Bernat Morales i Sanmartin
(
El Cabanyal
,
Valencia
,
24 d'abril
de
1864
-
Valencia
,
7 de gener
de
1947
), va ser un
dramaturg
, novel·lista,
compositor
i
periodista
valencia
.
Era fill de l'escultor
Bernat Morales i Soriano
. Des de ben jove va mostrar interes per la literatura i la musica, estudiant al
Conservatori de Valencia
. Tambe estudia les carreres de Dret i Farmacia. Aviat va connectar amb els iniciadors de la
Renaixenca valenciana
, relacionant-se amb el grup de joves mes brillants de
Lo Rat Penat
. La literatura i la musica serien les seues principals activitats, a les quals es va dedicar de manera professional i prioritaria, compaginant-les amb l'activitat de farmaceutic, amb la qual arribaria a ser responsable de sanitat de l'
Horta Nord
. Essent encara un estudiant va ser premiat diverses vegades als certamens de Lo Rat Penat, entre d'altres amb una
Historia del Puig de Santa Maria
i amb la novel·la
Flor de Pecat
.
Com a periodista va col·laborar amb el diari
El Mercantil Valenciano
, on signava les seues croniques amb el
pseudonim
de
Fidelio
. Justament, el fet d'haver pertangut a la redaccio d'aquest diari va ser motiu suficient per a ser represaliat pel regim del
General Franco
una vegada acabada la
Guerra Civil espanyola
. Tambe va treballar per a altres revistes i periodics de Valencia,
Barcelona
i
Madrid
, com ara
La Degolla
,
El Cuento del Dumenche
,
La Traca Nova
,
Anunciador Valencia
i
Pensat i Fet
D'ideologia republicana va deixar constancia en els seus articles i discursos del seu compromis amb l'educacio i el civisme dels individus, i va defensar l'ensenyament i el coneixement amb contingut etic. Va ocupar diversos carrecs academics, entre ells el de professor d'Historia de la Literatura Dramatica al Conservatori de Valencia. L'any
1926
, arran de la creacio al si de la
Real Academia Espanola
de seccions per a les altres tres llengues parlades a
Espanya
va ser-ne nomenat corresponent, junt amb el pare
Lluis Fullana
, que en va ser nomenat academic.
L'any
1910
va fundar amb
Vicent Miguel Carceller
la revista
El Conte Valencia
, on publicaria narracions d'autors valencians, catalans i, com a novetat, narracions d'autors estrangers de prestigi traduides al catala. Nomes se'n van publicar dotze numeros. La seua contribucio a la narrativa en catala feta a Valencia pot considerar-se de gran valor, en un moment en que la practica totalitat dels literats valencians en catala conreaven en exclusiva la poesia. L'any
1908
va publicar la novel·la curta
Cadireta d'or
, que va tenir gran exit i que va ser reeditada en diverses ocasions. El 1910 va publicar en la Biblioteca Popular de l'Avenc un volum amb 6 narracions curtes sota el titol
Idilis llevantins
. Una de les narracions incloses,
La Promesa
, va ser traduida al frances. El fet que no tinguera una produccio novel·listica en catala mes nombrosa continua sent una incognita, donat que publicava amb certa facilitat a Barcelona.
[1]
Va deixar tambe una important produccio novel·listica en castella, constituida per mes d'una vintena de titols. Tot i amb matisos, la seua obra pertany al corrent
naturalista
amb certs recursos del
simbolisme
en la seua darrera etapa, en que fa una narrativa mes experimental (
El enigma de lo imposible
(1920),
Eva inmortal
(1919) i
El ocaso del Hombre
(1920)). Potser el mes destacat de la seua narrativa siguen les obres d'ambientacio valenciana, tant rural com urbana, i d'entre totes elles
La Rulla
(1905), que en paraules de
Soler i Godes
≪Encara que escrita en castella, [...] es una novel·la valenciana pels quatre costats...≫.
[1]
En aquestes obres es detecten punts de contacte amb
Vicent Blasco Ibanez
. No obstant aixo, tot i que els dos autors pertanyen a la mateixa generacio i el seu posicionament ideologic es semblant, Morales Sanmartin escriu quan s'inicia el
segle
xx
i en contacte amb els nous corrents artistics contemporanis, com ara el psicologisme, el
modernisme
, el simbolisme o l'
expressionisme
.
Influit per l'obra de
Rafael Marti Orbera
va escriure diverses obres de teatre dramatic, allunyades per l'estil i el tema de l'habitual
sainet
, amb el qual s'identificava el teatre valencia de l'epoca escrit en catala. En
La Borda
,
Raca de llops
i
La mare terra
?totes elles traduides posteriorment per l'autor al castella? planteja una mena de drama rural a l'altura del millor teatre d'
Angel Guimera
,
Jacinto Benavente
,
Pirandello
o
Hugo Betti
.
[1]
La mare Terra
va ser un gran exit, i presenta en el context de l'emigracio valenciana a
America
un teatre que insereix l'element politic i social com a ingredient del drama. La pretensio de renovacio del teatre valencia s'aprofundeix amb
La borda
. Basada possiblement en fets reals, relata la peripecia d'una innocent dona victima d'una dramatica broma orquestrada per tot un poble. Aci ≪l'autor ha creat [...] un text literari que transcendeix el fet en si de la farsa des del moment que la contextualitza mitjancant un conjunt de simbols, esperpentics i expressionistes, i ens la converteix en una situacio d'abus de poder mancat de caritat≫.
[1]
Com a music va compondre algunes
sarsueles
, suites, diverses peces per a piano i cancons, algunes d'elles premiades a l'Exposicio Valenciana de 1909.
Bernat Morales Sanmartin va passar els seus ultims anys en una situacio de pobresa extrema, aillat completament del mon literari i de l'espectacle. Va morir a Valencia, el 7 de gener de 1947, a l'edat de 82 anys.
Bibliografia
[
modifica
]