Donato Bramante
,
[1]
o
Donato di Angelo di Pascuccio
, conegut simplement com a
Bramante
(
Urbino
,
1444
-
Roma
,
11 d'abril
[2]
de
1514
), fou un
arquitecte
del
Renaixement
, va tenir una formacio quatrecentista, pero la seva plenitud artistica li arriba en el
segle
xvi
.
[3]
La seva
arquitectura
esta caracteritzada per la severitat i l'us de planta central coberta amb
cupula
. Les seves obres mes destacades es troben a
Roma
.
| ≪
|
L'art de Bramante es clar, sobri i bell
.
|
≫
|
De ben segur que aquest judici hauria estat per a Bramante el reconeixement mes gran per tota la seva obra. En efecte, aquesta opinio es ni mes ni menys que de
Miquel Angel
, el qual l'expressa l'any
1555
, quaranta anys despres de la mort de Bramante.
De qualsevol manera, la sort no li fou adversa. En vida no li mancaren gloria ni honors.
Ludovico il Moro
, que entenia d'art, l'aprecia molt i el porta a la seva Cort, i el molt exigent
Papa Juli II
l'elegi, entre molts artistes, per confiar-li la reconstruccio de la
Basilica de Sant Pere
.
Les primeres proves
[
modifica
]
Es diu que Bramante des que era un
noiet
mostra aptitud particular per la pintura. A penes era un jovencell quan deixa la seva terra nadiua per a traslladar-se a la veina ciutat d'Urbino. En aquesta epoca aquesta ciutat era un dels majors centres artistics d'Italia. En efecte, convidat pel duc
Frederic III Montefeltro
, que volia formar en la ciutat una cort fastuosa, en aquell temps treballen en Urbino alguns dels millors artistes de l'epoca. Pel jove Bramante, decidi emprendre la carrera artistica, no s'hi podia donar un ambient mes favorable. A Urbino, Donato Bramante tingue la sort de tenir com a mestres dos artistes de gran valua: el pintor
Piero della Francesca
i l'arquitecte
Luciano Laurana
.
Les ensenyances dels dos
grans
resultaren fonamentals pel jove. Les seves proves com a pintor foren apreciades pel mateix Frederic III Montefeltro, el qual li encarrega algunes pintures pel seu Palau Ducal. Pero la pintura no es l'unic art al qual es dedica el jove Bramante. La seva altra passio fou l'arquitectura.
En la Cort de Ludovico il Moro
[
modifica
]
L'any
1476
, a l'edat de trenta-dos anys, Bramante abandona Urbino. Decidi viatjar per coneixer de prop les obres dels majors innovadors de l'art italia. La primera etapa fou
Mantua
, on aprecia les obres de
Mantegna
. Pero no oblida les grans obres d'arquitectura. Es trasllada a
Florencia
, admirant la
cupula de Santa Maria del Fiore
, l'obra mestra de
Brunelleschi
, i els admirables treballs de
Leone Battista Alberti
.
L'any
1477
arriba a
Bergam
, on se li encarrega pintar els
frescos
del Palau de Justicia. Pero ja tenia pensat dedicar-se exclusivament a l'arquitectura.
L'oportunitat de demostrar les seves qualitats com arquitecte se li presenta el
1481
, a
Mila
. Assabentat que el duc Ludovic il Moro tenia instruccions de reconstruir l'Esglesia de Sant Satiro, Bramante li presenta el seu projecte. El duc resta entusiasmat, confiant-li la reconstruccio. Per a Bramante fou un gran esdeveniment. Acabada l'obra (any
1486
), fou considerat comu dels millors arquitectes de l'epoca.
Ludovico il Moro no deixa que se li escapes un artista de tant talent. El rebe en la seva cort i li oferi un sou mensual de 5 ducats ?(forca superior al que rebien els altres arquitectes que treballaven en la Cort)?. A Bramante, que fins llavors havia viscut en la miseria, l'entusiasma poder disposar de tant diner. Pero s'ho mereixia. En els anys que va estar al servei del duc de Mila treballa en moltes obres arquitectoniques. La que li'n dona major fama fou l'Esglesia de
Santa Maria delle Grazie
, precisament a Mila. La majestuosa cupula que s'alca sobre la part de l'absis de l'esglesia es considerada com una de les mes belles construccions arquitectoniques de l'epoca.
Gran innovador de l'arquitectura italiana
[
modifica
]
Esglesia de
Santa Maria della Grazie
a Mila. Una de les millors obres arquitectoniques de Bramante
L'any
1499
, poc abans de la caiguda de Ludovico il Moro, Bramante decideix traslladar-se a Roma. L'eleccio de desti no s'havia fet a l'atzar. Acudia a Roma amb determinat proposit d'estudiar els monuments antics, les seves proporcions i la tecnica amb que s'havien construit. Estava fermament convencut que nomes inspirant-se en les antigues obres gregues i romanes resultaria possible renovar realment l'arquitectura italiana; o sia donar-li simultaniament senzillesa i harmonia, dues caracteristiques que encara li mancaven.
A Roma, Bramante s'entrega a l'execucio d'obres importants. A la ciutat eterna la seva primera obra es fruit de l'encarrec dels
Reis Catolics
, qui per a commemorar la Presa de Granada (
1492
) decideixen aixecar una esglesia en honor de
Sant Pere
. En el lloc en que es creu que va ser martiritzat es va construir l'any
1502
el
Templet de San Pietro in Montorio
. Aquesta obra hauria de convertir-lo en el verdader innovador de l'arquitectura italiana. L'edifici es considerat com una obra admirable per la tecnica de la construccio i la perfeccio de les proporcions. L'estudi de les antigues obres classiques comencava a donar els seus fruits.
Altres primers treballs foren el claustre de l'
Esglesia Santa Maria della Pace
, el Palau del
Cardenal de Corneto
?(actual
Palazio Torlonia
)?, la facana i el pati del Palau del
Cardenal Riario
?(l'actual Cancelleria).
Director de la construccio de Sant Pere
[
modifica
]
| ≪
|
Era tant formidable l'enginy d'aquest meravellos artifex (Bramante) que havent escoltat que el (
Papa Juli II
) tenia intencio de derruir l'esglesia de
Sant Pere
per fer-la novament, li presenta infinits projectes, entre ells un d'admirable.
|
≫
|
Aixi el descriu en les seves
Vides...
el pintor
Giorgio Vasari
.
L'admirable disseny fou acceptat pel Papa, i l'any
1505
Bramante fou nomenat
director de la nova construccio de Sant Pere
. Els treballs varen comencar l'any seguent. Era tal
el desig de veure avancar aquesta obra
?escriu Vasari?
que arruina en la vella basilica moltes coses belles
. Se sap que Bramante feu enderrocar, sense cap mirament, les belles columnes i capitells que es podrien haver salvat intactes. Per aquesta
furia destructora
Bramante es guanya dels romans el poc simpatic apel·latiu de
Mestre enderrocador
. Prescindint d'aquest detall, s'ha de dir que el seu projecte per la nova basilica era grandios de veritat. L'edifici de planta grega havia d'estar superat per una immensa cupula i flanquejat per quatre torres.
Mort de Juli II
[
modifica
]
Pero els treballs foren interromputs l'any
1513
per la mort del papa Juli II. L'any seguent, Bramante desapareixia del mon. La direccio dels treballs fou confiada, successivament, a altres artistes (
Rafael
,
Giuliano da Sangallo
i
Antonio da Sangallo el Jove
,
Miquel Angel
i finalment
Carlo Maderno
) ?que el va concloure?, els quals, uns mes i altres menys, canviaren el projecte de Bramante. Encara que, Miguel Angel s'aproxima en part afirmant que
qui s'aparta de Bramante s'aparta de la veritat
. Una medalla gravada per l'orfebre milanes
Caradosso
ens dona una idea clara de com hauria d'haver sigut la basilica segons la concepcio de Bramante.
Home de gran capacitat
[
modifica
]
Vasari explica que Bramante fou un home d'una gran activitat i una capacitat prodigiosa: Aixo li permetia dedicar-se simultaniament a diverses obres. En efecte, en els anys que va estar dedicat a la construccio de la basilica de Sant Pere assoli dirigir la construccio d'altres obres grandioses: el Palau dels Tribunals; els patis del Mirador, en el Vatica; la casa que va pertanyer despres a Rafael. I fora de Roma, la fortalesa del port de
Civitavecchia
i l'escalinata del Palau d'
Accursio
a
Bolonya
.
L'enginyeria hidraulica
[
modifica
]
Bramante dona aixi mateix proves de ser un magnific enginyer hidraulic, com ho demostra en el seu projecte i realitzacio de canalitzacio del riu
Tiber
dintre dels murs de Roma. I en urbanisme tambe posa de manifest la seva capacitat en tracar la
Via Giulia
, que es converti en el carrer mes important de la Roma del segle
xvi
.
Poeta i escriptor
[
modifica
]
Les escasses noticies que es refereixen a la vida privada d'aquest gran artista del
Renaixement
el presenten com un home alegre, amant de la bona taula i de la companyia. A Roma se'l veia sovint en banquets envoltat d'amics. I com que tambe tenia una bona vena poetica (
es trobaren 23 sonets seus
), solia entretenir-los improvisant poesies alegres que acompanyava amb els acords d'una
lira
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Enciclopedia Estudiantil
, fascicle 192, any IV, pag. 12-13 (Diposit Legal M. 3201-1966)
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari