Batalla de Viana

Primera Guerra Carlina
Estella Pamplona Vitoria Logronyo Bilbao Viana Posicions carlines Posicions liberals Batalla de Viana
Esquadrons de llancers carlins ataquen als cacadors de la Guardia liberal a Viana. " Historia militar y politica de Zumalacarregui, y de los sucesos de la guerra de las provincias del Norte, enlazados a su epoca y a su nombre " (Jose Vallejo, 1844)
Tipus	batalla
Data	4 de novembre de 1834
Coordenades	42° 31′ N, 2° 22′ O  /  42.51°N , 2.37°O  / 42.51; -2.37
Escenari	Viana
Lloc	Viana
Estat	Espanya
Resultat	Victoria carlina
Front	Front del nord
Bandols
Carlins liberals o cristins
Comandants
Zumalacarregui Baro de Carondelet
Forces
600 infanteria 300 genets 240 cavalleria
Baixes
50 presoners

La batalla de Viana fou una de les batalles de la primera guerra carlina .

Antecedents [ modifica ]

El final de la guerra amb Portugal amb la capitulacio d'Evora Monte de 27 de maig de 1834, va permetre el reforcament de les tropes liberals, que es van concentrar a expulsar a Zumalacarregui del seu refugi de Amescoas . El 9 de juliol dom Carles va entrar a Navarra per Zugarramurdi , confirmant a Zumalacarregui com a comandant general, ^[1] i el general Jose Ramon Rodil el va intentar capturar, dividint les seves forces en diferents grups, comandats per Baldomero Espartero , Manuel Lorenzo , Marcelino de Oraa i Luis Angel de Carondelet . Rodil es va decidir a atacar la vall de Baztan , pero la junta carlina el va abandonar, i Zumalacarregui va atacar l'expedicio a Viana . ^[2]

Batalla [ modifica ]

El 4 de novembre de 1834 Zumalacarregui va sorprendre a Viana les tropes de Luis Angel de Carondelet y Castanos , baro de Carondelet, que es van retirar en desordre a Logronyo , tret de dues companyies que es van atrinxerar a l'ajuntament, mentre els llancers de Navarra es van enfrontar al cami Mendavia a la cavalleria de la Guardia Reial que tambe es van retirar. ^[3]

Consequencies [ modifica ]

La derrota liberal del port d'Artaza el 22 d'abril de 1835 va permetre que el lider carli assegures la meitat occidental de Navarra , a mes d'obrir les connexions amb les valls centrals de Guipuscoa als carlins amb Bergara i Oinati com a punts forts. Les derrotes isabel·lines van deixar tot el nord en mans carlistes i el general Valdes va crear una linia de contencio a l'Ebre, mantenint algunes poblacions de la costa. Zumalacarregui, que havia combinat la guerra amb la guerra de guerrilla, va decidir marxar sobre Madrid amb 30.000 soldats conquerint previament Alaba , pero el quarter general el va obligar a assetjar Bilbao . Zumalacarregui va ser ferit al setge i va morir nou dies despres. Finalment els generals cristins Latre i Espartero van aixecar el setge l'1 de juliol.

Referencies [ modifica ]