Il duomo di Bolzano, esglesia co-catedral
El
bisbat de Brixen
o pel seu nom italia
Bisbat de Bressanone
, fou una jurisdiccio eclesiastica i feudal del
Sacre Imperi Romanogermanic
. La jurisdiccio eclesiastica ha esdevingut modernament la
diocesi de Bolzano-Bressanone
(llati:
Dioecesis Bauzanensis-Brixinensis
, alemany:
Diozese Bozen-Brixen
, ladi:
Diozeja de Bulsan-Persenon
) de l'esglesia catolica. La seu moderna es sufragania de l'
arxidiocesi de Trento
dins la
regio eclesiastica Triveneto
; el
2006
tenia 465.365 batejats entre 479.758 habitants. Una part de l'antiga diocesi va formar un principat-bisbat el 1027 i va restar un feu immediat imperial fins a 1803, quan fou secularitzat o agregat al Tirol. La diocesi eclesiastica espiritual existent ja al segle
vi
, va romandre despres del 1803 i va existir fins al 1964, quan fou unida a
Bolzano
i va formar la
diocesi de Bozen-Brixen
o Bolzano-Bressanone. La diocesi moderna abasta una superficie de 7.400 km² i es la mes gran d'
Italia
estant subdividida en 28 deganats i 280 parroquies. La diocesi compren els tres grups linguistics a Tirol del Sud, i l'organitzacio pastoral i les estructures administratives son compartides entre els tres grups linguistics: alemany, italia i
ladi
.
Edat mitjana
[
modifica
]
El bisbat de Bressanone a la vall d'Eisack/Isarco es va fundar abans del segle
vi
amb seu a
Sabiona
i sufragania del
Patriarcat d'Aquileia
; segons la llegenda va ser fundada per
Sant Cassia
a
principis del segle III
; en tot cas el cristianisme fou capac de propagar-se a Sabiona, en aquest moment un dels principals centres de comerc de l'
Imperi Roma
. El primer bisbe testimoniat amb certesa fou Ingenui, vers el 580.
Les tribus que van poblar la diocesi de Sabiona en els grans moviments migratoris, especialment els
bavaresos
i
llombards
van estar immediatament d'acord en adherir-se al cristianisme, nomes els
eslaus
de
Pustertal
persistiren en el paganisme fins al segle
viii
. Des del
798
la diocesi va estar sota la jurisdiccio de la diocesi metropolitana
de Salzburg,
. A la segona meitat del segle
x
el bisbe Ricbert (nomenat vers
967
o el bisbe Albui I (
967
-
1005
) es van establir (vers 967) a una nova seu a
Bressanone.
El bisbe Hartwig (1020-1039) va aconseguir el rang de ciutat per Bressanone, i la va envoltar amb fortificacions. La diocesi va ser ampliada per successives obres dels emperadors: la
Norital
de
Conrad II
el
1027
, i el Pustertal, feta per
Enric IV
el
1091
. El
1179
Frederic I
va donar al bisbe el titol de Princep del
Sacre Imperi Romanogermanic
. Aquesta va ser una concessio, en reconeixement del fet que durant el conflicte entre l'Imperi i el Papat, els bisbes de Brixen havien donat suport en general a l'Emperador. Especialment conegut es el cas d'Altwin durant el seu llarg episcopa (1049-1091), en el qual el
sinode
de
1080
es va celebrar a Bressanone, amb assistencia de trenta bisbes que es van aliar amb l'emperador, i que va declarar deposat al Papa
Gregori VII
i fou proclamat antipapa el bisbe de
Ravenna
, amb el nom de Climent III.
El poder temporal de la diocesi es va veure minvat pels mateixos bisbes, que van donar grans extensions de la diocesi als terratinents locals, per exemple, al
segle
xi
, les valls de
la Engadina
, i de l'
Eisack
(cedits al comte
del Tirol
, i el
1165d
el territori' Inntal i
Pustertal
que fou concedit als ducs d'Andechs-Merania. Els comtes del Tirol, en particular, que havien cedit o venut la major part de les seves possessions als ducs d'Andechs-Merania, van incrementar constantment la seva forca i poder a costa del bisbe. Bruno von Kirchberg (1249-1288) va tenir moltes dificultats per fer valer la seva autoritat sobre aquesta part del territori en contra de les pretensions del comte
Meinhard II de Tirol-Gorizia
i per aixo
Frederic I d'Habsburg
va concedir mes poder als bisbes de Brixen. El desacord entre el cardenal
Nicolau de Cusa
(1450-1464), elegit pel papa
Nicolau V
com a bisbe de Brixen, i
Segimon
d'Austria va tenir desafortunades consequencies: el cardenal va ser empresonat i el Papa va llancar un interdicte sobre la diocesi, pero Segimon va emergir com el guanyador del xoc.
La reforma i el protectorat austriac
[
modifica
]
La Reforma va ser proclamada a Bressanone durant l'episcopat de
Christoph I von Schrofenstein
(1509-1521) pels emissaris alemanys, com Strauss, Urbanus Regius i altres. En
1525
sota el bisbe
Jordi III d'Austria
(1525-1539) va esclatar la guerra dels
camperols
, i molts monestirs i esglesies van ser destruides. La promesa del rei
Ferran I
I, sobira del Tirol, de retornar la pau a Bressanone reprimint la revolta, i la proclamacio de la dieta
d'Innsbruck
, es va mantenir i els camperols es van veure obligats a acceptar les noves normes. No obstant aixo, el 1532 aquesta promesa va ser ignorada, pero aixo no va alterar la tranquil·litat de la regio.
Ferran I
i el seu fill, l'arxiduc
Ferran II
, en particular, com governants civils van prendre mesures serioses contra les noves corrents heretiques, liderades pels
anabaptistes,
que estenien la seva religio per Austria; aixo es va fer per preservar la integritat de la religio catolica a Austria i tambe al Tirol igualment catolica. En aquest periode l'educacio va ser dirigida pels
jesuites
,
caputxins
,
franciscans
i la
Societat del Verb Divi
. Cardenals notables d'aquest periode van ser:
Andrea d'Austria
(1591-1600) i
Christoph IV von Spaur
(1601-1613), que el
1607
van fundar un
seminari
teologic
, ampliant l'escola de la catedral, i es va distingir com benefactors dels pobres i necessitats
[1]
La fi del Principat-bisbat
[
modifica
]
Els
segles
XVIII
i XIX
es va produir un renaixement de la vida religiosa de la diocesi. Es van fundar nous monestirs i noves missions per a la cura de les animes, i va ser promoguda la instruccio religiosa de les persones; el
1677
es va fundar
la Universitat d'Innsbruck
. Els bisbes mes rellevants de l'epoca van ser:
Kaspar Ignaz von Kunigl
(1702-1747) que va fundar molts beneficis per la cura de les animes, va realitzar visites pastorals a la regio, mantenint una estricta disciplina i la puresa del seu propi clergat, dirigit pels jesuites, etc.; Leopold von Spaur (1747-1778), qui va reconstruir el seminari, va acabar i va consagrar la catedral, el que li va garantir alta estima de
l'emperadriu Maria Teresa
;
Josph Philipp von Spaur
(1780-1791), va ser un fervent partidari de l'educacio mitjancant l'adhesio a la politica, del josefinisme proclamada per l'emperador. El govern de l'emperador Josep estava molt interessat en els assumptes eclesiastics; en el seu temps van ser suprimits uns vint monestirs i diocesis, es va obrir un seminari a Innsbruck, i es van prohibir les peregrinacions i processons.
Igual que en el principat-bisbat de Trento, Brixen, tambe va haver de lluitar durant el segle
xviii
en contra de les fortes pressions politiques teresianes i josefianes per l'annexio a Austria.
Mes digne que la de
Trento
fou l'actitud assumida pel bisbe Leopoldo von Spaur (1748-1778) pel que fa als princeps de Trento. De fet va defensar valentament la independencia de l'Estat i la seva integritat territorial, desafiant la voluntat de Viena.
Fins i tot el 1774, demostrant la seva plena llibertat, va exercir l'us del
judicium sanguinis
, per l'execucio d'una sentencia de mort, va emetre decrets relatius a la barrera monetaria i els costums per ajudar a l'economia, i va aprovar noves llicencies a atorgar cartes de noblesa i una amnistia, seguit pel seu Capitol en la seva voluntat de desafiar els Habsburg, fins i tot va aprovar l'emissio dels seus thalers.
Al Col·legi de princeps de 1801 l'Estat era el vot 39e. La sobirania, tambe representada per la seva propia moneda, es va mantenir intacta fins a la secularitzacio de 1803, tot i estar de fet des del segle
xvi
sota la proteccio dels Habsburg.
El principat, es va expandir a traves de donacions i compres, va ser un territori polimer dividit en diverses parts: el districte de Brixen, es va estendre a l'esquerra del
Isarco
des de Fortezza (Franzenfeste) fins Chiusa (Klausen) centre del deganat del Principat, a la confluencia del
Rienza
, incloent Albes i Castel Salern. Altres exclavaments van ser: les batllies de Luson, San Martino in Badia i Torre Gardena, Vandoies i Val di Fundres, Brunico e Val di Tures, Anterselva, Tires a Val di Fassa amb Canazei i Livinallongo, Braies i Val Fosco, petites porcions prop de Campo Tures i Croda Rossa, dues porcions al llarg del riu Drave aigues amunt de Lienz (Aures, Assling, Tristach) i finalment el gran feu de Bistrita/ Bistritz (Bled) a la vall superior del riu Dolinka a nord de la muntanya Triglav Dolinka a Carniola (
Eslovenia
).
Va ser el bisbe
Franz Karl von Lodron
(1791-1828), qui va veure el col·lapse del poder temporal del bisbat. El
1803
el principat va ser secularitzat i annexionat a Austria, i el Capitol de la catedral va ser dissolt. El curt govern de
Baviera
des de 1806 va estar marcada per un despotisme profund contra l'esglesia; la restauracio de la supremacia d'Austria el
1814
va millorar en gran manera les condicions de la diocesi.
En el segle transcorregut entre la Restauracio i el final de la primera guerra mundial, el territori de la diocesi es va limitar de nou: li pertanyien l'actual
Vorarlberg
, el Tirol del Nord i el Tirol Oriental i la Vall de l'
Isarco
,
Val Venosta
,
Val Pusteria
,
Val Badia
,
Val Gardena
i
Ampezzo
.
El
1921
, despres de l'annexio del
Tirol del Sud
a Italia despres de la
Primera Guerra Mundial
, va cedir una porcio del seu territori, que havia quedat situat a l'altre costat de la frontera a favor de l'Administracio Apostolica d'Innsbruck-Feldkirch (en l'actualitat la diocesi d'Innsbruck)
El
25 d'abril
de 1921
la diocesi de Brixen va ser separat de la
provincia eclesiastica
de l'
Arxidiocesi de Salzburg
i immediatament va ser
sotmesa directament a la Santa Seu
.
El
6 de juliol
de
1964
en virtut de la
butlla
del Papa Pau VI
Quo aptius
, la part
Altoatesina
de l'arxidiocesi de Trento, es van unir a la diocesi de Brassanone, qui va assumir el nom de Bolzano-Bressanone. El bisbe de Brixen
Joseph Gargitter
es va traslladar a
Bolzano
amb la curia, pero la catedral de Bressanone i el seminari major de Bressanone es van mantenir. La catedral de Bolzano porta el titol de
concatedral
. Amb el mateix esperit, les parts de la diocesi de Bressanone, a la
provincia de Belluno
(
Colle Santa Lucia
,
Livinallongo del Col di Lana
i
Cortina d'Ampezzo
) es van agregar a la
diocesi de Belluno
. El bisbe auxiliar de Trento
Heinrich Forer
va esdevenir bisbe auxiliar de Bolzano - Bressanone. Els seminaristes i professors de l'Alt Adigi es va traslladar a Bressanone.
Llista de bisbes
[
modifica
]
Escut del bisbat
Bisbes de Sabiona
[
modifica
]
- Sant
Cassia
(? -
365
)
- Materni (
576
-
578
)
- Ingenui
(
578
-
608
)
- Costanti (? - ?)
- Procopi (? -
645
)
- Orso † (? - ?)
- Pigenzi (? - ?)
- Projecte (? - ?)
- Materni II (? - ?)
- Marcel (? - ?)
- Valeria (? - ?)
- Angel (? - ?)
- Aurelia (? - ?)
- Antoni I (? - ?)
- Llorenc (? - ?)
- Mastul (? - ?)
- Joan I (? - ?)
- Alim (
749
-
800
)
- Enric I (
805
-
828
)
- Aribo (
828
-
842
)
- Wilfund (
842
-
845
)
- Lanfred (
845
-
875
)
- Zerit (? - ?)
[2]
- Zaccaria (
890
-
907
)
- Meginbert (
907
-
926
)
- Nithard (
926
-
938
)
- Wisunt (
938
-
956
)
- Ricbert (
956
-
975
)
Bisbes de Bressanone o Brixen
[
modifica
]
Bisbes de Bolzano-Bressanone
[
modifica
]
Estadistiques
[
modifica
]
La diocesi a finals del 2006, sobre una poblacio de 479.758 persones tenia batejats 465.365, el que representa 97,0% del total.
any
|
poblacio
|
sacerdots
|
diaques
|
religiosos
|
parroquies
|
batejats
|
total
|
%
|
total
|
clergat
secular
|
clergat
regular
|
batejats por
sacerdot
|
homes
|
dones
|
|
Bisbat de Bressanone
|
1950
|
100.039
|
199.905
|
50,0
|
342
|
233
|
109
|
292
|
|
178
|
541
|
137
|
1959
|
105.592
|
105.728
|
99,9
|
390
|
250
|
140
|
270
|
|
222
|
512
|
137
|
Bisbat de Bolzano-Bressanone
|
1970
|
404.081
|
407.693
|
99,1
|
937
|
590
|
347
|
431
|
|
475
|
1.519
|
252
|
1980
|
428.000
|
431.078
|
99,3
|
795
|
491
|
304
|
538
|
|
407
|
1.217
|
327
|
1990
|
434.000
|
438.000
|
99,1
|
680
|
426
|
254
|
638
|
1
|
328
|
1.003
|
280
|
1999
|
446.300
|
459.069
|
97,2
|
599
|
372
|
227
|
745
|
5
|
306
|
792
|
280
|
2000
|
448.512
|
459.687
|
97,6
|
586
|
365
|
221
|
765
|
5
|
289
|
775
|
280
|
2001
|
457.898
|
464.601
|
98,6
|
578
|
361
|
217
|
792
|
7
|
299
|
749
|
280
|
2002
|
459.833
|
466.600
|
98,5
|
565
|
349
|
216
|
813
|
11
|
289
|
721
|
280
|
2003
|
458.675
|
466.482
|
98,3
|
624
|
348
|
276
|
735
|
11
|
336
|
680
|
280
|
2004
|
461.184
|
470.055
|
98,1
|
550
|
342
|
208
|
838
|
11
|
267
|
668
|
280
|
2006
|
465.365
|
479.758
|
97,0
|
543
|
339
|
204
|
857
|
13
|
251
|
627
|
280
|
2012
|
485.354
|
503.747
|
96,3
|
486
|
294
|
192
|
998
|
21
|
229
|
514
|
281
|
- ↑
Vegeu Josef Gelmi,
"Pietas et Scientia " 400 Jahre Priesterseminar Brixen
, Bressanone, Weger, 2007.
ISBN 978-88-88910-47-5
- ↑
nomes s'esmenta al segle
xiv
al cataleg episcopal, pero no esta testificada en els documents conservats, cf. Anselmo Sparber,
Der alte Bischofskatalog
Brixner, en el " Institut fur Mitteilungen des Osterreichische Geschichtsforschung ", 58, 1950, pag. 378.
Fonts i bibliografia
[
modifica
]
- Anuari pontifici del 2007 i precedents, a
www.catholic-hierarchy.org
pagina
Diocese of Bozen-Brixen
(angles)
- Lloc oficial de la diocesi
- (llati)
Pius Bonifacius Gams,
Series episcoporum Ecclesiae Catholicae
, Lipsia, Hiersemann, 1931, pp. 265?266.
- Enciclopedia Catolica, Diocesi de Brixen
- (alemany)
Anselm Sparber,
Die Brixner Furstbischofe im Mittelalter. Ihr Leben und Wirken kurz dargestellt
, Bolzano, Athesia, 1968.
- (alemany)
Josef Gelmi,
Die Brixner Bischofe in der Geschichte Tirols
, Bolzano, Athesia, 1984.
ISBN 88-7014-362-7
- (alemany)
Josef Riedmann,
Saben-Brixen als bairisches Bistum
, in ≪Jahresberichte der Stiftung Aventinum≫, 5, Monaco di Baviera, Stiftung Aventinum, 1991, pp. 5?35.
- Helmut Flachenecker, Hans Heiss, Hannes Obermair,
Stadt und Hochstift: Brixen, Bruneck und Klausen bis zur Sakularisation 1803 / Citta e principato: Bressanone, Brunico e Chiusa fino alla secolarizzazione 1803
(Veroffentlichungen des Sudtiroler Landesarchivs, 12), Bolzano, Athesia, 2000.
ISBN 88-8266-084-2
- (alemany)
Giuseppe Albertoni,
Die Herrschaft des Bischofs - Macht und Gesellschaft zwischen Etsch und Inn im Mittelalter (9.-11. Jahrhundert)
(Veroffentlichungen des Sudtiroler Landesarchivs, 14), Bolzano, Athesia, 2003.
ISBN 88-8266-218-7
|
---|
El Bon Pastor - Escut de la Conferencia Episcopal Italiana
| |
|