Cadaques

Plantilla:Infotaula geografia políticaCadaques
Imatge

Localitzacio
Modifica el valor a Wikidata Map
  42° 17′ 19″ N, 3° 16′ 40″ E  /  42.288611111111°N , 3.2777777777778°E  / 42.288611111111; 3.2777777777778
Estat Espanya
Comunitat autonoma Catalunya
Ambit funcional territorial Comarques gironines
Comarca Alt Emporda Modifica el valor a Wikidata
Capital Cadaques Modifica el valor a Wikidata
Poblacio humana
Poblacio 2.912 (2023) Modifica el valor a Wikidata (110,3 hab./km² )
Llars 87 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilici Cadaquesenc, cadaquesenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficial catala Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superficie 26,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat per mar Mediterrania Modifica el valor a Wikidata
Altitud 24 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades historiques
Esdeveniment clau
Organitzacio politica
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataPia Serinyana Torrents (2019?) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal 17488 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefonic 972 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE 17032 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT 170329 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc web cadaques.cat Modifica el valor a Wikidata

Cadaques es un municipi de l' Alt Emporda , a la costa del cap de Creus . El nucli antic forma un conjunt historic protegit com a be cultural d'interes nacional .

Geografia [ modifica ]

Es el poble mes oriental de Catalunya (aixi mateix de la peninsula Iberica ) i de l'Alt Emporda. El terme municipal ocupa la major part de la costa de llevant de la peninsula del cap de Creus . Aillat per les muntanyes del Peni de la resta de l' Alt Emporda , Cadaques va viure de cara al mar i practicament separat (per terra) de la resta de la comarca fins a les acaballes del segle  xix . Es un poble en el qual podem trobar mica lepidolita .

El poble de Cadaques, en una imatge dels voltants de 1890.
El poble de Cadaques vist des del Colom
Vista molt original de l'Esglesia

El terme municipal de Cadaques s'esten a l'extrem de llevant de la peninsula del cap de Creus, el punt mes oriental de la peninsula Iberica, en terrenys tallats irregularment pels vessants finals de la serra de Prades, que en arribar al mar, formen una costa molt accidentada, amb petites platges rocoses. [1]

Una serie d'elements geologics, arquitectonics i ambientals configuren la imatge caracteristica de Cadaques: la llicorella grisa, les oliveres i les garrigues verdes, les terrasses fetes amb parets seques de gran perfeccio que s'enfilen fins a les carenes i, sobretot, les cases blanques. La vila de Cadaques, ubicada al fons de la badia del mateix nom , esta abocada al mar i aillada de l'interior per la muntanya del Peni i el puig dels Bufadors , que encerclen el territori. Des d'es Baluard, la vila s'obre a banda i banda, formant dues grans corbes sobre la badia, resseguida per la riba. Aquests sectors, a ponent (des de la meitat del Llane Gran) i a llevant (fins a la part posterior de les cases del carrer de Colom) de l'antiga vila, queden, juntament amb aquesta, tambe compresos dins l'ambit del conjunt historic. [1]

El nucli antic, que estigue emmurallat (encara se'n conserva el portal, emblanquinat), ocupa un turo rocos al cim del qual s'alca la caracteristica i blanca esglesia de Santa Maria, i s'esten fins arran de mar, fins a la cala del Llane Gran. Un seguit de carrers i carrerons estrets i costeruts, empedrats amb lloses i codols de pissarra, i placetes recollides formen el conjunt arquitectonic del nucli antic de Cadaques. [1]

Economia [ modifica ]

Les activitats de subsistencia van ser principalment la pesca i la vinya. Aquesta ultima va enriquir la comarca al segle  xviii , pero tambe la va arruinar quan va arribar la plaga de la fil·loxera a finals del segle  xix . Aquest fet va impulsar de manera notoria la migracio cap a America.

Aixo no obstant, l'aillament del poble es va convertir tambe en un factor de prosperitat: a l'inici del segle  xx van comencar a arribar-hi turistes que es van anar disseminant entre les diferents zones de mes facil acces. Mentrestant, n'ignoraven els paratges mes recondits i, com a consequencia, en conservaven la virginitat urbanistica.

Historia [ modifica ]

El 1030 es documenta, entre altres, el port de Cadaques. Mes endavant, apareix documentat sovint el castell i la vila de Cadaques i, el 1279, l'esglesia. Inicialment fou un condomini del monestir de Sant Pere de Rodes i del comtat d'Empuries . Els seus habitants, pescadors, gaudien del privilegi dels comtes d'Empuries de formar host o cavalcada nomes per accions originades al mar o des del mar. Fins al 1403, el seu consell o universitat era l'aplec de tots els veins a la placa o a l'esglesia; a partir d'aquesta data, el rei Marti l'Huma ordena que la vila es regis per dotze prohoms elegits lliurement. [1]

Al segle  xv , a la guerra contra Joan II la vila fou lliurada a les tropes reials i despres recuperada per la Generalitat. Durant els segles  xiv i xv , i especialment durant el segle  xvi , Cadaques sofri repetides vegades l'atac dels corsaris (el 1444, l'arxiu de la vila fou cremat i, el 1543, l' esglesia i tota la vila ); [2] per protegir-se de la pirateria, es construiren torres de defensa. El 1655, al final de la Guerra dels Segadors, Cadaques es rendi als francesos. [1]

Entre els segles  xiii al XVI el nucli de Cadaques es forma dins el recinte de l' antic castell . D'aquest recinte primitiu es conserva un dels portals d'entrada, conegut com es Portal que condueix a traves del carrer del Call a dalt turo, on es troba l' esglesia de Santa Maria . Tambe queda en peu la Torre de sa fusta d'es Baluard, on es troba l'actual casa de la Vila. De la mateixa manera, molts dels murs actuals de les cases de la Punta d'es Baluard estan formats per les restes d'aquesta antiga muralla. [3]

A partir del segle  xvii , es produeix un altre periode marcat pels primers assentaments fora muralles, resseguint les linies de la costa. El 1683 es basteix la riba de Port Alguer i els porxos sortints de les dues primeres cases construides damunt d'ella, per aixi donar servei al port. D'aquest manera Port-Doguer es va convertir en el primer raval format a l'exterior de la muralla del Castell. Despres de 1714, juntament amb la fi de les guerres, i passat el perill constant dels corsaris i pirates, les cases fora muralles es comencen a reproduir mes rapidament. Despres de la liberalitzacio del comerc amb America, gracies al tractat del 1778, es produeix un cert renaixement de Cadaques. En aquest moment, el tipus constructiu tradicional es marcat per la puresa i simplicitat dels porxos amb voltes i dels massissos murs emblanquinats. [3]

L'ultim moment destacat de l'evolucio urbanistica de Cadaques es desenvolupa a les darreries del mil·lenni, durant els segles XIX i XX. Es en aquest moment quan es comenca a bastir sobre les ribes tot tipus d'edificacions, no solament les relacionades amb els serveis del port. Aquest auge ve donat pel creixement demografic que patia la zona, arribant al seu maxim exponent en el decenni del 1860, gracies a l'explotacio del conreu de la vinya i l'exportacio de la garnatxa, la qual es suma a l'activitat pesquera. Posteriorment, l'any 1880 ve marcat per la fil·loxera i la davallada demografica que indirectament provoca. Aquesta tendencia no es va canviar fins a l'arribada del turisme als anys seixanta. [3]

Gracies a l'obertura de la carretera a comencaments de segle, es trenca l'aillament del poble i provoca transformacions, tant a l'interior de la vila com a les ribes, on es continua construint. Finalment a la decada dels seixanta, coincidint amb el boom del turisme, comporta que molts integrants de la burgesia catalana, aixi com estrangers atrets per l'encant d'un pais en vies de desenvolupament, hi assentessin les seves segones residencies. Dintre d'aquest grup tambe es congrega un grup d'intel·lectuals que volien conservar trets del folklore i l'arquitectura tradicional, sense renunciar a la modernitat arquitectonica, fent-ho totalment compatible. [3]

Cultura [ modifica ]

Cadaques a la nit

L'origen del toponim es "Cap de Quers", que s'enten com a "Cap de roques". El terme quers prove d'una arrel molt antiga que es pot trobar en diversos toponims de Catalunya (com Queralbs, Queralt), pero tambe en zones veines o mes llunyanes, com en els Alps (per exemple, la vall del Queiras). Es un toponim que es troba sovint en regions de muntanyes.

El poble, situat a la badia del mateix nom, es presidit per l'esglesia de Santa Maria, que conte un notable retaule barroc.

Quan va tornar de Nova York , Salvador Dali es va instal·lar a Portlligat , un port natural del municipi. La seva presencia va fer que hi arribessin personatges tan destacats com Garcia Lorca , Picasso o Walt Disney . L'artista frances Marcel Duchamp s'hi va instal·lar els estius des de 1958 i es ben coneguda la seva presencia jugant a escacs al bar Meliton. Richard Hamilton , impulsor del Pop Art , angles i seguidor de Duchamp, tambe frequenta Cadaques i exposa diverses vegades a la Galeria Cadaques creada per l'arquitecte i galerista Lanfranco Bombelli . Molts altres artistes s'han vist seduits per Cadaques: Eliseu Meifren , Albert Rafols-Casamada , Roca-Sastre , Angel Planells (fill de Cadaques), Tharrats , Eduard Arranz Bravo , Norman Foster , Ramon Aguilar More , Marc Aleu , Jordi Curos , Benguel , Rafael Bartolozzi , Shigeyoshi Koyama , Ramon Moscardo , Josep Moscardo , Francesc Todo , Josep Cruanas , Maria Girona , Isabel Garriga , Josep Rovira , Antoni Pitxot , Maurice Boitel , escriptors com Andre Breton , Luis Romero , Josep Elias i molts altres, aixi com nombroses persones vinculades al mon de les arts. [4]

Des de l'any 1970 s'hi celebra el Festival Internacional de Musica de Cadaques , [5] i des del 1986, el Premi Rosa Leveroni de poesia .

La riba, amb es Poal al centre.
La platja des Pianc

Anecdotes [ modifica ]

El 23 d'abril de 1623, la galera Sant Maurici , patrona de les naus de la Generalitat de Catalunya , va fer escala al port de Cadaques. Sembla que, desembarcada, la marineria feu xivarri per la vila fins que el poble, ofes, se'ls oposa fent fora a cops de pedra fins i tot el comandant de la nau, Francesc Sabater . Jeroni Pujades descriu els vilatans en el seu Dietari : ≪son la mes vellaca y inurbana gent de tota la costa, gent barbara y feta per si sens raho mes de "nos ho volem e nos no ho volem"≫. Aviat, la Generalitat hi envia la Sant Maurici (anomenada tambe Mauricia ) i la capitana, Sant Jordi , per posar ordre en nom del Rei; a aixo els cadaquesencs els contestaren que no reconeixien ≪ni rey ni roch, sino al comte d'Empuries≫ i a continuacio amenacaren amb artilleria les naus, que s'hagueren de protegir a Port Lligat . [6]

Demografia [ modifica ]

Evolucio demografica
1497 1553 Modifica el valor a Wikidata1787 1887 1900 1920 1950 1970 2010 2023 Modifica el valor a Wikidata
110 87 Modifica el valor a Wikidata1.598 1.543 1.557 1.469 989 1.272 2.892 2.912 Modifica el valor a Wikidata
1497-1553: fogatges; 1717-1981: poblacio de fet; 1990 en endavant: poblacio de dret ( Mes informacio  · Historic complet de dades de poblacio )


Politica [ modifica ]

Resultats electorals - Cadaques, 2015 [7]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU - Convergencia i Unio Joan Figueras i Pomes 450 5 42,29%
ERC-AM - Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Josep Lloret i Parellada 550 6 51,69%
En blanc 64 6,02%
Total 1.064 11

Llocs d'interes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Cadaques ≫. Inventari del Patrimoni Arquitectonic de Catalunya . Direccio General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2014].
  2. Trillas , Joan. ≪ Una cronica esfereidora ≫. El Punt Avui. [Consulta: 31 gener 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Front maritim de Cadaques ≫. Inventari del Patrimoni Arquitectonic de Catalunya . Direccio General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2014].
  4. Tharrats , Joan Josep . Cent Anys de Pintura a Cadaques . Barcelona: Parsifal Edicions, 2007. ISBN 978-84-95554-27-7 .  
  5. Inici ≫. [Consulta: 9 agost 2018].
  6. de Riquer , Marti. ≪Francesc Sabater i les galeres de Catalunya≫. A: Quinze generacions d'una familia catalana . Barcelona: Quaderns Crema, 1998, p. 532-533. ISBN 978-84-7727-226-7 .  
  7. Consulta de resultados electorales. Ministerio del Interior ≫. Arxivat de l' original el 2019-03-26. [Consulta: 27 desembre 2017].

Enllacos externs [ modifica ]