Per a altres significats, vegeu ≪ calcedonia (mineral) ≫.

Calcedonia

(grc) Χαλκηδ?ν
Tipus	Ciutat antiga i polis
Part de	mitologia grega
Localitzacio
Entitat territorial administrativa	Turquia
40° 59′ N, 29° 02′ E  /  40.98°N , 29.03°E  / 40.98; 29.03
Historia
Cronologia
	Siege of Chalcedon (en)
Activitat
Creacio	680 aC
Data de dissolucio o abolicio	valor desconegut

Calcedonia (en llati Chalcedon , en grec antic Χαλκηδ?ν) era una ciutat de Bitinia a l'entrada del Pont Euxi , i l'altre costat de Bizanci , tal com diu Esteve de Bizanci . Va ser fundada per Megara com a colonia l'any 685 aC , segons Tucidides . La part asiatica del Bosfor pertanyia a la ciutat. Hi va neixer el filosof Xenocrates .

Plini el Vell diu que la distancia entre Calcedonia i Bizanci era de 7 estadis , pero en un altre lloc diu que era d'una milla romana , que equival a 8 estadis. Polibi diu que la distancia entre les dues ciutats era de 14 estadis, distancia mes propera a la real. Vora la ciutat hi havia l'antic lloc de Crisopolis , que realment estava situada a l'entrada del Bosfor . Segons Herodot , el satrapa Megabazos considerava que Bizanci tenia millor posicio estrategica que Calcedonia, i que no entenia perque els calcedonis no s'havien instal·lat a l'altre costat de l'estret, si havien fundat la ciutat disset anys abans que la fundacio de Bizanci. Plini el Vell i Tacit diuen que a Calcedonia se l'anomenava la ≪ciutat dels cecs≫, perque no havien vist la bona posicio que tenia Bizanci. Estrabo explica una historia de quan es va fundar Bizanci. Diu que Apol·lo va aconsellar als seus fundadors que triessin un lloc situat a la part oposada als cecs, i van escollir l'altra banda de l'estret, davant de Calcedonia.

La ciutat era un port comercial d'importancia i tenia molts temples. Un d'Apol·lo, amb un oracle . Estrabo calculava les distancies al llarg de la costa de calcedonia a partir d'un temple que anomena Santuari calcedoni , que segurament estava dedicat als dotze Olimpics , i afegeix que vora el temple hi havia una font on es criaven petits cocodrils.

Calcedonia va ser ocupada pel general persa Otanes durant l'expedicio de Darios el Gran de Persia a Tracia . Quan els perses van haver dominat la revolta Jonica , els calcedonis van haver d'abandonar la ciutat i van fundar Mesembria . A Calcedonia es va iniciar el pont de barques que els perses van construir al comencament de les Guerres mediques per invadir Grecia. Durant la Guerra del Pelopones van acollir Lamac quan una gran tempesta va destruir les seves naus l'any 424 aC un dels estrategs de la Lliga de Delos . Pero deurien canviar de bandol, ja que una mica mes tard tenien un harmost i una guarnicio espartana, segons diu Plutarc . En el moment del retorn de l' Expedicio dels deu mil segons sembla estava en mans dels lacedemonis , diu Xenofont .

Va passar a dependre de Bitinia al segle  iii  aC i va seguir la sort d'aquest regne entrant en poder de Roma com a ciutat federada pel testament de Nicomedes IV Filopator , que havia mort sense fills i va deixar el seu regne als romans. Quan Mitridates VI Eupator del Pont va ocupar Bitinia, els romans es van fer forts a Calcedonia, pero Mitridates la va ocupar, va remolcar les seixanta naus que hi havia al port despres de cremar-ne quatre, va enderrocar les muralles i durant l'assalt van morir tres mil romans l'any 74 aC , segons Apia .

Sota l' Imperi Roma , Calcedonia era una ciutat lliure. La seva situacio va donar lloc a que quan l'Imperi Roma va entrar en decadencia, fos atacada per barbars als que Zosim anomena escites , en temps de Valeria I i Galie . Justinia I la va reconstruir i va ser seu d'un bisbe . L'any 451 va ser la seu del Concili de Calcedonia . Cosroes II , emperador sassanida, la va ocupar l'any 616, i la va mantenir sota poder sassanida durant mes de 10 anys, a la vista dels emperadors de Constantinoble .

Calcedonia es va mantenir encara fins que els otomans , la van ocupar l'any 1350 i la van destruir. Les seves pedres van servir per aixecar mesquites i minarets a Constantinoble . ^[1]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Calcedonia