Pere Joan Barcelo i Anguera
(Vila de
Capcanes
,
1682
-
Breisach el Vell
, 3-
4 de setembre
del
1743
), conegut com a
Carrasquet
o
Carrasclet
, fou un soldat fuseller de muntanya, guerriller i partidari de la causa
austriacista
durant les guerres de
Successio
i de la
Quadruple Alianca
.
[1]
[2]
Despres de la segona va acabar esdevenint un simbol de la resistencia austriacista.
El
gegant Carrasclet
de
Reus
(2007).
La Guerra de Successio
[
modifica
]
Pere Joan Barcelo va lluitar a la
Guerra de Successio a Catalunya
des dels seus inicis el 1705 com a
alferes
de la companyia de fusellers que capitanejava el seu mateix pare Francesc Barcelo.
[1]
Amb la seva partida de fusellers de muntanya, hostilitza les viles governades per partidaris dels borbons a les comarques mes meridionals del pais. El 1713 ja era
capita
sota el comandament del coronel
Antoni Vidal
.
[1]
Despres de la derrota catalana el 1714, va deposar les armes als borbonics, es va acollir a l'
indult
general el 28 de setembre de 1714 i retorna a la seva terra. La tranquil·litat li va durar poc, ja que es va enfrontar a un tinent borbonic que pretenia cobrar impostos abusius i s'escapa als boscos, pero pocs dies despres fou reconegut al mercat de
Falset
i empresonat,
[2]
el 14 d'octubre de 1714. Malgrat aixo, va aconseguir escapar i fugir a la
Serra de Llaberia
on feu vida d'emboscat. Durant els seguents temps recluta una partida d'homes amb els quals assaltava combois amb atreviment fins que el febrer del 1717 el governador de Tarragona ordena l'empresonament dels seus familiars, amenacant de matar-los si el Carrasquet matava algun soldat borbonic durant els seus assalts als combois.
[3]
Al llarg del 1717 els sometents de les viles tarragonines intentaren capturar-lo.
Guerra de la Quadruple Alianca
[
modifica
]
Mentrestant, les pretensions de Felip V de recuperar els territoris italians que havia cedit al
Tractat d'Utrecht
van motivar l'alianca de
Franca
,
Anglaterra
,
Holanda
i
Austria
contra el borbo espanyol. Per dur la imminent guerra a Catalunya, el 1718 el
Duc de Berwick
va comencar a enviar cartes als antics austriacistes catalans (antics enemics seus) per reclutar-los com tropes franceses. Motivat per la possibilitat de canviar l'
statu quo
de la guerra anterior, el Carrasquet deixa la seva partida de cent homes a les muntanyes del
Priorat
i es va dirigir a Franca el maig de 1718. Poc despres les tropes espanyoles de Felip V envairen el regne de Sicilia provocant l'inici de la
Guerra de la Quadruple Alianca
. Berwick atorga a Barcelo el grau de
coronel
el 1718,
[2]
i el va posar al davant d'un dels dotze batallons d'
arcabussers
formats al Rossello. El 1719 Franca va declarar formalment la guerra a Espanya i les seves tropes comencaren la invasio: Els homes del Carrasquet serviren de fusellers de muntanya, obrint pas a les tropes franceses i assaltant els combois espanyols. Amb les armes i municions subministrades per Franca, va aconseguir alliberar els seus familiars empresonats a Falset, pero no reeixi a salvar la seva mare.
[
cal citacio
]
La llegenda del personatge es comenca a forjar a partir d'aquest moment: de fet l'historiador
Francesc de Castellvi
va relatar alguns dels seus fets d'armes transmesos oralment, alguns de dubtosa realitat. El Carrasquet va centrar la seva activitat al sud de Catalunya, a les comarques al voltant de la
Serra de Llaberia
: el
Camp de Tarragona
, la
Ribera d'Ebre
i la
Terra Alta
.
[1]
La propaganda filipista el titllava sovint de guerriller. El 1719 va intentar conquerir la ciutat de
Valls
, pero aquesta va resistir els embats gracies a la milicia local (que seria el germen dels
Mossos d'Esquadra
) liderada per la familia Veciana.
[2]
Tambe va intentar conquerir
Reus
.
[1]
Perseguit per nombroses tropes borboniques, va travessar Catalunya passant per
Montserrat
fins a arribar al
Pallars
.
[1]
Paral·lelament, tampoc tingue sort la partida de
Francesc Bernic
, que fou capturada per
Josep Anton Marti
a
La Llacuna
.
[4]
En canvi les tropes franceses regulars si van poder ocupar diverses comarques pirinenques, a les quals hi van restablir el sistema municipal catala tradicional que havia estat abolit pels borbonics.
[2]
En finalitzar la campanya a finals de la tardor, el batallo del Carrasquet va tornar al
Rossello
per preparar la campanya de l'any seguent.
[2]
No obstant aixo, el gener de 1720 Felip V va abandonar les seves pretensions expansionistes, i va acabar retornant els regnes de
Sardenya
i
Sicilia
.
[2]
Despres de signar els pactes d'amnistia reciproca per a les tropes de cada bandol, el batallo del Carrasquet seria llicenciat el 26 d'abril del 1720. Franca tenia la intencio de retornar els soldats catalans cap a Espanya. Tot i que va oferir a Barcelo l'oportunitat d'integrar-se a l'exercit regular frances amb el grau de coronel, aquest s'hi nega.
[1]
A
Cotlliure
ell i uns amics compraren una
fragata
i s'embarcaren en direccio a
Mao
, llavors una possessio anglesa, per dirigir-se despres a
Salou
amb set homes, a on hi van passar una setmana sense que se'n sapiga el motiu.
[2]
Algunes fonts historiques indiquen que hauria intentat continuar la lluita, i que fins i tot hauria visitat secretament el Priorat.
[1]
Exili a Viena
[
modifica
]
Pere Joan Barcelo va arribar a Viena el 2 de febrer de 1720, a on l'emperador
Carles VI
va confirmar el seu grau de
coronel
i li va assignar la pensio corresponent. En aquesta epoca va morir el seu germa Josep Barcelo, que sempre l'havia acompanyat.
[1]
Seguidament es va establir a
Mugdia
(
Hongria
), a on es dedica al cultiu de les terres que li havia cedit la corona.
[1]
[2]
Malgrat tot, el 1725 es trobava a la ciutat de
Buda
.
El
1733
es va enrolar de nou al servei militar i ja no deixaria l'exercit imperial fins a la seva mort. A peticio de
Ramon de Vilana-Perles
, el
1734
va participar en la campanya per reconquerir el
Regne de Napols
amb una companyia de catalans,
[1]
ja que havia estat novament envait per Felip V pocs mesos abans. Despres de la
batalla de Bitonto
, fou fet presoner per les tropes borboniques i empresonat a
Cadis
.
[2]
Despres de ser alliberat el
1738
,
[1]
va retornar a Viena el
1740
. El
1741
la nova emperadriu
Maria Teresa I d'Austria
li encarrega el comandament d'un batallo (en el qual hi havia altre cop nombrosos exiliats catalans) per lluitar contra els bavaresos.
[1]
Despres li fou confiada una companyia de 64 exiliats catalans a la
Carintia
, pero aquesta es va dissoldre 2 anys mes tard el
1742
.
[2]
Barcelo va seguir com a coronel a les tropes regulars, i va acabar morint en combat la nit del 3 al 4 de setembre del 1743 en una
illa fluvial
del
Rin
, a prop de
Breisach el Vell
(actualment a
Alemanya
).
[2]
Les seves despulles no es conserven, ja que el cementiri a on estava enterrat fou destruit durant les guerres mundials.
[2]
Sobrenom i origens familiars
[
modifica
]
El sobrenom, tal com se cita a les croniques, era
Carrasquet
o
Carrascot
, que deriva de la seva professio familiar, ja que era carboner de
carrasques
(alzines dedicades a produir
carbo
).
[2]
Va ser al segle XX quan la historiografia el va citar com a
Carrasclet
.
[2]
Va ser l'unic coronel catala del moment que, de fet, era analfabet.
[2]
La majoria de dades historiques que es conserven d'ell provenen de les
Narraciones Historicas
de
Francesc de Castellvi i Obando
conservades a la
Osterreichisches Staatsarchiv
de Viena. Probablement Castellvi va entrevistar-se personalment amb Pere Joan Barcelo. Provenia d'una familia de moliners i
carboners
del Moli d'en Barcelo, o d'en Xaco -en el terme de
Marca
, pero pertanyent a la parroquia de
Capcanes
, on fou batejat en Pere Joan. El seu pare, Francesc Barcelo, fou
capita
, i el germa Josep
tinent
, al regiment de fusellers de muntanya que comandava el coronel Antoni Vidal, de la Ribera d'Ebre. Francesc va morir combatent a
Mora d'Ebre
.
[1]
- ↑
1,00
1,01
1,02
1,03
1,04
1,05
1,06
1,07
1,08
1,09
1,10
1,11
1,12
1,13
Mestre i Campi
, Jesus (director).
Diccionari d'Historia de Catalunya
. Edicions 62, 1998, p. 97, entrada: "Barcelo i Anguera, Pere Joan".
ISBN 84-297-3521-6
.
- ↑
2,00
2,01
2,02
2,03
2,04
2,05
2,06
2,07
2,08
2,09
2,10
2,11
2,12
2,13
2,14
2,15
Catalunya Radio
, programa "En Guardia".
186 - Pere Joan Barcelo "Carrasclet"
[podcast]. [Consulta: 29 gener].
- ↑
≪
Pere Joan Barcelo i Anguera
≫. Enciclopedia Catalana. [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑
Arnabat i Mata
, Ramon.
Moviments de protesta i resistencia a la fi de l'Antic Regim
. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 72.
ISBN 8478268758
.
Bibliografia
[
modifica
]
- ARITZETA, Margarida.
Carrasclet Veciana: Elements per a l'analisi de la guerrilla antiborbonica. Valls, 5 de desembre de 1719
. Valls, Omnium Cultural, 1979 (100 pags).
[1]
- BARCELO I PORCEL, Goretti. "El Carrasclet, historia o llegenda", a
Estudis Prioratins. Volum cinque
. Falset: Centre d'Estudis Falsetans, 2003.
ISBN 84-609-2739-3
.
- SOTORRA, Andreu.
"El coronel de cala Gestell"
. Barcelona: Editorial Alfaguara / Grup Promotor, 1993.
ISBN 84-7918-036-6
.