Burton Leon Reynolds, Jr.
(
Lansing
,
Michigan
,
[1]
Estats Units, 11 de febrer de 1936 -
6 de setembre
de
2018
),
[2]
[3]
mundialment conegut el nom de
Burt Reynolds
, fou un
actor
, director i
productor de cinema
estatunidenc.
Era conegut per papers com Lewis Medlock a
Deliverance
, Paul Crewe a
The Longest Yard
, Bo ≪Bandit≫ Darville a
Smokey and the Bandit
, J.J. McClure a
The Cannonball Run
i Jack Horner a
Boogie Nights
: Va ser el numero u de taquilla entre 1978 i 1982.
Fill de Burton Reynolds, d'origen
cherokee
i de Fern Miller, Burt Reynolds ha passat una part de la seva infantesa a
Lansing
a
Michigan
fins a la incorporacio del seu pare a la
US Army
.
[4]
Acompanyat de la seva mare i germana, marxa a viure a
Fort Leonard Wood
, on va viure dos anys fins a la marxa del pare cap a Europa.
[5]
El 1946, despres d'una breu tornada a Lansing, la familia s'instal·la a
Riviera Beach
a
Florida
on el seu pare sera cap de la policia.
Enamorat de
futbol america
, el segon any al College a Palm Beach High School, s'incorpora a l'equip junior de
Florida
i rep nombroses ofertes. Despres de graduar-se entra a la
universitat de Florida
gracies a una borsa d'estudi dedicada a l'esport. Espera esdevenir futbolista professional, pero es fereix en el primer partit de la temporada. Ferida que s'agreuja un any mes tard per un accident de cotxe. Decideix llavors fer-se policia pero el seu pare li suggereix acabar els seus estudis per tal d'esdevenir agent de provacio.
S'inscriu al College de
Palm Beach
on segueix els cursos de Watson B.Duncan III que li descobreix un talent d'actor. Li dona un paper a
Outward Bound
, per la qual guanya un premi el 1956 per a la seva interpretacio. Alguns anys mes tard, declarara que Duncan ha estat la persona mes influent de la seva vida.
Burt Reynolds fou igualment membre de la fraternitat
Phi Delta Theta
de Florida.
[6]
El premi d'interpretacio rebut per a
Outward Bound
inclou igualment una borsa per integrar-se en una tropa de teatre, el ≪Parc Hyde Playhouse≫ a Nova York per a l'estiu. Encara que se li proposin papers mes madurs, Burt Reynolds no considera una carrera artistica, i allo malgrat les bones critiques a l'obra
Te i Simpatia
de
Robert Anderson
al Neighborhood Playhouse a Nova York. Marxa tanmateix de gira on els seus talents de conductor de bus son tan apreciats com els d'actor.
Despres de la gira, Burt Reynolds torna a
Nova York
on integra una escola de teatre en companyia de
Franck Gifford
,
Carol Lawrence
,
Red Buttons
i
Jan Murray
. Despres d'una actuacio mediocre, considera tornar a
Florida
. Tanmateix obte un paper a
Mister Roberts
amb
Charlton Heston
. Malgrat els consells de
Josh Logan
que li diu d'anar a
Hollywood
, no es troba prou a punt per a tal salt.
Esperant una oportunitat, Burt Reynolds accepta petites feines (servidor, xofer/repartidor, goril·la al Roseland Ballroom). Mentre fa de descarregador, li proposen 150 dolars per llancar-se per una finestra de vidre en directe en un programa de televisio.
Comenca a
Broadway
a
Look, We've Come Through
. El 1959/1961, apareix en la serie
Riverboat
de la NBC amb
Darren McGavin
. El 1960/1961, participa igualment en la serie
The Blue Angels
. Aquest mateix any, es convidat com estrella convidada en un episodi dels
Germans Brannagan
. Continua apareixent en altres shows a la televisio, entre els quals un paper d'indi a
Gunsmoke
de 1962 a 1965.
El 1961, roda la seva primera pel·licula,
Angel Baby
. Seguint els consells de
Clint Eastwood
, deixa el sistema de Hollywood i va cap a primers papers en pel·licules de baix pressupost, anomenats
spaghetti western
, com
Navajo Joe
(1966) i
100 Rifles
(1969). Les seves interpretacions fan que trobi papers en pel·licules de grans pressupostos. Pero amb
Delivrance
de
John Boorman
el 1972 troba la seva notorietat i prefigura la continuacio de la seva carrera. S'especialitza des de llavors en papers d'home fort, unint-ho amb les seves aficions, el futbol america, a
The Longest Yard
(1974) de
Robert Aldrich
, o l'automobilisme interpretant dos personatges recurrents a
Smokey and the Bandit
(1977) i
Cannonball !
(1981).
Afirma a la premsa que
Albert Broccoli
li ha proposat el paper de
James Bond
despres de la marxa de
Sean Connery
, pero ho va refusar declarant ≪que un america no pot interpretar
James Bond
≫. El 1973, treu l'album
Ask Me What I Am
. Tambe ha cantat en duo amb
Dolly Parton
a
The Best Little Whorehouse in Texas
.
El 1975, funda la
Roburt Company
i es llanca a la realitzacio de
Gator
(1976). El mateix any, posa nu a la revista
Cosmopolitan
del mes d'abril (volum 172, numero 4).
Burt Reynolds ha aparegut igualment en una emissio consagrada a la pesca i a la caca,
The American Sporstman
, presentada per
Grits Gresham
i que porta celebritats al voltant del mon.
El 15 de marc de 1978, obte la seva estrella al
Hollywood Walk of Fame
i en el mateix any fa construir un cafe teatre a Jupiter,
Florida
. La seva notorietat li permet fer venir celebritats i els seus xous es fan amb la taquilla tancada.
En els
anys 1980
, les critiques i el public li retreuen papers cada vegada mes similars i les seves pel·licules fan cada vegada menys calaix. Amb el seu amic
Bert Convy
, coprodueix
Win, Lose or Draw
, un programa de televisio sobre el concepte del
Pictionnary
, on participa igualment.
Durant la primera meitat dels
anys 1990
, es l'estrella de la serie
Evening Shade
a la
CBS
.
Malgrat l'exit, les finances de Burt Reynolds estan en vermell, per un estil de vida extravagant, males inversions, sobretot en una cadena de restaurants de Florida. Es declara en fallida el 1996. El mateix any, torna al cinema amb
Striptease
que es lloada per la critica malgrat el fracas de la pel·licula al box office.
La seva carrera troba una nova empenta el 1997 amb
Boogie Nights
, i la critica internacional saluda la seva feina de realitzador de pel·licules X en el llargmetratge de
Paul Thomas Anderson
inspirat en la vida de l'actor porno
John Holmes
.
Pero les seves pel·licules seguents no tenen l'exit esperat, l'actor s'ha de conformar amb papers secundaris, com a
The Longest Yard
(2005) amb
Adam Sandler
en un
remake
de
The Longest Yard
de la qual era el protagonista el 1974. La ironia vol que l'original de 1974 li va valer un
premi Grammy
i que un
Razzie Award
li sigui atorgat pel remake.
El 20 de maig de 2007, rep un premi que reconeix el conjunt de la seva carrera al 7e
Taurus World Stunt Awards
.
Ha refusat el paper de
Han Solo
per al primer
Star Wars
, ja que trobava el guio massa "infantil"
Vida privada
[
modifica
]
En el transcurs de la seva vida, Burt Reynolds va mantenir una relacio amorosa amb
Tammy Wynette
,
Lucie Arnaz
,
Adrienne Barbeau
,
Susan Clark
,
Sally Field
,
Lorna Luft
,
Tawny Little
,
Pam Sceaux
,
Dinah Shore
i
Chris Evert
. La seva relacio amb
Dinah Shore
va atraure l'atencio tenint en compte el fet que era 20 anys mes gran. Reynolds ha estat casat amb l'actriu
Judy Carne
de 1963 a 1965 i amb l'actriu
Loni Anderson
de 1988 a 1993 amb qui va adoptar un fill,
Quinton Anderson Reynolds
(nascut el 31 d'agost de 1988).
El 1982, Reynolds es va convertir en copropietari dels
Tampa Bay Bandits
, un equip professional de futbol america en la
USFL
el malnom del qual esta inspirat en el personatge de la pel·licula
Smokey and the Bandit
. Fou igualment copropietari d'una quadra de NASCAR.
- 1960:
Alfred Hitchcock Presents
(serie TV)
- 1961:
Angel Baby
, de
Paul Wendkos
- 1961:
Armored Command
, de
Byron Haskin
- 1962:
Gunsmoke
, de
John Meston
(serie TV)
- 1965:
Flipper le dauphin
(1 episodi de la serie TV)
- 1965:
Operation C.I.A.
, de
Christian Nyby
- 1966:
Navajo Joe
, de
Sergio Corbucci
- 1966:
Blade Rider, Revenge of the Indian Nations
, de
Harry Harris
,
Vincent McEveety
i
Allen Reisner
- 1966:
Hawk
, de
Richard Benedict
,
Tom Donovan
,
Paul Henreid
i
Leonard Horn
(serie TV)
- 1968:
Fade-In
, de
Jud Taylor
i
Alan Smithee
(TV)
- 1969:
100 Rifles
, de
Tom Gries
- 1969:
Sam Whiskey
, d'
Arnold Laven
- 1969:
Impasse
, de
Richard Benedict
- 1969:
Shark!
, de
Samuel Fuller
- 1970:
Doble risc
(Double Jeopardy)
, de
Ralph Senensky
i
Virgil W. Vogel
(TV)
- 1970:
Skullduggery
, de
Gordon Douglas
- 1970:
Hunters Are for Killing
, de
Bernard Girard
(TV)
- 1970:
Run, Simon, Run
, de
George McCowan
(TV)
- 1970:
Dan August
(serie TV)
- 1972:
Fuzz
, de
Richard A. Colla
- 1972:
Deliverance
, de
John Boorman
- 1972:
Everything You Always Wanted to Know About Sex * But Were Afraid to Ask
, de
Woody Allen
- 1973:
Shamus
, de
Buzz Kulik
- 1973:
White Lightning
, de
Joseph Sargent
- 1973:
L'home que va estimar Cat Dancing
(The Man Who Loved Cat Dancing)
, de
Richard C. Sarafian
- 1974:
The Longest Yard
, de
Robert Aldrich
- 1975:
At Long Last Love
, de
Peter Bogdanovich
- 1975:
W.W. and the Dixie Dancekings
, de
John G. Avildsen
- 1975:
Hustle
, de
Robert Aldrich
- 1975:
Lucky Lady
, de
Stanley Donen
- 1976:
Silent Movie
, de
Mel Brooks
- 1976:
Gator
, de Burt Reynolds
- 1976:
Nickelodeon
, de
Peter Bogdanovich
- 1977:
Smokey and the Bandit
, de
Hal Needham
- 1977:
Semi-Tough
, de
Michael Ritchie
- 1978:
The End
, de Burt Reynolds
- 1978:
Hooper, l'increible
(Hooper)
, de
Hal Needham
- 1979:
The Orson Welles Show
, d'
Orson Welles
(serie TV)
- 1979:
Starting Over
, d'
Alan J. Pakula
- 1980:
Rough Cut
, de
Don Siegel
- 1980:
Smokey and the Bandit II
, de
Hal Needham
- 1981:
The Cannonball Run
, de
Hal Needham
- 1981:
Paternity
, de
David Steinberg
- 1981:
La brigada de Sharky
(Sharky's Machine)
, de Burt Reynolds
- 1982:
The Best Little Whorehouse in Texas
, de
Colin Higgins
- 1982:
Amics intims
(Best Friends)
, de
Norman Jewison
- 1983:
Stroker Ace
, de
Hal Needham
- 1983:
Smokey and the Bandit Part 3
, de
Dick Lowry
- 1983:
The Man Who Loved Women
, de
Blake Edwards
- 1984:
Els bojos del Cannonball 2
(Cannonball Run II)
, de
Hal Needham
- 1984:
City Heat
, de
Richard Benjamin
- 1985:
Stick
, de Burt Reynolds
- 1986:
Uphill All the Way
, de
Frank Q. Dobbs
- 1986:
Shattered If Your Kid's On Drugs
, de
Burr Smidt
(TV)
- 1986:
Heat
, de
Jerry Jameson
- 1987:
Malone
, de
Harley Cokeliss
- 1987:
Out of This World
(serie TV)
- 1987:
Rent-a-Cop
, de
Jerry London
- 1988:
Interferencies
(Switching Channels)
, de
Ted Kotcheff
- 1989:
B.L. Stryker: The Dancer's Touch
, de
William Fraker
(TV)
- 1989:
Physical Evidence
, de
Michael Crichton
- 1989:
Un lladre i mig
(Breaking In)
, de
Bill Forsyth
- 1989:
All Dogs Go to Heaven
, de
Don Bluth
i
Gary Goldman
- 1990:
Modern Love
, de
Robby Benson
- 1990:
King of Jazz
, de
Walter Klenhard
(TV)
- 1990:
Die Laughing
, de Burt Reynolds (TV)
- 1990:
Evening Shade
(serie TV)
- 1992:
Burt Reynolds' Conversations with...
(TV)
- 1993:
Cop and ½
, de
Henry Winkler
- 1993:
Wind in the Wire
(TV)
- 1993:
The Man from Left Field
, de Burt Reynolds (TV)
- 1995:
The Maddening
, de
Danny Huston
- 1996:
Frankenstein and Me
, de
Robert Tinnell
- 1996:
Ciutadana Ruth
(Citizen Ruth)
, d'
Alexander Payne
- 1996:
Striptease
, d'
Andrew Bergman
- 1996:
Encantat de matar-te
(Mad Dog Time)
, de
Larry Bishop
- 1996:
The Cherokee Kid
, de
Paris Barclay
(TV)
- 1997:
Meet Wally Sparks
, de
Peter Baldwin
- 1997:
Raven
, de
Russell Solberg
(TV)
- 1997:
Bean
, de
Mel Smith
- 1997:
Boogie Nights
, de
Paul Thomas Anderson
- 1998:
Universal Soldier II: Brothers in Arms
, de
Jeff Woolnough
- 1998:
Universal Soldier III: Unfinished Business
, de
Jeff Woolnough
- 1998:
Crazy Six
, d'
Albert Pyun
- 1998:
Hard Time
, de Burt Reynolds (TV)
- 1999:
Waterproof
, de
Barry Berman
- 1999:
The Hunter's Moon
, de
Richard Weinman
- 1999:
Hard Time: The Premonition
, de
David S. Cass Sr.
(TV)
- 1999:
Pups
, de
Ash
- 1999:
Big City Blues
, de
Clive Fleury
- 1999:
Stringer
, de
Klaus Biedermann
- 1999:
Mystery, Alaska
, de
Jay Roach
- 1999:
Hard Time: Hostage Hotel
, de
Hal Needham
(TV)
- 2000:
Una bona banda
(The Crew)
, de
Michael Dinner
- 2000:
The Last Producer
, de Burt Reynolds
- 2001:
Driven
, de
Renny Harlin
- 2001:
Tempted
, de
Bill Bennett
- 2001:
Hotel
, de
Mike Figgis
- 2001:
The Hollywood Sign
, de
Sonke Wortmann
- 2001:
Auf Herz und Nieren
, de
Thomas Jahn
- 2002:
Snapshots
, de
Rudolf van den Berg
- 2002:
Time of the Wolf
, de
Rod Pridy
- 2002:
Johnson County War
, de
David S. Cass Sr.
(TV)
- 2002:
Miss Lettie and Me
, de
Ian Barry
(TV)
- 2003:
Hard Ground
, de
Frank Q. Dobbs
(TV)
- 2003:
The Librarians
, de
Mike Kirton
- 2004:
Without a Paddle
, de
Steven Brill
- 2005:
Grilled
, de
Jason Ensler
- 2005:
El clan dels trencalossos
(The Longest Yard)
, de
Peter Segal
- 2005:
Dos sonats i molts revolts
(The Dukes of Hazzard)
, de
Jay Chandrasekhar
- 2005:
Forget About It
, de
BJ Davis
- 2005:
Legend of Frosty the Snowman
(video)
- 2006:
Cloud 9
, de
Harry Basil
- 2006:
End Game
, d'
Andy Cheng
- 2006:
My name is Earl
-Temporada 2, episodi 2
- 2007:
King Rising
, de
Uwe Boll
- 2008:
Deal
, de
Gil Cates Jr
- 2009:
A Bunch of Amateurs
, de
Andy Cadiff
Premis i nominacions
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]