Caixa d'Estalvis Laietana

Dades
Tipus	Caixa d'estalvis
Camp de treball	Finances
Historia
Reemplaca	Caixa d'Estalvis de Mataro
Creacio	8 de febrer de 1863
Data de dissolucio o abolicio	desembre de 2012
Reemplacat per	Bankia
Activitat
Serveis	Serveis Financers
Governanca corporativa
Seu	Mataro
Presidencia	Jaume Boter de Palau i Rafols
Gerent/director	Josep Ibern i Gallart
Sucursal	276 oficines (2008)
Filial	Fundacio Caixa Laietana
Indicador economic
Actius totals	9.433 milions d' €

Caixa Laietana era una caixa d'estalvis , nom comercial de Caixa d'Estalvis Laietana, S.A., que va ser fundada el 8 de febrer de 1863 a Mataro ( Maresme ) com a Caixa d'Estalvis de Mataro , una caixa que s'havia comencat a gestar en una reunio el 8 de juliol de 1859 i que quatre anys mes tard esdevindria realitat. ^[1] Durant la decada de 1960 va passar a anomenar-se Caixa Laietana. ^[1] El desembre de 2012 l'entitat es va donar de baixa com a caixa d'estalvis a causa de la perdua del seu negoci bancari que realitzava a traves del grup Banco Financiero y de Ahorros / Bankia i que va ser nacionalitzat pel govern espanyol.

Historia [ modifica ]

Com a entitat d'estalvi, va ser la tercera caixa creada a Catalunya , i va comencar a significar-se en diverses iniciatives socials, relacionades amb la construccio de grups escolars i habitatges socials, que requeria el municipi de Mataro.

L'obertura de sucursals va comencar el 1935 amb la inauguracio d'una oficina a Argentona . L'expansio seguiria a la resta de Catalunya fins a arribar a les 276 oficines l'any 2008.

Fusio [ modifica ]

El juny de l'any 2009 , amb l'aprovacio del fons de reestructuracio bancaria ( FROB ), es van fer contundents els rumors de possibles fusions entre algunes caixes catalanes i l'entitat va iniciar un proces de fusio amb Caixa Penedes . ^[2]

El preacord de fusio entre les dues caixes estableixia la seu central a Vilafranca del Penedes i una subseu a Mataro . Els acomiadaments podrien afectar el 15% de la plantilla i oficines: uns 600 treballadors i 180 oficines. En els organs de decisio que s'havien pactat Caixa Penedes tindria una representacio del 63% i Caixa Laietana un 37%. La presidencia de la caixa seria rotativa els primers dos anys. ^[3]

Finalment l'acord va quedar suspes temporalment per ambdues entitats, sense afirmar que la fusio s'hagues anul·lat, pero finalment Caixa Laietana ha iniciat un proces de constitucio d'un sistema institucional de proteccio amb Bancaixa , Caja Avila , Caja Insular de Canarias , Caja Madrid , Caja Rioja i Caja Segovia . Hom considera que la posicio de Laietana en aquesta alianca es molt feble i que a mitja termini podria ser absorbida per Caja Madrid . ^[4]

Laietana mantindria el control del negoci en les comarques de Barcelona i Girona , on tradicionalment ha estat present, i cediria el control de la resta d'oficines al nou grup. ^[4]

Nacionalitzacio de BFA [ modifica ]

Caixa Laietana es va integrar al Sistema Institucional de Proteccio (SIP) Banco Financiero y de Ahorros , liderat per Caja Madrid , juntament amb Bancaixa , Caja de Avila , Caja Segovia , Caja Rioja i La Caja de Canarias . Aquesta operacio coneguda, com a fusio freda, va ser controlada per Caja Madrid i posseia 340.000 milions d'euros en actius i va rebre ajudes del FROB que rondaven els 4.500 millones. ^[5] El Banco Financiero y de Ahorros va transferir al seu torn el seu negoci a l'entitat filial Bankia ^[6] i va crear aixi el tercer grup financer mes gran d'Espanya. ^[7] Es va constituir el 3 de desembre de 2010 i va comencar a operar l'1 de gener de 2011.

A causa de la intervencio del Banco Financiero y de Ahorros per part de l'Estat, les set caixes fundadores van perdre la seva participacio. ^[8]

Preferents [ modifica ]

Des de l'octubre de 2002, Caixa Laietana va emetre participacions preferents. ^[9] El marc de 2012 el 90% dels preferentistes de l'entitat bancaria van canviar les preferents per accions de Bankia , ja que els van assegurar que si no ho feien, ho perdrien tot, segons denuncien els afectats. ^[9] Tanmateix, mesos despres, aquelles accions gairebe no tenien cap valor. ^[9] El 22 de gener de 2014 comparaixeran com a querellats i imputats els membres de la cupula de Caixa Laietana, inclosos Josep Ibern i Pere Antoni de Doria, per la comercialitzacio de participacions preferents arran de la querella presentada per dues families que denunciaren que la sucursal bancaria va abusar de la seva confianca per ≪orientar a petits estalviadors un producte financer reservat a inversors qualificats≫. ^[9]

Transformacio en fundacio [ modifica ]

El 23 d'abril de 2013 es va produir la transformacio de l'Obra Social de la Caixa Laietana en Fundacio Iluro , fundacio privada especial, en compliment de la llei 9/2012 de 14 de novembre, de reestructuracio i resolucio d'entitats de credit. L'acord va ser pres per la comissio gestora nomenada per la Generalitat de Catalunya per complir amb la normativa per a l'obra social de les caixes que es van desvincular de l'activitat financera. La Fundacio Iluro, que pren el seu nom de la ciutat romana que va donar origen a l'actual Mataro (seu historica de Caixa Laietana), administra els fons de l'obra social de l'anterior entitat, mantenint el focus en l'atencio social i la cultura. ^[10]

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• Fundacio Iluro