Bersaglieri
durant la Primera Guerra Mundial amb bicicletes plegables lligades a l'esquena. 1917.
Bicicleta plegable europea de 1960.
Les
bicicletes plegables
o tambe conegudes solament com a
plegables
, son un tipus de
bicicleta
que incorpora
frontisses
o colzes en el
quadre
i
manillar
, els quals permeten doblegar-la i deixar-la en una grandaria mes compacta. En general aquest tipus de bicicletes tenen rodes de 20 polzades de diametre o menys, encara que n'hi ha de major mida. Les bicicletes plegables es poden pujar al transport public i es poden introduir a oficines, despatxos i altres llocs on una bicicleta convencional no hi podria. Aquestes caracteristiques faciliten el
transport intermodal
(bicicleta i transport public) degut al fet que les bicicletes plegables no necessiten ser cadenades en el carrer o estacions de tren. El plegatge tambe facilita el transport de la bicicleta en els
cotxes
.
Les bicicletes plegables tenen un cost en general superior al d'una bicicleta convencional, ja que incorporen en la seua estructura una major quantitat de peces necessaries per al plegatge i l'ajustament del quadre en una posicio rigida quan no estan plegades. Aco es tradueix en un disseny mes complex, la qual cosa significa una major complicacio a l'hora de fabricar-les; sumat al, encara, petit mercat que existeix per a aquest tipus de bicicleta. Com a alternativa al plegat, alguns models donen els mateixos resultats separant-se en una o mes parts, facilitant aixi el seu transport i emmagatzematge. Es normal que aquest tipus de bicicletes es categoritze com a plegable, encara que tambe se'ls coneix com a desarmables.
La majoria de les bicicletes plegables han estat dissenyades per a un us urba, fent-les mes robustes, confortables i convenients, sacrificant aixi la velocitat. Solament una petita porcio de les bicicletes plegables que existeixen en el mercat estan fetes per a la velocitat. Les bicicletes plegables tenen diverses coses en comu: La majoria utilitza pneumatics menuts (20" o menors). A menor mida del pneumatic, major esforc al realitzar el mateix trajecte. Les bicicletes plegables amb rodes menudes transmeten mes les irregularitats del paviment durant la conduccio. Per a evitar-ho, algunes marques incorporen llantes amples. Tambe es poden equipar sistemes de suspensio al disseny de la bicicleta per a oferir una conduccio mes suau. No obstant aixo, part de l'energia que s'utilitza per a moure a la bicicleta es absorbida per la suspensio.
Les bicicletes plegables sovint se separen o pleguen per la part mitjana del quadre, la qual cosa, depenent del disseny, fa que el quadre siga mes feble i provoca una major flexio en absorbir colps. Amb frequencia s'usen
tiges
de
sello
i de
manillar
de major longitud en les bicicletes plegables. Degut al fet que les bicicletes plegables necessiten una major quantitat de parts mobils que li permeten plegar-se i ajustar-se quan es troben desplegades, fent que el seu disseny siga mes complex i al mateix temps que es necessiten mes parts que potencialment poden fallar.
Les bicicletes plegables tenen en general una amplia gamma de peces ajustables a diferencia de les bicis convencionals, ja que es necessita acomodar als diferents tipus de conductors. La tija del sello i del manillar en les plegables es 3 o 4 vegades mes llarga que a les bicicletes convencionals. Fins i tot es comercialitzen tiges que superen aquestes dimensions per a proporcionar un major rang d'ajustament. Malgrat que la grandaria de les bicicletes plegables es menor que la de les bicicletes convencionals, les proporcions que hi ha entre l'
eix del pedalier
, l'alcaria del manillar i seient, el quadre i les altres parts, es similar a les de les bicicletes convencionals.
La geometria del quadre de molts dissenys de bicicletes plegables es similar a les bicicletes no plegables. No obstant aixo es comencen a popularitzar les bicicletes plegables amb roda de 26". Molts fabricants estan produint bicicletes plegables dissenyades amb els sistemes de plegat que permeten utilitzar llantes de roda de 26".
Metodes de plegat
[
modifica
]
Vista proces plegat-Brompton, mostrant les frontisses del marc, el seient d'alcada ajustable, i la tija d'alliberament rapida del manillar que permet que quedi paral·lel a l'estructura un cop plegada.
L'amplia varietat de bicicletes plegables que existeixen en el mercat reflecteixen els diferents metodes que existeixen per al plegat. Els plegats mes senzills consisteixen en una sola frontissa en la part mitjana del quadre que permet doblegar-la per la meitat. Les bicicletes construides amb aquest patro posseeixen generalment frontisses que permeten elevar i disminuir les tiges del seient i manillar d'una manera rapida. Les bicicletes plegables amb metodes de plegat senzill tendeixen a tenir llantes mes grans, algunes vegades de la mateixa grandaria que les no plegables. Les plegables mes grans son suficientment compactes com per a portar-les a ma pero massa grans com per a pujar-les a un autobus urba.
Es pot utilitzar una frontissa en el quadre per a doblegar la part del triangle del darrere i la llanta doblegada cap avall i girada cap avant, sota el tub en el quadre principal, tal com ho fan els models Swift i Bike Friday.
[1]
Aquesta frontissa pot ser combinada amb una forquilla davantera plegable com en la Birdy.
[2]
Les bicicletes
Bromton
i
Dahon
utilitzen frontisses ajustables en el mateix marc, aixi com manillar plegable. Els mecanismes de plegat en general inclouen tancaments d'obertura rapida, la qual cosa determina el temps mitja de plegat/desplegat, una consideracio que s'ha de tindre present quan s'utilitze la bicicleta de manera mixta. L'any 2007, Bike Friday va introduir al mercat el modele "Tikit", el qual te un mecanisme activat per cables que no requereix frontisses o tancaments. Els mecanismes de plegat fan que s'incremente en general el pes i cost, pero al mateix temps permetent una grandaria final mes compacta; tambe es tendeix a utilitzar rodes mes menudes. Les rodes de 24" son les llantes mes grans utilitzades per a bicicletes amb frontisses, encara que cap esmentar que tambe s'utilitzen altres mesures, generalment de 16" o 20". Existeixen altres sistemes de plegat, tals com les bicicletes Montague, en les quals s'utilitza el tub del seient com punt central del plegat del quadre. Aquest sistema utilitza un tub dins d'altre per a proporcionar-li a la bicicleta una major rigidesa en la torsio. Permet que l'usuari plegue la bicicleta sense la necessitat de "trencar" els tubs vitals, preservant aixi, la integritat estructural del diamant en el quadre. Aquest sistema funciona gracies a un ganxo situat en la part superior del tub de la bicicleta. Altres bicicletes tals com la Airnimal
[3]
i Bike Friday es pleguen i desarmen parcialment per a permetre l'empaquetatge en una motxilla de viatge o maleta. La Giatex es plega i retrau, ajustant-se a l'altura del conductor. La Gekko es plega en la part de la tija del seient assemblant-se a una ombrel·la al reves. La iXi es trenca literalment en 2 meitats. La Strida posseeix un quadre triangular que s'assembla a un
monocicle
quan es troba desplegada. L'A-Bike es semblant a la Strida pero te rodes mes menudes i compactes. Les bicicletes que son mes menudes que una Brompton son conegudes normalment com a
Bicicletes portables
. Renuncien al rendiment i facil maneig de les seues homologues, adquirint caracteristiques similars a les d'un scooter plegable. Sense tenir en compte com es plega cadascun, el resultat es: mes facil de transportar i emmagatzemar que una bicicleta tradicional.
CitizenBike
Ikea
va donar Milers empleats un bo de Nadal per a bicicletes plegables
[4]
Les bicicletes plegables estan associades sovint amb el transport urba. Els
viatgers multimodals
, que pleguen i despleguen la seua bicicleta diverses vegades al dia, i la carreguen al transport public, generalment busquen una bicicleta que siga facil i rapida a plegar. Els usuaris de zones costaneres, com guardacostes, opten per bicicletes que en pleguen de forma compacta, perque s'ajuste a la grandaria del seu vaixell. Altres la utilitzen de forma recreativa, pel que estan disposats sovint a sacrificar la facilitat i velocitat de plegament per aconseguir major velocitat i comoditat"
Consells practics
[
modifica
]
- Plegar i desplegar la bicicleta abans de comprar-la.
No hi ha d'haver cap joc, ni massa duresa que obligue a forcar a l'hora d'obrir o tancar la frontissa de plegament. Les frontisses d'alumini tenen tendencia a tindre joc mes facilment que les frontisses d'acer.
- Verificar el canvi de marxes.
Normalment el fabricant adapta el nombre de dents del plat, dels pinyons i de les velocitats per trobar uns desenvolupaments comparables als d'una bicicleta classica. Cal verificar que s'adapte a una pedalada comoda.
- Verificar els accessoris.
Cal verificar si els frens, l'enllumenat, son estandards o no: el manteniment sera a priori mes facil, i menys costos si disposem de peces estandards. Nomes el fabricant britanic
Bicicleta Brompton
anuncia d'entrada: "
Nothing we build is estandard
" pero assegura el control del seu material des de fa mes de 20 anys.
Segons la geometria del
quadre (bici)
, cal verificar si la cadena te tendencia a eixir-se'n en el moment del plegat/desplegat. caldra limitar-ne el risc, pero pot ser util tenir a la bossa de les ferramentes un drap, els dies que no volem arriscar-nos a arribar a una cita amb les mans brutes de greix.
Dalt del transport public
[
modifica
]
Una bicicleta plegable austriaca de la
decada de 1960
Gracies a l'espai mes petit que ocupen les bicicletes plegables, els trens i les linies d'autobus permeten portar-les a bord. Moltes empreses de transport public prohibeixen o restringeixen les bicicletes no plegables, i en alguns casos es obligatori que les bicicletes plegables viatgen dintre de bosses per protegir la resta del passatge del greix, la bruticia de les rodes, o de rascades per part de la bicicleta. Algunes linies d'autobus i trens restringeixen el transport de bicicletes plegades les hores punta amb aglomeracions de passatgers.
Enllacos externs
[
modifica
]