한국   대만   중국   일본 
Benet Vines Martorell - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Benet Vines Martorell

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Benet Vines )
Infotaula de personaBenet Vines Martorell

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 1837 Modifica el valor a Wikidata
Poboleda (Priorat) Modifica el valor a Wikidata
Mort 1893 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
l'Havana Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Residencia (darrers 23 anys) L'Havana
Religio Catolicisme Modifica el valor a Wikidata
Es coneix per Ciclons tropicals
Cosmologia
Activitat
Ocupacio sacerdot , meteoroleg Modifica el valor a Wikidata
Organitzacio Observatori del Col·legi de Belen
Influencies
Influencies en
Simon Sarasola
Tomas Ipina
Bonifacio Valladares
Jose Alberdi
Orde religios Companyia de Jesus Modifica el valor a Wikidata
Premis
Membre del Panteo de Cubans Ilustres
Fill il·lustre de Poboleda

Benet Vines Martorell ( Poboleda ,   1837   - l'Havana ,   1893), sacerdot de la Companyia de Jesus , va ser un cientific altruista que, destinat per l' orde al seu col·legi de l'Havana, va dur a terme estudis meteorologics que establiren els metodes per al pronostic de ciclons , de fet, va ser el primer a efectuar-ne un, formulat cientificament, l'any 1875; les seves prediccions estalviaren moltes perdues materials i humanes. Les seves obres, en especial Apuntes relativos a los huracanes de las Antillas (1877) i les anomenades Lleis Vines (1893), l'hi atorgaren el reconeixement de la comunitat cientifica internacional. Aquestes lleis formulades pel pare Vines van ser imprescindibles per a fer pronostics al Carib fins a la decada dels quaranta del segle  xx , moment en que foren perfeccionades.

Ja abans d'enunciar les Lleis Vines, en 1888, un dels mes influents meteorolegs dels Estats Units d'America va proposar anomenar "vinesas" els huracans. Es l'unic espanyol esmentat al magne Compendium of Meteorology (1950) de l'American Metereological Society. Fill il·lustre de la seva vila natal, consta inscrit al Panteo de Cubans Il·lustres i cientifics dels Estats Units d'America el recorden amb afecte.

Biografia [ modifica ]

Joventut [ modifica ]

Benet Vines va neixer al carrer Major num. 27 de Poboleda, [1] un petit poble de la comarca del Priorat, l'activitat economica del qual era, basicament, l' agricultura de seca . Segons explicava el mateix Benet Vines molts anys mes endavant, el seu pare, Carles Vines, propietari i probablement pages gras, sovint era consultat pels seus conciutadans sobre els canvis meteorologics imminents. [2] El pare de Benet mori el 1846 i la mare, Teresa Martorell, decidi traslladar-se amb el xiquet a les Borges del Camp d'on ella era nadiua. El setembre de 1850, ingressa en el seminari de la Rambla Vella a Tarragona amb la idea de fer-se capella; hi consta com alumne fins al maig de 1855 i entre les seves qualificacions abunden els excel·lents i els meritissimus . [3]

Poboleda

Als 18 anys, amb la intencio de fer el noviciat a la Companyia de Jesus i ates que el noviciat principal de l'orde, ubicat a Loiola ( Pais Basc ), estava tancat a consequencia del bienni progressista d' Espartero , ingressa al noviciat de Mallorca . El gener de 1857, al mig any de la seva estada a l'illa, la situacio politica ha variat i Benet es desplaca a Loiola per a continuar el noviciat; l'any 1858 hi fa els primers vots. En informes de la Companyia d'aquests anys ja s'indica la precaria salut de Vines: ≪ Eius vires mediocres, salut mediana ≫. [4]

El mateix 1858, es troba estudiant Ciencies al seminari de Salamanca , que en realitat era el seminari de la diocesi pero el dirigien membres de l'orde jesuita. El setembre de 1860, per saturacio del seminari de Salamanca, es desplaca amb altres alumnes al convent de San Marcos a Lleo per cursar-hi el tercer any. El setembre de 1861 torna a estudiar a Salamanca per fer-hi el curs seguent; a la vegada, imparteix com a professor de novicis classes de fisica , ciencies naturals , [5] quimica , historia natural i matematiques ; mes endavant tambe va ensenyar musica . [6] L'ordenacio com a sacerdot arribaria mes tard, normalment no abans dels 33 anys segons norma de l'orde jesuita.

Vines era de constitucio feble, delicada; de mirada perspicac i intel·ligent, usava ulleres petites. [2] Arran de La Gloriosa , la revolucio de 1868 que feu abdicar Isabel II i va suprimir l'orde jesuita a Espanya, malgrat que no a Cuba, en mig d'un ambient popular forca hostil envers l'orde s'exilia a Franca, al col·legi de Laval (Mayenne) ; despres d'una estada a Angers (Maine i Loira) , es desplaca al col·legi maxim jesuita a Poiana (Landes) on finalitzaria els seus estudis sacerdotals i seria ordenat el mes de juliol de 1869, als trenta-dos anys. [6] El febrer de 1870, destinat pels seus superiors al Col·legi de Betlem que la Companyia de Jesus regentava a l'Havana, embarca a Saint-Nazaire (Loira Atlantic) en el vapor France que feia la travessa a l'Havana i Veracruz. [7]

Cuba [ modifica ]

Mapa de L'Havana (s. XIX).

Nomes arribar li va ser encomanada la direccio de l'Observatori de Belen, integrat en el col·legi homonimm i en funcionament des de mitjan segle  xix . [8] Matinava i complia amb les seves obligacions eclesiastiques. A continuacio feia una observacio visual de la nuvolositat, consultava els seus instruments meteorologics i anotava les dades pertinents i, despres, interpretava les notificacions meteorologiques que rebia des de diversos indrets; de tot aixo en treia les seves conclusions. A migdia ja havia preparat el seu pronostic i el transmetia gratuitament a diferents institucions en forma d' Avisos ; els diaris de la tarda el publicaven. Quan la situacio era d'alerta, la seva dedicacio es multiplicava.

Poques vegades devia errar en les seves prediccions, que eren molt apreciades per la poblacio. [9] El diari Triunfo feia molta critica de l'Esglesia, inclosa la Companyia de Jesus, i va deixar de rebre els avisos que l'observatori publicava; el diari, llavors, endega una campanya de calumnies contra Vines pero va ser castigat pels lectors amb la baixada de les seves vendes. Un altre diari, La Iberia , en una ocasio va editar els seus dubtes sobre la professionalitat del meteoroleg, pero, espantat pel succeit amb Triunfo , rectifica rapidament disculpant-se.

El 1873 seria anomenat Soci de Merit de la Real Academia de Ciencias Medicas, Fisicas y Naturales de La Habana on desenvoluparia una intensa activitat, col·laborant-hi fins a la seva mort. En aquesta data, 1873, el pare Vines ja patia problemes respiratoris que comportaren, a mitjan dels vuitanta, altres de cardiacs. Diagnosticada la malaltia, passava temporades a la Quinta la Asuncion, una residencia sanitaria de l'orde jesuita a l'Havana. Ja molt afectat, un any abans de morir, encara redactaria alguns dels seus "avisos" i, a darrera hora, la seva obra cabdal, Investigaciones Relativas a la Circulacion y Traslacion en los Huracanes de las Antillas . [10] Segons escrigue el pare Gutierrez Lanza, col·laborador i biograf del cientific:

Muchas veces, despues de un agitado dia y fatigoso, se pasaba en vela la noche entera, hasta que la enfermedad traidora, que por muchos anos venia minando su existencia, y al fin lo llevo impensadamente, le dejaba sin aliento, forzandole a retirarse siquiera por algunos momentos a tomar algun descanso.

Els ciclons [ modifica ]

Als sis mesos d'haver arribat Vines a Cuba es desencadenaren dos fenomens ciclonics de magnitud considerable que afectaren la sensibilitat del pare; de fet, a l'esdevingut durant els dies 7 i 8 d'octubre de 1870 se'l conegue com el Desastre de Matanzas . Segons paraules d'Alberto Lines Escardo, doctor en Ciencies Fisiques, meteoroleg i periodista:

Vines experimento con toda crudeza que la realidad iba mucho mas lejos que la imaginacion. Tomo la resolucion de que habia que hacer algo y de que no era sencillo.
Desenvolupament del ciclo Gustau (en moviment a l'enllac) al seu pas per Cuba el 10/08/08.

Rapidament, mitjancant els seus coneixements, la interpretacio d'observacions meteorologiques de diversos indrets del Carib i una serie de viatges pels territoris afectats pels ciclons, es va dedicar a la tasca d'entendre el desenvolupament i progressio d'aquests fenomens atmosferics. Aquestes informacions i resultats dels seus estudis, Vines els traduia en els avisos que adrecava a les institucions pertinents, a fi que aquestes prenguessin mesures per a minimitzar els efectes devastadors que els ciclons ocasionaven, en especial pelvque fa a vides humanes, pero tambe a instal·lacions industrials, mercantils i socials, transports maritims i terrestres... [11]

Serveixen de referencia per a entendre l'abast de les destruccions que ocasionaven els ciclons a Cuba els seguents articles, bus publicats, respectivament, als periodics La Aurora del Yumuri i Diario de la Marina ; corresponen al citat Desastre de Matanzas que va assolar l'illa quan Vines feia sis mesos que s'hi havia establert:

Nunca habia sentido Matanzas los efectos de desastres tan considerables ni jamas habia experimentado tanta ruina y desolacion. Los dos rios que dividen a Matanzas salieron de su cauce y arrastraban en su veloz carrera a casas enteras que se desplomaban por la fuerza del viento y a infinidad de personas que huyendo no podian evadirse de la terrible corriente que las envolvia, para ir a perecer entre olas embravecidas.
Bastara saber que las aguas pasaban por el techo de las casas que estan en la parte baja de la poblacion, arrastrando en su corriente impetuosa a los que estaban en los caballetes. Segun los partes de la policia se calcula en dos mil las personas que han perecido.

El periode 1871-1874 va ser de minima activitat ciclonica al Carib i va acabar l'11 de setembre del 1875 quan un ciclo de proporcions gegantines s'atansava a Cuba. Vines, gracies a les informacions de que disposava i a l'analisi que en feia d'elles, efectua prediccions sobre la intensitat i recorregut d'aquest huraca al seu pas per l'illa; immediatament, va transmetre una serie d'avisos a les localitats susceptibles de ser-ne afectades que resultaren exactes. [12] El mateix dia 11 el diari La Voz de Cuba publicava un "Ultima hora" que comencava: ≪ Recibimos ya a avanzada hora las siguiente lineas con que nos honra el Padre Vines, Director del Observatorio del Colegio de Belen y nos apresuramos a darle publicidad... ≫ i passava a descriure les prediccions del meteoroleg. I l'endema, El Diario de Cienfuegos reconeixia l'encert de Vines en un article que finalitzava: ≪ Placeme consignar que las predicciones del Observatorio de Belen han salido exactas, segun suponiamos ayer ≫. Aquestes referencies periodistiques manifesten, a mes de la professionalitat del cientific, el reconeixement que li professava la ciutadania.

Els anys seguents s'esdevingueren altres ciclons que el pare aconseguiria pronosticar i la seva fama augmenta. L'any 1876, en ocasio de l'acostament d'un huraca, es dona el cas que, havent emes l'observatori de Belen els seus pronostics, l'autoritat portuaria de l'Havana va prohibir la sortida d'embarcacions. El capita d'un vaixell nord-america, el Liberty, es nega a complir l'ordre i es va fer a la mar. El Liberty va naufragar al Canal de Florida victima de l'onatge i vents de mes de 150 km/h; entre els naufrags no se'n trobava cap embarcat a l'Havana, les prediccions del meteoroleg van ser-ne la causa. [13] Aquest mateix 1876, Vines va intentar establir una xarxa entre observatoris situats a diferents parts del Carib , aleshores inexistent, a fi de fer progressos en l'estudi del desenvolupament i la translacio dels huracans. La genial idea, que es tracta mes a baix, va agradar a l'Administracio i a empreses privades pero trigaria deu anys a dur-se a la practica.

Viatge a Europa [ modifica ]

El 5 d'abril de 1882 el pare Vines, ara un cientific reconegut, s'embarca a l'Havana amb desti a Barcelona. Abans de fer-ho s'havia adrecat als membres de l'Academia per a BTTfer-los-ho saber i oferir els seus serveis. El 25 d'abril ja es a destinacio i des de la capital catalana inicia un recorregut que el portara per Espanya, Franca, Belgica i Anglaterra durant prop de quatre mesos.

En aquests paisos es troba amb meteorolegs i astronoms de diferents institucions prestigioses amb els que comparteix coneixements. A Londres treballa amb el jesuita londinenc Stephen Joseph Perry (1833?1889), director del Stonyhurst Jesuits College Observatory, emplacat a la capital britanica; l'angles l'assessora sobre instruments meteorologics i l'adreca als millors fabricants. [14] A l'Observatori de Kew, prop de Londres, coneix el seu director, l'astronom George Mathews Whipple (1842-1893), que l'instrueix en el camp del Magnetisme . [15] El 29 d'agost, el diari de l'Havana El Avisador Comercial anota:

Bienvenida. Se la damos cordialmente al R.P.D. Benito Vines por su vuelta a esta ciudad, a donde llego ayer en el Vapor-Correo de la Peninsula.

Vines tornava a Cuba carregat amb instrumental divers, el seu biograf Alberto Lines Escardo anomena mes de vint-i-vuit aparells: tres teodolits , un sextant , un cronograf , un cronometre , un telescopi refractor amb objectiu de 152 mm de gran qualitat, tres clinometres , tres magnetometres i tres bruixoles ; tambe cinc barometres , diversos termometres i psicrometres , un evaporimetre , dos anemometres , nefoscopis i un actinometre . Amb aquest instrumental l'observatori dels jesuites de l'Havana es convertia en un dels de referencia a l'epoca. [16] Despres d'Europa va viatjar als Estats Units d'America on hi tenia bons amics i companys de professio. [17]

Darrers dies [ modifica ]

A inicis de 1893 va rebre una invitacio per a participar en el Congres Meteorologic que s'havia de celebrar a Chicago coincidint amb l'Exposicio Universal de la ciutat; de fet, aleshores Benet Vines era considerat com l'autoritat mes competent i experimentada en la materia. [6] Els promotors del congres li van demanar que presentes una ponencia sobre la dinamica dels ciclons tropicals pero, tal com deia el biograf Mariano Gutierrez Lanza, no era mes que ≪ una armazon de huesos cubierta de nervios y recubierta de piel ≫ i hague de refusar-la. Malgrat les seves limitacions fisiques, el sacerdot va trobar les forces suficients per a redactar el treball Investigaciones Relativas a la Circulacion y Traslacion en los Huracanes de las Antillas , finalitzat el 21 de juliol de 1893, que va ser transmes a Chicago immediatament. Aquesta obra es considerada el seu testament cientific. [18]

Nomes dos dies despres d'acabar les Investigaciones... , prop de mitjanit, el pare Vines traspassava despres de vint-i-tres anys de treballs permanents al col·legi dels jesuites de l'Havana. No va ser-li practicada l'autopsia i el diagnostic apuntava a mort per hemorragia cerebral i potser tambe arterioesclerosi i nefritis concomitant. [19] Els funerals van ser un dels esdeveniments mes solemnes de l'any a l'Havana; [20] va ser enterrat al cementiri de Colon, a l'Havana, i no es estrany trobar el seu sepulcre, situat a uns cent metres de l'entrada i prop de la capella, guarnit amb flors encara avui en dia. Molts cubans no obliden un home que amb els seus "Avisos" enviats en els moments d'amenaca de ciclons, de manera totalment gratuita i a costa de patiments i esforcos, varen ser de vital importancia.

Estudis meteorologics [ modifica ]

Antecedents [ modifica ]

Les 7 zones dels ciclons tropicals

El 1687 William Dampier intueix que els huracans son immensos remolins [21] [22] i el 1846 William Charles Redfield publica l' enunciat de la llei pertinent. [23] El 1803, Luke Howard estableix la classificacio dels nuvols, els quals dividia en cumulus , cirrus i estratus i les seves variants. [24] El 1855, Buys-Ballot enuncia la Llei dels vents que defineix la relacio entre el vent i la pressio. [25] Salvat i Brandes, en 1820, i Leverrier, una mica despres, s'havien introduit en l'estudi de la meteorologia sinoptica . A les decades dels seixanta i setanta del mateix segle, William Ferrel havia mostrat que els ciclons volten cap a l'esquerra a l'hemisferi nord [26] i, com Gustave-Gaspard Coriolis , [27] coneixia els desplacaments que realitzen aquests fenomens, que van quedar establerts en el Parametre de Coriolis . [28] [29]

Quan Vines arriba a Cuba, el 1870, els fenomens ciclonics de l'illa ja havien estat sotmesos a estudis. Desiderio Herrera Cabrera el 1847 havia publicat la Memoria sobre los Huracanes de la Isla de Cuba . A finals d'aquesta mateixa decada, Andres Poey Aguirre intentava crear un sistema d'observacions meteorologiques mitjancant la transmesa periodica al seu estudi d'informes des de diversos indrets de l'illa; en no aconseguir desenvolupar el sistema, malgrat els seus intents d'implicar l'Administracio cubana, instal·la un observatori al seu domicili i hi efectua estudis durant un any, abans de traslladar-se als Estats Units d'America. [2]

Des de 1858, els jesuites del col·legi de Belen de l'Havana efectuaven observacions sistematiques diaries que conformaren un registre historic notable, pero la desafeccio del Govern d'Espanya envers l'orde jesuita en els temps en que Vines arriba a Cuba afectaria negativament aquests treballs. En 1860, a instancies de Jose Maria de la Torre, es dicta una Ordre Reial a fi de construir un observatori meteorologic permanent a l'Havana; l'Observatorio Fisisco-Meteorologico s'instal·la a la Real Sociedad Economica i el 1887 es trasllada a la seu de la Universidad de la Habana. [7] Del que se'n sabia res o quasi res sobre els ciclons a l'epoca era dels simptomes que es produien abans de declarar-se el fenomens i de la trajectoria que aquests seguirien; el pare Vines dedicaria els seus esforcos, destinats a esbrinar les lleis que regeixen els ciclons, aprofundint en les esmentades carencies.

Els seus estudis [ modifica ]

Durant la seva estada a Franca s'havia instruit en Fisica , Meteorologia , Astronomia i Geologia , llegint texts dels millors cientifics antics i contemporanis, i millora els coneixements de llati amb els autors classics. Gracies a la bibliografia citada a les seves obres, escrites posteriorment, coneixem els autors que va estudiar. A mes d'aquests, pero, es segur que en va llegir d'altres, encara que sorpren que, pel que es despren dels seus escrits, no consultes alguns treballs importants publicats a l'epoca, inclosos alguns de fonamentals referents a tempestes i huracans. Va destacar en l'estudi dels vents, els nuvols i les variacions de pressio atmosferica. La seva obra sobre els moviments, interns i de trajectoria, dels ciclons tropicals es un classic. [30]

El Col·legi de Belen de l'Havana havia estat fundat l'any 1854 per Isabel II i quan Vines hi va arribar, potser amb alguns llibres i papers, ja disposava d'un observatori meteorologic. Immediatament se'l va posar al front de l'observatori, instal·lat al mateix col·legi, en el qual no consta com a professor pero es possible que hi impartis algunes classes; el que si es segur que va fer dins l'ambit docent va ser instruir els seus col·laboradors en la materia objecte dels seus estudis. Entre aquests figuren el pare Tomas Ipina, futur rector de la institucio de Belen, el pare Bonifacio Valladares, company en les campanyes a traves del territori, i el frare Jose Alberdi, que destaca per les seves observacions meteorologiques. [2]

El pare Vines s'havia interessat en la nefologia i havia estudiat, entre d'altres, l'obra de Luke Howard, que havia creat el sistema de nomenclatura dels nuvols. Segons paraules d'aquest cientific: ≪Els nuvols estan subjectes a diverses modificacions produides per causes generals que afecten totes les variacions de l'atmosfera; normalment poden utilitzar-se com a bons indicadors visuals dels sistemes operatius d'aquestes causes≫ [31] Per a la deteccio de fenomens ciclonics, el pare Vines es fixava molt en els nuvols de tipus cirrus i cirrostratus, i va traslladar els seus descobriments sobre aquest ambit a una de les seves obres mes consultades, Investigaciones relativas a la circulacion y traslacion ciclonica .

Ciclo Sant Ciriac del 1899, summament destructiu.

Vines, amb els seus solids coneixements teorics dels huracans, des del primer moment de l'arribada a l'Havana anava sempre acompanyat d'un quadern de notes on hi escrivia les seves observacions i reflexions. El quadern original es perde, pero molts dels seus estudiosos en conservaren transcripcions. [8] Segurament, el cientific va consultar tota la bibliografia corresponent a la meteorologia tropical i va analitzar els registres dels huracans recents. El 1870, arran dels primers huracans que va viure, publica un petit pero important assaig, Huracanes del 7 y el 19 de octubre de 1870 , i l'any seguent un treball titulat Memoria de la Marcha Regular o periodica e Irregular del Barometro en La Habana desde 1858 a 1871 inclusive on descrivia magistralment la calma que va esdevenir al pas del vortex del ciclo de 1865 per l'Havana. [12]

Al mateix temps, el pare intercanviava publicacions sobre temes meteorologics, astronomics i magnetics que s'editaven a America i Europa. Ell, des de l'observatori de Belen, enviava resultats de les seves observacions a altres institucions i, alhora, en rebia d'elles; entre altres publicacions destaquen per la seva importancia els Weather Maps dels EUA i els Anuaris de la Meteorological Office de Londres. Altres estudiosos d'arreu del mon tambe li transmetien els seus estudis i rebien els de Vines. Fou, doncs, un cientific ben connectat amb els ambits academics del seu temps malgrat les dificultats de comunicacio de l'epoca. [8] En 1873, especialment, mante una intensa activitat com a membre de la Real Academia de Ciencias Medicas, Fisicas y Naturales de La Habana. [32]

Les campanyes cientifiques dels anys 1876 i 1877, tractades mes endavant, li permetrien redactar els Apuntes relativos a los huracanes de Las Antillas ; en aquesta extensa memoria Vines presentava les lleis que descriuen l'estructura ciclonica i la seva evolucio. Amb aquesta obra, traduida a l'angles, frances i alemany, el meteoroleg es guanyava el prestigi entre la comunitat cientifica internacional. [33] El manuscrit es conserva als arxius del Centro de Estudios de Historia y Organizacion de la Ciencia, a Cuba. Els Apuntes... li van permetre, mes endavant, de fer l'enunciat de les Lleis Vines , publicades postumament el 1895.

El 1876, el pare Vines va intentar crear una xarxa d'observatoris meteorologics, distribuits pel Carib, amb un sistema d'avisos regulars. La inedita idea fou rebuda amb entusiasme per les institucions cubanes, pero no va ser fins al 1886, deu anys mes tard, que la Junta de Comercio de La Habana va prendre la determinacio de portar-la a la practica, contractant el servei a la Cuba Submarine Telegraph Company i la West Indian & Panama Cable Company. El projecte, gracies a la seva eficacia, millora substancialment la qualitat dels avisos que feia el pare Vines, instal·lat a l'Observatori de Belen, i que a continuacio transmetia als llocs afectats. [34] El 1877 ja mantenia contactes regulars amb l'Administracio dels Estats Units d'America; a partir de 1879 el US Signal Service ?departament dels EUA encarregat dels afers astronomics i meteorologics? usava les informacions periodiques rebudes del pare per a redactar els seus informes i, alhora, Vines rebia i processava informacions del departament estatunidenc. Malauradament, les diverses col·laboracions que havia forjat el pare amb les administracions nord-americanes es van estroncar el 1898 a consequencia de la Guerra Hispano-estatunidenca . Mitjancant aquesta cooperacio amb els EUA, Vines havia establert contactes importants amb altres membres de la comunitat cientifica internacional. [10] Valuosa, sino imprescindible, fou l'ajuda que rebe dels col·laboradors que treballaven directament amb ell, entre els quals la del seglar Juan Gilibert que confeccionava les taules estadistiques i les planxes per a imprimir els informes que redactava el pare. [2]

Tambe demostra el cientific les seves aptituds com a inventor; l'any 1888 va idear dos instruments, que anomena "ciclonoscopi de les Antilles" i "ciclononefoscopi de les Antilles". Aquests aparells van resultar de gran utilitat, especialment entre l'oficialitat de marina, per a detectar l'aproximacio d'un ciclo, determinant la posicio del vortex de l'huraca mitjancant l'observacio dels nuvols. [35] [33]

Entre l'1 de setembre de 1882 i el 31 d'agost de 1883, a demandes de la Comissio Polar Internacional, va dur a terme un programa de mesuraments amb el magnetometre i el clinometre . El 1888 Everett Hayden, cap de la North American Marine Meteorology Division i editor de la Pilot Chart ?l'editora de mapes meteorologics i oceanografics mes qualificada internacionalment a l'epoca?, va visitar el pare Vines a l'observatori de Belen; de tornada al seu pais, Hayden va oferir diverses conferencies en les quals proposava, com a homenatge al meteoroleg, anomenar "vinesas" els huracans. [10]

La seva obra cientifica s'adscriu basicament al camp de la meteorologia. A la seva mort, el 1893, deixava escrites 14 obres publicades i 21 quaderns d'observacions meteorologiques i magnetiques, a mes d'altres treballs i d'innombrables avisos, articles i comunicats. La metodologia de la seva feina es divideix en quatre ambits:

  • Observacio: la tasca, en principi, hauria d'haver estat elaborada per ajudants pero, vista la manca d'aquests, especialment durant els primers anys, era ell amb molt poca ajuda qui efectuava la visualitzacio del cel i recollia les dades dels aparells, que transcrivia als informes.
  • Gestio: de les investigacions, els materials, el manteniment d'instruments, els processos...
  • Prediccio: la utilitzacio d'observacions i analisis per a elaborar pronostics, que Vines adrecava mes a les situacions de risc que a la meteorologia diaria.
  • Difusio: avisos, informacions, articles, conferencies, col·laboracions... [36]

Les campanyes [ modifica ]

Principals ciutats de Cuba

Les destrosses que ocasionaren els primers huracans que va viure el pare Vines, el 1870, el van impactar i aviat es va adonar que per a aprofundir en l'estudi dels fenomens ciclonics no en tenia prou amb la interpretacio de les observacions que feia i rebia, i que necessitava fer treballs de camp per a coneixer els efectes dels vents i les pluges in situ. Aixi, a continuacio dels dos ciclons tropicals que havia sofert l'illa l'octubre de 1876, despres de cinc excepcionals anys de calma, va planificar un viatge que visitaria el trajecte que aquests havien fet pel territori. El repte, donades les condicions de l'epoca, era considerable; en moltes ocasions, es tractava d'endinsar-se en terres ignotes, no cartografiades i sense vies de comunicacio. A aixo s'afegiria que el pressupost per al seu financament resultaria molt reduit. A aquest efecte, havia recorregut al rector del Col·legi jesuita, que va donar la seva aprovacio i va demanar l'ajuda de l'Administracio i de l'Academia; aquestes proporcionaren al pare Vines acreditacions, permisos i cartes de recomanacio, pero no consta que subvencionessin les expedicions amb aportacions pecuniaries. Algunes empreses de transports maritims i terrestres l'hi facilitaren part dels desplacaments en les seves campanyes cientifiques. [37]

Dificultat afegida va ser la urgencia de l'operacio, ja que Vines necessitava presenciar en directe i immediatament els efectes produits pels fenomens per a analitzar-los abans que alguns d'aquests efectes s'esvaissin; un dels objectius principals era coneixer l'abast de les zones inundades. Una vintena de dies despres del segon ciclo, el cientific ja tenia endrecada la questio logistica del viatge i, probablement, el dia 10 de novembre sortien amb tren de l'Havana cap a Matanzas . Sobta el fet que en el seu relat del viatge manquin les dates i que no referis qui era l'acompanyant que hi esmenta, que probablement era el pare Fernandez Valladares. [38] Amb embarcacions, ferrocarrils, carruatges, cavalleries i moltes etapes a peu, es desplacaven al llarg de la trajectoria de l'huraca observant amb meticulositat les consequencies del pas del fenomen en els sols, en la vegetacio baixa, en els arbres, les zones anegades per les aigues, i fent nombroses i perspicaces anotacions pertinents gracies, tambe, als seus coneixements topografics . Autoritats, institucions i particulars dels territoris que visitaven els allotjaven amb hospitalitat, en algunes ocasions en domicilis humils. A mes de les observacions propies, recollia testimonis directes de la gent del pais sobre el pas del ciclo, tambe importants informacions d'oficials de la Marina i d'empleats ferroviaris i va tenir acces a valuoses dades barometriques. Als quinze dies de la partenca ja era de tornada al col·legi i, rapidament, amb les conclusions extretes va redactar l'informe corresponent i el va presentar a l'Academia. A mes de les seves reflexions cientifiques, en les seves anotacions va reflectir, amb preocupacio, les precaries condicions de la poblacio mes humil; tambe es queixava dels mosquits. [39]

Vista estereoscopica d'un bosc tropical, Jonh Moran (1831-1903)

Al final serien quatre els viatges de reconeixement que efectua per Cuba, durant un periode de set mesos, finalitzant-los el juny de 1877. El primer, cap a l'est i sud-est de l'Havana, havia resultat molt fructifer malgrat haver-se hagut de planificar i realitzar amb gran celeritat; pero, d'acord amb els interessos del cientific, precisament aquest fet li va permetre recollir sobre el terreny valuoses informacions recents als fets. El mes de gener de 1877 ja havia efectuat dos viatges mes, mes curts que l'anterior, cap al sud, sud-est i oest de la capital. La darrera campanya, destinada a recollir dades a les illes veines de Puerto Rico i Hispaniola , va ser duta a terme durant mes i mig o dos mesos, entre febrer i abril, i resultaria la mes llarga.

Les observacions foren abundoses, malgrat que algunes manifestacions provocades pels fenomens atmosferics havien quedat "diluides" pel temps transcorregut quan Vines les observa. El cientific estava interessat a realitzar dues campanyes mes, una a l' Illa de la Juventud , al sud de l'Havana, i una altra a la Provincia de Guantanamo , a l'extrem oriental de Cuba; pero aquests dos projectes hagueren d'esser avortats, el segon a causa del proces revolucionari que estava sorgint a la regio. [40]

Com a resultat d'aquests viatges, Vines va presentar un informe a l'Academia i va oferir diverses conferencies que, posteriorment, sintetitza en una de les seves obres cabdals, Apuntes Relativos a los Huracanes de las Antillas en Septiembre y Octubre de 1875 y 1876 , referida mes amunt; en ella presentava les lleis que descriuen l'estructura ciclonica i la seva evolucio, i fou clau per a redactar posteriorment els enunciats de les Lleis Vines .

Les Lleis Vines [ modifica ]

Les Lleis dels huracans de Vines , publicades el 1895 i reiteradament anomenades Lleis Vines (o Lleis de Vines ), varen ser indispensables per a fer prediccions meteorologiques fins a la Segona Guerra Mundial quan, lluny de ser derogades, van ser millorades [41] gracies a refinaments teorics i millores tecniques. [14] Els intensos estudis, analisis i treballs de camp, van permetre al meteoroleg formular dues Lleis de la Circulacio i sis de la Translacio Ciclonica. Van ser redactades pel pare, tal com es referix mes amunt en l'apartat de la seva biografia, en ocasio del Congres Cientific de Chicago de l'any 1893, trobant-se ja el pare Vines en un estat de salut molt deteriorat.

Aquestes lleis es refereixen a dos punts fonamentals: d'una banda, a la circulacio o dinamica dels vents dins del ciclo, que Vines anomena "revolts" ( revueltas ), i de l'altra, a la translacio del ciclo en l'espai. Es van editar per primera vegada a l'Havana el 1895, mort ja el seu autor, amb el titol Investigaciones relativas a la Circulacion y Traslacion Ciclonica en los Huracanes de Las Antillas ; l'obra es va traduir a l'angles i a l'alemany, i diverses publicacions cientifiques europees i americanes feren referencies als treballs de Vines i als seus resultats. Institucions cientifiques europees i americanes varen atorgar-l'hi distincions.

Aixi, les vuit lleis queden dividides en dos ambits, les dues primeres lleis corresponen al moviment dels vents a l'interior de l'huraca i les sis restants tracten del desplacament que fan sobre el terreny:

  • La primera Llei de la Circulacio defineix la ja coneguda rotacio a l'esquerra dels ciclons a l'hemisferi nord. La segona llei, innovadora, ho fa quant al comportament dels vents respecte a la seva altura i observava la disposicio dels nuvols resultants. Aquesta segona llei, que per primera vegada en la historia de la Meteorologia descrivia el fenomen atmosferic en un sentit tridimensional, va provocar reaccions adverses per part de membres de la comunitat cientifica, pero a inicis del segle  xx el fisic i meteoroleg Wilhelm von Bezold (Munic, 1837-1907) [n. 1] va demostrar-la.
  • Les sis Lleis de la Translacio Ciclonica fan referencia a trajectories i velocitats. La primera tracta de la trajectoria en forma de parabola del ciclo. La segona relaciona el revolt del ciclo amb la latitud i l'estacio de l'any. La tercera, complementaria de l'anterior, determina la direccio de la trajectoria del ciclo. La quarta, complementaria de les anteriors, indica les zones de preferencia de desplacament del ciclo. La cinquena tracta de la seva velocitat de translacio en determinats moments del fenomen. La sisena relaciona la velocitat del revolt i la parabola del seu desplacament. [42]

Pronostics [ modifica ]

Alguns autors creuen que Vines, als sis mesos d'estada a Cuba, ja va fer alguna prediccio abans del segon huraca, el 19 d'octubre de 1870; en una nota del 20 d'octubre a La Voz de Cuba , l'endema del pas del ciclo, s'agraeix als pares del col·legi de Belen de l'Havana les observacions fetes. Ho recull Ramos Guadalupe en l'obra citada, malgrat que el mateix Ramos ho posa en dubte, atesa la "inseguretat" de les paraules que apareixen en el redactat del seu primer pronostic conegut, del 1875.

Entre 1871 i 1874 els fenomens ciclonics es van reduir, excepcionalment, a un de petites proporcions esdevingut l'octubre de 1873. No s'han documentat prediccions del sacerdot durant aquests anys, malgrat que algun autor diu que si que en feu i que guanya notorietat amb ells. L'any 1873 rep d'Europa un meteorograf que resultara cabdal en les seves observacions; l'aparell recollia, ininterrompudament durant un periode d'una setmana, dades referents a la pressio atmosferica, la direccio i velocitat del vent i la precipitacio. Malgrat l'aparicio de l'instrument, les deu observacions "manuals" diaries que es feien a Belen continuaren efectuant-se amb precisio. [43]

L'11 de setembre de 1875 el pare Vines emetia el primer pronostic de ciclo conegut al mon. [33] Queden documentades moltes de les prediccions que posteriorment realitzaria i se'n coneixen molt poques que resultessin errades. [44] De manera destacada, per la intensitat dels fenomens, en aquells primers anys l'observatori va preveure l'huraca de setembre de 1875, el del 15-17 de setembre de 1876 i un altre l'octubre del mateix any. [32] El reconeixement que aquesta feina del pare Vines mereixia a l'epoca per part de la societat cubana queda pales en declaracions fetes per diverses institucions, com la publicada pel Boletin Mercantil de Puerto Rico ja el 5 d'octubre de 1877 quan el cientific comencava a redactar els seus "Avisos":

El Padre Vines, cuya voz tiene para nosotros la autoridad de un oraculo, calmo nuestras almas con oportunas noticias. El bien merece la reputacion que tiene en Europa. Espana debe estar orgullosa de el.

De fet, la repercussio positiva de les seves previsions en persones, transport maritim, economia... era de gran abast i Vines era considerat, gracies a elles, una autoritat en la materia. [41] Reconegut queda l'altruisme i les capacitats del pare Benet Vines en les paraules que el cap de l'eminent US Signal Service a Washington, Wilford M. Wilson, escrivia el 1890:

≪El pare Vines, S.J., ha continuat enviant, amb un dispendi per a aquesta oficina del cost dels telegrames solament, la seva opinio i prediccions respecte de la posicio i marxa probable dels huracans. El cap del Signals Service te el plaer de poder donar testimoni de l'encert i el zel del pare Vines, que sempre ha posat de manera espontania i gratuita els seus valuosos serveis a disposicio d'aquesta Oficina≫.

Bibliografia [ modifica ]

Activa [ modifica ]

  • Vines Martorell , Benet. Viaje cientifico (de exploracion por diversos puntos de la Isla) . L'Havana: Anales de la Real Academia de Ciencias Medicas, Fisicas y Naturales de La Habana, 13, 1877, p. 427.  
  • Vines Martorell , Benet. Apuntes relativos a los huracanes de las Antillas en septiembre y octubre de 1875 y 1876 . L'Havana: Anales de la Real Academia de Ciencias Medicas, Fisicas y Naturales de La Habana, 14, 1877-1878, p. 230-557.  
  • Vines Martorell , Benet. Huracanes del 7 y 19 de octubre de 1870 . L'Havana: Tipografia i Papelera El Iris, 1878.  
  • Vines Martorell , Benet. Las tempestades de Cuba, noviembre 14 de 1886 . L'Havana: Anales de la Real Academia de Ciencias Medicas, Fisicas y Naturales de La Habana, 23, 1886, p. 339-340.  
  • Vines Martorell , Benet. Observaciones del paso de Venus, hechas en el Real Colegio de Belen de la Habana, el 6 de diciembre e 1882 . L'Havana: Anales de la Real Academia de Ciencias Medicas, Fisicas y Naturales de La Habana, 24, 1887, p. 74-81.  
  • Vines Martorell , Benet. Investigaciones relativas a la circulacion y traslacion ciclonica de los huracanes de las Antillas≫ . L'Havana: Anales de la Real Academia de Ciencias Medicas, Fisicas y Naturales de La Habana, 31, 1894, p. 58.  

? Algunes edicions de les obres de Benet Vines

Passiva [ modifica ]

  • Batllo Ortiz , Josep. ≪Volum VI≫. A: Els ciclonistes catalans: Benet Vines . Barcelona: Quaderns d'Historia de l'Enginyeria, 2004.  
  • Corbella , Jacint; Domenech , Edelmira. ≪Benet Vines i Martorell (1837-1893), meteoroleg a Cuba.≫. A: Cientifics del Priorat . Barcelona: IEC. Seccio de Ciencies Biologiques, 2002, p. 256. ISBN 84-7283-658-4 .  
  • Fernandez-Partagas Diaz , Jose J. Complementary Observation . Miami: School of Marine and Atmospheric Science, 1975. ≪Centenari del primer pronostic d'huracans. Universitat de Miami, setembre, 1975≫  
  • Gutierrez Lanza , Mariano. Album Conmemorativo del Quincuagesimo Aniversario de la fundacion en La Habana del Colegio de Belen de la Compania de Jesus . L'Havana: Imprenta Avisador Comercial, 1904.  
  • Lines Escardo , Alberto. El Padre Vines en el entorno cientifico de su tiempo , 1993. ≪Conferencia inaugural del Simposium Internacional sobre Ciclonologia Tropical. Juliol, 1993.≫  
  • Lines Escardo , Alberto. ≪La figura de Benet Vines≫. A: Treballs de la SCG . Barcelona: Societat Catalana de Geografia, Juny, 1995.  
  • Lopez de Santa Anna , Antonio. Biografia del P. Benito Vines . Santander: Taller de Artes Grafiques Hermanos Bedia, 1957, p. 96. ≪Contribucion a una biografia completa del R. P. Benito Vines Martorell celebre meteorologo de las Antillas. Con ocasion del centenario del Observatorio del Colegio de Belen, Habana, Cuba, 1858-1958≫  
  • Mestre , Aristides. Noticias sobre la vida y los trabajos del academico de merito Rdo. P. Benito Vines . L'Havana: Anales de la Real Academia de Ciencias Medicas, Fisicas y Naturales de La Habana, 30, 1893, p. 176.  
  • Ramos Guadalupe , Luis Enrique. El Padre Benito Vines en el primer centenario de su muerte , 1993. ≪Obra guardonada en el certamen de 1993 convocat per la Sociedad Meteorologica de Cuba. (No publicat)≫  
  • Ramos Guadalupe , Luis Enrique. Benito Vines. Estudio biografico . L'Havana: Editorial Academica, 1996, p. 128.  
  • Rates , Ramon. Batecs del cor , 1976, p. 95.  
  • Varis . ≪Tropical Cyclones≫. A: Compendium of Meteorology (en angles). Boston: American Meteorological Society, 1951.  

Referencies [ modifica ]

  1. ≪Llibres de baptismes≫. A: VI, 1837, foli 172 . Arxiu Parroquial de Poboleda.  
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ramos Guadalupe, 1993 .
  3. Lopez de Santa Anna, 1957 , p. 96.
  4. Lopez de Santa Anna, 1957 , p. 36 "Les seves forces son moderades, la salut mitjana".
  5. Lines Escardo, 1993 , p. 154.
  6. 6,0 6,1 6,2 Corbella i Domenech, 2002 , p. 103.
  7. 7,0 7,1 Lines Escardo, 1995 , p. 154.
  8. 8,0 8,1 8,2 Lines Escardo, 1995 , p. 156.
  9. Lines Escardo, 1993 , p. 164.
  10. 10,0 10,1 10,2 Lines Escardo, 1995 , p. 165.
  11. Lines Escardo, 1993 , p. 162.
  12. 12,0 12,1 Lines Escardo, 1995 , p. 157.
  13. Lines Escardo, 1993 , p. 159.
  14. 14,0 14,1 Lines Escardo, 1995 , p. 163.
  15. Corbella i Domenech, 2002 , p. 106.
  16. Lines Escardo, 1995 , p. 164.
  17. Lopez de Santa Anna, 1957 , p. 569.
  18. Lines Escardo, 1995 , p. 166.
  19. Lopez de Santa Anna, 1957 , p. 73.
  20. Lines Escardo, 1995 , p. 106.
  21. William Dampier ≫ (en angles). Encyclopædia Britanicca . ≪Un agut observador dels fenomens naturals, va ser, en certs aspectes, un pioner de les exploracions cientifiques. Un dels seus diaris de bord conte la primera descripcio coneguda d'un tifo≫
  22. Shipman , Joseph C. William Dampier. Seaman-Scientist (en angles). Lawrence, Kansas: The University of Kansas Libraries, 1962, p. 8. ≪L'obra de Dampier [bucaner, oficial de l'Almirallat britanic] Voyages and Descriptions , publicada el 1699, consta de tres parts [...] la darrera A Discourse of Trade-Winds, Breezes, Storms, Seasons of the Year, Tides and Currents of the Torrid Zone throughout the World. es potser la seva obra mes important≫  
  23. William Charles Redfield ≫ (en angles). Encyclopædia Britanicca . ≪El caracter de remoli dels ciclons va ser establert pe meteoroleg america Redfield en ocasio de l'huraca que colpeja Nova Inglaterra el 1821.≫
  24. Luke Howard ≫ (en angles). Encyclopædia Britanicca . ≪La majoria de termes donats als nuvols (cirrus, cumulus, estratus, nimbus i les seves combinacions) van ser encunyats el 1803 pel metereoleg angles Luke Howard. Els seus esforcos no van ser simplement taxonomics, va reconeixer que els nuvols reflectien amb les seves formes i la manera en que aquestes variaven las causes generals que afecten totes les variacions atmosferiques.≫
  25. Buys Ballot's law ≫ (en angles). Encyclopædia Britanicca . ≪La Llei de Buys Ballot defineix la relacio entre la direccio dels vent amb la distribucio horitzontal de la pressio. W. Ferrel ja l'havia deduit teoricament anteriorment i el 1857 Ballot va presentar el seu enunciat. Estableix que una persona d'esquena al vent te mes pressio a la dreta i menys a l'esquerra quan esta a l'hemisferi nord i a la inversa al hemisferi sud.≫
  26. William Ferrel ≫ (en angles). Encyclopædia Britanicca . ≪Meteoroleg america conegut per la seva descripcio de la desviacio dels corrents d'aire respecte al moviment rotatori terrestre.≫
  27. Gustave-Gaspard Coriolis ≫ (en angles). Encyclopædia Britanicca . ≪Va demostrar que en una superficie en rotacio (per exemple la terrestre), afegit al propi moviment del cos, i una forca d'inercia contraria a la direccio d'aquest.≫
  28. Coriolis parameter ≫ (en angles). Encyclopædia Britanicca .
  29. Lines Escardo, 1993 , p. 157.
  30. Corbella i Domenech, 2002 , p. 100.
  31. Thornes , John. E.. John Constable's Skies . The University of Birmingham Press, 1999, p. 36. ISBN 1-902459-02-4 [Consulta: 5 octubre 2012].  
  32. 32,0 32,1 Lines Escardo, 1995 , p. 158.
  33. 33,0 33,1 33,2 Batllo Ortiz, 2004 , p. 336.
  34. Lines Escardo, 1995 , p. 159.
  35. Benito Vines ≫. Enciclopedia de historia y cultura del Caribe . Fundacion Global Democracia y Desarrollo, de la Republica Dominicana, y Catedra "Juan Bosch", de la Universidad de La Habana, Cuba. [Consulta: 5 octubre 2012]. [ Enllac no actiu ]
  36. Corbella i Domenech, 2002 , p. 107.
  37. Lines Escardo, 1995 , p. 159-160.
  38. Lines Escardo, 1995 , p. 160.
  39. Lines Escardo, 1995 , p. 160-161.
  40. Lines Escardo, 1995 , p. 161.
  41. 41,0 41,1 Corbella i Domenech, 2002 , p. 110.
  42. Corbella i Domenech, 2002 , p. 109-110.
  43. Lines Escardo, 1995 , p. 157-158.
  44. Corbella i Domenech, 2002 , p. 108.

Notes [ modifica ]

  1. ≪Fisic i meteoroleg alemany, va ser un dels primers investigadors de la termodinamica atmosferica; va considerar els processos adiabatics descrivint l'aire quan es mou, s'expandeix, es refreda i, eventualment, condensa i precipita el vapor d'aigua.≫

Enllacos externs [ modifica ]