Un
sistema bipartidista
es un sistema politic que afavoreix el desenvolupament de dos partits politics o coalicions politiques (sovint antagoniques en l'espectre politic) i que generen una exclusio o discriminacio positiva de les minories politiques. El partit que obtingui el segon lloc en les preferencies de vot, es l'oposicio unica i oficial del govern. Els defensors del bipartidisme argumenten que aquest sistema genera
estabilitat politica
, ates que exclou les posicions extremistes (teoria basada en el concepte del "votant mitja" que prediu que les posicions politiques oposades sempre convergeixen al centre). Per contra, els detractors argumenten que l'exclusio d'aquestes minories es antidemocratica.
El bipartidisme historic tradicional neix despres de la
Revolucio Francesa
, i es va estendre a la resta d'
Europa
i a
America
, els governs dels quals presentaven dos partits oposats, conservadors i liberals. A
Europa
els conservadors volien conservar els privilegis del clergat i de la noblesa, i els liberals volien igualar els drets de la burgesia. A
Espanya
aquest sistema parlamentari es va establir durant el trienni liberal i durant la restauracio borbonica. Als paisos
llatinoamericans
amb
sistemes presidencialistes
, els bipartidisme es manifestava entre els
centralistes
i els
federalistes
.
Actualment diversos estats poden presentar una forma de bipartidisme si dos partits politics hi son predominants, alternant-se en el poder.
Espanya
n'es un exemple, en que el
PSOE
i el
Partit Popular
han governat alternadament des de
1982
. No obstant el desenvolupament d'altres partits politics no es limita per l'estructura electoral amb un sistema de
representacio proporcional
i per tant, la democracia espanyola no es bipartidista
per se
.
Els sistemes amb representacio proporcional tendeixen a crear
sistemes multipartidistes
. Els sistemes amb
representacio directa
, per contra, tendeixen a crear sistemes bipartidistes amb una petita o nul·la presencia dels partits minoritaris. El sistema electoral dels
Estats Units
es l'exemple mes clar del bipartidisme pur
de facto
. A mes de tenir un sistema de representacio directa, s'hi ha establert un sistema de col·legis electorals, el qual tendeix a reprimir el sorgiment d'un multipartidisme, encara que durant alguns periodes del segle
xix
, el sistema nord-america seria tripartidista. Altres paisos amb
sistemes presidencialistes
, com ara
Mexic
i l'
Argentina
, han implementat una combinacio de representacio directa i representacio proporcional per elegir els membres de llurs Cambres de Diputats, la qual cosa ha permes el desenvolupament d'un sistema multipartidista.
Bipartidisme com a estrategia electoral
[
modifica
]
El fet que nomes hi hagi una dimensio, com per exemple esquerra-dreta o centralisme-regionalisme, i encara mes la petita quantitat de partits politics, fa que el canvi electoral sigui mes dificil. El canvi d'ideologia dels electors es lent i costos. El bipartidisme fa que un partit politic no perdi vots encara que la seva reputacio sigui pesima, ja que els valors de l'elector impedeixen que aquest voti l'altre partit. A la practica implica que els dos partits poden ser tan ineficacos i corruptes com puguin, sense por de perdre poder.
[1]
En altres condicions, quan un partit politic no fa el que diu, la seva reputacio se'n pot ressentir i hi haura electors que el deixaran de votar i, si esta a una distancia
ideologica
similar respecte a dos partits pero un te la reputacio de no complir les seves promeses o de canviar la seva ubicacio ideologica, votara l'altre partit. Analogament, una bona reputacio amplia el nombre de votants al partit que la te.
[1]
Una altra mala reputacio tipica que fa perdre vots, a banda de la
mentida
i el
transvestisme
ideologic, es la reputacio d'"impossibilitat de governar". Aquesta es creada i alimentada pels partits grans, amb "cultura de govern", i en particular pel bipartidisme, per a obtenir els vots dels partits petits.
[1]