Per a altres significats, vegeu ≪ Batalla de Menorca ≫.

Batalla de Menorca

Guerra dels Set Anys
Tipus	batalla naval
Data	20 maig 1756
Coordenades	39° 53′ N, 4° 21′ E  /  39.89°N , 4.35°E  / 39.89; 4.35
Lloc	mar Mediterrania
Participants	Regne de la Gran Bretanya i Franca

La batalla de Menorca va ser un conflicte bel·lic naval i terrestre que va tenir lloc entre maig i juny de 1756 i que va enfrontar a Franca i Gran Bretanya pel control de l'illa de Menorca , en el Mediterrani occidental, a l'inici de la guerra dels Set Anys . El combat naval, que va tenir lloc el 20 de maig de 1756, va enfrontar a l'esquadra francesa de Tolo , comandada pel marques de la Galissoniere, amb la de John Byng , arribada de Gibraltar per socorrer l'illa despres del desembarcament de les forces terrestres del mariscal de Richelieu , dut a terme amb anterioritat durant el mes d'abril. La victoria francesa va provocar el retorn de l'armada britanica al seu refugi de Gibraltar i va suposar la rendicio de l'illa de Menorca el 29 de juny de 1756. L'illa va quedar en mans franceses fins al final de la guerra. ^[1]

Context [ modifica ]

Els francesos amenacaven la guarnicio de Menorca, que havia estat conquerida per britanics i els seus aliats austracistes ( Joan Miquel Saura Morell ) el 1708 durant la guerra de Successio Espanyola . ^[2] Les hostilitats entre Franca i Gran Bretanya havien comencat el 1754 a America durant la guerra Franco-india i, en aquells moments, la situacio per a Gran Bretanya no era gaire bona. Gran Bretanya volia protegir les seves possessions properes a la metropoli perque temia, fins i tot, que Franca planeges envair Gran Bretanya, en una reedicio del que va fer durant la guerra de Successio Austriaca amb el suport dels pretendents jacobites. La dilacio dels francesos en traslladar tropes a Menorca va donar als britanics temps per actuar, encara que ho van fer amb retard, desplegant una flota de deu navilis des de Gibraltar per defensar Menorca, sota la direccio del vicealmirall John Byng , que va ser ascendit a almirall per a l'ocasio. ^[1]

Preparatius [ modifica ]

Les tropes reunides per conquerir l'illa eren les seguents:

• Batallo de Medoc
• Batallo de Rohan-Rochefort
• Batallo de Vermandois
• Batallo de Bretagne
• Batallo de la Marche
• Batallo de Royal-infanterie
• Batallo de Royal-Comtois
• Batallo de Briqueville
• Batallo de Cambis
• Batallo de Royal-italien
• Batallo de Soissonnais
• Batallo de Talaru
• Batallo de canoners del Baro de Chabrie
• Companyia de minadors de Boule
• Companyia d'obrers de Boileau

Per transportar les tropes, Franca va reunir una flota formada per 12 vaixells d'entre 80 i 50 canons per escortar l'expedicio a l'illa. Les tropes d'infanteria es van embarcar en 49 vaixells, els cavalls en 9 vaixells, la artilleria, formada per 36 peces en 25 vaixells. Els queviures es transportaven tambe per via maritima i 47 vaixells estaven carregats de bous, 12 amb farratge i ovelles i 38 amb queviures i materials pels hospitals. El 12 d'abril l'expedicio salpava des de Tolo.

L'illa, ocupada pels anglesos des de la guerra de successio a la Corona d'Espanya comptava amb la guarnicio seguent:

• Royal regiment, un batallo comandat pel lloctinent-coronel Thorn
• Royal Welsch fusiliers, un batallo comandat pel seu lloctinent-coronel
• Regiment de Cornwallis, un batallo comandat pel lloctinent-coronel Ruffin
• Regiment d'Effingham, un batallo comandat pel lloctinent-coronel Jefferies
• una companyia de 60 artillers
• una companyia de 120 mariners comandada pel capita Serops

Preludi [ modifica ]

La flota de Byng, reforcada amb l'esquadro de Menorca que havia escapat de l'illa, va arribar a Menorca el 19 de maig i es va trobar amb que l'illa ja havia estat envaida, unicament les tropes britaniques del castell de Sant Felip resistien a Mao. Les ordres de Byng van ser les de donar suport a aquesta guarnicio pero l'esquadro frances de 12 navilis i 5 fragates va impedir-ho al llarg de la tarda del 19 de maig. Llavors ambdues flotes van prendre posicions, per continuar la batalla que es duria a terme l'endema. ^[1]

Batalla [ modifica ]

Davant els dotze vaixells francesos, Byng va fer formar els seus dotze vaixells en linia i els va apropar a l'avantguarda francesa mantenint una direccio paral·lela per no perdre la seva posicio avantatjosa. Llavors els va ordenar que viressin envoltant els vaixells francesos. No obstant aixo, la mala senyalitzacio de les ordres va causar confusio i retard per poder encerclar la flota francesa. Els francesos, millors armats, van fer diversos impactes en els vaixells anglesos, mentre que els canons anglesos foren molt poc efectius.

Durant la batalla Byng va prendre moltes precaucions i va dependre en exces dels procediments normals de la lluita; uns quants vaixells britanics van resultar danyats, encara que cap dels dos bandols va perdre cap vaixell en aquesta batalla. Despres d'un consell de guerra els oficials britanics,cdeixant de complir les ordres que havien rebut, van acordar la retirada cap a Gibraltar , ja que no tenien possibilitats d'infligir mes danys a la flota francesa ni prestar suport a la guarnicio de Menorca, assetjada pel mariscal frances, el duc de Richelieu , a consequencia d'aquest fet Mao hague de capitular, perdent Anglaterra durant 6 anys l' illa de Menorca , que Franca li retornaria pel Tractat Paris el 1763. ^[3]

Consequencies [ modifica ]

Encara que el resultat de la batalla podria considerar-se com un empat, les accions de Byng , que realment no va fer tot el que devia per deixar en bon lloc l'honor de les armes, van produir gran indignacio a Anglaterra, sent molt criticades en no poder donar suport a la guarnicio de Menorca acabant per perdre l'illa. L'almirall, recolzat per Pitt , va intentar excusar-se de les acusacions d'incompliment dels articles de guerra sobre el deure de fer tot el possible per complir les ordres, en la poca preparacio de la campanya i que havia estat enviat pel govern angles massa tard i sense les forces necessaries per a l'objecte que es perseguia, pero fou empresonat i sotmes a un consell de guerra , en el que fou condemnat a mort, sent afusellat el 14 de marc de 1757. ^[3]

Sobirania sobre Menorca [ modifica ]

Malgrat l'afany de que aleshores era primer ministre britanic, William Pitt , per a recuperar l'illa, no es va enviar durant la resta de la guerra cap expedicio per a tal fi, pero Menorca va tornar a mans britaniques el 1763 pel Tractat Paris , a canvi de les Antilles franceses i Belle-Ile-en-Mer . ^[2] i entre 1782 i 1798 va tornar momentaniament a sobirania espanyola. L'agost de 1781, en nova guerra contra Anglaterra, una flota franco-espanyola manada pel duc de Crillon va atacar Menorca i al cap de sis mesos de setge va aconseguir que capitules, el 5 de febrer de 1782, aixi Menorca romandria sota sobirania espanyola durant setze anys fins al 1797. La Monarquia d'Espanya de Carles IV , va recuperar definitivament la sobirania sobre Menorca i Olivenza, pel tractat d'Amiens signat per Napoleo (potencia aliada), el 27 de marc de 1802, a canvi de reconeixer com domini britanic, l'illa de Trinidad , conquerida pels anglesos el 1797. De fet Henry Fox havia traslladat quarter general a l' illa de Malta , lliure ja de francesos. ^{[3] [2]}

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Anderson, Fred. Crucible of War: The Seven Years' War and the fate of Empire in British North America, 1754-1766 . Faber and Faber, 2000.
• Brown, Peter Douglas. William Pitt, Earl of Chatham: The Great Commoner . George Allen & Unwin, 1978.
• Dull, Jonathan R. The French Navy and the Seven Years' War . University of Nebraska, 2005.
• Lambert, Andrew. Admirals: The Naval Commanders Who Made Britain Great . Faber and Faber, 2009.

• Gonzalez-Arnao, Mariano (2002). ≪Menorca recuperada≫. La Aventura de la Historia (42).
• Rotger, Francisco M. (2002). ≪La huella britanica≫. La Aventura de la Historia (42).
• Sales, Nuria (1980). ≪Les Illes durant el segle XVIII≫. Albert Balcells (coord.) (en catala). Historia dels Paisos Catalans. 1714-1975. Barcelona: Edhasa. ISBN 84-350-0292-6 .

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Batalla de Menorca