El calendari japones inclou diversos sistemes oficials i no oficials. Des de l' 1 de gener de 1873 , Japo utilitza el calendari gregoria juntament amb les designacions de les eres japoneses que son els anys que l'emperador actual fa que esta al poder. ^[1] La forma escrita comenca amb l'any, despres el mes i finalment el dia, coincidint amb la norma ISO 8601 . ^[2]

Per exemple, el 16 de febrer de 2003 es pot escriure tant com 2003年2月16日 o be 平成15年2月16日 (aquest ultim seguint el sistema de l'any regnal). 年 significa "any", 月 o gatsu significa "mes" i finalment 日 significa "dia".

Abans, feia servir un calendari lunisolar adaptat del calendari xines . ^[3] L'antic calendari s'emprava des de l'any 660 aC , en temps de l'emperador Jinmu . ^[4] En aquest calendari, els mesos coincidien amb els periodes lunars, de manera que el dia primer de cada mes coincidia amb la lluna nova i el quinze amb la lluna plena . Com que aquesta distribucio dels mesos tenia un cert desfasament respecte la durada total d'un any natural (una rotacio sencera de la Terra respecte del Sol ), s'introdui un mes extra (anomenat, en japones , uruuzuki [閏月] o jungetsu [閏月]) cada tres anys. ^[5]

Anys [ modifica ]

Des de la instauracio del calendari gregoria, es feien servir tres sistemes diferents per comptar els anys:

• L' era comuna (西?, seireki ) d'origen occidental;
• L' era japonesa (年?, neng? ), en la qual l'any es compta a partir del primer any de regnat de l' emperador ^[6] (per exemple, l'any 2009 es l'any Heisei 21);
• L' any imperial (皇?, koki ), comptat a partir de l'any en que, segons la mitologia, Japo va ser fundat pel Jinmu al 660 aC. ^[7]

Dels tres sistemes, els dos primers continuen vigents. El calendari imperial es va utilitzar entre el 1873 i el final de la Segona Guerra Mundial .

Format de data [ modifica ]

El format de data utilitzat al Japo es molt sistematic, sobretot en l'escriptura. Per exemple, el dia d'avui es representa per:

2024 年 6 月 13 日

El kanji 年 ( nen ) significa 'any', 月 ( gatsu ) significa 'mes'" i 日 ( nichi ) significa 'dia'. Els nombres tambe es poden representar amb kanji , pero es molt comu la numeracio arabiga . Si cal especificar un determinat calendari, 西? ( seireki , 'calendari occidental') denota el calendari gregoria, i per indicar l'era japonesa ( neng? ) es fa servir el nom d'aquesta era. Per exemple, 平成 ( Heisei ) per a l' era Heisei , que correspon al regnat de l'emperador Akihito . Com que l'any 1 de l'era Heisei correspon al 1989, l'any actual es pot expressar com:

平成36年

Des del punt de vista del llenguatge oral, la lectura dels anys i mesos es prou regular.

Numeracio japonesa [ modifica ]

Aquesta taula indica els noms dels nombres de l'1 al 9, 10, 100 i 1000 en japones:

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

100

1000

Kanji

一

二

三

四

五

六

七

八

九

十

百

千

Lectura

ichi

ni

san

yon (shi)

go

roku

nana (shichi)

hachi

ky? (ku)

j?

hyaku

sen

(Les lectures indicades entre parentesis no son tan frequents, pero tambe s'utilitzen.)

Anys [ modifica ]

L'any s'expressa amb el nombre en japones tot seguit de nen (any). ^[8] Per exemple, l'any 2019 es llegeix " ni sen j? ky? nen "

Si es fa servir el calendari de l'era japonesa aleshores es posa el nom de l'era al principi seguit de l'any en nombres: " heisei san j? ichi nen ".

Mesos [ modifica ]

Per als mesos, es fa servir el nom del nombre seguit de gatsu , encara que amb les indicacions seguents:

• Abril (四月) es shigatsu i no * yongatsu ;
• Juliol (七月) es shichigatsu i no * nanagatsu ;
• Setembre (九月) es kugatsu i no * ky?gatsu .

Aquesta es la llista completa dels mesos en japones:

Mes	Lectura	Kanji
Gener	ichigatsu	一月, 1月
Febrer	nigatsu	二月, 2月
Marc	sangatsu	三月, 3月
Abril	shigatsu	四月, 4月
Maig	gogatsu	五月, 5月
Juny	rokugatsu	六月, 6月
Juliol	shichigatsu	七月, 7月
Agost	hachigatsu	八月, 8月
Setembre	kugatsu	九月, 9月
Octubre	j?gatsu	十月, 10月
Novembre	j?ichigatsu	十一月, 11月
Desembre	j?nigatsu	十二月, 12月

Dies [ modifica ]

Els noms dels dies de mes presenten mes irregularitats, sobretot per als deu primers dies:

Dia	Kanji	Romanitzacio	Dia	Kanji	Romanitzacio
1	一日	tsuitachi (en ocasions ichijitsu )	17	十七日	j?shichinichi
2	二日	futsuka	18	十八日	j?hachinichi
3	三日	mikka	19	十九日	j?kunichi
4	四日	yokka	20	二十日	hatsuka
5	五日	itsuka	21	二十一日	nij?ichinichi
6	六日	muika	22	二十二日	nij?ninichi
7	七日	nanoka	23	二十三日	nij?sannichi
8	八日	y?ka	24	二十四日	nij?yokka
9	九日	kokonoka	25	二十五日	nij?gonichi
10	十日	t?ka	26	二十六日	nij?rokunichi
11	十一日	j?ichinichi	27	二十七日	nij?shichinichi
12	十二日	j?ninichi	28	二十八日	nij?hachinichi
13	十三日	j?sannichi	29	二十九日	nij?kunichi
14	十四日	j?yokka	30	三十日	sanj?nichi
15	十五日	j?gonichi	31	三十一日	sanj?ichinichi
16	十六日	j?rokunichi

Tsuitachi es una relaxacio de tsukitachi , que significa 'el primer del mes'. En el calendari tradicional, l'ultim dia del mes rep el nom de 晦日 misoka . Actualment, son molt mes comuns els noms dels nombres del 28 al 31 seguits de Nichi . De tota manera, misoka es continua emprant en contractes i altres documents per especificar que es refereix a l'ultim dia del mes, independentment del nombre al qual correspongui. El darrer dia de l'any rep el nom de 大晦日 ?misoka ( el gran ultim dia ), terme que continua fent-se servir.

Noms tradicionals dels mesos [ modifica ]

Juntament amb els noms sistematics dels mesos al Japo, hi ha una altra nomenclatura tradicional que es continua fent servir, per exemple en la poesia , especialment en shiwasu . Es comu prendre un d'aquests noms per indicar el mes en el paragraf inicial d'una carta o l'agraiment en un discurs. Alguns, com Yayoi o Satsuki , s'utilitzen tambe com a noms de pila (femenins). Aquests noms tambe apareixen de tant en tant en el jidaigeki i en series de televisio o pel·licules ambientades en el periode Edo o en un d'anterior.

Mes	Nom tradicional	Lectura	Significat
Gener	睦月	mutsuki	mes de l'amistat
Febrer	如月 o 衣更着	kisaragi o kinusaragi	canvi de roba
Marc	?生	yayoi	primera vida, primavera
Abril	卯月	uzuki	mes del conill, mes de la Deutzia crenata (una planta amb flors)
Maig	?月 o 早月 o 五月	satsuki	mes rapid, cinque mes
Juny	水无月	minazuki o minatsuki	mes de l'aigua [9]
Juliol	文月	fumizuki	mes de les lletres
Agost	?月	hazuki	mes de les fulles
Setembre	?月	nagatsuki	mes llarg
Octubre	神无月	kannazuki o kaminashizuki	mes dels deus [10]
Novembre	霜月	shimotsuki	mes del gebre
Desembre	?走	shiwasu	els sacerdots corren [11]

Agrupacions de dies [ modifica ]

Setmana [ modifica ]

Al Japo es fa servir una setmana de set dies, perfectament equiparable al calendari occidental. Va ser importada al Japo al voltant de l'any 800 de l'era comuna, i cada dia te un nom que correspon directament al que es fa servir a Europa. El sistema es va emprar poc mes que per a proposits astrologics fins al 1876, una mica despres que el Japo adoptes oficialment el calendari gregoria. Fukuzawa Yukichi va ser una figura clau en la decisio d'adoptar aquest sistema com a font oficial dels noms dels dies de la setmana . Els noms provenen dels cinc planetes visibles, que al seu torn deuen el seu nom als cinc elements xinesos (foc, aigua, fusta, metall i terra), i de la Lluna i el Sol ( yin i yang ).

Kanji	Lectura	Element	Catala
日曜日	nichiy?bi	Sol	diumenge [12]
月曜日	getsuy?bi	Lluna	dilluns
火曜日	kay?bi	Foc ( Mart )	dimarts
水曜日	suiy?bi	Aigua ( Mercuri )	dimecres
木曜日	mokuy?bi	Fusta ( Jupiter )	dijous
金曜日	kin'y?bi	Metall ( Venus )	divendres
土曜日	doy?bi	Terra ( Saturn )	dissabte [12]

Jun [ modifica ]

Al Japo, el mes tambe es divideix de forma regular en tres periodes de 10 dies anomenats jun (旬). El primer es el j?jun (上旬), el segon, ch?jun (中旬), i l'ultim, gejun (下旬). ^[13] Sovint, es fan servir per a indicar dates aproximades, per exemple, "la temperatura es tipica del j?jun d'abril", "s'espera la votacio del projecte de llei al gejun d'aquest mes", de manera que s'equiparen les expressions "comencament", "mitjans" i "finals de mes".

Rokuy? [ modifica ]

Els rokuy? (六曜, 'sis dies') o rokki (六?) son una successio de sis dies basada en l'antic calendari lunisolar japones. Es continuen trobant en els calendaris japonesos, i en la cultura japonesa s'associen amb la bona o la mala sort , ^[14] per la qual cosa es fan servir per planificar cerimonies com matrimonis i funerals, encara que molts els ignoren en la vida quotidiana. Aquests son els rokuy? per ordre:

Kanji	Lectura	Significat	Nombre
先?	Sakigachi o sensh?	Bona sort abans del migdia, mala sort despres del migdia. Bon dia per comencar un projecte (al mati).	2
友引	Tomobiki	Els passaran coses dolentes als amics. S'evita fer funerals aquell dia, ja que el significat literal d'aquest dia es "tirar dels amics" i s'enten que el difunt podria portar la mort a algun dels presents al funeral. Els crematoris acostumen a tancar aquest dia.	3
先?	Sakimake o senbu	Mala sort abans del migdia, bona sort despres del migdia.	4
??	Butsumetsu	Simbolitza el dia en que va morir Buda , i es considera el dia menys afortunat. S'acostumen a evitar casaments i llancaments de nous productes. Alguns santuaris sintoistes tanquen aquest dia.	5
大安	Taian	El dia mes afortunat.	0
赤口	Shakk? o shakku	Bona sort a l'hora del cavall (de les 11 del mati a la 1 de la tarda), mala sort la resta del dia.	1

El calcul dels rokuy? consisteix a sumar el dia i el mes del calendari lunisolar, dividir aquesta suma entre 6 i quedar-se'n amb la resta, de manera que el dia 1 del primer mes sempre es sensh? (resta 2), i a partir d'aqui els dies segueixen l'ordre indicat.

Aquest sistema no es va fer popular al Japo fins al final del periode Edo .

Referencies [ modifica ]