Manifestacio a favor de l'autodeterminacio de
Catalunya
a la
Gran Via de les Corts Catalanes
de
Barcelona
el 2019.
El
dret
d'
autodeterminacio
es un principi fonamental dels
drets humans
;
[1]
es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus politic".
[2]
El dret d'autodeterminacio dels pobles fou formalitzat juridicament per primera volta en la
Carta de les Nacions Unides
, ratificada l'any
1945
. L'article 1 d'aquesta Carta, punt 2, estableix que un dels proposits de les Nacions Unides es fomentar el respecte al principi d'autodeterminacio dels pobles.
[3]
| ≪
|
Fomentar entre les nacions relacions d'amistat basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i al de la lliure determinacio dels pobles, i prendre altres mesures adequades per enfortir la pau universal.
|
≫
|
| ?
Carta de les Nacions Unides
|
El 4-5 de desembre de 1950 l'
Assemblea General de les Nacions Unides
, en reafirmacio del principi enunciat en la Carta, va reconeixer que "el dret dels pobles i nacions a la lliure determinacio" era un dret huma fonamental, i decidi incloure'l en els futurs
Pactes Internacionals de Drets Humans
. A mes a mes, disposava que tots els estats han de fomentar l'exercici d'aquest dret.
[4]
[5]
[5]
El dret a l'autodeterminacio es una norma de
ius cogens
. Les normes de
ius cogens
constitueixen el nivell mes alt de les normes de dret internacional i han d'esser obeides sempre.
[6]
Origen del concepte i del terme
[
modifica
]
El concepte d'autodeterminacio sembla derivar logicament del
principi de les nacionalitats
. A partir de mitjan segle
xix
es teoritzat per diversos pensadors i activistes. Aixi, ja el 1848, en la
Crida als eslaus
,
Mikhail Bakunin
proclama: "estan en un error els polonesos si, nomes basant-se en el dret historic, s'apropien d'Ucraina sense ni tan sols demanar-ho al poble ucraines."
[7]
Lajos Kossuth
, a l'exili londinenc, invocava "el dret sobira de tota nacio a disposar de si mateixa" (3 novembre 1851). El jurista napolita
Pasquale Stanislao Mancini
, en el discurs
Lineamenti del vecchio e del nuovo diritto delle genti
davant la Universitat de Tori (1852), afirmava taxatiu: "El dret de les nacionalitats a constituir-se llurement, a conservar la independencia si la posseeixen o a reivindicar-la si la violencia les mante esclaves i oprimides, es un dret sacrosant i imprescriptible".
[8]
A Londres, l'octubre de 1865, la
Primera Internacional
proclamava el "dret de tot poble a disposar de si mateix"; formula que en el Congres de Ginebra (1866) esdevindria "dret dels pobles a disposar de si mateixos".
Pel que fa al terme, sembla que
autodeterminacio
i
dret d'autodeterminacio
foren encunyats originariament en alemany: el 1865 el celebre historiador
Theodor Mommsen
es referia al "dret d'autodeterminacio" (
Selbstimmungsrecht
) del poble alemany en referencia a la questio de
Slesvig-Holstein
; el 1870 l'historiador del dret
Eduard Zeller
ja formulava "el dret d'autodeterminacio dels pobles" (
das Selbstimmungsrecht der Volker
) en general.
[9]
Antecedents juridics
[
modifica
]
Molts dels conceptes incorporats en l'ideal d'autodeterminacio poden trobar-se en documents cabdals de la lluita per la sobirania popular com ara la
Declaracio d'Independencia dels Estats Units d'America
(4 juliol 1776), aixi com els capitals de la
Revolucio Francesa
. Parteix, doncs, de principis democratics tals com la sobirania popular i el dret a la insurreccio contra la tirania.
En una resolucio del Congres de Londres (1896), la
Segona Internacional
donava suport "al ple dret de totes les nacions a l'autodeterminacio". Sota la impulsio de
Lenin
, el
Partit Obrer Socialdemocrata Rus
incorpora al programa el dret d'autodeterminacio nacional (Brussel·les-Londres, juliol 1903). El concepte fou desenvolupat per la fraccio
bolxevic
a partir de l'escissio (1905); Lenin insisti que havia d'incloure el dret dels pobles a la independencia i la constitucio en Estat propi. Amb la victoria de la
Revolucio d'Octubre de 1917
, la
Declaracio de drets dels pobles de Russia
(2 [15] novembre 1917) formalitza juridicament el dret d'autodeterminacio de les nacions oprimides, per primera volta en la historia.
[10]
Aixo inquieta profundament el sistema internacional d'estats constituits.
Empero, foren els
Catorze Punts
del
president dels Estats Units
Woodrow Wilson
(8 gener 1918) els que popularitzaren el dret d'autodeterminacio, universalment i de la nit al dia, i l'introduiren al centre de la vida politica internacional. El fet es paradoxal, ates que, en bona part, els Catorze Punts pretenien contrarestar les proclames de Lenin,
[11]
i que Wilson ignorava l'existencia de nacions oprimides a Europa
[12]
(fora del cas especific de Polonia).
[13]
De fet, Wilson havia pres el terme de la tradicio religiosa protestant, en que es referia a la sobirania dels creients; per a Wilson,
autodeterminacio
(
self-determination
) era sinonim de 'sobirania popular' i es referia als drets politics individuals, i no pas a l'alliberament de les nacions.
[14]
En una altra paradoxa encara mes retorcada, la recepcio social massiva i immediata dona a la
autodeterminacio
de Wilson el contingut postulat per Lenin: d'enca 1918-1919, per
dret d'autodeterminacio dels pobles
s'enten el dret de tot poble a decidir sobre el seu futur.
El dret d'autodeterminacio fou invocat per representants de nombroses nacionalitats davant la
Conferencia de Pau de Paris (1919)
, i tingue un paper emblematic, pero relatiu,
[15]
en el
Tractat de Versalles
i altres paus de Paris a l'hora de tracar les fronteres de l'
Europa Central
i, potencialment, apuntar a la
descolonitzacio
.
El dret d'autodeterminacio ha estat reclamat en decennis recents per pobles d'arreu del mon. En la majoria dels casos, es reivindicat per una comunitat etnica o religiosa, minoritaria al conjunt d'un Estat, que persegueix la
independencia
envers la majoria etnica dominant, per tal d'evitar ser discriminada o perseguida.
La
Constitucio de la Unio Sovietica
reconeixia aquest dret a les seves republiques, pero no va posar-se en practica fins a la
perestroika
, i va portar a la disgregacio de la
Unio Sovietica
.
L'autodeterminacio en el dret internacional
[
modifica
]
Carta de les Nacions Unides
[
modifica
]
En ratificar la
Carta de les Nacions Unides
(
1945
), els signataris introduiren definitivament el dret d'autodeterminacio dels pobles en el marc del dret i la
diplomacia
internacionals.
| ≪
|
Els proposits de les Nacions Unides son:
1. Mantenir la pau i la seguretat internacionals, i amb aquest fi: prendre mesures col·lectives eficaces per prevenir i eliminar les amenaces a la pau i suprimir tot acte d'agressio o altres ruptures de la pau, i portar a cap, per mitjans pacifics, de conformitat amb els principis de la justicia i del dret internacional, l'ajust o l'arranjament de controversies o de situacions de caracter internacional, susceptibles de conduir a una ruptura de la pau;
2. Desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinacio, i prendre totes aquelles mesures apropiades a enfortir la pau universal;
3. Realitzar la cooperacio internacional en la solucio dels problemes internacionals de caracter economic, social, cultural o humanitari, tot promovent i encoratjant el respecte pels drets humans i de les llibertats fonamentals per a tothom, sense distincio de raca, sexe, llengua o religio; i
4. Esser un centre d'harmonitzacio dels esforcos de les nacions per a l'obtencio d'aquests fins comuns.
|
≫
|
| ?
Nacions Unides
,
Carta de les Nacions Unides (1945): Article 1.
[16]
|
En aplicacio de la Carta de les Nacions Unides, i de les resolucions de 4 i 5 de desembre de 1950, el dret d'autodeterminacio dels pobles ha estat ratificat i desenvolupat mitjancant la
Declaracio sobre l'atorgament de la independencia als pobles i paisos colonials
(1960), aixi com pels pactes que, conjuntament amb la
Declaracio universal dels drets humans
(10 des. 1948), constitueixen la
Carta internacional dels drets humans
: el
Pacte internacional de drets civils i politics
(1966/76) i el
Pacte internacional de drets economics, socials i culturals
(1966/76).
Declaracio sobre l'Atorgament de la Independencia als Pobles i Paisos Colonials
[
modifica
]
La
Declaracio sobre l'Atorgament de la Independencia als Pobles i Paisos Colonials
[17]
va ser adoptada per la Resolucio de l'Assemblea General numero 1514 (XV) de 14 de desembre de 1960. Tota la Declaracio fa referencia al dret a l'autodeterminacio; de fet, pero el dret s'esmenta especificament en l'article 2:
"Article 2. Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminacio; en virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatus politic i procuren lliurement per llur desenvolupament economic, social i cultural."
Mitjancant aquesta Declaracio, les Nacions Unides reconeixien expressament el principi d'autodeterminacio en relacio amb el proces de
descolonitzacio
, per tal de facilitar a les antigues colonies que decissin lliurement llur futur.
Pacte Internacional de Drets Civils i Politics
[
modifica
]
Les
Nacions Unides
van proclamar, el 16 de desembre de
1966
, el
Pacte Internacional de Drets Civils i Politics
, que va entrar en vigor el 23 de marc de
1976
i que ha estat signat i ratificat des d'aleshores per 168 estats.
[18]
[19]
En l'article 1, aquest acord internacional afirma que tots els
pobles
tenen dret a l'autodeterminacio i que els estats han de respectar aquest dret.
| ≪
|
Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminacio. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut politic i procuren tambe pel seu desenvolupament, economic, social i cultural.
Tots els pobles poden, per a les seves propies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, pero, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperacio economica internacional basada en un principi de benefici reciproc, i tambe del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistencia.
Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d'administrar territoris no autonoms, i territoris en fideicomis, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminacio i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.
|
≫
|
| ?
Nacions Unides
,
Pacte Internacional dels Drets Civils i Politics (1966): Article 1.
[20]
|
Pacte Internacional de Drets Economics, Socials i Culturals
Les
Nacions Unides
van proclamar, el 16 de desembre de 1966, el
Pacte Internacional dels Drets Economics, Socials i Culturals
. Va entrar en vigor el 3 de gener de 1976. El novembre de 2014 havia estat ratificat per 162 Estats membres de l'ONU.
[21]
El text de l'article 1 es identic al de l'article 1 del
Pacte Internacional de Drets Civils i Politics
.
Situacio actual
[
modifica
]
Evidentment, es produeix una tensio entre el concepte d'autodeterminacio dels pobles i el d'integritat territorial dels estats.
Com que Nacions Unides nomes havia aplicat expressament el dret d'autodeterminacio dels pobles al cas especific dels pobles colonials, un cop conclos el proces de descolonitzacio sovint els estats membres interpreten que el dret d'autodeterminacio ja nomes es aplicable als
estats
i no als pobles, i que se circumscriu als principis d'integritat territorial i de no ingerencia en els afers interns. Segons aixo, "poble" amb dret a l'autodeterminacio seria el conjunt de tota la poblacio d'un mateix estat-nacio, mes que no les persones que comparteixen una mateixa
cultura
o
llengua
.
Empero, la literalitat dels textos juridics de Nacions Unides es refereix a "tots els pobles", tant en la Carta com en la Declaracio, i tambe en els pactes internacionals dels drets humans (de drets civils i politics, i de drets economics, socials i culturals). Segons aixo, l'aplicacio expressa d'un dret a un subconjunt especific de pobles (els colonials) no comporta pas negar-lo a tots els altres (els no considerats oficialment com a colonitzats), tant mes que aixo contradiria la literalitat dels textos juridics ("tots els pobles").
El 24 d'octubre de 1970 l'Assemblea General de les NU adopta per unanimitat la resolucio 2625 (XXV),
Declaracio sobre els principis de Dret Internacional referents a les relacions d'amistat i cooperacio entre els Estats en conformitat amb la Carta de les Nacions Unides
. S'hi estableix que la
descolonitzacio
es una manifestacio important de l'autodeterminacio, pero que l'ambit d'aquest dret es mes extens: tambe l'associa amb l'existencia de govern representatiu. La Declaracio afirmava que la lliure determinacio es un dret de tots els pobles i que comporta obligacions per a tots els Estats, i que el seu respecte es condicio necessaria per a l'establiment de relacions amistoses i cooperacio entre els Estats.
El dret d'autodeterminacio ha romas questio candent en la politica internacional, i encara mes d'enca la fi de la Guerra Freda (1991), quan el principi ha experimentat una revitalitzacio i l'han esgrimit diversos paisos en processos d'independencia reeixits, incloent-hi al si d'Europa. En l'actualitat son nombrosos els pobles que, en cadascun dels continents, es consideren nacions sense Estat i reivindiquen el dret d'autodeterminacio d'acord amb la literalitat dels principis de Nacions Unides incorporats al dret internacional i, mitjancant ratificacio, al dret positiu de multitud d'estats membres.
En definitiva, el dret internacional reconeix genericament el dret d'autodeterminacio com un dels drets humans basics. Alhora, no existeix regulacio internacional sobre com exercir el dret d'autodeterminacio, ni tampoc sobre a qui correspon. Basicament, perque el sistema internacional d'estats constituits es altament conservador, i cada Estat prefereix evitar el questionament de l'
statu quo
per part de nous processos d'autoderminacio, en nom de l'estabilitat, aixi com per a eludir processos d'autodeterminacio que l'afectin.
[22]
Aixi, s'han desenvolupat diverses teories que, sense negar explicitament el dret d'autodeterminacio, malden per limitar-ne l'aplicacio efectiva, del tot o en part:
[23]
- hi ha corrents que subordinen el dret d'autodeterminacio a la legislacio de l'Estat matriu; la qual cosa es tant com eludir el dret d'autodeterminacio en general, perque desplaca el subjecte de la decisio (
auto
determinacio), i perque la gran majoria d'estats nega el dret explicitament o en la practica (malgrat el dret internacional vigent i la corresponent integracio en el dret positiu estatal).
- alguns teorics defensen que l'unica motivacio que legitimaria una declaracio independencia en cas no estrictament colonial es la clausula del "mal menor" davant minoritzacio estructural (
remedial secession doctrine
), concepcio derivada de l'actitud oficial del
Canada
envers les reivindicacions del
Quebec
; aquest principi, empero, implicaria reduir la virtualitat del dret d'autodeterminacio a casos prefixats que no tindrien en compte la voluntat del poble en questio.
- tambe del Tribunal Suprem del Canada deriva el nou concepte de "autodeterminacio interna", que implica un cert reconeixement de drets als pobles, pero alhora els nega el dret d'independitzar-se, es a dir, limita l'abast del concepte, i de la sobirania popular, en prioritzar la integritat territorial dels estats ja constituits.
En tot cas, la sentencia del
Tribunal Internacional de Justicia
de la Haia (part integrant del sistema de Nacions Unides) sobre el cas de Kosove (22 de juliol de 2010) dictamina: "El dret internacional general no conte cap prohibicio aplicable respecte de les declaracions d'independencia. La declaracio d'independencia [de Kosove] de 17 de febrer de 2008 no infringeix el dret internacional general".
Jurisprudencia en alguns estats
[
modifica
]
Tant als Estats Units com a Italia i Alemanya hi ha hagut sentencies en contra del dret d'autodeterminacio dels territoris de l'estat que integren.
La sentencia Texas v. White de 1869 del Tribunal Suprem dels Estats Units ho va establir aixi. La Sentencia 118 d'abril de 2015 del Tribunal Constitucional d'Italia tambe va fer aixo i la Resolucio de 16 de desembre de 2016 (2 BvR 349/16) del Tribunal Constitucional Federal alemany tambe.
[24]
Legislacio estatal
[
modifica
]
Eslovenia
: "Eslovenia es un Estat de tots els seus ciutadans i es fonamenta en el dret permanent i inalienable de la nacio eslovena a l'autodeterminacio."
[25]
Eslovaquia
: "Nosaltres, la nacio eslovaca, [...] reconeixent el dret natural de les nacions a l'autodeterminacio, [...]"
[26]
Alemanya
: "Els alemanys als Lander de Baden-Wurttemberg, Baviera, Berlin, Brandenburg, Bremen, Hamburg, Hessen, Baixa Saxonia, Mecklenburg-Pomerania Occidental, Rin del Nord-Westfalia, Renania-Palatinat, Sarre, Saxonia, Saxonia-Anhalt, Slesvig-Holstein i Turingia han assolit la unitat i llibertat d'Alemanya en la lliure autodeterminacio."
[27]
Franca
: "[...]En virtut d'aquests principis i del de la lliure determinacio dels pobles[...]"
[28]
Portugal
: "Portugal reconeix el dret dels pobles a l'autodeterminacio, la independencia i al desenvolupament, aixi com el dret d'insurreccio contra totes les formes d'opressio."
[29]
Dinamarca
[30]
Brasil
: "La Republica Federal del Brasil es regeix en les seves relacions internacionals pels seguents principis: I - la independencia nacional; II - la prevalenca dels drets humans; III - l'autodeterminacio dels pobles;[...]"
[31]
Cuba
: "La Republica de Cuba [...] ratifica la seva aspiracio de pau digna, verdadera i valida per a tots els Estats, grans i petits, debils i poderosos, assentada en el respecte a la independencia i sobirania dels pobles i el dret a l'autodeterminacio;"
[32]
Equador
: "[Equador] proclama la independencia i igualtat juridica dels Estats, la convivencia pacifica i l'autodeterminacio dels pobles[...]"
[33]
Mexic
: "[...]el titular del Poder Executiu observara els seguents principis normatius: l'autodeterminacio dels pobles[...]"
[34]
Paraguai
: "La Republica del Paraguai, en les seves relacions internacionals, accepta el dret internacional i s'ajusta als seguents principis: la independencia nacional; l'autodeterminacio dels pobles;[...]"
[35]
Venecuela
: "cooperar amb les altres nacions i, de manera especial, amb les Republiques germanes del Continent, en les finalitats de la comunitat internacional, sobre la base del reciproc respecte de les sobiranies, l'autodeterminacio dels pobles, la garantia universal dels drets individuals i socials de la persona humana, i el repudi de la guerra, de la conquesta i del predomini economic com a instruments de politica internacional"
[36]
Colombia
: "Les relacions exteriors de l'Estat es fonamenten en la sobirania nacional, en el respecte a l'autodeterminacio dels pobles i en el reconeixement dels principis del dret internacional acceptats per Colombia."
[37]
Hondures
: "Hondures fa seus els principis i practiques del dret internacional que tendeixen a la solidaritat humana, respecte a l'autodeterminacio dels pobles, a la no-intervencio i a la consolidacio de la pau i la democracia universal. Hondures proclama com ineludible la validesa i obligatoria execucio de les sentencies arbitrals i judicials de caracter internacional."
[38]
Nicaragua
: "Son principis de la nacio nicaraguenca: la llibertat; la justicia; el respecte a la dignitat de la persona humana; el pluralisme politic, social i etnic; el reconeixement a les diferents formes de propietat; la lliure cooperacio internacional; i el respecte a la lliure autodeterminacio dels pobles."
[39]
Surinam
: "La Republica de Surinam reconeix i respecta el dret de les nacions a l'autodeterminacio i la independencia nacional, sobre la base de la igualtat, la sobirania i el benefici mutu."
[40]
Timor Oriental
: En materia de relacions internacionals, la Republica Democratica de Timor Oriental es governara pels principis de la independencia nacional, el dret dels pobles a l'autodeterminacio i la independencia,[...]"
[41]
Sud-africa
: "El dret del poble de Sud-africa en el seu conjunt a l'autodeterminacio, tal com es manifesta en aquesta Constitucio, no exclou, en el marc d'aquest dret, el reconeixement de la nocio del dret a l'autodeterminacio de qualsevol comunitat que comparteix una cultura comuna i l'herencia del llenguatge, dins d'una entitat territorial a la Republica o en qualsevol altra forma, determinada per la legislacio nacional."
[42]
Cap Verd
: "L'estat de Cap Verd defensa el dret dels pobles a l'autodeterminacio i a la independencia i dona suport a la lluita dels pobles contra el colonialisme o qualsevol altra forma de dominacio o opressio politica o militar."
[43]
Sudan
: "El poble del Sudan del Sud tindra dret a l'autodeterminacio mitjancant un referendum per determinar el seu estatus futur."
[44]
Etiopia
: "Cada nacio, nacionalitat i poble a Etiopia te el dret incondicional a l'autodeterminacio, inclos el dret a la secessio."
[45]
- ↑
Parker
, Karen. ≪
Understanding Self-Determination: The Basics
≫ (en angles).
The Karen Parker Home Page For Humanitarian Law
, 2000-08. Arxivat de l'
original
el 2001-10-06. [Consulta: 14 marc 2024].
- ↑
Pacte internacional de drets civils i politics (16 des. 1966), art. 1.
- ↑
≪
Carta de las Naciones Unidas. Capitulo I
≫ (en castella). Nacions Unides. [Consulta: 11 setembre 2017].
- ↑
≪
Resolucio A/RES/421(V)D
≫.
Resolutions adopted by the General Assembly
, 04-12-1950.
- ↑
5,0
5,1
≪
Resolucio A/RES/545(VI)
≫.
Resolutions adopted by the General Assembly
, 05-02-1952.
- ↑
≪
Understanding Self-Determination: The Basics
≫ (en angles), 2020-08. Arxivat de l'
original
el 2001-10-06. [Consulta: 14 marc 2024].
- ↑
Villanueva, Javier.
Diccionario critico de la autodeterminacion: pensamiento europeo (1750-1919)
. Donostia: Tercera Prensa/Hirugarren Prentsa, 1990. (Gakoa liburuak; 7) P. 39.
- ↑
Villanueva.
Op. cit.
, p. 141.
- ↑
Font basica de tot l'epigraf: Jorg Fisch.
A history of self-determination of peoples: the domestication of an illusion
. Cambridge University Press, 2015. P. 116-118. [Traduccio de
Das Selbstimmungsrecht der Volker
, 2010]
- ↑
Knudsen, Rita Augestad.
Moments of self-determination: the concept of 'self-determination' and the idea of freedom in 20th and 21th century international discourse
[tesi doctoral]. London: Department of International History of the London School of Economics and Political Sciences, 2013.
- ↑
Knudsen 2013, p. 12-13. Xose Manuel Nunez Seixas.
Entre Ginebra y Berlin: la cuestion de las minorias nacionales y la politica internacional en Europa, 1914-1939
. Madrid: Akal, 2001. P. 58.
- ↑
Margaret MacMillan.
Peacemakers: six months that changed the world
. London: John Murray, 2002. P. 20-21.
- ↑
Nunez Seixas 2001, p. 59-60.
- ↑
Nunez Seixas 2001, p. 59.
- ↑
De fet, el cinisme oportunista amb que actuaren les grans potencies en aquella ocasio provoca un desencis enorme (Nunez Seixas 2001, p. 76). I la mateixa Societat de Nacions sorgida de Versalles refusa de reconeixer el dret d'autodeterminacio, i opta per desactivar la questio promovent l'assimilacio gradual de les "minories" (Nunez Seixas 2001, p. 172).
- ↑
≪
Carta de les Nacions Unides
≫.
Viquitexts
.
- ↑
≪
Declaration on the Granting of Independence to Colonial Countries and Peoples. Adopted by General Assembly resolution 1514 (XV) of 14 desembre 1960
≫ (en angles). [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑
≪
International Covenant on Civil and Political Rights. Status.
≫ (en angles). Arxivat de l'
original
el 2010-09-01. [Consulta: 30 novembre 2014.].
- ↑
≪
Paisos que han ratificat el Pacte Internacional dels Drets Civils i Politics
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-09-01. [Consulta: 5 febrer 2013].
- ↑
≪
Pacte Internacional dels Drets Civils i Politics. Article 1.
≫. Amnistia Internacional Catalunya.
- ↑
≪
International Covenant on Civil and Political Rights. Status
≫ (en angles). Arxivat de l'
original
el 2010-09-01. [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑
Un exemple hipotetic: si Suecia dones suport obertament al dret d'autodeterminacio dels
sami
de Noruega, Finlandia i la Federacio Russa, aixo mateix legitimaria el dret d'autodeterminacio dels sami envers Suecia.
- ↑
Zaric, Sara.
The principle of self-determination: and the case of Kosovo
[tesi]. Stockholm: Stockholm University, 2013.
- ↑
Arroyo Gil
, Antonio.
Distribucion y delimitacion de competencias
. Madrid: Marcial Pons, 2019, p. 32-33.
ISBN 978-84-9123-650-4
.
- ↑
Article 3 de la
Constitucio d'Eslovenia
Arxivat
2015-02-21 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
Preambul de la
Constitucio de la Republica Eslovaca
(angles)
- ↑
Preambul de la
Llei Basica de la Republica Federal d'Alemanya
- ↑
Preambul de la
Constitucio de la Republica Francesa
- ↑
Article 7.3 de la
Constitucio de la Republica Portuguesa
(portugues)
- ↑
frances
, Duncan.
Statehood and Self-Determination: Reconciling Tradition and Modernity in International Law
(en angles). Cambridge University Press, 2013, p. 371.
ISBN 1107029333
.
- ↑
Article 4 de la
Constitucio de la Republica Federal del Brasil
- ↑
Article 12a de la
Constitucio de la Republica de Cuba
(castella)
- ↑
Article 416.1 de la
Constitucio de la Republica de l'Equador
Arxivat
2013-01-19 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
Article 89.X de la
Constitucio Politica dels Estats Units Mexicans
Arxivat
2013-01-02 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
Article 143 de la
Constitucio de la Republica de Paraguai
- ↑
Proleg de la
Constitucio de Venecuela
Arxivat
2014-10-03 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
Article 9 de la
Constitucio de Colombia
(castella)
- ↑
Article 15 de la
Constitucio d'Hondures
(castella)
- ↑
Article 5 de la
Constitucio de Nicaragua
(castella)
- ↑
Article 7.1 de la
Constitucio de la Republica de Surinam
- ↑
Article 8.1 de la
Constitucio de la Republica Democratica de Timor Oriental
- ↑
Article 235 de la
Constitucio de la Republica de Sud-africa
Arxivat
2011-07-17 a
Wayback Machine
.
- ↑
Article 11.2 de la
Constitucio de la Republica de Cap Verd
- ↑
Article 219 de la
Constitucio Nacional Provisional de la Republica del Sudan
- ↑
Article 39 de la
Constitucio de la Republica Democratica Federal d'Etiopia
Arxivat
2013-12-28 a
Wayback Machine
.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]