Campanya mediterrania d'Alfons el Magnanim

Afegeix enllacos
De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de conflicte militarCampanya mediterrania d'Alfons el Magnanim
Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim (Mediterrani central)
Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim
Campanya mediterrania d'Alfons el Magnanim
Campanya mediterrania d'Alfons el Magnanim
Tipus campanya militar Modifica el valor a Wikidata
Data 1420 - 1424
Coordenades 40° 50′ 00″ N, 14° 15′ 00″ E  /  40.833333°N , 14.25°E  / 40.833333; 14.25
Lloc Corsega , Republica de Genova , Regne de Napols
Resultat Victoria angevina
Bandols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Arago
Regne de Nàpols Regne de Napols (1420-1423) 		Comtat d'Anjou Comtat de Provenca
Regne de Nàpols Regne de Napols (1423-1424)
República de Gènova Republica de Genova
Estats Pontificis Estats Pontificis
Còrsega Aliats corsos
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Alfons el Magnanim
Regne de Nàpols Joana II de Napols (1420-1423) 		Comtat d'Anjou Lluis III d'Anjou
Regne de Nàpols Joana II de Napols (1423-1424)
Estats Pontificis Marti V

Antecedents [ modifica ]

La reina Joana II de Napols regnava a Napols sense descendencia i va adoptar Alfons el Magnanim com a futur hereu l'agost de 1420. [1] Marti V va excomunicar Joana, i nomena Lluis III d'Anjou com a hereu de la corona. Els complexos jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Corsega , agreujat pel conflicte del cisma d'Occident , en que els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII , ajudat pels pisans i Benet XIII , ajudat pels genovesos .

El maig del 1420, Alfons s'embarca en una expedicio per consolidar el domini catalanoaragones a les illes de Sardenya, Sicilia i Corsega.

Corsega [ modifica ]

Vicentello d'Istria aterra a l'illa amb una forca militar aragonesa, i traient profit de les rivalitats pren facilment el control de Cinarca i Ajaccio . Acordant amb els bisbes el favor dels pisans, va estendre la seva influencia a l'illa i aixeca el castell de Corte el 1419, deixant la influencia genovesa reduida a Bonifacio i Calvi . Vincentelli, amb el titol de virrei de Corsega, establia el 1420 la seu del seu govern a Biguglia .

El 1420 , Alfons el Magnanim va enviar una flota a Sicilia , Corsega i Napols per lluitar contra els genovesos, que va partir dels Alfacs ( Sant Carles de la Rapita ) i es presenta amb una gran flota en el mar enfront de Corsega amb la intencio de prendre possessio personalment del Regne de Sardenya i Corsega. Despres de pacificar l'Alguer (Sardenya) amb un estol de 24 galeres propies i 5 de venecianes , [2] es va dirigir a Calvi. Als pocs dies de setge per terra i mar, la ciutat es va rendir. [3] Caiguda Calvi , [4] al nord de Corsega el setembre de 1420 es va dirigir a Bonifacio, al sud de l'illa. [5] La ciutat queda en mans d'Alfons el Magnanim fins a l'abril de 1421 [4]

Bonifacio va resistir prenent el paper d'esperanca per als corsos , que van experimentar un domini violent i foren oprimits per un nivell intolerable de fiscalitat, i prepararen la rebel·lio contra el nou senyor. La llarga resistencia de Bonifacio, convencuda que els assetjants aixecarien el bloqueig sobre la ciutat i ajudats per l'abastiment naval que burlava el bloqueig per mar, obtingue la confirmacio dels seus privilegis, i es converti en una mena de microrepublica independent sota la proteccio genovesa. Els aragonesos van aixecar el setge el 1421 per dirigir-se a Sicilia i despres a Napols , abandonant els seus aliats corsos. [6]

Genova [ modifica ]

Article principal: Batalla de la Foc Pisana

La ciutat de Genova estava assetjada per terra per les forces del dux de Mila Felip Maria Visconti ; pero, sense completar el setge per mar, la ciutat no podia caure, aixi que van demanar ajut a Alfons el Magnanim, que va enviar set o nou galeres comandades per Romeu de Corbera . [7]

Tomaso di Campofregoso , el dux de Genova, va enviar a l'encontre de la flota catalana una flota de la mateixa magnitud comandada pel seu germa Bautista di Campofregoso . En la Batalla de la Foc Pisana cinc galeres genoveses foren capturades, amb el seu almirall, mentre que la resta aconseguia arribar a Genova . [8] Els genovesos reberen una derrota tan greu en la batalla, que Tomaso di Campofregoso rendi la Republica de Genova el novembre a Felip Maria Visconti. [7]

Napols [ modifica ]

En resposta a la reclamacio d'Alfons el Magnanim, Lluis d'Anjou va desembarcar a Napols el 15 d'agost de 1420 ; [9] i en setembre de 1420 , mentre Orso Orsini estava assetjat a la ciutat de Napols amb Bernardino Ubaldini, Jacopo Caldora i Ramon de Perellos , els angevins Muzio Attendolo Sforza , Maffeo da Cotignola , Micheletto Attendolo , Perino Attendolo i d'altres [10] es van acostar a la porta Marina. Orsino va fer sonar les campanes d'alarma, i va correr cap a l'enemic, que despres de quatre hores de sagnant batalla , es va veure obligat a fugir per la porta del Carmine. [11]

El 1420 Alfons el Magnanim va cridar a Braccio da Montone , a canvi de les places de l'Aquila i Capua per lluitar per ell contra Muzio Sforza, que estava al capdavant de l'exercit angevi a Napols . [12] No hi va haver una batalla oberta, encara que l'exercit de Braccio va moure's per tot l' Abruzzo i inicia el setge de l'Aquila . Mentrestant, la reina va abandonar el bandol catalanoaragones i es passa al costat dels angevins, pero Braccio va romandre lleial a Alfons. [13]

En octubre de 1421 , mentre Alfons assetjava Acerra , s'hi va dirigir des de Napols l'angevi Muzio Sforza per alliberar el setge, pero fou aturat per Giovanni Ventimiglia amb un nombros contingent de cavalleria i infanteria, que va rebre els reforcos de Niccolo Piccinino i Braccio da Montone. [10]

Despres del combat el desembre de 1421 entre Braccio da Montone i Muzio Sforza a l' entorn del Castel Capuano , on la reina estava sent assetjada, Alfons el Magnanim es va haver de retirar al castell Nou , pero el suport de les 22 galeres comandades per Joan Ramon Folc II de Cardona va millorar la seva posicio. [14] La reina, pressionada pels angevins, feu marxa enrere i el 1423 adopta Lluis III d'Anjou (que onze anys abans havia estat competidor del seu pare en el compromis de Casp ).

El 10 de juny de 1423 va arribar una flota alfonsina a Napols, i l'endema tingue lloc [15] la Batalla de la Porta de Capua entre els angevins Muzio Sforza, Giacomo Acciapaccia, Foschino i Bettuccio Attendoli i d'altres, contra els alfonsins Federico i Giovanni Ventimiglia; foren capturats una vintena de capitans catalanoaragonesos, entre ells Giovanni Ventimiglia. [10]

L'octubre de 1423, Lluis III va sortir d'Afragola amb Muzio Sforza i Micheletto Attendolo, i arriba al pont de la Maddalena per forcar la porta del Carmine, on els van sortir a l'encontre Jacopo Caldora , Berardino de la Carta i Orso Orsini , [10] i feren fugir els angevins. [16]

Alfons va posar rumb de tornada als seus regnes, no sense abans destruir el port de Marsella amb la seva flota, el mes important dels dominis angevins. [17] [18] Pere d'Arago , germa del rei, es queda a Italia per defensar les possessions. A principis de 1424 una flota del duc de Mila va atacar i prendre Gaeta , [19] que estava en mans catalanes, i a continuacio es va dirigir a Napols, on Jacopo Caldora es va passar al bandol angevi [19] i els catalans es van retirar i controlar nomes el castell Nou i el castell de l'Ou , [20] mentre les seves cases foren saquejades.

Amb els nous reforcos, la reina envia Sforza a alliberar el setge de l'Aquila pero mori en travessar el riu a Pescara , [19] i l'exercit el van comandar Jacopo Caldora i Ludovico Colonna , [21] i en la batalla del 2 de juny de 1424 , Braccio va resultar greument ferit, es va negar a ser tractat, i mori pocs dies despres.

El rei va enviar Artal de Luna y Urrea amb una flota al rescat de l'infant, que es dirigi a Sicilia mentre deixava una guarnicio al castell Nou, [22] encapcalada pel castla Arnau Sanc , on va romandre fins a la mort de la reina Joana el 1435 . [23]

Consequencies [ modifica ]

Article principal: Conquesta del Regne de Napols

L'ambicio permanent del rei Alfons el Magnanim sempre va ser el Regne de Napols , i l'oportunitat li va arribar el 1434 i el 1435 amb la mort successivament de Lluis III de Napols i de la reina Joana II de Napols , mentre l'hereu Renat I d'Anjou era presoner a la cort de Felip III de Borgonya des de la seva derrota en la Batalla de Bulgneville el 1431 . [24] Arnau Sanc encara romania com a castla al castell Nou. [23]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Figueres , Josep M. Historia contemporania de Catalunya . Editorial UOC, 2003, p.37. ISBN 8483187736 .  
  2. ↑ F. Xavier Hernandez, Historia militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6
  3. ↑ S. de Aldama , Dionisio S. de Aldama; Garcia Gonzalez , Manuel. Historia general de Espana desde los tiempos primitivos hasta fines del ano 1860: inclusa la gloriosa guerra de Africa (en castella). M. Tello, 1862, p. vol.5, p.201.  
  4. ↑ 4,0 4,1 Meloni , Maria Giuseppina. ≪Ufficiale della Corona d'Aragona in Corsica≫. A: La corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la baixa edat mitjana (en italia). CSIC, 2004, p.176. ISBN 840008330X .  
  5. ↑ Rovira i Virgili , Antoni . Historia Nacional de Catalunya, volum VI . Edicions Patria, 1920, p. 260-261.  
  6. ↑ (castella) La conquista del reino de Napoles (Espana) Arxivat 2012-02-29 a Wayback Machine .
  7. ↑ 7,0 7,1 de Capmany Suris y de Montpalau , Antonio. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona publicadas... y dispuesta por D. Antonio de Capmany y de Montpalau (en castella). Antonio de Sancha, 1779, p.166.  
  8. ↑ Rodon i Oller , Francesch. Fets de la Marina de guerra catalana . Barcelona: La Renaixensa, 1898, p.78-79.  
  9. ↑ d'Harmonville , A. L.. Dizionario delle date, dei fatti, luoghi ed uomini storici (en italia). vol.5. G. Antonelli, 1846, p. 52.  
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Mascanzoni , Leardo ≪Muzio Attendolo da Cotignola, capostipite degli Sforza≫ (en italia). Nuova Rivista Storica , LXXXIX, 1, gener-abril 2005, pag. 55-82 [Consulta: 13 juliol 2015].
  11. ↑ Falcioni , Anna ≪ ORSINI, Orsino ≫ (en italia). Dizionario Biografico degli Italiani , 79, 2013.
  12. ↑ Esposito , Enzo. Messer Gianni Caracciolo: The Favourite of the Queen (en angles). Youcanprint, 2013, p. 9. ISBN 8891119245 .  
  13. ↑ Vivenzio , Nicola. Delle antiche Provincie di Napoli (en italia). Volum 2, 1811, p. 151.  
  14. ↑ ≪ Campanya mediterrania d'Alfons el Magnanim ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  15. ↑ Passero , Giuliano; Capobianco , Gerardo Cono; Vecchioni , Michele Maria; Doria , Gino. Storie in forma di Giornali (en italia). presso Vincenzo Orsino, 1785, p. 12.  
  16. ↑ Faraglia , Federigo. Storia della regina Giovanna II d'Angio (en italia). R. Carabba, 1904, p. 258.  
  17. ↑ Diccionari d'Historia de Catalunya ; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 25
  18. ↑ (castella) Luis Suarez Fernandez, Historia de Espana antigua y media Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine . , p.492
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Cassetta , Giuseppe. Storia del regno di Napoli dell'architetto Giuseppe Cassetta (en italia). vol.3. Gaetano Romeo Strada Tribunali n. 168, 1838, p. 197.  
  20. ↑ Soldevila i Zubiburu , Ferran . Historia de Catalunya, Volum 3 . 2a edicio. Barcelona: Alpha, 1962, p.665.   [ Enllac no actiu ]
  21. ↑ Partner , Peter. The Lands of St. Peter: The Papal State in the Middle Ages and the Early Renaissance (en angles). University of California Press, 1972, p. 400. ISBN 0520021819 .  
  22. ↑ Cassetta , Giuseppe. Storia del regno di Napoli dell'architetto Giuseppe Cassetta (en italia). vol.3. Gaetano Romeo Strada Tribunali n. 168, 1838, p. 198.  
  23. ↑ 23,0 23,1 Schiappoli , Irma. La marina degli aragonesi di Napoli (en italia). A. Miccoli, 1940, p. 23.  
  24. ↑ Vaughan , Richard. Philip the Good (en angles). vol.3. Boydell Press, 2002, p. 118. ISBN 0851159176 .  
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campanya_mediterrania_d%27Alfons_el_Magnanim&oldid=31889760 ≫