Batxillerat

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Batxiller )
Aquest article o seccio no cita les fonts o necessita mes referencies per a la seva verificabilitat .
Sistema educatiu espanyol
Regim general
Educacio infantil
  • P3
  • P4
  • P5
Educacio primaria
  • 1r curs
  • 2n curs
  • 3r curs
  • 4t curs
  • 5e curs
  • 6e curs
Educacio secundaria
  • 1r curs
  • 2n curs
  • 3r curs
  • 4t curs
Batxillerat
  • 1r curs
  • 2n curs

Formacio Professional (grau mitja)

Educacio terciaria
Educacio terciaria (Bolonya)
Regim especial
Ensenyaments d'esports
Ensenyaments d'idiomes
Ensenyaments artistics

El batxillerat es l'etapa del sistema educatiu d'Espanya que s'inicia en acabar l'educacio secundaria ( ESO ). Es una etapa no obligatoria destinada en principi a alumnes d'entre 16 i 18 anys. Consta de dos cursos academics, 1r i 2n de Batxillerat.

Pot ser cursat en diferents modalitats a eleccio de l'alumne. De la modalitat escollida depen, entre altres coses, el tipus de via que pot esser escollida si es volen fer les proves d'acces a la universitat (PAU). Des del curs 2008 - 2009 , s'han produit modificacions en el Batxillerat. Ara es agrupat en tres modalitats:

  • Humanitats i Ciencies Socials
  • Ciencies i Tecnologia
  • Arts

Normalment facilita l'entrada a la universitat o a cicles formatius de grau superior, pero tambe permeten la incorporacio directa al mon laboral. En acabar els estudis, els alumnes que els hagin cursat satisfactoriament rebran el titol de Batxiller. [1]

Normalment a tots els centres de Catalunya, es fa un treball de recerca (TDR o TR), un treball d'investigacio que es fa entre 1r i 2n. Es imprescindible aprovar-lo per rebre el titol.

Materies comunes [ modifica ]

Hi ha una serie d'assignatures que tots els estudiants de batxillerat han de cursar durant els dos cursos que dura el programa. A Catalunya, aquestes son: [2] Llengua catalana i literatura , Llengua castellana i literatura , Llengua estrangera ( angles , frances , alemany o italia ), Educacio fisica , Filosofia , Ciencies del mon contemporani, Historia i Historia de la filosofia . A mes, cal desenvolupar i entregar, en finalitzar el 2n curs, el Treball de Recerca , que es de lliure eleccio i per la qual cosa l'alumne requereix un tutor.

Materies de modalitat i especifiques [ modifica ]

Humanitats i Ciencies Socials [ modifica ]

El batxillerat d'humanitats i ciencies socials es pot fer quan s'acaba l'ESO, entre els 16 i els 18 anys. Les assignatures optatives per aquestes modalitats a Catalunya son: [2] economia , economia de l'empresa , geografia , grec antic , historia del mon contemporani , historia de l'art , literatura catalana , literatura castellana i literatura universal .

Humanitats [ modifica ]

Es un batxillerat que es fa dins l'ambit humanistic . L'assignatura obligatoria per aquesta modalitat es la de llati .

Ciencies socials [ modifica ]

Es un batxillerat que es fa dins l'ambit de les ciencies socials . L'assignatura obligatoria per aquesta modalitat es la de matematiques aplicades a les ciencies socials .

Ciencies i Tecnologia [ modifica ]

El batxillerat de ciencies i tecnologia es pot fer quan s'acaba l'ESO, entre els 16 i 18 anys i es fa dins l'ambit cientific i tecnologic . L'assignatura obligatoria per aquesta modalitat es la de matematiques . Les assignatures optatives per aquestes modalitats son: [2] biologia , ciencies de la Terra i el medi ambient , dibuix tecnic , electrotecnia , fisica , quimica i tecnologia industrial .

Arts [ modifica ]

El batxillerat d'arts es pot fer quan s'acaba l'ESO, entre els 16 i 18 anys i es fa dins l'ambit artistic . L'assignatura obligatoria per aquesta modalitat es la d' historia i fonaments de les arts . Les assignatures optatives per aquestes modalitats a Catalunya son: [2] analisi musical , anatomia aplicada , arts esceniques , cultura audiovisual , dibuix artistic , dibuix tecnic , disseny , historia del mon contemporani , literatura catalana , literatura castellana , literatura universal , llenguatge i practica musical i volum .

Materies especifiques [ modifica ]

Els alumnes poden escollir cursar una altra assignatura de la modalitat que cursi i una segona llengua estrangera. Tambe poden fer estades a empreses. Cada centre ofereix diferents materies especifiques. Les materies especifiques comunes a tots els centres de Catalunya son: [2] llengua i cultura occitanes (impartida nomes per l' IOC ), historia de la musica i la dansa , psicologia , sociologia , tecniques d'expressio grafico-plastica i religio .

Historia [ modifica ]

En l'ensenyament espanyol (i hispanoamerica) dels segles  xiii al XVII o XVIII, el titol Batxiller era el grau menor dels estudis universitaris, equivalent a l'actual diplomatura , que facultava per exercir una professio sense necessitat d'arribar als graus mes grans ( llicencia i doctor ). S'estudiava a les universitats (en les escoles menors) o a les escoles menors. Es conegut pel Quixot el batxiller Sanson Carrasco .

En la llei espanyola d'abans de 1953, el batxillerat era tot l' ensenyament secundari i constava de set cursos, entre els 10 i els 17 anys, que comencava amb un examen d'ingres (als 10 anys) i acabaven en un examen d'Estat que es feia a la Universitat. Com que en aquells temps no hi havia massa estudiants (proporcionalment a l'actual, ja que l'ensenyament obligatori tenia un altre itinerari per als que no anirien a la universitat, l'ensenyament primari entre els 6 i els 14 anys) l'examen era normalment oral.

En el pla d'estudis de 1953 (del ministre Joaquin Ruiz-Gimenez ) es va dividir en dues parts, Batxillerat Elemental (quatre cursos entre els 10 i 14 anys) i Batxillerat Superior (dos cursos, 15 i 16 anys) ambdos amb un examen final de Revalida (revalida de Quart i revalida de Sise), que es feia en un centre oficial. El Batxillerat superior tenia dues branques: de Ciencies i de Lletres.

Despres de la revalida de Sise, hi havia un curs anomenat Preuniversitari, tambe amb les dues branques, que al principi era molt logic com curs preparatori per a la Universitat, amb estudis molt extensos sobre temes molt tancats, per exemple, un any es va estudiar en literatura l'Quixot i un altre, en Fisica, Mecanica de l'automobil. Va fracassar precisament per les seves ambicions: molts professors de batxillerat no estaven preparats per exposar, durant tot un curs, extensament un tema que canviava cada any, i va canviar per convertir-se en un curs com els altres del Batxillerat.

La implantacio en l'Ensenyament General Basica (EGB) en l'Espanya dels anys 70, en el seu tram superior substituint al Batxillerat Elemental, va ser un timid intent de tornar a posar el Batxillerat mes a prop dels estudis universitaris, i de treure a l'antic ensenyament primari l'estigma de ser els estudis del que mai anava a arribar a la Universitat, que feia que els estudiants d'aquest cicle gairebe tinguessin fixat el futur dels seus estudis des dels 10 anys, quan van haver de renunciar a fer l'Ingres al Batxillerat.

En aquesta reforma, el seguent tram educatiu era el Batxillerat Unificat Polivalent (BUP), que va substituir el Batxillerat superior , com l' Educacio General Basica (EGB) va fer amb el Batxillerat elemental . Per accedir a la Universitat era necessari el Curs d'Orientacio Universitaria (COU), que preparava per a les Proves Acces a la Universitat (PAU) o Selectivitat , substituint a l'antic Curs preuniversitari o ≪Preu≫.

El batxillerat s'estudia en Institut Nacional de Batxillerat (INB), Institut de Batxillerat (IB) o Institut d'Ensenyament Secundari (IES), el nom varia segons els temps politics. Des de juliol del 2009, a Catalunya es diu Institut .

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Sortides del batxillerat i connexions amb altres estudis - educaweb.cat ≫. [Consulta: 5 maig 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 ≪ Batxillerat 2016 - 2017 ≫. Xarxa Telematica Educativa de Catalunya, 2016. [Consulta: 5 maig 2017].

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Batxillerat&oldid=33220857 ≫