Carles de Belgica, comte de Flandes
(
Brussel·les
,
1903
-
Oostende
,
1983
) fou un
aristocrata
belga
, princep de
Belgica
, princep de
Saxonia-Coburg Gotha
, duc a
Saxonia
amb el tractament d'altesa reial que esdevingue comte de Flandes i regent de
Belgica
(
1944
-
1950
). S'estava a la finca reial de
Raversijde
que el desembre 1981 va vendre a l'estat belga.
Va neixer a
Brussel·les
el dia
10 d'octubre
de l'any
1903
, fill del rei
Albert I de Belgica
i de la duquessa
Elisabet de Baviera
. Carles era net per via paterna del princep
Felip de Belgica
i de la princesa
Maria de Hohenzollern-Sigmaringen
i per via materna del princep
Carles Teodor de Baviera
i de la infanta
Maria Josepa de Portugal
.
Amb l'acabament de la
Segona Guerra Mundial
el princep Carles i germa del rei
Leopold III de Belgica
fou nomenat regent de
Belgica
a l'espera d'un referendum que dictamines la continuitat o no de la monarquia. La situacio de la monarquia belga no era clara. Si be tots els paisos que caigueren al bloc occidental recuperaren la seva forma d'estat de la preguerra a excepcio d'
Italia
, aliada d'
Alemanya
, tambe es cert que totes les monarquies s'havien manifestat contraries al nacionalsocialisme durant el conflicte, aquest es el cas de
Noruega
,
Dinamarca
,
Paisos Baixos
,
Luxemburg
o
Grecia
.
El cas belga es mes complex. El rei
Leopold III de Belgica
decidi no combatre l'avenc de les tropes nacionalsocialistes en permetre l'ocupacio de Belgica l'any 1940 sense que aquest fet causes cap baixa remarcable a l'exercit alemany. La manca de resistencia per part de
Belgica
impedi la formacio d'un front estabilitzat a l'
Europa
occident a semblanca al de la
Primera Guerra Mundial
alhora que permete una rapida ocupacio de
Franca
.
A part de la negativa a resistir l'atac nacionalsocialista, Leopold III i la seva familia continuaren residint a Belgica i ostentant els seus titols durant l'ocupacio alemanya, un fet sense precedent en comparacio amb l'exili de la resta de monarques europeus durant la contenda. Als ultims mesos de guerra, la familia reial belga fou empresonada i traslladada a Alemanya on van ser alliberats pels estatunidencs l'any
1945
.
Tots aquests fets provocaren a la fi de la
Segona Guerra Mundial
un estat d'anim contrari a la monarquia en el si de la societat belga. A part del rol confus o vacil·lant del monarca tambe es questiona seriosament el segon matrimoni del monarca amb
Maria Liliana Baels
. En l'absencia del rei en exili, l'any
1944
a Belgica s'hi establi la regencia de Carles durant la qual s'hague de prendre importants decisions politiques i economiques. Durant aquest periode de sis anys que arriba fins al
1950
, Belgica realitza un salt endavant gracies a l'ajuda estatunidenca dispensada a traves del
Pla Marshall
.
S'estimula fortament l'economia a traves de cert intervencionisme social que permete la construccio de l'estat del benestar belga gracies als pactes entre la patronal, els sindicats i l'Estat. A mes a mes, s'estimula el sector de la construccio a traves de la garantia de reparacio de tots els edificis danyats durant la guerra i de la construccio d'habitatge social. El Govern tambe porta a terme el sanejament del sector financer a traves de l'Operacio Gutt que permete eliminar aquells beneficis realitzats durant la Guerra.
Durant la regencia es crea la regio del Benelux, format pels
Paisos Baixos
,
Luxemburg
i la propia
Belgica
, que establia una regio d'interessos comuns entre els tres paisos. La regencia atorga el vot a les dones a les eleccions parlamentaries de
1948
. Durant aquest periode,
Belgica
participa en la fundacio de les
Nacions Unides
i de l'
OTAN
.
L'any
1950
se celebra el plesbicit pel qual es retorna Belgica a la monarquia i es permetia el retorn del rei
Leopold III de Belgica
al pais. Des d'aques moment, el comte de Flandes visque retirat de la vida publica, centrat en la seva faceta artisitca com a pintor firmant amb el pseudonim de
Karel van Vlaanderen
. Aquesta vena artistica heretada de la seva mare i de la familia Wittelshbach tambe s'expressa fortament en la seva germana, la princesa
Maria Josep de Belgica
que esdevingue una virtuosa del piano.
El
14 de setembre
de l'any
1977
es casa a
Paris
amb Jacquiline Peyrebrune. El matrimoni no tingue fills. Ara be, el matrimoni celebrat a
Franca
unicament es produi pel ritu religios la qual cosa, segons les lleis franceses, no es valid en tant que ha d'anar precedit d'un matrimoni civil.