estan des de fa 20
anys en algun lloc de la Universitat de Saragossa [11]
1094 1104 Pere I d'Arago el d'Osca Reial Monestir de Sant Joan de la Penya Reial Monestir de Sant Joan de la Penya [10] *Reconstruccio: 1770
El sepulcre esta buit i les restes estan des de fa 20
anys en algun lloc de la Universitat de Saragossa [11]
1104 1134 Alfons I d'Arago , el Batallador Reial Abadia de Montarago ,
traslladat despres al
Reial Monestir de Sant Pere el Vell [12] 		* Desamortitzacions espanyoles :
Tomba destruida
*Abadia incendiada completament
1134 1157 Ramir II d'Arago , el Monjo Reial Monestir de Sant Pere el Vell [12]
1157 1164 Peronella I d'Arago Catedral de Barcelona [13]
1137 Capitulacions de Barbastre , pel matrimoni entre la reina Peronella I d'Arago i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona
Casa Reial
d'Arago 		Llinatge de
Barcelona
1164 1196 Alfons II d'Arago , el Cast Reial Monestir de Santa Maria de Poblet Reial Monestir de Santa Maria de Poblet * Desamortitzacions espanyoles :
Tomba profanada i destruida
*Reconstruccio: 1940 - 1952
1196 1213 Pere II d'Arago , el Catolic Tomba de Pere II d'Aragó Reial Monestir de Santa Maria de Sixena * Milicians anarquistes :
Tomba profanada i destruida
*No Reconstruida
1213 1276 Jaume I d'Arago , el Conqueridor Tomba de Jaume I Reial Monestir de Santa Maria de Poblet * Desamortitzacions espanyoles :
Tomba profanada i destruida
*Reconstruccio: 1940 - 1952
1276 1285 Pere III d'Arago , el Gran Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus No profanda
1285 1291 Alfons III d'Arago , el Franc Sepulcres de la Catedral de Barcelona Reial Monestir de Sant Francesc
traslladat el 1854 a la Catedral de Barcelona 		* Desamortitzacions espanyoles :
Tomba destruida
*Monestir enderrocat completament
1291 1327 Jaume II d'Arago , el Just Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus * Desamortitzacions espanyoles :
Tomba profanada
1327 1336 Alfons IV d'Arago , el Benigne Sepulcre d'Alfons el Benigne Catedral vella de Lleida Felip V de Castella
Catedral convertida en fortalesa
Tomba destruida
*Reconstruccio: 1986
1336 1387 Pere IV d'Arago , el Ceremonios Panteó Reial de Poblet Reial Monestir de Santa Maria de Poblet * Desamortitzacions espanyoles :
Tomba profanada i destruida
*Reconstruccio: 1940 - 1952
1387 1396 Joan I d'Arago , el Cacador Reial Monestir de Santa Maria de Poblet Reial Monestir de Santa Maria de Poblet * Desamortitzacions espanyoles :
Tomba profanada i destruida
*Reconstruccio: 1940 - 1952
1396 1410 Marti I d'Arago , l'Huma Tomba de Martí I l'Humà al Monestir de Poblet Catedral de Barcelona
traslladat a mitjan segle  xv al
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet 		* Desamortitzacions espanyoles :
Tomba profanada i destruida
*Reconstruccio: 1940 - 1952
1410 1412 Interregne que conclou amb el Compromis de Casp
Casa Reial
d'Arago 		Llinatge de
Trastamara
1412 1416 Ferran I d'Arago , el d'Antequera Panteó Reial de Poblet Reial Monestir de Santa Maria de Poblet * Desamortitzacions espanyoles :
Tomba profanada i destruida
*Reconstruccio: 1940 - 1952
1416 1458 Alfons V d'Arago , el Magnanim Tomba d'Alfons V Reial Monestir de Santa Maria de Poblet * Desamortitzacions espanyoles :
Tomba profanada i destruida
*Reconstruccio: 1940 - 1952
1458 1479 Joan II d'Arago , el Sense Fe Reial Monestir de Santa Maria de Poblet Reial Monestir de Santa Maria de Poblet * Desamortitzacions espanyoles :
Tomba profanada i destruida
*Reconstruccio: 1940 - 1952
1479 1516 Ferran II d'Arago , el Catolic Tomba de Ferran el Catòlic Catedral de Granada
1475 Per la Concordia de Segovia , unio de la Casa Reial d'Arago i la Casa Reial de Castella ,
que quedara extinta per manca de successors mascles,
passant els seus dominis a la Casa d'Austria

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Ubieto Arteta, Antonio (1981). Historia de Aragon, vol 1. La formacion territorial , pags. 181-184. Zaragoza: Anubar. ISBN 84-7013-181-8
  2. ↑ (castella) Carlos Laliena Corbera, Regis Fevales:La distribucion de honores y dominios durante la conquista de Huesca, 1083-1104
  3. ↑ (castella) Gran enciclopedia aragonesa La expansion con Alfonso I el batallador Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine .
  4. ↑ Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terc rey dArago
    ≪ On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoca la qual es cap del regne Darago lo qual regne es titol e nom nostre principal : covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi ≫
    ? Coleccion de documentos ineditos del Archivo de la Corona de Aragon, Vol. 5; pag 271; Prosper de Bofarull i Mascaro
  5. ↑ Ubieto Arteta , La coronacion de los reyes de la Corona de Aragon, pag. 205; Creacion i desarrollo de la Corona de Aragon
  6. ↑ Duran Gudiol, Antonio , El rito de la coronacion del rey en Aragon
  7. ↑ 7,0 7,1 Orcastegui Gros, Carmen , La coronacion de los reyes de Aragon: evolucion politico-ideologica y ritual
  8. ↑ Gran Enciclopedia Aragonesa: Coronacion real Arxivat 2016-09-19 a Wayback Machine .
  9. ↑ La Seo y la monarquia aragonesa [ Enllac no actiu ]
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 (castella) Gran Enciclopedia Aragonesa: Panteones reales Arxivat 2012-03-04 a Wayback Machine .
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Heraldo de Aragon ≪ ¿Donde estan los panteones reales de Aragon? ≫. Heraldo de Aragon , 22-03-2010.
    ≪ MONASTERIO DE SAN JUAN DE LA PENA. Ramiro I, Sancho Ramirez y Pedro I, los tres primeros reyes de la Casa de Aragon (que reinaron en el Reino, pero no en la Corona de Aragon), estan en este cenobio de la Jacetania, asi como sus esposas. O, al menos, deberian estar, pues los sepulcros estan vacios y sus restos llevan dos decadas guardados en algun sitio de la Universidad de Zaragoza para su estudio ≫
  12. ↑ 12,0 12,1 (castella) Heraldo de Aragon Nueva inyeccion presupuestaria para restaurar el panteon real de San Pedro el Viejo
  13. ↑ Juan Bassegoda Nonell: La reina Petronila en la Catedral de Barcelona

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Casa reial d'Arago
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_reial_d%27Arago&oldid=33076495 ≫