Avinguda del Port
Vista de l'avinguda en direccio est
|
Tipus
| avinguda
|
---|
|
|
Entitat territorial administrativa
| Valencia
|
|
Inici
| Placa de Saragossa
|
---|
Fi
| Carrer del Doctor Josep Joan Domine i Carrer de l'Enginyer Manel Soto
|
---|
|
Llargaria
| 2.750 km
|
---|
Amplaria
| 28 m
|
---|
|
Creacio
| 1802
|
---|
|
L'
avinguda del Port
es una via urbana de
Valencia
situada a l'est de la ciutat, entre la placa de Saragossa i el
port de Valencia
. Es una de les vies mes llargues de la ciutat amb una longitud de 2,5 quilometres, sols superada per l'
avinguda dels Germans Machado
i pel
carrer de Sant Vicent Martir
.
Te el seu origen com a
"Cami Nou del
Grau
"
, construit el
1802
,
[1]
alternativa al
"Cami Vell del
Grau
"
, actual
carrer de les Illes Canaries
. Es una via de connexio rapida del
centre de la ciutat
amb l'antic poblat i actual barri del
Grau
i el
port de Valencia
.
S'inicia a la
interseccio giratoria
de la placa de Saragossa, on s'encreua amb el
passeig de l'Albereda
, el
pont d'Arago
i l'inici de l'
avinguda d'Arago
, i finalitza a les portes del
port de Valencia
a l'antiga
estacio maritima
(o
"edifici del Rellotge"
) amb el carrer del Doctor Josep Joan Domine cap al nord i el de l'Enginyer Manel Soto cap al sud.
Al llarg del seu recorregut s'encreua amb l'
avinguda del Cardenal Benlloch
, el
carrer d'Eduard Bosca
, el
carrer del Doctor Manuel Candela
, el
carrer del Pare Tomas de Montanana
, el carrer del Pintor Maella, el
carrer de la Serradora
(o de
Serreria
) i el
carrer d'Eivissa
.
Els barris que travessa son al seu inici el barri de
Mestalla
al districte
Pla del Real
, despres en superar l'
avinguda del Cardenal Benlloch
entra al districte dels
Camins al Grau
i separa el barri d'
Albors
al nord i del
Cami Fondo
al sud, i a partir del
carrer del Doctor Manuel Candela
separa el d'
Aiora
al nord i el de
La Creu del Grau
al sud. En superar el
carrer de la Serradora
entra al districte dels
Poblats Maritims
i al barri del
Grau
.
La via pren el seu nom pel
port de Valencia
, desti final de l'avinguda des del
centre de la ciutat
, encara que als seus primers anys des del
1802
era coneguda com el
"Cami Nou del
Grau
"
. Durant el curt periode de la
segona republica
va ser coneguda com a
Avinguda de
Lenin
.
L'antic cami que unia la ciutat amb el
Grau
tenia un recorregut sinuos on destacava una
creu coberta
a mitjan cami, tal com es pot observar en diverses imatges de la ciutat i voltants, com una del dibuixant flamenc
Anton van der Wyngaerde
del
1563
. Aquest cami ocasionava nombroses despeses per a la seua conservacio a la ciutat i s'inundava frequentment, per aixo la ciutat encarrega un estudi (
Projecte del nou Cami del Grau
) el
27 de marc
de
1787
a la
Reial Academia de Sant Carles
.
[2]
L'Academia va aprovar el projecte en sessio del
3 d'abril
de
1787
i s'envia a l'Ajuntament el
7 d'agost
del mateix any.
L'encarregat del projecte fou
Vicent Gasco
(
1734
-
1802
), en col·laboracio amb altres arquitectes academics com
Antoni Gilabert
,
Joan Baptista Minguez
i
Joaquim Martinez
.
[2]
El nou vial tenia un tracat rectilini i anava des de l'ara desaparegut
Convent de Sant Joan de Ribera
[3]
fins a la porta del
Grau
, amb tres places circulars (als exterems i al centre) on se situaven seients per al descans. Tenia 75 pams d'amplada, dues voreres de 15 pams d'ample tambe amb seients, a mes estava elevat amb fossats als laterals per recollir l'aigua de pluja.
[4]
El recorregut del cami unia l'Ermita de la Soletat, al final de
l'Albereda
, fins al
Grau
i hi podien transitar tres carros a la vegada en la mateixa direccio.
Aixi doncs, l'
avinguda del Port
te el seu origen en el
"Cami Nou del
Grau
"
o simplement
Cami del
Grau
, inaugurat el
1802
amb motiu de la visita del rei
Carles IV d'Espanya
, per canalitzar el transit dels
camins
Fondo
i
Vell
del
Grau
, i aixi revitalitzar el
port
.
[1]
[5]
El nou cami del Grau era un exemple clar de passeig
il·lustrat
. Els autors contemporanis van lloar tant el seu valor estrategic com la racionalitat del seu tracat.
[1]
Al voltant d'aquesta arteria, que esdevingue l'eix principal entre la
ciutat
i el
port
, creixia rapidament una serie de magatzems, tallers i mes tard, factories, aprofitant la naturalesa de l'avinguda com a lloc de pas obligatori.
En el
Diccionari de Madoz
(
1845
-
1850
) apareix la seguent descripcio:
≪
|
el [camino] que dirige a Valencia es una recta y magnifica alameda de 1/2 leg[ua] de estension, con hermosos andenes a ambos lados, a los que una doble hilera de elevados chopos preserva de los ardientes rayos del sol, formando con sus ramages un espeso y continuado toldo sobre el camino del centro, destinado para carruages; su estado es escelente [...]
|
≫
|
?
Diccionari de Madoz
[6]
|
A la fi del segle
xix
era una de les vies mes transitades de la ciutat, especialment durant l'estiu, quan gent de totes les classes socials es dirigia a
Vilanova del Grau
(poble originari de l'actual Grau) o al
Poble Nou de la Mar
(poble originari del
Cabanyal
) per tal de recrear-se.
[7]
El
1902
es va construir a l'actual placa de Saragossa, inici de l'avinguda, l'
Estacio d'Arago
de la
Companyia del Ferrocarril Central d'Arago
, empresa que explotava les linies ferroviaries entre
Arago
i
Valencia
. L'edifici va ser demolit l'any
1974
.
[8]
El
1909
la capcalera del "cami nou" acolli L'
Exposicio Regional del 1909
comercial i industrial, de gran resso i que crea un conjunt d'edificis
modernistes
o
eclectics
dels quals en queden ben pocs, majorment als barris de
L'Exposicio
i de
Mestalla
.
L'any
1914
es va inaugurar a l'extrem oriental de l'avinguda l'
Estacio Maritima de Valencia
, famosa per la seua torre del rellotge i que es coneguda com l'
"Edifici del Rellotge"
. Ha estat l'emblema del
port
durant tot el
segle
xx
i un edifici de referencia, d'estil
modernista
i inspirat en l'estacio de ferrocarril
Gare de Lyon
de la ciutat de
Paris
.
L'avinguda es va sotmetre a canvis en la jardinera central l'any
1996
continuant amb dos direccions, per donar pas l'any
2005
a uns canvis importants amb motiu de l'edicio 32 de la
Copa America de vela
, competicio internacional mes important a l'esport de la
vela
i que va triar
Valencia
com a seu de les seues edicions dels anys
2007
i
2010
. Aquest fet va variar el transit de l'
avinguda del Port
dels dos sentits a un sentit unic cap a l'est en direccio al
port
i adossant-hi un
carril bici
. El transit en sentit oest cap al centre de la ciutat va ser traslladat pel
carrer de Joan Verdeguer
i l'
avinguda de Balears
, vies paral·leles a l'avinguda uns metres mes al sud.
L'any
2008
es va inaugurar el
Circuit Urba de Valencia
que discorre per carres del
Grau
i el
port
, concretament pels carrers del Doctor Josep Joan Domine i el de l'Enginyer Manel Soto, just a la fi de l'avinguda. Des d'aci es pot accedir a la principal entrada al
circuit
quan es muntat per a acollir el
Gran Premi d'Europa
de la
Formula 1
d'
automobilisme
.
Elements importants
[
modifica
]
Prop del principi de l'avinguda se situa la
"Casa del Metge"
de
1924
, tambe conegut com a
"Palauet Burgos"
, ja que va ser manat construir per la propietaria de la parcel·la, Maria Burgos Romero. Va ser edifici residencial de caracter
romantic
i residencia del metge Jose Maria Aragon,
cirurgia
de la
Placa de Bous de Valencia
.
[9]
Les
Germanes de la Caritat de Santa Anna
disposen del "
Parc-Col·legi Santa Anna
" a l'avinguda, i a l'altura del numero 119 es troba una reconstruccio en ferro de la desapareguda
Creu del Grau
, antiga
creu coberta
del
segle
xv
que marcava el terme municipal de la ciutat.
Ja al barri del
Grau
es troba l'
esglesia de Santa Maria del Mar
del
segle
xiv
encara que el temple te el seu actual aspecte des del segle
xviii
.
[10]
Aquesta parroquia es troba molt proxima a les
Drassanes Reials
del
segle
xiv
i estil
gotic
. A vora mar es troba l'
Estacio Maritima
, coneguda tambe com l'
"Edifici del Rellotge"
.
Per l'avinguda passen diverses linies de l'
EMT de Valencia
: 2, 3, 4, 19, 30, N8 i N9.
Te
carril bici
, 7 estacions de
Valenbisi
, i en projecte passara el
tramvia orbital
de
MetroValencia
entre els carrers del Pintor Maella i de Guillem d'Anglesola.
- ↑
1,0
1,1
1,2
Llopis Alonso, Armando; Perdigon Fernandez, Luis. ≪La Ilustracion (1707-1808)≫. A:
Cartografia historica de la ciudad de Valencia (1608-1944)
. 2a edicio. Universitat Politecnica de Valencia, 2010, p. 32-35.
ISBN 978-84-8363-592-6
.
- ↑
2,0
2,1
ALDANA FERNANDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 19, tom I, Consell Valencia de Cultura, Valencia 1999
- ↑
≪
CONVENTO DE SAN JUAN RIBERA
≫. [Consulta: 23 desembre 2017].
- ↑
ALDANA FERNANDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 20, tom I, Consell Valencia de Cultura, Valencia 1999
- ↑
Carles Andreu Fernandez Pinero. ≪
Historia d'Algiros
≫.
Falla Josep Maria Haro - Poeta Mas i Ros
. Arxivat de l'
original
el 2008-03-02. [Consulta: 20 juny 2008].
- ↑
Madoz
, Pascual
. ≪Villanueva del Grao≫. A:
Diccionario geografico-estadistico-historico de Espana y sus posesiones de Ultramar
(en espanol). 16, 1850, p. 211.
- ↑
Teodor Llorente. ≪XI. Alrededores de Valencia≫. A:
Valencia
. Coleccion ≪Espana: sus monumentos y sus artes ? su naturaleza e historia≫. II. Barcelona: Establecimiento tipografico-editorial de Daniel Cortezo y C.ª, 1889-1900, p. 456-457.
≪
|
El amplio y hermoso camino, con sus cuatro filas de arboles que lo sombrean, es estrecho para este transito extraordinario.
|
≫
|
- ↑
Historia d' Algiros
Arxivat
2008-03-02 a
Wayback Machine
., per Carles Andreu Fernandez Pinero.
- ↑
≪
CASA DEL MEDICO
≫. [Consulta: 23 desembre 2017].
- ↑
≪
IGLESIA DE SANTA MARIA DEL MAR
≫. [Consulta: 23 desembre 2017].
Enllacos externs
[
modifica
]