De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
|
Aquest article tracta sobre el papa canonic. Si cerqueu el papa no canonic, vegeu ≪
Benet XIII
≫.
|
Benet XIII
(
Gravina in Puglia
,
Regne de Napols
,
2 de febrer
de
1649
-
1730
) es el nom adoptat per
Pietro Francesco Orsini Gravina
[1]
quan va ser escollit
papa
el
1724
.
[2]
El seu nom es el mateix de l'anomenat papa Luna (
Benet XIII d'Avinyo
), considerat un
antipapa
pels catolics.
Era el fill primogenit de Ferdinando III Orsini
duc de Gravina
in Puglia i Giovanna Frangipani della Tolfa. Fill d'una familia influent de Roma, la familia
Orsini
.
[3]
Es el tercer i ultim membre de la casa Orsini que arriba a ser papa. Els altres dos son
Celesti III
(1191-1198); i
Nicolau III
(1277-1280).
[3]
Quan tenia nou anys, son pare va morir i Pietro Francesco va heretar els seus titols nobiliaris. Als disset anys va demanar entrar a l'orde dels
dominics
en contra de la voluntat de la seva familia perque era fill primogenit.
[4]
La familia va apel·lar a
Climent IX
pero no va servir de res degut el talent del noi. Poc despres, el 1668, va abnegar l'herencia dels titols, que van passar al seu germa. Va processar amb el nom de
Vincenzo Maria Orsini
. Va ser ordenat sacerdot el
24 de febrer
de
1671
pel cardenal Emilio Altieri, el futur papa
Climent X
.
Fou escollit en el
Conclave de 1724
. L'eleccio de Orisini va ser notable en aquella epoca perque era inusual per als cardenals que elegissin un frare, ja que eren vistos per alguns com massa rigids. Els membres dels ordes religiosos en el moment eren respectats sovint pels cardenals, pero poques vegades resultaven elegits, amb Benet XIII sent nomes el quart des del
Concili de Trento
.
[5]
Benet XIII mantingue el cardenal Paolucci com a
cardenal Secretari d'Estat
, carrec que ocupava des de
1700
, i que ocuparia fins a morir el 12 de juny de
1726
. Tambe mantingue el cardenal
Pietro Corradini
com a pro-datari; i el cardenal Olivieri com a Secretari de Breus. El comencament del seu pontificat esta marcat per l'intent de reformar els costums del clergat italia. En consonancia amb els seus decrets morals, va prohibir la
loteria
i va reforcar el caracter espectacular de la liturgia. Va cedir gran part del seu poder al cos de cardenals i va nomenar molts bisbes nous, fent creixer la jerarquia de l'esglesia catolica. Destaca tambe per la seva oposicio al
jansenisme
.
|
|---|
Des de l'establiment de l'Esglesia (
30
)
|
|---|
|
|  Escut d'armes del Papat
|
|
|
|
|
|
