Cadaques
es un
municipi
de l'
Alt Emporda
, a la costa del
cap de Creus
. El nucli antic forma un conjunt historic protegit com a
be cultural d'interes nacional
.
- Llista de toponims de Cadaques
(Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglesies, etc).
Es el poble mes oriental de
Catalunya
(aixi mateix de la
peninsula Iberica
) i de l'Alt Emporda. El terme municipal ocupa la major part de la costa de llevant de la peninsula del
cap de Creus
. Aillat per les muntanyes del
Peni
de la resta de l'
Alt Emporda
, Cadaques va viure de cara al mar i practicament separat (per terra) de la resta de la comarca fins a les acaballes del segle
xix
. Es un poble en el qual podem trobar
mica lepidolita
.
El poble de Cadaques, en una imatge dels voltants de 1890.
El poble de Cadaques vist des del Colom
Vista molt original de l'Esglesia
El terme municipal de Cadaques s'esten a l'extrem de llevant de la peninsula del cap de Creus, el punt mes oriental de la peninsula Iberica, en terrenys tallats irregularment pels vessants finals de la serra de Prades, que en arribar al mar, formen una costa molt accidentada, amb petites platges rocoses.
[1]
Una serie d'elements geologics, arquitectonics i ambientals configuren la imatge caracteristica de Cadaques: la llicorella grisa, les oliveres i les garrigues verdes, les terrasses fetes amb parets seques de gran perfeccio que s'enfilen fins a les carenes i, sobretot, les cases blanques. La vila de Cadaques, ubicada al fons de la
badia del mateix nom
, esta abocada al mar i aillada de l'interior per la muntanya del Peni i
el puig dels Bufadors
, que encerclen el territori. Des d'es Baluard, la vila s'obre a banda i banda, formant dues grans corbes sobre la badia, resseguida per la riba. Aquests sectors, a ponent (des de la meitat del Llane Gran) i a llevant (fins a la part posterior de les cases del carrer de Colom) de l'antiga vila, queden, juntament amb aquesta, tambe compresos dins l'ambit del conjunt historic.
[1]
El nucli antic, que estigue emmurallat (encara se'n conserva el portal, emblanquinat), ocupa un turo rocos al cim del qual s'alca la caracteristica i blanca esglesia de Santa Maria, i s'esten fins arran de mar, fins a la cala del Llane Gran. Un seguit de carrers i carrerons estrets i costeruts, empedrats amb lloses i codols de pissarra, i placetes recollides formen el conjunt arquitectonic del nucli antic de Cadaques.
[1]
Les activitats de subsistencia van ser principalment la pesca i la vinya. Aquesta ultima va enriquir la comarca al segle
xviii
, pero tambe la va arruinar quan va arribar la plaga de la
fil·loxera
a finals del segle
xix
. Aquest fet va impulsar de manera notoria la migracio cap a America.
Aixo no obstant, l'aillament del poble es va convertir tambe en un factor de prosperitat: a l'inici del segle
xx
van comencar a arribar-hi turistes que es van anar disseminant entre les diferents zones de mes facil acces. Mentrestant, n'ignoraven els paratges mes recondits i, com a consequencia, en conservaven la
virginitat
urbanistica.
El 1030 es documenta, entre altres, el port de Cadaques. Mes endavant, apareix documentat sovint el castell i la vila de Cadaques i, el 1279, l'esglesia. Inicialment fou un condomini del
monestir de Sant Pere de Rodes
i del
comtat d'Empuries
. Els seus habitants, pescadors, gaudien del privilegi dels comtes d'Empuries de formar host o cavalcada nomes per accions originades al mar o des del mar. Fins al 1403, el seu consell o universitat era l'aplec de tots els veins a la placa o a l'esglesia; a partir d'aquesta data, el rei
Marti l'Huma
ordena que la vila es regis per dotze prohoms elegits lliurement.
[1]
Al segle
xv
, a la guerra contra Joan II la vila fou lliurada a les tropes reials i despres recuperada per la Generalitat. Durant els segles
xiv
i
xv
, i especialment durant el segle
xvi
, Cadaques sofri repetides vegades l'atac dels corsaris (el 1444, l'arxiu de la vila fou cremat i, el 1543, l'
esglesia i tota la vila
);
[2]
per protegir-se de la pirateria, es construiren torres de defensa. El 1655, al final de la Guerra dels Segadors, Cadaques es rendi als francesos.
[1]
Entre els segles
xiii
al XVI el nucli de Cadaques es forma dins el recinte de l'
antic castell
. D'aquest recinte primitiu es conserva un dels portals d'entrada, conegut com es Portal que condueix a traves del carrer del Call a dalt turo, on es troba l'
esglesia de Santa Maria
. Tambe queda en peu la Torre de sa fusta d'es Baluard, on es troba l'actual casa de la Vila. De la mateixa manera, molts dels murs actuals de les cases de la Punta d'es Baluard estan formats per les restes d'aquesta antiga muralla.
[3]
A partir del segle
xvii
, es produeix un altre periode marcat pels primers assentaments fora muralles, resseguint les linies de la costa. El 1683 es basteix la riba de
Port Alguer
i els porxos sortints de les dues primeres cases construides damunt d'ella, per aixi donar servei al port. D'aquest manera Port-Doguer es va convertir en el primer raval format a l'exterior de la muralla del Castell. Despres de 1714, juntament amb la fi de les guerres, i passat el perill constant dels corsaris i pirates, les cases fora muralles es comencen a reproduir mes rapidament. Despres de la liberalitzacio del comerc amb America, gracies al tractat del 1778, es produeix un cert renaixement de Cadaques. En aquest moment, el tipus constructiu tradicional es marcat per la puresa i simplicitat dels porxos amb voltes i dels massissos murs emblanquinats.
[3]
L'ultim moment destacat de l'evolucio urbanistica de Cadaques es desenvolupa a les darreries del mil·lenni, durant els segles XIX i XX. Es en aquest moment quan es comenca a bastir sobre les ribes tot tipus d'edificacions, no solament les relacionades amb els serveis del port. Aquest auge ve donat pel creixement demografic que patia la zona, arribant al seu maxim exponent en el decenni del 1860, gracies a l'explotacio del conreu de la vinya i l'exportacio de la garnatxa, la qual es suma a l'activitat pesquera. Posteriorment, l'any 1880 ve marcat per la
fil·loxera
i la davallada demografica que indirectament provoca. Aquesta tendencia no es va canviar fins a l'arribada del turisme als anys seixanta.
[3]
Gracies a l'obertura de la carretera a comencaments de segle, es trenca l'aillament del poble i provoca transformacions, tant a l'interior de la vila com a les ribes, on es continua construint. Finalment a la decada dels seixanta, coincidint amb el boom del turisme, comporta que molts integrants de la burgesia catalana, aixi com estrangers atrets per l'encant d'un pais en vies de desenvolupament, hi assentessin les seves segones residencies. Dintre d'aquest grup tambe es congrega un grup d'intel·lectuals que volien conservar trets del folklore i l'arquitectura tradicional, sense renunciar a la modernitat arquitectonica, fent-ho totalment compatible.
[3]
Cadaques a la nit
L'origen del toponim es "Cap de Quers", que s'enten com a "Cap de roques". El terme
quers
prove d'una arrel molt antiga que es pot trobar en diversos toponims de Catalunya (com Queralbs, Queralt), pero tambe en zones veines o mes llunyanes, com en els Alps (per exemple, la vall del Queiras). Es un toponim que es troba sovint en regions de muntanyes.
El poble, situat a la badia del mateix nom, es presidit per l'esglesia de Santa Maria, que conte un notable retaule barroc.
Quan va tornar de
Nova York
,
Salvador Dali
es va instal·lar a
Portlligat
, un port natural del municipi. La seva presencia va fer que hi arribessin personatges tan destacats com
Garcia Lorca
,
Picasso
o
Walt Disney
. L'artista frances
Marcel Duchamp
s'hi va instal·lar els estius des de 1958 i es ben coneguda la seva presencia jugant a escacs al bar Meliton.
Richard Hamilton
, impulsor del
Pop Art
, angles i seguidor de Duchamp, tambe frequenta Cadaques i exposa diverses vegades a la
Galeria Cadaques
creada per l'arquitecte i galerista
Lanfranco Bombelli
. Molts altres artistes s'han vist seduits per Cadaques:
Eliseu Meifren
,
Albert Rafols-Casamada
,
Roca-Sastre
,
Angel Planells
(fill de Cadaques),
Tharrats
,
Eduard Arranz Bravo
,
Norman Foster
,
Ramon Aguilar More
,
Marc Aleu
,
Jordi Curos
,
Benguel
,
Rafael Bartolozzi
,
Shigeyoshi Koyama
,
Ramon Moscardo
,
Josep Moscardo
,
Francesc Todo
,
Josep Cruanas
,
Maria Girona
,
Isabel Garriga
,
Josep Rovira
,
Antoni Pitxot
,
Maurice Boitel
, escriptors com
Andre Breton
,
Luis Romero
,
Josep Elias
i molts altres, aixi com nombroses persones vinculades al mon de les arts.
[4]
Des de l'any 1970 s'hi celebra el
Festival Internacional de Musica de Cadaques
,
[5]
i des del 1986, el
Premi Rosa Leveroni de poesia
.
La riba, amb es Poal al centre.
La platja des Pianc
El 23 d'abril de 1623, la galera
Sant Maurici
, patrona de les naus de la
Generalitat de Catalunya
, va fer escala al port de Cadaques. Sembla que, desembarcada, la marineria feu xivarri per la vila fins que el poble, ofes, se'ls oposa fent fora a cops de pedra fins i tot el comandant de la nau,
Francesc Sabater
.
Jeroni Pujades
descriu els vilatans en el seu
Dietari
: ≪son la mes vellaca y inurbana gent de tota la costa, gent barbara y feta per si sens raho mes de "nos ho volem e nos no ho volem"≫. Aviat, la Generalitat hi envia la
Sant Maurici
(anomenada tambe
Mauricia
) i la capitana,
Sant Jordi
, per posar ordre en nom del Rei; a aixo els cadaquesencs els contestaren que no reconeixien ≪ni rey ni roch, sino al comte d'Empuries≫ i a continuacio amenacaren amb artilleria les naus, que s'hagueren de protegir a
Port Lligat
.
[6]
Evolucio demografica
| 1497
| 1553
 | 1787
| 1887
| 1900
| 1920
| 1950
| 1970
| 2010
| 2023
|
| 110
| 87
| 1.598
| 1.543
| 1.557
| 1.469
| 989
| 1.272
| 2.892
| 2.912
|
Resultats electorals - Cadaques, 2015
[7]
| Candidatura
|
Cap de llista
|
Vots
|
Regidors
|
% vots
|
|
|
CiU - Convergencia i Unio
|
Joan Figueras i Pomes
|
450
|
5
|
42,29%
|
|
|
ERC-AM - Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal
|
Josep Lloret i Parellada
|
550
|
6
|
51,69%
|
|
|
En blanc
|
|
64
|
|
6,02%
|
| Total
|
1.064
|
11
|
|
Llocs d'interes
[
modifica
]
- Castell de Cadaques
o Torre de sa Fusta des Baluard, antic baluard, actualment Casa de la Vila, declarat
Be cultural d'interes nacional
(BCIN).
- Ruines del
Castell de Sant Jaume
o de les Creus, declarat BCIN.
- Casa-Museu Salvador Dali
de Portlligat, declarat BCIN.
- Museu de Cadaques
- Galeria Cadaques
- Al
cementiri
hi ha tombes d'algunes personalitats, com:
- Peter Harnden
(Londres, 1913 ? Cadaques, 1971), arquitecte i dissenyador
- Mary Callery
(Nova York, 1903 ? Paris, 1977), escultora i col·leccionista
- Quima Jaume
(Cadaques, 1934 - 1993), poeta
- Lanfranco Bombelli Tiravanti
, mes conegut com a Franco Bombelli (Mila, 1921 - Cadaques, 2008) pintor, arquitecte i galerista
- Caserna del cap de Creus
.
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
1,4
≪
Cadaques
≫.
Inventari del Patrimoni Arquitectonic de Catalunya
. Direccio General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2014].
- ↑
Trillas
, Joan. ≪
Una cronica esfereidora
≫. El Punt Avui. [Consulta: 31 gener 2020].
- ↑
3,0
3,1
3,2
3,3
≪
Front maritim de Cadaques
≫.
Inventari del Patrimoni Arquitectonic de Catalunya
. Direccio General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2014].
- ↑
Tharrats
, Joan Josep
.
Cent Anys de Pintura a Cadaques
. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007.
ISBN 978-84-95554-27-7
.
- ↑
≪
Inici
≫. [Consulta: 9 agost 2018].
- ↑
de Riquer
, Marti. ≪Francesc Sabater i les galeres de Catalunya≫. A:
Quinze generacions d'una familia catalana
. Barcelona: Quaderns Crema, 1998, p. 532-533.
ISBN 978-84-7727-226-7
.
- ↑
≪
Consulta de resultados electorales. Ministerio del Interior
≫. Arxivat de l'
original
el 2019-03-26. [Consulta: 27 desembre 2017].
Enllacos externs
[
modifica
]