Caedwalla
?Cædwalla ? (
659
?
20 d'abril
del
689
) fou
rei de Wessex
des de l'any 685 fins al 688, quan va abdicar. La seva familia era originaria de la regio de
Cadwallon
, Pais de
Gal·les
. De jove fou exiliat al
Regne de Sussex
, on va reunir tropes suficients per atacar i matar el rei
Æthelwealh de Sussex
. Malgrat tot, no va poder apoderar-se d'aquestes terres i fou expulsat. El 685 fou coronat rei de Wessex despres d'acabar amb tots els seus oponents al tron i va reprendre els seus atacs contra els saxons del sud, aquest cop conquerint Sussex, l'
illa de Wight
,
Surrey
i el
Regne de Kent
.
A causa de les ferides que va patir durant la conquesta de l'illa de Wight, va abdicar l'any 688 per viatjar a Roma i ser batejat, on va morir pocs dies despres de rebre el sagrament. Fou succeit per
Ine
.
Fonts historiques
[
modifica
]
Les millors referencies sobre els fets relacionats amb els regnes anglosaxons es la
Historia ecclesiastica gentis Anglorum
, escrita al voltant del 731 per
Beda el Venerable
, monjo i cronista. Aquest va recollir informacio sobre Caedwalla de part del bisbe
Daniel de Winchester
.
Segons Beda, Caedwalla fou "un jove audac de la casa reial de Gewissæ" que va morir molt jove, amb 33 anys, en l'any 689.
[2]
Beda acostumava a emprear el mot
Gewisse
per referir-se als Saxons Occidentals perque les genealogies d'aquest poble es remunten a “Gewis” un deu llegendari.
Una segona font es la
Cronica anglosaxona
, un conjunt de fets de la historia d'Anglaterra recollits a Wessex a finals del segle
ix
, probablement sota la direccio del rei
Alfred el Gran
, La “Cronica” especifica que Caedwalla era fill de
Coenberht
, descendent de
Ceawlin de Wessex
, que fou el primer Gewisse a establir-se a Anglaterra.
El territori dels saxons occidentals en els anys 680
[
modifica
]
Els regnes de l'illa de la
Gran Bretanya
a finals del segle VII.
Durant el transcurs del segle
vii
, els saxons occidentals ocuparen un sector al sud-oest d'Anglaterra, malgrat que els limits exactes son dificils de definir.
A l'oest es trobava el Regne de
Dumnonia
, actualment
Devon
i
Cornualla
(
Gran Bretanya
). Al nord,
Mercia
, regnat per
Wulfhere
rei militarment molt actiu. Cap al sud-est es trobava el regne de Saxonia del Sud, (
Sussex
) i a l'est,
Essex
(saxons de l'Est), que controlaven
Londres
.
Campanyes militars
[
modifica
]
Seguint les referencies de “La Cronica”, Cædwalla va comencar les seves campanyes militars contra Sussex abans inclus de ser rei. Malgrat que es trobava exiliat, va ser capac de reunir prou soldats per derrotar i matar el rei
Æthelwealh de Sussex
, pero com que no va poder consolidar la seva victoria, va retornar a
Wessex
.
Alli regnava
Centwine
, i Caedwalla va haver d'esperar fins que aquest es va retirar a un monestir. Llavors Caedwalla es va enfrontar a tots els altres pretendents que governaven a la regio fins a erigir-se en rei unic.
Un cop al tron, va tornar a atacar als saxons del sud i va matar el rei
Berthun
. Tambe va conquerir el regne de
Wihtwara
a l'
illa de Wight
, on va ordenar que tots els habitants fossin passats per les armes per repoblar l'illa amb els seus subdits. El 688, Cædwalla tambe controlava
Surrey
i va envair Kent el 686, on va instaurar el seu germa
Mul
com a rei. Pero Mul va morir cremat viu despres d'una revolta i Caedwalla va respondre amb una salvatge campanya contra la regio, arrasant la terra i deixant rere seu un rastre de destruccio.
Cristianisme
[
modifica
]
Pintura mural de la
catedral de Chichester
que mostra Cædwalla donant les seves terres a
Wilfrid de York
.
Caedwalla no estava batejat quan va arribar al tron de Wessex, pero es va mostrar sempre respectuos amb l'esglesia, com demostren les seves donacions. Beda afirma que Caedwalla es va comprometre a donar un quart de l'illa de Wight a l'esglesia si aconseguia conquerir-la. Quan va fer presoners als princeps hereus de l'illa, va accedir a la seva peticio de ser batejats abans d'executar-los.
Abdicacio, baptisme i mort
[
modifica
]
L'any 688 Caedwalla va abdicar per anar en pelegrinatge a Roma, possiblement perque sabia del cert que s'estava morint a causa de les ferides rebudes durant la conquesta de l'illa de Wight. Caedwalla no havia estat batejat i segons Beda, va expressar el seu desig de rebre aquest sagrament a Roma. Es va aturar a Franca, a la poblacio de
Samer
, a prop de
Calais
, on va donar diners perque es fundes una esglesia i tambe es va detenir a la cort de
Cunipert
, rei dels
longobards
.
Un cop a Roma, va ser batejat pel Papa
Sergi I
el dissabte anterior a
Setmana Santa
(segons Beda). Va prendre el nom cristia de Pere, va morir poc despres i va ser enterrat a l'
esglesia de Sant Pere
. En l'epitafi de la seva tomba diu "Rei dels Saxons".
El va succeir al tron
Ine de Wessex
, que va regnar durant trenta-set anys. Ine va mantenir el control de Surrey, pero no de Kent, i cap altre rei de Wessex es va aventurar a l'est fins al regnat d'
Egbert de Wessex
, mes de cent anys despres.
Bibliografia
[
modifica
]
- Blair
, Peter Hunter.
Roman Britain and Early England: 55 B.C. ? A.D. 871
. W.W. Norton & Company, 1966.
ISBN 0-393-00361-2
.
- Campbell
, James;
John
, Eric;
Wormald
, Patrick.
The Anglo-Saxons
. Penguin Books, 1991.
ISBN 0-14-014395-5
.
- Kirby
, D P.
The Earliest English Kings
. Routledge, 1992.
ISBN 0415090865
.
- Sherley-Price
, Leo;
Latham
, R E.
Ecclesiastical History of the English People
. Londres: Penguin, 1991.
ISBN 0-14-044565-X
.
- Stenton
, Frank M.
Anglo-Saxon England
. Oxford: Clarendon Press, 1971.
ISBN 0-19-821716-1
.
- Swanton
, Michael.
The Anglo-Saxon Chronicle
. Nova York: Routledge, 1996.
ISBN 0-415-92129-5
.
- Yorke
, Barbara.
Kings and Kingdoms in Early Anglo-Saxon England
. Londres: Seaby, 1990.
ISBN 1-85264-027-8
.