Bloqueig (estrategia)

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Per a altres significats, vegeu ≪ Bloqueig ≫.

Un bloqueig es un esforc per tallar el subministrament d'aliments, provisions , material de guerra o comunicacions d'una area en particular per la forca, sigui en part o totalment. Un bloqueig no s'ha de confondre amb un embargament o amb sancions internacionals , que son barreres legals al comerc, i es distingeix d'un setge en que un bloqueig es dirigeix habitualment a tot un pais o regio, en lloc d'una fortalesa o ciutat. Tot i que la majoria dels bloquejos van tenir lloc historicament al mar, el bloqueig es continua utilitzant en la terra per evitar que algu entri en una area determinada. Amb el poder de bloqueig es pot tractar de destruir tot el transport maritim des de i cap al pais bloquejat; tot i que aturar tot el transport terrestre des de i cap a una area tambe pot ser considerat un bloqueig. Al segle  xx tambe s'ha utilitzat la forca aeria per millorar l'eficacia del bloqueig aturant tot el transit aeri a l'espai aeri bloquejat.

La patrulla propera dels ports hostils, per tal d'evitar que les forces navals es facin a la mar, tambe es coneix com a bloqueig. Quan les ciutats costaneres o fortaleses eren assetjades des del costat de terra, els assetjadors sovint bloquejaven tambe el costat del mar. Mes recentment, els bloquejos de vegades han inclos el tall de les comunicacions electroniques per interferencies dels senyals de radio i la ruptura dels cables submarins.

Objectius i desenvolupament [ modifica ]

Els bloquejos es planifiquen d'acord amb quatre regles generals:  

  • El valor de l'objectiu a bloquejar
  • Que la potencia del bloqueig sigui igual o major que la forca d'oposicio
  • Disposicio del terreny per ajudar el bloqueig
  • Previsio de forces per mantenir el bloqueig

En primer lloc, el valor de l'objectiu que s'ha de bloquejar, ha de justificar la necessitat del bloqueig. Per exemple, durant la crisi dels missils cubans, els objectius bloquejables (o posats en quarantena, si s'usa el terme mes legal i politicament neutral utilitzat pel president Kennedy ) van ser missils de mig abast, capacos de portar armament nuclear. La necessitat del bloqueig era alta pel valor dels missils com a arma militar contra els Estats Units.   En segon lloc, la forca del bloqueig ha de ser igual o superior en potencia a la de l'oposicio. El bloqueig nomes te exit si s'impedeix a l'objectiu contactar amb el seu proveidor. En l'exemple cuba, els Estats Units van posar en el mar un nombre important de vaixells de guerra per inspeccionar i bloquejar les aigues al voltant de Cuba . Aquest cop d'efecte va demostrar que les forces navals dels Estats Units eren molt mes nombroses a l'area que les de la Unio Sovietica .   En tercer lloc, en el cas de bloquejos de terra, cal triar zones conegudes. El fet de saber per on han de viatjar les forces pot ajudar el bloquejador a l'hora d'escollir el territori per ajudar-les. Per exemple, forcar una guarnicio a dirigir-se per un pas estret de muntanya per forcar un coll d'ampolla davant la forca enemiga.   En quart lloc, cal tenir un forca sostenible perque el bloqueig pugui mantenir-se durant un temps. L'exit d'un bloqueig esta basat gairebe enterament en l'esperanca de la gent que el soste. El bloqueig cuba es un exemple de manteniment sostingut de forca per bloquejar els missils, malgrat el risc d'una guerra nuclear de caracter mundial.

Historia [ modifica ]

Tot i que els bloquejos navals primitius s'havien utilitzat durant milers d'anys, els primers intents amb exit en l'establiment d'un bloqueig naval total foren duts a terme per l' Almirall de la Flota Edward Hawke durant la Guerra dels Set Anys (1754-1763). [1] Despres de la victoria naval britanica a la Badia de Quiberon , que va acabar amb qualsevol esperanca immediata d'una gran invasio de les Illes Britaniques , [2] els britanics va implementar un estricte bloqueig a la costa francesa. Aixo va afectar greument els ports comercials francesos, amb la qual cosa s'afebli encara mes l'economia de Franca. Hawke va prendre el comandament de la flota de bloqueig de Brest i va estendre el bloqueig de la costa francesa de Dunkerque a Marsella . [3] Els britanics van ser capacos d'aprofitar-se de la posicio de la Marina per desenvolupar plans per a desembarcaments amfibis a la costa. No obstant aixo, aquests plans van ser abandonats, a causa del desafiament logistic formidable que aixo hauria plantejat. [4]

La importancia estrategica del bloqueig es va consolidar durant les guerres revolucionaries i napoleoniques , durant les quals la Royal Navy va imposar reeixits bloquejos a Franca , fet que comporta grans trastorns economics. El bloqueig de la Unio dels ports del sud va ser un factor important en la Guerra Civil dels Estats Units , igual que el fracas del bloqueig submari alemany en la Primera Guerra Mundial i una altra maniobra similar en la Segona Guerra Mundial .

Tipus de bloqueig [ modifica ]

En la Segona Guerra Mundial, els submarins alemanys van tractar d'aturar els vaixells que transportaven aliments, subministraments i material que arribava al Regne Unit, un exemple d'un bloqueig distant .

Bloqueig proper, distant o solt [ modifica ]

Un bloqueig proper implica la col·locacio dels vaixells de guerra a la vista de la costa o port bloquejat, per garantir la intercepcio immediata de qualsevol vaixell que entri o surti. Es alhora el mes eficac i la forma mes dificil de bloqueig d'implementar. Les dificultats sorgeixen perque els vaixells que bloquegen han de romandre continuament a la mar, exposats a tempestes i dificultats, generalment lluny de qualsevol suport, i vulnerables a un atac sobtat des del costat bloquejat, els vaixells del qual es poden mantenir fora de perill al port fins que decideixin sortir.

En un bloqueig distant , els bloquejadors es queden ben lluny de la costa bloquejada i tractar d'interceptar els vaixells que viatgen dins o fora. Aixo pot requerir mes vaixells a la zona, pero en general poden operar mes a prop de les seves bases, i estan en una posicio de risc molt menor quant a les incursions enemigues. Aixo fou gairebe impossible abans del segle  xvi a causa de la naturalesa dels vaixells utilitzats. [5]

Un bloqueig solt es un bloqueig proper on els vaixells que bloquejaven son retirats fora de la vista de la costa (darrere de l'horitzo), pero no mes enlla. L'objecte de bloqueig solt es atreure l'enemic perque s'aventuri, pero quedant-se prou a prop per a atacar-lo.

L' almirall britanic Horatio Nelson aplica un bloqueig solt a Cadis el 1805. La flota francoespanyola de Pierre-Charles Villeneuve llavors va sortir, fet que desemboca en la Batalla de Trafalgar . [6]

Bloqueig pacific [ modifica ]

Fins al 1827, els bloquejos van ser sempre part d'una guerra. Aixo va canviar quan Franca, Russia i Gran Bretanya van decidir ajudar els rebels grecs contra Turquia . Varen bloquejar la costa ocupada per Turquia, la qual cosa va conduir a la batalla de Navarino . La guerra mai es va declarar, pero, pel que es considera el primer bloqueig pacific - es a dir, afable -. [7] El primer bloqueig pacific real, que no implica cap intercanvi de trets en absolut, va ser el bloqueig britanic de la Republica de la Nova Granada en 1837, establert per obligar Nova Granada a alliberar un consol britanic empresonat. [8]

Estatus legal [ modifica ]

El president Kennedy i els seus assessors discutint sobre la Crisi dels missils de Cuba . Part de la resposta nord-americana als missils sovietics que es volien emplacar a Cuba fou un bloqueig naval de l'illa

Des de 1945, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides determina l'estatut juridic dels bloquejos i segon l' article 42 de la Carta de les Nacions Unides , el Consell tambe pot aplicar bloquejos. [9]

Segons el document no ratificat anomenat Manual de San Remo sobre Dret Internacional aplicable als conflictes armats al mar del 12 de juny de 1994, [10] un bloqueig es un metode legal de guerra al mar, pero es regeix per regles. El manual descriu el que mai pot ser considerat contraban. La nacio bloquejant es lliure de triar qualsevol altra cosa com a contraban en una llista, que s'ha de publicar.

La nacio bloquejant normalment estableix una area bloquejada d'aigua, pero una nau pot ser inspeccionada tan aviat com es comprovi que esta tractant de trencar el bloqueig. Aquesta inspeccio pot ocorrer dins de la zona bloquejada o en aigues internacionals, pero mai dins de les aigues territorials d'una nacio neutral. Un vaixell neutral ha d'obeir una peticio d'aturar-se per a inspeccio de la nacio bloquejadora. Si la situacio ho exigeix, la nacio bloqueig pot sol·licitar que el vaixell es desvii a un lloc conegut o port per a la inspeccio. Si el vaixell no s'atura, llavors el vaixell esta subjecte a captura. Si les persones a bord de la nau es resisteixen a la captura, poden ser legalment atacades.

Acte de guerra [ modifica ]

Que un bloqueig fos vist o no com a legitim depenia de les lleis de les nacions el comerc de les quals fos influenciat pel bloqueig. El bloqueig del Brasil al Riu de la Plata en 1826, per exemple, es va considerar legitim segons la llei britanica, pero il·legal segons la llei francesa i americana. Els dos ultims paisos van anunciar que defensarien activament les seves naus contra bloquejadors brasilers, mentre que la Gran Bretanya es va veure obligada a dirigir d'una solucio pacifica entre el Brasil i l' Argentina . [11]

Desobediencia civil [ modifica ]

Campament pacifista de dones a Greenham Common

Hi ha una serie d'accions de protesta amb l'objectiu especific d'interrompre el flux de materials, persones o comunicacions d'una area en particular mitjancant la no-violencia , sigui en part o totalment. L'eficacia d'aquests bloquejos es basa en els principis de resistencia no violenta especialment la participacio de les persones i tecniques de lock-on (per exemple, encadenar-se a un mur o tanca).

La vaga de bracos caiguts es una forma de desobediencia civil en que un grup organitzat de treballadors, normalment empleats en una fabrica o en una altra ubicacio centralitzada, prenen possessio del lloc de treball per " seure " en els seus llocs, per tal de prevenir, amb eficacia, que els seus ocupadors els reemplacin amb esquirols . Un piquet no violent es un altre exemple; tambe il·lustra l'especificitat del bloqueig; els piquets no violents poden exigir el bloqueig d'una part del transit alhora que permet un altre tipus de transit; per exemple a treballadors, pero no als clients, o als clients, pero no als treballadors.

El moviment Mau fou un moviment no violent samoa per demanar la independencia envers el domini colonial durant l'any 1900. Entre altres accions, els participants van formar la seva propia "forca policial", o actuant els piquets a les botigues per evitar el pagament dels drets de duanes a les autoritats. O tambe el bloqueig perimetral per cadena humana al campament pacifista de dones a Greenham Common .

Bloquejos historics [ modifica ]

  • El bloqueig britanic a la costa est dels Estats Units durant la guerra de 1812.
  • El bloqueig naval de les costes de Venecuela per les potencies imperials d'Anglaterra, Alemanya i Italia (1902-1903).

Bibliografia [ modifica ]

  • Julian S. Corbett, Some Principles of Maritime Strategy. Classics of Seapower series. Annapolis : Naval Institute Press , 1988.
  • Anderson, Fred. Crucible of War: The Seven Years' War and the Fate of Empire in British North America, 1754-1766 . Faber and Faber, 2001

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. Richard Harding. Seapower and Naval Warfare, 1650-1830 . Routledge, 2002 [Consulta: 7 febrer 2013].  
  2. Anderson p.381-83
  3. Corbett, p.86
  4. Corbett p.93-94
  5. Palmer, Michael A., Command at Sea: Naval Command and Control since the Sixteenth Century , Harvard University Press, Cambridge, 2005, p.22
  6. Reynolds, Clark G. 1998. "Navies in History", p. 98. ISBN 1-55750-715-5
  7. Oppenheim, L. & Roxburgh, Ronald. 2005. "International Law: A Treatise", p. 53. ISBN 1-58477-609-9
  8. Encyclopædia Britannica , 11ena edition. 1911. "Pacific Blockade", vol. 20, p. 433-434.
  9. D'Amato, Anthony A. 1995. "International Law and Political Reality: Collected Papers", p. 138. ISBN 90-411-0036-9
  10. San Remo Manual on International Law Applicable to Armed Conflicts at Sea, 12 de juny del 1994 . ICRC.org
  11. Sondhaus, Lawrence. 2004. "Navies in Modern World History", p. 98. ISBN 1-86189-202-0