한국   대만   중국   일본 
Banc Mundial - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Banc Mundial

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
No s'ha de confondre amb Grup del Banc Mundial .
Infotaula d'organitzacióBanc Mundial
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Lema Working for a World Free of Poverty Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curt WB , BM , BM , BM i BM Modifica el valor a Wikidata
Tipus institucio financera internacional Modifica el valor a Wikidata
Industria cooperacio per al desenvolupament Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficial angles , arab , frances i castella Modifica el valor a Wikidata
Historia
Creacio 27 desembre 1945
Activitat
Membre de Confederacio de Repositoris d'Acces Obert
DataCite Modifica el valor a Wikidata
Governanca corporativa
Seu
Presidencia Ajaypal Singh Banga (2023?) Modifica el valor a Wikidata
Directora Kristalina Gueorguieva (2017?2019) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Part de Grup del Banc Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc web worldbank.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: BancoMundialBrasil Twitter (X): WorldBank Instagram: worldbank LinkedIn: the-world-bank Youtube: UCE9mrcoX-oE-2f1BL-iPPoQ Youtube: WorldBank Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio geografica
Map

El Banc Mundial es una institucio financera internacional que proporciona prestecs [1] als paisos en vies de desenvolupament per als programes de capital. Es compon de dues institucions: el Banc Internacional per a la Reconstruccio i el Desenvolupament (BIRD) i l' Associacio Internacional de Foment (AID). El Banc Mundial es un component del Grup del Banc Mundial , i membre del Grup per al Desenvolupament de les Nacions Unides .

El Banc Mundial treballa amb una altra entitat, el Fons Monetari Internacional (FMI), el qual dona financament per a alleugerir els problemes en la balanca dels pagaments del deute. Ambdos son coneguts com a "Institucions de Bretton Woods", ja que la conferencia internacional que va dur a la creacio d'aquestes institucions i on es van signar els Acords de Bretton Woods es va portar a terme al poble homonim, Bretton Woods , part del municipi de Carroll , a l'estat de Nou Hampshire ( Estats Units d'America ), de l'1 al 22 de juliol de 1944.

L'objectiu oficial del Banc Mundial es la reduccio de la pobresa. D'acord amb el seu Conveni constitutiu, totes les seves decisions han de ser guiades per un compromis amb la promocio de la inversio estrangera i el comerc internacional i la facilitacio de la inversio de capital . [2] [3]

Historia [ modifica ]

John Maynard Keynes (dreta) i Harry Dexter White, els "pares fundadors" del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (IMF). [4]

El Banc Mundial va ser creat a la 1944 a la Conferencia de Bretton Woods , juntament amb tres altres institucions, incloent el Fons Monetari Internacional (IMF). El Banc Mundial i l'IMF tenen tots dos la seva seu a Washington DC , i treballen estretament entre si. No va ser, pero, fins a la ratificacio internacional dels Acords de Bretton Woods el 27 de desembre de 1945 que no va comencar a funcionar formalment.

La Sala d'Or a l'Hotel Mount Washington on el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial es van crear

Tot i que molts paisos van ser representats a la Conferencia de Bretton Woods, els Estats Units i Regne Unit eren el mes destacats en presencia i van dominar les negociacions. [5] :52?54

1944?1969 [ modifica ]

Abans de 1969, la reconstruccio i els prestecs al desenvolupament proporcionats pel Banc Mundial eren relativament petits. El personal del Banc era conscient de la necessitat de generar confianca en el banc. Governava un conservadorisme fiscal, i les peticions de prestecs seguien criteris estrictes. [6] :56?60

El primer pais a rebre un prestec del Banc Mundial va ser Franca. El president del Banc de l'epoca, John McCloy, va escollir Franca per sobre dels altres sol·licitants: Polonia i Xile. El prestec era de 250 milions de dolars, la meitat de la quantitat demanada, i estava acompanyat de condicions molt estrictes. Franca va acceptar per aconseguir un pressupost equilibrat i va haver de prioritzar el reemborsament d'aquest deute per davant del d'altres governs. El Banc Mundial va controlar de prop l'us dels fons per assegurar que el govern frances acomplia les condicions. A mes a mes, abans d'aprovar el prestec, el departament d'estat dels Estats Units va exigir al govern frances que haurien de ser apartats aquells membres associats al Partit Comunista. El govern frances va acomplir l'exigencia i va treure el partit comunista del govern de coalicio . El prestec a Franca va ser aprovat en questio d'hores. [7] :288, 290?291

Quan es va desplegar el Pla Marshall l'any 1947, molts dels paisos europeus van comencar a rebre ajuts d'altres fonts. Enfrontat amb aquesta competencia, el Banc Mundial va canviar el seu focus a paisos extraeuropeus. Fins que l'any 1968, els seus prestecs estaven consignats per a la construccio d'infraestructures que produeixin ingressos, com ports, xarxes d'autopista, i plantes d'energia, que generarien prou ingres per habilitar al pais a retornar el prestec.

1968?1980 [ modifica ]

De 1968 a 1980, el banc es va concentrar a satisfer les necessitats basiques de les persones en el mon en desenvolupament. La mida i el nombre de prestecs a prestataris es va incrementar en gran manera com a prestecs orientats a ampliar les infraestructures dels serveis socials i altres sectors. [8]

Aquests canvis cal atribuir-los a Robert McNamara , qui va ser designat a la presidencia el 1968 per Lyndon B. Johnson. [6] :60?63 McNamara va demanar el tresorer del banc, Eugene Rotberg, a buscar noves fonts de capital mes enlla dels bancs del nord que havien estat les fonts primaries habituals. Rotberg va utilitzar el mercat de bons global per augmentar el capital disponible al banc. [9] Una consequencia d'aquest periode d'atenuacio de la pobresa va ser un augment rapid del deute del tercer mon . De 1976 a 1980 el deute mundial del mon en desenvolupament va augmentar a un index anual mitja del 20%. [10] [11]

El 1980, el Tribunal administratiu del Banc Mundial es va crear per decidir en les disputes entre el Grup Banc Mundial i el seu personal en les al·legacions d'incompliment de contractes d'ocupacio o dels termes dels acords. [12]

1980?1989 [ modifica ]

El 1980, McNamara va ser succeit per Alden W. Clausen candidat del president dels Estats Units , Jimmy Carter . Va reemplacar molts membres de l'equip de McNamara i va instituir un nou enfocament ideologic. La seva decisio de 1982 de reemplacar l'economista en cap del banc, Hollis B. Chenery, per Anne Krueger era una indicacio d'aquest nou enfocament. Krueger es va destacar per la seva critica sobre el financament al desenvolupament i per descriure els governts del Tercer Mon com "estats buscadors de rendes".

Durant els anys 1980 , el banc va posar l'accent en els prestecs per pagar el deute del Tercer Mon, i les politiques d'ajust estructural dissenyades per optimitzar les economies de les nacions en desenvolupament. A final de la decada de 1980 , l'UNICEF va informar que els programes d'ajustament estructurals del Banc Mundial havien estat responsables de la "disminucio de la salut, dels nivells nutritius i educatius de desenes de milions de nens d'Asia, Llatinoamerica, i Africa". [13]

1989?present [ modifica ]

A comencament de 1989, en resposta a la dura critica de molts grups, el banc va comencar a incloure grups mediambientals i ONGs en els seus prestecs per mitigar els anteriors efectes de les seves politiques de desenvolupament que havien generat les critiques. [6] :93?97 Tambe va crear una agencia per a implementar, d'acord amb el Protocol de Montreal , les mesures de proteccio de la capa d'ozo i de l' atmosfera terrestre reduint en un 95% l'us de substancies quimiques que exhaureixen ozo, amb el 2015 com a data objectiu. Des de llavors, d'acord amb els seus coneguts com "Sis Temes Estrategics," el banc ha aplicat diverses politiques addicionals a efectuar per conservar l'entorn alhora que es promou el desenvolupament. Per exemple, el 1991, el banc va anunciar que per protegir contra la desforestacio , especialment de l' Amazonia , no financaria cap desenvolupament comercial o projecte d'infraestructura que fan malbe el medi ambient .

Per tal de promoure bens publics globals, el Banc Mundial intenta controlar les malalties contagioses com la malaria , repartint vacunes a diverses parts del planeta i unint forces per combatre-les. El 2000, el banc va anunciar una "guerra a la SIDA ", i el 2011, el Banc va unir la Societat per Aturar la Tuberculosi . [14]

En aquesta linia, el 2010 va llencar un projecte a les Seychelles per promoure el turisme local anomenat MAGIC. Aquest va ser continuat pel projecte TIME, llancat el 2012.

Tradicionalment, i per un acord tacit entre Estats Units i Europa, el president del Banc Mundial sempre ha estat seleccionat entre els candidats dels Estats Units.

El 23 de marc de 2012, el president dels EUA Barack Obama va anunciar que els Estats Units nomenarien Jim Yong Kim com a president del Banc. [15] Jim Yong Kim va ser elegit el 27 d'abril de 2012.

Estructura del Banc Mundial [ modifica ]

L'organitzacio te oficines en 109 paisos i mes de 10.000 empleats en nomina (entesos com a personal "staff", i aproximadament altres 5000 que serveixen de manera temporal o com a consultors). La suma de l'assistencia del Banc Mundial als paisos en desenvolupament l'any 2002 va ser de 8.100 milions de dolars nord-americans i 11.500 milions addicionals en credits atorgats per a un periode de 35 a 40 anys, amb 10 anys addicionals de gracia.

Grup del Banc Mundial [ modifica ]

El Banc Mundial no s'ha de confondre amb Grup del Banc Mundial de les Nacions Unides, un membre del Consell Economic i Social de l'ONU i alhora una familia de cinc organitzacions internacionals (el Banc Internacional per a la Reconstruccio i el Desenvolupament (BIRD), l' Associacio Internacional per al Desenvolupament (AID), la Corporacio Financera Internacional (CFI), l' Agencia Multilateral de Garantia d'Inversions (OMGI) i el Centre Internacional d'Arranjament de Diferencies Relatives a Inversions (CIADI) que fan prestecs apalancats als paisos pobres: [16]

El Grup del Banc Mundial esta integrat per:

  • El Banc Internacional per a la Reconstruccio i el Desenvolupament (conegut amb les sigles IBRD, en angles), amb 188 paisos membres. Creat el 1945, te com a objectiu aconseguir la reduccio de la pobresa als paisos en vies de desenvolupament i d'ingressos mitjans amb capacitat crediticia, brindant-los assessoria financera en materia de gestio economica. Sens dubte es la principal branca del GBM, i cal pertanyer a ell per poder ser membre de qualsevol dels seguents organismes.
  • L' Associacio Internacional de Foment (AIF, 172 paisos membres). Creada el 1960, els seus membres son els qui realitzen aportacions que permeten que el Banc Mundial (BM) proporcioni entre 6.000 i 7.000 M. de dolars anuals en credits, gairebe sense interessos, als 79 paisos considerats mes pobres. La AIF te un paper important perque molts paisos, anomenats “en vies de desenvolupament”, no poden rebre financaments en condicions de mercat. Aquesta associacio proporciona diners per a la construccio de serveis basics (educacio, habitatge, aigua potable, sanejament), impulsant reformes i inversions destinades en fomentar l'augment de la productivitat i l'ocupacio.
  • La Corporacio Financera Internacional (CFI, 184 paisos membres). Creada el 1956, aquesta corporacio esta encarregada de promoure el desenvolupament economic dels paisos a traves del sector privat. Els socis comercials inverteixen capital per mitja d'empreses privades als paisos en desenvolupament. Dins de les seves funcions es troba atorgar prestecs a llarg termini, aixi com donar garanties i serveis de gestio de riscos per als seus clients i inversors.
  • L' Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (OMGI, 180 paisos membres). Creat el 1988, aquest organisme te com a meta promoure la inversio estrangera en paisos subdesenvolupats, encarregant-se d'atorgar garantia als inversors contra perdues ocasionades per riscos no comercials com: expropiacio, inconvertibilitat de moneda, restriccions de transferencies, guerres o disturbis.
  • El Centre Internacional d'Arranjament de Diferencies Relatives a Inversions (CIADI, 158 paisos membres). Creat el 1966. El CIADI te com a meta principal cuidar la inversio estrangera als paisos, en proporcionar-li serveis internacionals de conciliacio i arbitratge de diferencies. Aquesta institucio compta amb una forta area de recerca que publica temes sobre legislacio internacional i nacional (d'acord amb el pais), en materia d'inversions.

La CFI i el OMGI, compten a mes amb l' Oficina del Ombudsman i Assessor (CAO) que te funcions d'assessoria independent i d'atencio de les reclamacions formulades per comunitats afectades.

Junta de governadors

Cada pais membre esta representat a la Junta de Governadors, ells tenen la facultat per prendre les decisions finals del Banc. [17] Dins de les seves funcions es troba admetre o suspendre a paisos membres, fer autoritzacions financeres i pressupostos, aixi com determinar la distribucio dels ingressos del BIRF.

Els governadors es reuneixen anualment o quan una majoria representant, almenys dos tercos dels vots totals, ho requereixi. La durada del seu carrec s'estipula per cinc anys amb dret a la reeleccio. La Junta participa juntament amb els Directors Executius en l'eleccio del president del Banc.

La Junta de Governadors delega la responsabilitat de projectes i decisions als Directors Executius amb excepcio de: admetre nous membres, augmentar o disminuir el capital per accions del Banc, suspendre a un membre, i determinar la distribucio de les entrades netes al Banc.

Director Executiu [ modifica ]

Els Directors Executius tenen com a meta desenvolupar els projectes i dur a terme l'operacio i conduccio del Banc. El Directori esta constituit per 12 directors executius titulars i 12 suplents (aquests ultims participen en la presa de decisions, pero no tenen dret a vot), la seva eleccio es dona cada dos anys. A partir de l'1 de novembre de 2010, es va incrementar el nombre de directors a 25. L'augment en el nombre de directors executius triats requereix la decisio de la Junta de Governadors per una majoria de 80% del dret de vot total. Abans de l'1 de novembre de 1992, hi havia 22 directors executius, 17 dels quals eren elegits. El 1992, en vista del gran nombre de nous membres que es van incorporar al Banc, aquesta quantitat va pujar a 20. Els dos nous escons, Russia i un grup nou entorn de Suissa, van fer que el nombre total s'incrementes a 24. El nombre va augmentar en un, sumant 25, a partir de l'1 de novembre de 2010.

Els cinc membres amb major nombre d'accions (actualment Estats Units, Japo, Alemanya, Franca i Regne Unit) designen a cinc directors executius. Xina, la Federacio de Russia i Arabia Saudita trien el seu propi director executiu. Els altres son nomenats pels altres membres. La distribucio del dret a vot varia d'un organisme a un altre dins del grup del Banc Mundial. [18]

President [ modifica ]

El president del BM es triat pels seus membres i presideix al Directori Executiu, pero sense dret a vot. Dins de les seves funcions es troba conduir els negocis, organitzar, nomenar i destituir als funcionaris i empleats del Banc, jugant un paper de cap de personal.

Llista de presidents

Consell Consultiu [ modifica ]

Dins de l'estructura del Banc es troba el Consell Consultiu integrat per un minim de set persones nomenades per la Junta de Governadors. A aquest s'integren interessos bancaris, comercials, industrials, agricoles i del treball amb la finalitat d'assessorar al Banc en assumptes de politica general. Aquests consellers mantenen el carrec durant dos anys amb dret a reeleccio.

Tipus de prestec [ modifica ]

Per mitja dels seus diferents organismes, descrits anteriorment, el BM gestiona cinc tipus diferents de prestecs, controlant aspectes d'inversions, desenvolupament institucional i politiques publiques d'aproximadament 150 nacions.

1) Prestecs per a projectes : aquest tipus de prestecs s'atorga per desenvolupar un projecte especific com a carreteres, projectes pesquers, infraestructura en general.

2) Prestecs sectorials, via BIRF i AIF : aquests prestecs governen tot un sector de l'economia d'un pais, es a dir, energia, agricultura, etcetera. Aquests comporten condicions que determinen les politiques i prioritats nacionals per a aquest sector.

3) Prestecs Institucionals : aquests serveixen per a la reorganitzacio d'institucions governamentals amb la finalitat d'orientar les seves politiques cap al lliure comerc i obtenir l'acces sense restriccions, de les empreses transnacionals (ETN), als mercats i regions. D'altra banda serveixen per canviar les estructures governamentals sense aprovacio parlamentaria, sota les directrius del Banc.

4) Prestecs d'ajust estructural : aquest tipus de prestecs, va ser creat teoricament per alleujar la crisi del deute extern amb la finalitat de convertir els recursos economics nacionals en produccio per a l'exportacio i fomentar l'entrada de les empreses transnacionals en economies restringides. Els paisos del sud han experimentat aquests ajustos i les conseguents mesures d'austeritat.

5) Prestecs a fons Perdut: Aquest tipus de prestec, va ser creat com a manera de canvi monetari sense tornada, un prestador no rep de nou aquests diners prestats.

L'any 1993 el BIRF marcava com els seus majors prestataris per ordre descendent a: Mexic, India, Brasil, Indonesia, Turquia, Xina, Filipines, Argentina, Corea, Colombia, el Marroc i Nigeria. Els prestecs del BIRF es negocien de forma individual, inclouen un periode de cinc anys sense necessitat d'amortitzacio; despres els governs prestataris disposen d'un termini de 15 a 20 anys per amortitzar el deute als tipus d'interes del mercat. El Banc mai reestructura el deute ni cancel·la un prestec. Per la seva influencia en fonts publiques i privades el Banc figura entre els primers llocs de creditors dels seus clients.

Critiques [ modifica ]

El Banc Mundial sempre ha estat criticat per organitzacions no governamentals, com ara el grup de drets dels indigenes Survival International i academics, inclos el seu ex economista en cap Joseph Stiglitz , Henry Hazlitt i Ludwig Von Mises . [19] [20] [21] Henry Hazlitt va argumentar que el Banc Mundial, juntament amb el sistema monetari, va ser dissenyat (quan ells l'havien defensat) per promoure una inflacio mundial continguda i "un mon en el qual el comerc internacional fos regit per l'estat". [22] Stiglitz va sostenir que les anomenades politiques de reforma del mercat lliure que defensava el Banc sovint eren perjudicials per al desenvolupament economic si s'aplicaven malament, massa rapid ("terapia de xoc"), en una sequencia equivocada o en economies competitives febles. [20] [23]

Una de les critiques mes fortes al Banc Mundial ha estat la forma en que es regeix. Si be el Banc Mundial representa 188 paisos, esta dirigit per un petit nombre de paisos economicament poderosos. Aquests paisos (que tambe proporcionen la major part del financament de la institucio) trien la presidencia i l'alta direccio del Banc Mundial, aixi els seus interessos dominen el banc. [24] :190 190 Tito Alexander soste que el poder de vot desigual dels paisos occidentals i del Banc Mundial, respecte als paisos en desenvolupament, fa que el seu paper sigui similar al del Banc Sud-africa pel Desenvolupament sota l'apartheid, i per tant un dels pilars de l' apartheid global . [25] :133?141

En la decada de 1990, el Banc Mundial i el FMI van forjar el Consens de Washington , unes politiques que van incloure la desregulacio i la liberalitzacio dels mercats, la privatitzacio i la reduccio del poder dels governs. Tot i que el Consens de Washington va ser concebut com una politica per promoure un millor desenvolupament, va ser criticat per ignorar l'equitat, l'ocupacio i com s'havien dut a terme reformes com la privatitzacio. Joseph Stiglitz argumenta que el Consens de Washington va posar massa emfasi en el creixement del PIB, i no prou en la permanencia del creixement o de si el creixement contribuia a elevar el nivell de vida. [21] :17

El Comite del Senat dels Estats Units de Relacions Exteriors va elaborar un informe critic amb el Banc Mundial i altres institucions financeres internacionals per centrar-se massa "en l'emissio de prestecs en lloc d'en l'assoliment de resultats concrets de desenvolupament dins d'un periode definit", i va demanar a la institucio "enfortir els esforcos contra la corrupcio". [26]

Les critiques al Banc Mundial sovint prenen la forma de protestes com en els esdeveniments recents: les Protestes d'Oslo del 2002 al Banc Mundial , [27] la Rebel·lio d'Octubre [28] i la Batalla de Seattle . Aquestes manifestacions s'han produit en tot el mon, fins i tot entre el poble brasiler kayapo . [29]

Una altra font de critica ha estat la tradicio de tenir un president nord-america. Es va implementar a causa del fet que els Estats Units proporcionen la major part del financament del Banc Mundial. "Quan els economistes del Banc Mundial visiten els paisos pobres per dispensar ajuda monetaria i consells", va observar The Economist en 2012, "diuen rutinariament als governs que han de rebutjar l'amiguisme i que el millor candidat disponible ocupi cada treball important. Es un bon consell. El Banc Mundial l'hauria de prendre". [30]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ About Us ≫ (en angles). World Bank, 14-10-2008. Arxivat de l' original el 27 de maig 2012. [Consulta: 9 novembre 2008].
  2. ↑ Articles of Agreement: as amended effective 16 February 1989.
  3. ↑ ≪ About Us ≫ (en angles). World Bank, 29-06-2011. Arxivat de l' original el 8 de juny 2018. [Consulta: 14 agost 2011].
  4. ↑ ≪ The Founding Fathers ≫. International Monetary Fund. Arxivat de l' original el 22 d'agost 2017. [Consulta: 11 agost 2012].
  5. ↑ Goldman , Michael. Imperial Nature: The World Bank and Struggles for Social Justice in the Age of Globalization . New Haven, CT: Yale University Press, 2005. ISBN 978-0-30-011974-9 .  
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Goldman, Michael. Imperial Nature: The World Bank and Struggles for Social Justice in the Age of Globalization . New Haven, CT: Yale University Press, 2005. ISBN 978-0-30-011974-9 .  
  7. ↑ Bird, Kai. The Chairman: John J. McCloy, the Making of the American Establishment . New York, NY: Simon & Schuster, 1992. ISBN 978-0-67-145415-9 .  
  8. ↑ World Bank. ≪ World Bank Historical Chronology: 1970-1979 ≫. World Bank Group. Arxivat de l' original el 13 de novembre 2011. [Consulta: 31 maig 2012].
  9. ↑ Rotberg, Eugene ≪ Financial Operations of the World Bank ≫. Bretton Woods: looking to the future: commission report, staff review, background papers . Bretton Woods Commission [Washington, D.C.], 1994. Arxivat de l' original el 2016-07-05 [Consulta: 31 octubre 2015].
  10. ↑ Mosley, Paul; Harrigan, Jane; Toye, John. Aid and Power: The World Bank and Policy Based Lending, 2nd Edition . 1. Abington, UK: Routledge, 1995. ISBN 978-0-415-13209-1 .  
  11. ↑ Toussaint, Eric. Your Money or Your Life!: The Tyranny of Global Finance . London, UK: Pluto Press, 1999. ISBN 978-0-74-531412-9 .  
  12. ↑ World Bank. ≪ World Bank Administrative Tribunal ≫. World Bank Group. Arxivat de l' original el 29 de desembre 2011. [Consulta: 14 agost 2011].
  13. ↑ Cornia, Giovanni Andrea. Adjustment with a Human Face: Protecting the Vulnerable and Promoting Growth . New York, NY: Oxford University Press USA, 1987. ISBN 978-0-19-828609-7 .  
  14. ↑ World Bank. ≪ Results ≫. World Bank Group. [Consulta: 31 maig 2012].
  15. ↑ Office of the Press Secretary ≪ President Obama Announces U.S. Nomination of Dr. Jim Yong Kim to Lead World Bank ≫. The White House , 23-05-2012 [Consulta: 23 marc 2012].
  16. ↑ ≪ About The World Bank (FAQs) ≫ (en angles). World Bank, abril 2011. [Consulta: 14 agost 2011]. [ Enllac no actiu ]
  17. ↑ Generalment el secretari d'hisenda o de finances de cada pais es designat per a aquesta representacio.
  18. ↑ ≪ Boards of Directors ≫. The World Bank. [Consulta: 15 novembre 2012].
  19. ↑ Stiglitz, Joseph E.. The Roaring Nineties: A New History of the World's Most Prosperous Decade (en angles). Nova York, NY: W. W. Norton & Company, 2003. ISBN 978-0-39-305852-9 .  
  20. ↑ 20,0 20,1 Stiglitz, Joseph E.. Globalization and Its Discontents (en angles). Nova York, NY: W. W. Norton & Company, 2003. ISBN 978-0-39-332439-6 .  
  21. ↑ 21,0 21,1 Stiglitz, Joseph E.. Making Globalization Work (en angles). Nova York, NY: W. W. Norton & Company, 2007. ISBN 978-0-39-333028-1 .  
  22. ↑ Hazlitt, Henry. From Bretton Woods to World Inflation: A Study of the Causes and Consequences (en angles). Washington, D.C.: Regnery Publishing, 1984. ISBN 978-0-89-526617-0 .  
  23. ↑ Schneider, Jane. ≪World Markets: Anthropological Perspectives≫. A: MacClancy, Jeremy. Exotic No More: Anthropology on the Front Lines (en angles). Chicago, IL: University of Chicago Press, 2002. ISBN 978-0-22-650013-3 .  
  24. ↑ Woods, Ngaire. The Globalizers: The IMF, the World Bank, and Their Borrowers (en angles). Ithaca, NY: Cornell University Press, 2007. ISBN 978-0-80-147420-0 .  
  25. ↑ Alexander, Titus. Unravelling Global Apartheid: An Overview of World Politics (en angles). Cambridge, UK: Polity, 1996. ISBN 978-0-74-561352-9 .  
  26. ↑ Committee on Foreign Relations, United States Senate, 111th Congress (en angles) The International Financial Institutions: A Call For Change . U.S. Government Printing Office, 2010 [Consulta: 20 agost 2012].
  27. ↑ Gibbs, Walter ≪ Europe: Norway: Protests As World Bank Meets ≫ (en angles). The New York Times , 25-06-2002 [Consulta: 20 agost 2012].
  28. ↑ Williams, Clarence; Ruane, Michael E. ≪ Violence Erupts at Protest in Georgetown ≫ (en angles). The Washington Post , 20-10-2007 [Consulta: 30 maig 2008].
  29. ↑ Clendenning, Alan ≪ Amazon Indians Attack Official Over Dam Project ≫ (en angles). Associated Press . National Geographic, 21-05-2008 [Consulta: 21 maig 2008].
  30. ↑ ≪ Hats off to Ngozi ≫ (en angles). The Economist , 31-03-2012 [Consulta: 2 abril 2012].

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Banc Mundial
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Banc_Mundial&oldid=33320948 ≫