El
camp de concentracio i d'exterminacio d'Auschwitz-Birkenau
(en
alemany
Konzentrationslager Auschwitz-Birkenau
(
?·
pag.
)
), on Auschwitz (
O?wi?cim
[???fj??t?im]
(
?·
pag.
)
en
polones
) i Birkenau (Brzezinka [b????inka]) son els noms en alemany dels pobles polonesos propers, fou un complex format per diversos
camps de concentracio
, d'experimentacio medica
[1]
i d'
extermini
en massa de presoners construit pel regim de l'
Alemanya nazi
, despres de la
invasio de Polonia de 1939
, al principi de la
Segona Guerra Mundial
. Esta inscrit a la llista del
Patrimoni de la Humanitat
de la
UNESCO
des del
1979
.
En 5 anys, uns 1,3 milions d'homes, de dones i d'infants (el 90%
jueus
) foren assassinats a Auschwitz, aproximadament 900.000 immediatament a la sortida dels trens que els havien portat fins al camp, la majoria a les
cambres de gas
. La resta moriren de
malalties
,
malnutricio
,
maltractaments
, sadics experiments "cientifics", etc. Sens dubte, aquest
camp d'extermini
ha estat considerat el simbol del
genocidi
del
poble jueu
; el simbol de la
Xoa
(l'
Holocaust
del judaisme).
Inicialment, el camp d'Auschwitz havia estat concebut com un centre de quarantena, pero a partir de l'estiu de
1941
,
Rudolf Hoss
-comandant del camp (
SS-Obersturmbannfuhrer
)- es convocat per
Heinrich Himmler
-maxim responsable de les
SS
- per comunicar-li que
Adolf Hitler
li havia encomanat dur a terme la "
solucio final
" de la
questio jueva
, i que el seu camp havia de tenir un paper important car era un lloc amb bones comunicacions terrestres per tren i prou discret. L'estiu de
1943
,
Rudolf Hoss
fou reemplacat per
Arthur Liebehenschel
i
Richard Baer
.
Auschwitz fou una combinacio d'extermini massiu i industrialitzat, i explotacio del treball
esclau
amb la complicitat de la industria alemanya.
El
1979
, el
camp de concentracio
d'Auschwitz fou declarat
Patrimoni de la Humanitat
per la
UNESCO
.
| ≪
|
Des d'Auschwitz no ha ocorregut res que hagi abolit Auschwitz
|
≫
|
| ?
Imre Kertesz
en el discurs de recepcio del Premi Nobel de Literatura 2002
|
Caracteristiques
[
modifica
]
Vista aeria del
camp d'extermini
d'Auschwitz-Birkenau amb la seva maxima extensio; l'entrada es troba a baix a la dreta, prolongada vers a l'esquerra per les vies del tren i els molls de desembarcament; a l'esquerra, amb forma de T, els forns crematoris. Hom pot observar a la part de dalt a l'esquerra el fum del tercer forn crematori
Hi va haver tres camps principals dintre d'ell mateix:
- Auschwitz I, el camp de concentracio original que servia de centre administratiu de tot el complex. En aquest camp van morir al voltant de 70.000 intel·lectuals
polonesos
, i presoners de guerra
sovietics
.
- Auschwitz II (Birkenau), un camp d'extermini i on van morir al voltant d'un milio de jueus, i prop de 19.000
gitanos
.
- Auschwitz III (
Camp de concentracio de Monowitz
), usat com el camp de treball d'esclaus de l'empresa
IG Farben
.
A partir del
1940
, l'
Alemanya nazi
va construir diversos
camps de concentracio
i un
camp d'extermini
a Auschwitz, que igual que la resta dels camps de concentracio, eren gestionats per les
Schutzstaffel
(SS) dirigida per
Heinrich Himmler
. Els comandants del camp van ser
Rudolf Hoß
(a vegades escrit "Hoess") fins a l'estiu del
1943
,
Artur Leibehenschel
i
Richard Baer
.
Al voltant de 6.500 membres de les
SS
van servir a Auschwitz realitzant tasques amb l'objectiu d'aconseguir la
solucio final al problema jueu
. La majoria van sobreviure a la guerra. Amb les primeres presoneres tambe van arribar les primeres vigilants al camp, el marc de
1942
traslladades des del camp de
Ravensbruck
a
Alemanya
.
[2]
El camp femeni es va mudar a Auschwitz Birkenau l'octubre de
1942
, i
Maria Mandel
va ser anomenada cap de vigilancia. Al voltant de 1.000 homes i 200 dones de les
Schutzstaffel
van ser supervisors de vigilancia a tot el complex d'Auschwitz. D'entre tots els funcionaris nomes 750 van ser portats a judici, gairebe tots en relacio amb els crims contra la poblacio polonesa.
Hoß
va donar una descripcio detallada del funcionament del camp durant els
Judicis de Nuremberg
, detalls que va complementar a la seva autobiografia.
Hoß
va ser executat el
1947
, davant de l'entrada al crematori D'Auschwitz I.
La industrialitzacio de la mort: les cambres de gas i els forns crematoris
[
modifica
]
La primera cambra de gas (encara intacta) ubicada a Auschwitz I
Forn crematori d'Auschwitz I
Com molts altres
camps d'extermini
, s'instal·laren
cambres de gas
per produir la mort. L'any
1942
, la "seleccio" de
jueus
s'havia convertit en quelcom habitual a Auschwitz. Quan arribava un tren carregat de presoners es procedia a separar els homes i les dones joves, considerats aptes per al treball, dels nens, vells, un bon nombre de dones i malalts que eren, directament, assassinats. A aquests darrers se'ls deia que anaven a rebre una dutxa i a esser desinfectats. En realitat, se'ls conduia directament a les
cambres de gas
, camuflades com a dutxes.
Com el sistema permetia l'eliminacio massiva de vides humanes va plantejar el problema dels cadavers. Inicialment eren sepultats en
fosses comunes
, pero el procediment era lent i insuficient. L'estiu de
1942
, els cossos, inflats per la seva putrefaccio, removien la terra i amenacaven els pous d'aigua dels voltants. El mes d'octubre foren desenterrats per a procedir a la seva incineracio en foses. Finalment, la instal·lacio progressiva de
forns crematoris
resolgue aquesta questio.
Les cambres de gas anirien rebent una serie de millores tecniques que garantien una major eficacia i funcionament, com per exemple els sistemes d'aire de les cambres de gas del crematori. El mes de juny de 1943, Auschwitz tenia una capacitat d'incineracio de gairebe 4.800 cadavers diaris.
Les condicions de vida
[
modifica
]
Les condicions de vida eren inhumanes: les robes que rebien els que passaven la primera seleccio eren parracs, les hores de descans eren insuficients, no hi havia instal·lacions sanitaries (per exemple, a inicis de l'estiu de
1944
, 32.000 dones compartien una mateixa comuna), l'alimentacio era extremadament pobra... A la fam, el fred, un treball esgotador, l'amuntegament, la bruticia, la manca d'higiene i les malalties (el
tifus
, la
disenteria
i un bon nombre de malalties dermatologiques eren un fet comu) s'hi afegia el sadisme dels membres de les
SS
i els subalterns escollits entre el lumpen del
camp d'extermini
.
Primo Levi
(
Tori
,
1919
-
1978
), quimic de professio i supervivent d'Auschwitz, es un testimoni colpidor de la supervivencia i la mort a l'infern dels camps d'extermini durant els ultims anys de l'ocupacio
nazi
.
Primo Levi
explica com era de senzill sucumbir en aquest camp, convertir-se en un enfonsat, tan sols n'hi havia prou d'obeir totes les ordres que es rebien, no menjar altra cosa que el ranxo, atenir-se a la disciplina del treball i del camp. L'experiencia ha demostrat que d'aquesta manera nomes excepcionalment es podia durar mes de tres mesos. Tots els "musulmans" (Levi ignora per quina rao els veterans del camp designaven els debils, els ineptes, els destinats a la seleccio amb aquest terme) que anaven a la cambra de gas tenien la mateixa historia, o mes exactament, no tenien historia; van seguir el pendent fins al fons, de manera natural. Un cop al camp, per la seva essencial incapacitat, o per desgracia per qualsevol incident banal, foren trepitjats abans d'haver pogut adequar-s'hi; feren tard, no comencaren a aprendre l'alemany i a discernir alguna cosa en l'infernal garbuix de lleis i de prohibicions sino quan el seu cos ja fou una ruina, i res ja no els podia salvar de la seleccio o de la mort per decaiment.
[3]
El
futbol
va ser una practica associada al camp d'Auschwitz gairebe des dels seus mateixos inicis. El primer camp del complex, l'anomenat Auschwitz I, va comencar a funcionar durant el mes de maig de 1940 i, poques setmanes despres, ja es va iniciar la construccio d'un camp de futbol als terrenys on antigament s'ubicava una guarnicio de l'exercit polones, un fet que va propiciar que, a finals d'aquell mateix 1940, ja fos habitual que s'hi disputessin partits que, principalment els diumenges, enfrontaven equips de presoners agrupats per nacionalitats. Els oficials de les SS responsables del control del camp toleraven aquells partits i, fins i tot, incentivaven que es disputessin permetent als presoners que els jugaven una millor alimentacio que a la resta per tal de garantir el millor espectacle possible.
[4]
La fi d'Auschwitz
[
modifica
]
La retirada alemanya de tots els fronts de guerra, i especialment davant l'avanc sovietic, obligaren
Himmler
a plantejar-se el tancament dels camps d'extermini. A la tardor de
1943
s'evacuen els camps de
Treblinka
,
Sobibor
i
Belzec
. El mes de juliol de
1944
, els sovietics entren al camp de
Lublin
i donen a coneixer l'assassinat massiu als camps.
A la fi de l'any
1944
, nomes Auschwitz continuava en funcionament com a
camp d'extermini
, pero la fi era proxima. El 25 de novembre,
Himmler
ordena que es procedeixi al seu desmantellament. El
17 de gener
de
1945
es destrueix el bloc medic del camp i es passa llista per darrera vegada. Al recompte hi ha 31.894 reclusos a Auschwitz i 35.118 als camps satel·lits. Alhora, el personal nazi inicia l'evacuacio d'Auschwitz. La majoria dels presoners van haver de marxar cap a l'oest. Els qui eren massa debils per caminar eren deixats endarrere. El 20 de gener un destacament de les SS afusella a dues-centes jueves i, despres, destrueix els edificis on hi ha els crematoris I i II. Per la seva banda, la industria IG Farben destrueix els seus arxius. Durant els dies seguents, les SS continuaren assassinant reclusos i destruint les instal·lacions. El dia 27 de gener procediren a destruir el darrer crematori, el IV. La tarda del mateix dia apareixen les tropes sovietiques. El camp d'extermini d'Auschwitz finalitzava la seva macabra existencia. Al voltant de 7.500 presoners van ser alliberats per l'exercit Roig el
27 de gener
de
1945
.
Nomes quedaven dempeus sis dels trenta-cinc magatzems. Als que van quedar s'amuntegaven 368.820 vestits d'home, 836.255 de dones, 5.525 parells de sabates de dona, grans quantitats de roba de nen, raspalls de dents... En una altra dependencia hi havia set tones de cabell huma. Entre els cadavers els sovietics trobaren set mil supervivents.
Des del
1949
,
Witold Pilecki
?un soldat de l'
Armia Krajowa
(organitzacio de resistencia polonesa a l'ocupacio nazi)? va ser voluntari per ser portat com a presoner a Auschwitz i va produir una considerable quantitat d'informacio que es va portar fins a
Varsovia
i d'alla, a
Londres
. D'altra banda, els aliats tenien una informacio aeria mes detallada dels camps des del maig de 1944. Dos presoners que es van escapar (Rudolph Vrba y Alfred Wetzler) havien reunit descripcions precises i mapes que van arribar als aliats durant l'estiu de
1944
. El
13 de setembre
de
1944
, bombarders americans van bombardejar la fabrica de Buna Werke associada amb Auschwitz III, destruint-la parcialment.
Durant els anys d'operacio dels camps, al voltant de 700 presoners van intentar escapar, dels quals 300 ho van aconseguir. La pena aplicada per intent de fuga era la mort per inhalacio. Generalment, les families dels escapats eren arrestades i internades a Auschwitz per ser exhibides com a advertencia als altres presoners. El nombre total de morts produides a Auschwitz encara esta en debat, pero s'estima que entre un milio i un milio i mig de persones hi van morir.
Presoners mes coneguts
[
modifica
]
- Jozef Cyrankiewicz
va presidir el govern de la Republica Popular de Polonia entre
1947
i
1952
, i entre
1954
i
1970
. Tambe va ser President entre 1970 i 1972.
- Anne Frank
va ser internada a Auschwitz-Birkenau entre setembre i octubre de 1944; despres va ser traslladada a
Bergen-Belsen
on va morir de
febre tifoide
. Coneguda per la troballa del seu diari (
El diari d'Anne Frank
) on descrivia la seva vida amagada a
Amsterdam
.
- Maximilian Kolbe
, sant polones, va ser presoner d'Auschwitz I. Va ser voluntari per morir de fam en lloc d'un altre presoner el 1941.
- Anita Lasker-Wallfisch
, violoncel·lista alemanya. Va sobreviure com a membre de l'
Orquesta de Noies D'Auschwitz
. Va ser tambe testimoni del Judici de
Bergen-Belsen
. Despres de la guerra es va asilar i establir a la Gran Bretanya. Ha estat fundadora de l'orquestra
English Chamber Orchestra
. El seu fill es el conegut violoncel·lista
Raphael Wallfisch
.
- Primo Levi
, quimic de professio, supervivent del camp. Els fets de la
Segona Guerra Mundial
el van marcar profundament fins al punt que en va escriure diversos llibres.
Si aixo es un home
juntament amb
La treva
i
Els enfonsats i els salvats
formen la trilogia d'Auschwitz.
- Witold Pilecki
, soldat polones de l'Armia Krajowa, voluntari per internar-se a Auschwitz, va organitzar la resistencia a Auschwitz (Zwi?zek Organizacji Wojskowych, ZOW) i va informar els aliats sobre les atrocitats que hi tenien lloc. Despres va formar part de l'aixecament de Varsovia.
- Edith Stein
, monja
catolica
d'origen jueu. Va morir a les cambres de gas d'Auschwitz II.
- Elie Wiesel
va sobreviure a la seva reclusio a Auschwitz III Monowitz i va escriure sobre les seves experiencies.
- Petr Ginz
(1928?1944), jove editor de
Vedem
, conegut pel diari que va escriure abans de la seva deportacio, descobert fa poc, i editat per la seva germana
Chava Pressburger
.
Auschwitz: un complex de 3 camps
[
modifica
]
Entrada d'Auschwitz amb la inscripcio
Arbeit macht frei
- "la feina allibera"
Interior d'Auschwitz I, el 2001
Auschwitz I va ser el centre administratiu de tot el complex. Va ser fundat el
20 de maig
de
1940
, a partir de barraques de totxos de l'exercit polones. Els primers membres del camp van ser 728 presoners politics polonesos de
Tarnow
. Inicialment, el camp va ser usat per internar membres de la resistencia i intel·lectuals polonesos, mes endavant van portar-hi presoners de guerra
sovietics
, presoners comuns alemanys, elements
antisocials
i
homosexuals
. Des del primer moment tambe hi arribaren presoners jueus. Generalment hi havia entre 13 i 16 mil presoners, arribant a 20.000 el
1942
.
L'entrada d'Auschwitz I tenia (i encara es conserva) les ciniques paraules
Arbeit macht frei
, "la feina allibera". Els presoners del camp sortien a treballar durant el dia per les construccions o al camp amb musica de marxa tocada per una orquestra.
Les
SS
, generalment, seleccionaven els presoners -anomenats
kapos-
per supervisar els altres. Tots els presoners del camp realitzaven feines i excepte per les fabriques d'armes, els diumenges es reservaven per la neteja, dutxes i no s'assignava feina. Les durissimes condicions de treball mes la
malnutricio
i la poca higiene feien que la taxa de mortalitat entre els presoners fos molt alta.
El bloc 11 d'Auschwitz I era
la preso dins de la preso
; alla s'hi aplicaven els castigs. Alguns consistien a tancar algu diversos dies en una habitacio massa petita per assentar-se. Altres eren executats, penjats o deixats morir de gana.
El setembre de
1941
, les
SS
van realitzar al bloc 11 les proves del gas
Zyklon B
a les quals van morir 850 presoners polonesos i russos. Les proves es van considerar prou satisfactories i, en consequencia, es va construir una
cambra de gas
i un crematori. Aquesta cambra de gas va ser usada entre
1941
i
1942
i despres va ser convertida en un refugi antiaeri.
La primera dona va arribar al camp el
26 de marc
de
1942
. Entre l'abril de
1943
i el maig de
1944
es van fer experiments d'esterilitzacio amb dones jueves al bloc 10 d'Auschwitz I. L'objectiu era fer un metode senzill que funciones amb una simple injeccio per ser emprada contra la poblacio eslava. El doctor
Josef Mengele
va experimentar amb bessons en aquest mateix complex. Quan un presoner no es recuperava rapidament, era executat mitjancant una
injeccio letal
de
fenol
.
El camp bordell es va crear l'estiu del 1943 per ordres de
Himmler
. Estava ubicat en el bloc 24 i s'usava per premiar a presoners privilegiats. Els guardies seleccionaven presoneres per aquest camp, pero podien acceptar
voluntaries
atretes per les millors condicions alimentaries.
Auschwitz II (Birkenau)
[
modifica
]
Les runes de Birkenau ? part de la zona declarada Patrimoni de la Humanitat per la
UNESCO
.
L'entrada, en l'actualitat
Ruines de Birkenau
Auschwitz II (Birkenau) es el camp que s'identifica amb Auschwitz. Fou on van tancar centenars de milers de jueus i on tambe, s'hi van executar mes d'un milio de jueus i gitanos.
El camp esta ubicat a Birkenau, a uns 3 km d'Auschwitz I. La construccio es va iniciar el
1941
com a part de l'
Endlosung
(
solucio final
). El camp tenia una extensio de 2,5 km per 2 km i estava dividit en diverses seccions, cada una d'elles separades per camps. Els camps, de la mateixa manera que tot complex, estaven tancats i rodejats de filferros de pues electriques (alguns presoners usaven l'embolcall electric per suicidar-se). El camp va albergar fins a 100.000 presoners en situacions extremes.
L'objectiu del camp no era fer treballar els presoners (com era el cas d'Auschwitz I i III), sino mes aviat l'extermini. Per complir aquest objectiu, es va equipar el camp amb 4 crematoris amb
cambres de gas
. Cada cambra de gas podia rebre fins a 2.500 presoners per torn. L'extermini a gran escala va comencar la primavera del
1942
, com a resultat de l'acceleracio de la
Solucio Final
tractada a la
Conferencia de Wannsee
.
La majoria dels presoners arribaven al camp en tren, amb frequencia despres d'un terrible viatge en vagons de carrega que durava diversos dies. A partir de
1944
es va estendre la via del tren perque arribes directament al camp. Algunes vegades, en arribar el tren, els presoners eren enviats directament a les cambres de gas. En altres ocasions, els nazis seleccionaven presoners normalment sota la supervisio de
Josef Mengele
, per ser enviats a camps de treball o per dur a terme experiments. Generalment els nens, les persones de la tercera edat i els malalts eren enviats directament a les
cambres de gas
.
Quan un presoner passava la seleccio inicial era enviat a passar un periode de quarantena i despres, se li assignava una tasca al camp o era enviat a treballar en alguns dels camps de treball annexos.
Aquells que resultaven seleccionats per l'extermini eren enviats a un dels grans complexos de cambres de gas/crematori cap als extrems del camp. Dos dels crematoris (Krema II i Krema III) tenien instal·lacions subterranies, una sala per desvestir-se i una cambra de gas amb capacitat per milers de persones. Per evitar el panic, es deia a les victimes que s'anaven a dutxar i rebrien un tractament desinfectant. La
cambra de gas
, fins i tot, tenia canonades per dutxes, pero mai van ser connectades al servei d'aigua. S'ordenava a les victimes que es despullessin i deixessin les seves pertinences al vestidor, on suposadament les podrien recuperar al final del tractament, de manera que havien de recordar el numero de la ubicacio de les seves pertinences. Una vegada tancada l'entrada, es descarregava l'agent toxic
Zyklon B
per les obertures del sostre. Les cambres de gas els crematoris IV i V tenien instal·lacions a la superficie i es descarregava el
Zyklon B
per les finestres especials de les parets.
Una vegada llencat el Zyklon B s'esperaven uns 25 minuts i s'observava per la
mirilla
l'absencia d'activitat, es procedia a evacuar i ventilar el recinte i es retiraven els cossos a un sector per una revisio final. En aquesta revisio se'ls extreien les dents d'or, anells, pendents o altres objectes i es revisaven els orificis corporals a la recerca de joies. Despres de ser revisats, els cossos eren transportats a una sala de forns o crematoris annexa pels presoners seleccionats, anomenats
Sonderkommandos
on eren cremats.
Una xemeneia alta expulsava els gasos nauseabunds.
L'
Alemanya nazi
va envair
Hongria
el marc de
1944
; entre maig i juliol de 1944, prop de 438.000 jueus d'
Hongria
van ser deportats cap a Auschwitz-Birkenau, on la majoria van ser executats. Hi havia dies en que els forns no donaven l'abast i s'havien de cremar els cossos en fogueres a l'aire lliure.
Families senceres de gitanos van ser tancades en una seccio especial del camp. Van ser passats per les cambres de gas al juliol de 1944, i el 10 d'octubre d'aquest mateix any es va procedir a exterminar els nens gitanos que restaven.
El
7 d'octubre
de
1944
, els
Sonderkommandos
jueus (els presoners mantinguts separats de la resta i que treballaven a l'operacio de les cambres de gas i forns crematoris) van organitzar una revolta. Les presoneres havien aconseguit extreure explosius d'una fabrica d'armes i els van usar per destruir parcialment el crematori IV, i provar d'escapar en la confusio. Els 250 presoners van ser capturats i immediatament executats.
Les cambres de gas de Birkenau van ser destruides per les
Schutzstaffel
el novembre de
1944
en un intent d'amagar les activitats del camp a les tropes sovietiques.
Auschwitz III
[
modifica
]
Els camps subalterns de treball instal·lats al complex d'Auschwitz estaven estretament relacionats amb la industria alemanya, principalment en les arees militar, metal·lurgica i minera. El camp de treball mes gran era Auschwitz III Monowitz, que va iniciar les seves operacions el maig de 1942. Aquest camp estava associat amb la planta
Buna-Werke
de l'empresa
IG Farben
i produia combustibles liquids i goma sintetica. A intervals regulars, es feien revisions sanitaries per part del personal medic d'Auschwitz II, per enviar malats i debils a les cambres de Birkenau.
Camps subalterns
[
modifica
]
Negacionisme
[
modifica
]
Des del final de la
Segona Guerra Mundial
hi ha hagut intents per negar el proposit dels camps d'extermini o de la seva magnitud. S'ha afirmat que seria impossible cremar tal nombre de cossos o fins i tot, que les instal·lacions -que poden ser visitades actualment- van ser
reconstruides
despres de la guerra perque estiguessin en concordanca amb allo que s'havia explicat d'Auschwitz des del final de la confrontacio bel·lica.
El
2005
,
Oskar Groning
, un antic funcionari
nazi
va decidir donar testimoni. Groning va ser membre de les
joventuts Hitlerianes
, d'alla va passar a ser membre del
partit nazi
i, mes tard, es va enrolar a les
Waffen SS
a l'edat de 20 anys. Despres de dos anys de treball administratiu per les
Schutzstaffel
, va ser assignat a Auschwitz el
1942
. Inicialment Groning creia que era un
camp de concentracio
normal, pero aviat veie l'arribada del primer comboi de presoners i la seleccio per part del personal medic de les
Schutzstaffel
, on nomes el 20% dels acabats d'arribar va ser escollit per treballar als camps. Els malalts eren transportats per personal de transport en lliteres que usaven els simbols de la
Creu Roja
, per donar la sensacio de normalitat. Despres va acompanyar al grup que portava als no seleccionats pel treball i als malalts a les cambres de gas, disfressades de dutxes i finalment, va veure la crema dels cossos en els forns crematoris i l'organitzacio dels bens per la seva posterior classificacio. Groning va sol·licitar ser transferit a una unitat de combat, pero els seus serveis com a personal administratiu eren necessaris al camp, de manera que va passar-se uns dos anys portant els comptes dels bens recuperats de les pertinences dels presoners, ajudat per l'abundant alcohol disponible al camp. Al final de la guerra va ser fet presoner (fins al
1948
) pero va ometre mencionar el seu periode a Auschwitz als interrogatoris. Anys despres va fer-se public el seu passat, afrontant un judici el 21 d'abril de 2015 per la complicitat en l'assassinat de 300.000 jueus. El 15 de juliol de 2015 fou declarat culpable i condemnat a quatre anys de preso.
[5]
Enllacos externs
[
modifica
]