Betacam es una familia de formats de video professional de mitja polzada (1/2") creada per Sony el 1982 . Tots els formats fan servir el mateix tipus de cinta magnetica, que es el que defineix a Betacam, amb identica grandaria, ample de cinta i forma d'enfilat. Les seves diferents variants ho converteixen un sistema altament compatible i amb una amplia evolucio.

Les cintes tenen dues grandaries distints: S i L. Les cameres Betacam nomes admeten la grandaria S, mentre que els magnetoscopis suporten S i L. Les cintes i els estoigs tenen colors distints depenent del format especific del que es tracti. Betacam incorpora una clau mecanica que permet al magnetoscopi identificar a quin sistema pertany la cinta inserida en ell.

Variants de Betacam [ modifica ]

Betacam / Betacam SP [ modifica ]

El primer format ' Betacam' va ser llancat el 1982. Es un sistema analogic de video per components, que emmagatzema la luminancia (I) en una pista i la crominancia (I-R, I-B) en altra distinta.

La separacio dels senyals proporciona una qualitat suficient per a un entorn broadcast i 300 linies verticals de resolucio. El Betacam original utilitza cintes magnetiques d'oxid, que son exactament les mateixes que la seva versio domestica, el Betamax , creat tambe per Sony el 1975 .

Les cintes verges Betacam es poden usar en magnetoscopios Betamax i viceversa. La diferencia entre ambdos formats consisteix que Betamax grava un senyal de video compost (igual que altres formats com VHS , O-Matic i el format C d'1 polzada , mentre que Betacam usa un senyal per components i una major velocitat de passada de cinta, el que proporciona millor qualitat d' audio i video. Una cinta L-750 permet 3 hores d'enregistrament en Betamax i nomes 30 minuts d'enregistrament en Betacam, pero amb una qualitat molt superior. El Betacam SP va ser creat el 1986 , i millorava la seva resolucio a 340 linies verticals i afegia dues pistes d'audio. Betacam SP (SP significa "Superior performance" , es a dir, "rendiment superior") es va convertir en l'estandard de video per a les cadenes de televisio i la produccio de gamma alta fins a l'entrada dels formats digitals a partir de mitjans dels anys 90 .

Encara que les grandaries i durades de cinta son iguals, les cintes de Betacam SP usen metall evaporat en lloc d'oxid, de menor qualitat, i per aixo no es pot utilitzar el mateix suport. En la practica hi ha una variacio en la durada de les cintes en PAL , ja que les marques comercials indiquen la durada per a NTSC . Per cada 5 minuts de cinta s'afegix un addicional; aixi una cinta Betacam venuda com de 30 minuts en PAL durara 36 minuts. Tota la gamma Betacam esta dissenyada per a ser compatible entre si, pero nomes amb versions anteriors i generalment en lectura. Aixo significa que un equip Betacam SP podra llegir (nomes llegir) cintes Betacam, pero no podra gravar amb elles i Betacam no podra llegir Betacam SP. Segons Sony ha anat incorporant formats amb el sistema Betacam ha anat mantenint aquesta compatibilitat.

Per tant existeixen magnetoscopis MPEG IMX que llegeixen Betacam, Betacam SP, Betacam Digital, Betacam SX i MPEG IMX. Aquest es un dels grans avantatges que han permes l'exit de la gamma Betacam, ja que no fa necessari repicar/convertir l'arxiu guardat en versions antigues.

Betacam i Betacam SP sol utilitzar cintes de color negre o gris. Les primeres cameres de video Betacam venien acompanyades d'un magetoscopio reproductor. Els primers models van ser la BVP-3, que usava 3 tubs Saticon, i la BVP-1, amb un unic tub Trinicon de 3 bandes. A pesar de venir acompanyades per un magnetoscopio (BVW-1), son equips camcorder , es a dir, cameres amb magnetoscopi incorporat.

Les cintes nomes podien reproduir-se en la camera a traves del visor en blanc i negre. Per a visionar en color existia un magnetoscopi d'estudi, el BVW-10, que no obstant aixo era nomes reproductor. Al principi Betacam estava concebut nomes com format de captacio ENG . Per a muntar s'usaven editors A/B ROLL que reproduien Beta i gravaven C-1 o O-Matic. A mes, la primera gamma d'equips incloia un reproductor portatil (BVW-20) amb monitor en color, el que permetia comprovar la imatge in situ.

Al contrari que el BVW-10, no duia incorporat un TBC (Time Base Corrector) . Amb l'exit de Betacam com format per a informatius, la gamma aviat va incloure el reproductor d'estudi BVW-15 i el magnetoscopi gravador BVW-40.

Betacam Digital [ modifica ]

El Betacam Digital (conegut tambe com a Digi Beta i DBC ) va ser llancat el 1993 . El sistema venia a suplantar a Betacam i Betacam SP, encara que en la practica han conviscut i segueixen convivint per questions practiques i economiques (el 2004 encara se seguia usant Beta SP en grans quantitats a Televisio Espanyola ). Alhora Betacam Digital va ser la primera aposta economica de Sony en digital, enfront del D1 , oferint alta qualitat a un preu acceptable. Les cintes S arriben als 40 minuts i les L fins a 124 minuts de durada.

Betacam Digital grava usant un senyal de video per components comprimida amb l'algorisme DCT (la ratio de compressio es variable, normalment al voltant de 2:1). La seva profunditat de color es de 10 bit i la seva frequencia de mostreig es 4:2:2 en PAL (720x576) i NTSC (720x486), amb el resultat d'un bitrate de 90 Mb/s. Quant a so proporciona 4 canals d'audio PCM a 48 kHz i 20 bits.

Inclou dues pistes longitudinals per a control track i codi de temps . Betacam Digital es considerat tradicionalment el millor format de video digital de resolucio estandard ( SD ). En general es usat com format de cinta per a masters i treballs de qualitat mitjana-alta, especialment postproduccio i publicitat, encara que algunes empreses ho usen per a qualsevol comesa. Es mes car que uns altres com el DVCAM i el DVCPRO , pero proporciona major qualitat. Panasonic te un format una mica semblant, el DVCPRO 50 . Altre factor que va contribuir a l'exit del Beta Digital es la incorporacio en els magnetoscopis de la connexio digital SDI , de tipus coaxial . Les empreses podien usar un format digital sense necessitat de renovar tot el cablejat coaxial previ. Betacam Digital fa servir cintes de color blau.

Betacam SX [ modifica ]

Betacam SX es un format digital creat el 1996 , amb la idea de ser una alternativa mes barata al Betacam Digital, especialment per a treballs ENG . Comprimeix el senyal per components usant MPEG-2 4:2:2 Profile@ML (MPEG-2 4:2:2P@ML), amb 4 canals d'audio PCM a 48 kHz i 16 bits. Betacam SX es compatible amb cintes de Betacam SP. La grandaria S guarda fins a 64 minuts i la grandaria L, fins a 194. Al crear el format, Sony va idear una serie de camcorders hibrids, que permetien gravar tant en cinta com en disc dur, aixi com un repicat a alta velocitat. Aixi s'estalviava desgast dels capcals de video i s'accelerava la captura de cara a l' edicio no lineal . Tambe va incorporar el good shot mark , que permetia incorporar marques en la cinta. L'equip podia accedir rapidament a aquestes marques i reproduir-la. Betacam SX usa cinta de color groc.

MPEG IMX [ modifica ]

MPEG IMX es una variant del Betacam creat el 2001 . Utilitza, igual que Betacam SX, una compressio MPEG, pero amb un bitrate superior. Comparteix la norma CCIR 601 , amb fins a vuit canals d'audio i una pista de codi de temps. Manca d'una pista analogica de control track com el Betacam Digital, pero pot usar la pista 7 d'audio per a aquesta comesa. Es un sistema de video per components comprimit amb el MPEG-2 4:2:2P@ML. Permet tres nivells de bitrate distints: 30 Mb/s (compressio 6:1), 40 Mb/s (compressio 4:1) i 50 Mb/s (compressio 3,3:1). Amb els magnetoscopios IMX, Sony va introduir dos noves tecnologies: SDTI i i-VTR. SDTI permet que video, audio, TC i control remot viatgin per un nomes cable coaxial. i-VTR fa que les mateix dades puguin ser transmesos per IP a traves d'una connexio ethernet . Tambe inclou la funcio good shot mark de Beta SX. Les cintes de grandaria S graven fins a 60 minuts i les de grandaria L, fins a 184 minuts. MPEG IMX usa cintes de color verd. El format tambe forma part de la gamma XDCAM , i pot gravar en Professional Disc , una especificacio de Blu-ray Disc per a video broadcast.

HDCAM [ modifica ]

HDCAM , creat el 1997, es una versio d' Alta definicio (HD) de la familia Betacam, i mante la mateixa cinta de 1/2 polzada. Utilitza una frequencia de mostreig 4:2:2 i 8 bits de profunditat de color en video per components. Aquest format, al tractar-se de HD, permet gravar en resolucions superiors, a 720 i 1080 linies. A mes, com esta destinat al cinema, a mes dels habituals 50 i 60 frames per segon, PAL i NTSC respectivament, grava a una velocitat de 24 fps, la mateixa que s'usa en cinema amb suport fotoquimic. A mes pot realitzar exploracio progressiva , a mes de l' exploracio entrellacada tradicional de video. El seu bitrate de video es 144 Mb/s. Quant a audio grava 4 canals d'audio AES/EBU a 48 kHz i 20 bits. HDCAM usa cinta negra amb pestanya taronja.

Pistes en Betacam [ modifica ]

El sistema Betacam te una manera d'enregistrament de la informacio sobre la superficie de la cinta que es necessari comprendre per a entendre el funcionament del format i de molts sistemes d'edicio de video. Com la immensa majoria dels formats, grava la informacio de video en traces verticals i la resta d'informacio en traces longitudinals. Aquest sistema ve heretat dels primers formats de video com el B i el C. Betacam SP grava la informacio de video en 4 traces cada passada. Les dues interiors contenen la informacio de luminancia (I) i les dues exteriors, la crominancia (C). Aixi mateix, les exteriors duen incloses les pistes 3 i 4 d'audio, que van en frequencia modulada . Aixo pot donar problemes i moltes vegades aquestes dues pistes d'audio sofrixen interferencies. En les mateixes pistes verticals esta la informacio relativa al VITC (Vertical Interval Time Code). Les pistes longitudinals graven audio i informacio de track i codi de temps. Les dues superiors graven audio 1 i 2, quedant la 1, generalment usada per a locucions, en l'interior, mes protegida. Les inferiors graven TC en l'exterior, i control track en l'interior, perque vagi protegida, ja que es tracta d'informacio sobre el gir del motor de lectura/enregistrament.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Cinta de video