Baro (originalment del germanic barone : home lliure), en femeni baronessa , es un titol nobiliari. ^[1] Te un rang inferior al de vescomte , ^[2] tot i que on no n'hi ha, es inferior al de comte . Alla on no existeix el titol inferior de senyor , la baronia es el rang mes baix de la noblesa.

Evolucio al nostre ambit [ modifica ]

Durant l' alta edat mitjana , el mot es feia servir a molts paisos europeus amb el significat de persona "notable" o "guerrer", com es el cas de diversos documents catalans del segle  x . ^[3] Inicialment eren governadors locals nomenats pels comtes amb l'encarrec de cobrar els impostos i impartir la justicia a les diverses zones de cada comtat. De fet, l'estatus de baro significava que aquella persona posseia una jurisdiccio en mer i mixt imperi i tenia el dret de delegar a aquell lloc un batlle que actues en el seu nom. ^[1] De mica en mica els barons es van convertir en titols personals hereditaris. A Catalunya el seu territori o domini jurisdiccional ja s'anomenava baronia almenys des del segle  xii , ^[1] i a la resta dels Paisos Catalans des del segle  xiii . ^[4] La major part de les baronies corresponien a senyories laiques, be que tambe n'hi havia d'eclesiastiques (com la baronia del monestir de Vallbona de les Monges ). ^[5] A partir del segle  xiv es va comencar a concedir aquest titol a alguns potentats propietaris de terres com a esglao mes baix de la noblesa . ^{[1] [6]}

No obstant aixo, durant la baixa edat mitjana , entre els segles  xiv i xv , la paraula baro tambe es feia servir en catala per anomenar els grans personatges, ^[1] o com a alta categoria que incloia els infants reials , els comtes i els vescomtes , un us que fins i tot fou institucionalitzat a Catalunya per les Corts del 1364 . ^[7]

De totes maneres no va ser fins al 1798 que els barons foren equiparats a la resta de titols de noblesa. De fet, el nomenament de nous barons va proliferar precisament despres de l'abolicio definitiva de les jurisdiccions senyorials a l'estat espanyol. ^{[1] [6]}

Evolucio europea [ modifica ]

Inicialment el mot baro significava "notable" o "guerrer" a moltes parts de l'Europa medieval, i aixi el citaven alguns documents aragonesos i navarresos del ix . ^[3]

En l'esquema vassallatic frances del segle  xii els barons eren feudataris directament del rei frances . ^[7] El sistema es complica el segle seguent quan distingien entre els alts barons (en fr. haut baron ), que mes endavant esdevingueren ducs , i els simples barons ordinaris ( baron ordinnaire ). En canvi, a la mateix epoca a Anglaterra feien servir el terme de manera confusa: gran baro (en ang. greater baron ) era usat indistintament per designar el col·lectiu dels pars nobles, pero a vegades nomes feia referencia a les escales mes basiques. Tambe feien servir la categoria de petit baro ( lesser baron ) per designar clarament una persona que no era par. ^[7] A partir del segle  xiv ambdos regnes van elevar el titol a la categoria de par . ^[6]

A partir del segle  xvi l'emperador Carles V va generalitzar el titol als seus regnes, i d'aquesta manera es va fer corrent a la majoria de paisos europeus. ^[6]

Us modern [ modifica ]

A Belgica , el rei atorga cada any el titol de baro a gent mereixedora: artistes, esportistes, politics... Es un titol honorific sense atribucions territorials o pecuniaries.

Linia d'honor dels titols nobiliaris [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Baro

Vegeu Baro en el Viccionari , el diccionari lliure. Viccionari