Australia
|
|
|
|
| Himne
| Advance Australia Fair
(19 abril 1984)
 |
|---|
|
|
| Simbol oficial
| Acacia pycnantha
(
flors estatals
)
Opal
(
national stone
(en)
 )
|
|---|
| Eponim
| Terra Australis
|
|---|
|
|
|
|
| Capital
| Canberra
(1927?)
|
|---|
| Conte la subdivisio
| |
|---|
|
| Poblacio
| 26.473.055
(2023)
(3,44
hab./km²
)
|
|---|
| Llars
| 10.852.208 (2021)
|
|---|
| Idioma oficial
| angles australia
auslan
|
|---|
|
| Part de
| |
|---|
| Superficie
| 7.692.024 km²
|
|---|
| Aigua
| 0,8 %
|
|---|
| Mesura
| 4.000 (
 ) ×
3.860 (
 ) km
|
|---|
| Longitud de la costa
| 34.000 km
|
|---|
| Banyat per
| ocea Indic
,
Pacific sud
,
Gran Badia Australiana
,
estret de Bass
,
mar de Tasmania
,
mar del Corall
,
mar d'Arafura
i
mar de Timor
|
|---|
| Punt mes alt
| Mawson Peak
(2.745 m)
|
|---|
| Punt mes baix
| Llac Eyre
(?15 m)
|
|---|
| Limita amb
| |
|---|
|
| Anterior
| |
|---|
| Creacio
| 1r gener 1901
|
|---|
Esdeveniment clau
|
| Dia festiu
| |
|---|
|
| Forma de govern
| democracia representativa
monarquia constitucional
federacio
(1901?)
|
|---|
| • Monarca
| Carles III del Regne Unit
(2022?)
|
|---|
| Organ executiu
| Govern d'Australia
|
|---|
| • Primer ministre
| Anthony Albanese
(2022?)
|
|---|
| Organ legislatiu
| Parlament de la Mancomunitat d'Australia
,
(Esco: 227)
|
|---|
| Maxima autoritat judicial
| Tribunal Suprem d'Australia
|
|---|
| Membre de
| |
|---|
| PIB nominal
| 1.675.418.665.067 $ (2022)
|
|---|
| PIB per capita
| 54.348,23 $ (2019)
|
|---|
| Moneda
| dolar australia
|
|---|
|
| Fus horari
| |
|---|
| Domini de primer nivell
| .au
|
|---|
| Prefix telefonic
| +61
|
|---|
| Telefon d'emergencies
| 000
,
112
i
106
|
|---|
|
| Codi pais
| AU
|
|---|
|
|
|
| Lloc web
| australia.gov.au
|
|---|
 |
Australia
[1]
(en
angles
,
Australia
), oficialment la
Mancomunitat d'Australia
(en angles:
Commonwealth of Australia
), es un estat de l'
hemisferi sud
que conforma un continent; i que inclou, a mes, diverses illes petites dels oceans
Pacific
i
Indic
.
[2]
L'Australia continental te una extensio de 7,69 milions de
quilometres quadrats
i es, alhora, l'
illa
[3]
mes gran del mon, pero el
continent
mes petit; Australia es, de fet, la part principal del continent
oceanic
; l'estat australia compren, a mes, l'illa de
Tasmania
i diverses dependencies, com les illes
Christmas
i
Norfolk
. Els paisos veins en son
Nova Zelanda
, al sud-est; i, al nord,
Indonesia
, el
Timor Oriental
i
Papua Nova Guinea
, del qual esta separada per l'
estret de Torres
. Banyen Australia els mars de
Timor
i
Arafura
al nord, el
mar del Corall
i el
mar de Tasmania
a l'est, l'
ocea Antartic
al sud i l'
ocea Indic
a l'oest.
De nord a sud te uns 3.700 quilometres, mentre que d'est a oest en te uns 4.000. Es el sise estat mes gran del planeta despres de
Russia
, el
Canada
, la
Xina
, els
Estats Units
i el
Brasil
; pero la seva poblacio no arriba als 20 milions de persones. El sostre del pais es el mont
Kosciusko
, amb 2.228 metres d'altitud. El riu principal n'es el
Murray
, amb 2.575 quilometres de longitud.
L'Australia continental ha estat habitada per indigenes australians per mes de 42.000 anys. Despres de les visites esporadiques de pescadors del nord, i dels exploradors i comerciants europeus al segle
xvii
, la meitat oriental del continent va ser reclamada pels
britanics
el
1770
i oficialment habitada com a penal amb el nom de la
colonia de Nova
Gal·les del Sud
, el
6 de gener
de
1788
. En creixer la poblacio i en ser explorades noves arees, cinc colonies autonomes mes de la corona van ser establertes successivament en el curs del segle
xix
. L'
1 de gener
del 1901, les sis colonies es van federar per a formar la Mancomunitat d'Australia. Des de la creacio de la federacio, Australia ha mantingut un sistema liberal i democratic i es membre de la
Comunitat Britanica de Nacions
. La capital de la federacio n’es
Canberra
, tot i que la majoria de la poblacio australiana viu a les ciutats costaneres de
Sydney
,
Melbourne
,
Brisbane
i
Adelaida
.
El
Port Jackson
, lloc on es va fundar la ciutat de
Sydney
, d'
A Voyage to Terra Australis
El nom d'
Australia
es deriva del
llati
Australis
, que significa 'Meridional' o 'del Sud'. Les llegendes d'una "terra desconeguda del sud" (
terra australis incognita
) daten des de l'epoca romana i es presentaven en els mapes geografics de l'
edat mitjana
, tot i que no hi havia cap coneixement d'un continent a l'
hemisferi sud
. La primera vegada que hom va fer us del nom
Australia
en
angles
fou el
1625
, en les paraules: "
A note of Australia del Espiritu Santo, written by Master Hakluyt
", publicat per Samuel Purchas en
Hakluytus Posthumus
.
[4]
L'adjectiu
neerlandes
Australische
va ser utilitzat pels oficials de
Batavia
, per a referir-se a la terra descoberta al sud el
1638
. Gabriel de Goigny, sota el pseudonim de
Jacques Sadeur
, en va fer us en la seva traduccio de
Les Aventures de Jacques Sadeur dans la Decouverte e le Voyage de la Terre Australe
, el
1692
.
[5]
Posteriorment,
Alexander Dalrymple
va utilitzar la denominacio en la seva obra
An Historical Collecion of Voyages and Discoveries in the South Pacific Ocean
(
1771
), per a referir-se a tota la regio de
Pacific
meridional. El
1793
, George Shaw i
sir
Edward Smith van publicar l'obra
Zoology and botanny of New Holland,
que contenia la frase "… de la vasta illa, o mes aviat, continent d'Australia, Australasia o Nova Holanda".
El terme
Australia
es va fer popular a partir de l'obra
A Voyage to Terra Australis
del navegant Matthew Flinders, la primera persona a circumnavegar l'illa. El governador Lachlan Macquarie, de
Nova Gal·les del Sud
, va utilitzar aquesta denominacio en les seves missives a
Anglaterra
i el
12 de desembre
del
1817
va recomanar que l'Oficina Colonial en fes us oficialment.
[6]
El 1824, l'almirallat va acceptar oficialment la denominacio per referir-se a l'illa.
Els primers habitants d'Australia hi van arribar fa 42.000 o 48.000 anys, immigrants nomades
cacadors-recol·lectors
amb una cultura oral complexa, amb valors espirituals basats en la reverencia a la Terra i en la creenca en el temps del somni. La cultura dels habitants de les
illes de l'estret de Torres
i de la regio mes al nord de
Queensland
posseixen una cultura diferenciada a la dels
aborigens australians
.
Evolucio de les colonies australianes
El Port Arthur, a
Tasmania
, era la
colonia penal
mes gran d'Australia
El primer europeu a albirar territori australia va ser el navegant
neerlandes
Willem Jansz
, que albiraria la costa del Cap de la peninsula de York el
1606
. Durant el segle
xvii
, els neerlandesos van mapar les costes oest i nord del territori que van anomenar
Nova Holanda
, pero no van assentar-s'hi. El 1770,
James Cook
va navegar per la costa est d'Australia i la va mapar, anomenant el territori
Nova Gal·les del Sud
i la va reclamar per al
Regne Unit
. Despres d'aquestes expedicions, Australia esdevindria una colonia penal despres de la independencia de les colonies americanes, el territori de les quals era utilitzat amb aquest proposit.
La colonia de Nova Gal·les del Sud de la corona britanica va iniciar el primer assentament a Port Jackson, dirigit pel capita Arthur Phillip que havia comandat la
First Fleet
(
Primera Flota
) amb els primers colons, el
26 de gener
del
1788
. Aquesta data s'ha convertit en el dia nacional d'Australia, la diada d'Australia. La terra de Van Diemen's, avui dia coneguda com a
Tasmania
, va ser habitada pels europeus el
1803
i es va convertir en una colonia separada de Nova Gal·les del Sud el
1825
. El Regne Unit va reclamar la regio occidental d'Australia el
1829
. Es van crear diverses colonies a partir del territori de la colonia de
Nova Gal·les del Sud
:
Australia meridional
, el 1836,
Victoria
el 1851 i
Queensland
el 1859.
[7]
El
Territori del Nord
es va fundar el 1863 com a part de la Provincia d'Australia Meridional. Aquesta provincia fa ser fundada com a "provincia lliure", es a dir, mai no seria una colonia penal. Victoria i
Australia occidental
tambe van ser fundades com a colonies "lliures", pero, despres van acceptar convictes transportats. La transportacio dels convictes cap a Australia va ser eliminada gradualment entre 1840 i 1864.
Una febre d'or va comencar a Australia durant la decada de 1850 portant-hi mes immigrants. La rebel·lio de la pressio militar d'Eureka el
1854
va ser una expressio del nacionalisme australia. Entre
1850
i
1890
, les sis colonies van rebre mes responsabilitats governamentals i autonomia, amb la capacitat de gestionar molts dels afers interns i alhora continuar com a membres de l'
Imperi britanic
. L'Oficina Colonial a
Londres
va conservar el control dels afers internacionals, la defensa i el transport internacional. L'
1 de gener
del 1901 es va formar una federacio de totes les colonies despres d'una decada de plantejament i de consultes, i la Mancomunitat d'Australia va neixer, com a domini de l'
Imperi britanic
. El
Territori de la Capital Australiana
es va separar de
Nova Gal·les del Sud
el
1911
com a regio per a la capital de la federacio, Canberra.
Melbourne
en seria capital de 1901 a 1927. El control del Territori del Nord va ser transferit del govern d'Australia meridional al govern federal el 1911. Australia va participar voluntariament en la
Primera Guerra Mundial
i la
Segona Guerra mundial
al costat dels Aliats. De fet, durant la Primera Guerra Mundial, els soldats asutralians van participar per primer cop de manera independent en conflictes internacionals -si be integrats en el
Cos d'exercit d'Australia i Nova Zelanda
(ANZAC)- i van patir grans baixes a la
batalla de Gal·lipoli
, motiu pel qual, cada 25 d'abril se celebra l'ANZAC Day.
L'estatut de Westminster, el 1931, va acabar formalment els enllacos constitucionals entre Australia i el Regne Unit, pero, Australia no va adoptar l'estatut sino fins al
1942
. Despres de la derrota del Regne Unit a Asia el 1942 durant la Segona Guerra mundial i l'amenaca d'una invasio
japonesa
, va fer que Australia tornes als Estats Units per proteccio. Des del
1951
, Australia ha estat un aliat militar dels Estats Units sota el tractat ANZUS. Despres de la Segona Guerra mundial, Australia va promoure la immigracio massiva d'
Europa
; des de la decada de
1970
i de l'abolicio de la politica d'Australia blanca, es va promoure tambe la immigracio d'Asia i d'altres regions del mon. Com a resultat, la demografia, la cultura i la imatge d'Australia han estat radicalment transformades. Els ultims enllacos constitucionals entre Australia i el Regne Unit van ser trencats el 1986 amb l'aprovacio de l'acte d'Australia, el qual va acabar amb el paper britanic sobre els estats australians, i anul·lant l'apel·lacio judicial al
Comite Judicial del Consell Privat
de la
monarquia britanica
. Els votants australians van rebutjar la transformacio de la monarquia parlamentaria en una republica el 1999 amb una majoria del 55%. Des de l'eleccio del govern de Whitlam, el 1972, s'ha incrementat l'emfasi del futur de la nacio com a part de la regio d'Asia i del Pacific.
Geografia fisica
[
modifica
]
La superficie de la Mancomunitat d'Australia es de 7.686.850 km². El continent i les illes adjacents es troben sobre la
placa Indoaustraliana
. L'illa esta envoltada per l'
ocea Indic
i l'
ocea Pacific
?la seccio de l'ocea Indic al sud d'Australia es coneix, localment com l'
ocea del Sud
. El
continent australia
esta separat de l'
Asia
per la
mar d'Arafura
i la
mar de Timor
. Australia te una extensio de costes de 31.218 km², excloent-hi les costes de les illes adjacents.
[8]
Australia reclama una
zona economica exclusiva
de 8.148.250 km². Aquesta zona economica exclusiva no inclou el
Territori Antartic Australia
.
El
continent australia
es divideix en tres arees estructurals clarament diferenciades:
[3]
- els plegaments orientals,
- les terres baixes del centre, i
- el massis occidental.
La
Gran Barrera de Corall
, la barrera de corall mes gran del mon,
[9]
es troba a poca distancia de la costa nord-est i s'esten per mes de 2.000 km. El
mont Augustus
, el
monolit
mes gran del mon,
[10]
es localitza a l'
Australia occidental
. Amb una altitud de 2.228 metres, el
mont Kosciuszko
, sobre les
serralades australianes
o
Great Dividing Range
, es el punt mes alt del continent australia, tot i que el
pic de Mawson
, que es troba al remot territori australia de l'
Illa de Heard
, te una altitud de 2.745 m.
El
coala
i l'
eucaliptus
, icones de la flora i fauna australianes
La gran majoria del territori australia es desertic o semiarid. El continent australia es el continent mes pla, amb les terres mes antigues i menys fertils. Nomes els cantons del sud-est i el sud-oest experimenten un clima temperat. La major part de la poblacio viu sobre la costa temperada del sud-est. El nord, per contra, gaudeix d'un clima tropical i consisteix en boscos pluvials o tropicals, praderes, pantans de mangle i deserts. El clima es forca influenciat pels corrents oceanics, incloent-hi l'oscil·lacio meridional d'
El Nino
, els efectes de la qual estan relacionats amb les sequeres periodiques, mentre que el sistema de baixa pressio tropical temporal produeix
ciclons
al nord del continent.
[11]
[12]
Tot i que la major part del continent es semiarid o desertic, s'hi troben una gran varietat d'habitats, des de bruguerars alpins fins als boscos tropicals, i es reconegut com un dels
paisos megadiversos
. Atesos l'edat del continent ?i per consequencia els baixos nivells de fertilitat?, aixi com els patrons climatics extremadament variables i el seu aillament geografic, la major part de la
biota
australiana es unica i biodiversa. A prop del 85% de les plantes florals, 84% dels mamifers, mes del 45% de les aus i el 89% dels peixos costaners de les arees temperades en son endemics.
[13]
La majoria de les ecoregions australianes, i llurs especies, son amenacades per les activitats humanes i per les especies que hi van ser introduides pels colonitzadors i immigrants. L'Acte de Proteccio i Conservacio de la Biodiversitat del 1999 es el marc juridic que protegeix aquestes especies amenacades; s'han designat nombroses arees protegides sota el control del Pla d'Accio de la Biodiversitat, per tal de protegir i preservar els ecosistemes unics. Seixanta-quatre pantans estan registrats en la
convencio de Ramsar
i setze llocs han estat designats com a
Patrimoni de la Humanitat
. La fauna mes coneguda d'Australia inclou els monotremes, els marsupials (com ara el
cangur
, el
coala
i el
wombat
); i aus com ara l'
emu
. Moltes plantes i especies animals es van extingir amb els primers assentaments humans aborigens, i d'altres arran de l'assentament europeu.
Politica i govern
[
modifica
]
Estructura constitucional
[
modifica
]
Edifici del Parlament a Canberra
La Mancomunitat d'Australia es una
monarquia constitucional
amb un sistema de govern
parlamentari
. El rei
Carles III
es el rei d'Australia, un paper diferenciat al paper que te com a rei del Regne Unit. El rei te la seva representacio a Australia per mitja del governador-general en l'ambit federal i per mitja dels governadors en l'ambit estatal. Encara que la constitucio atorga poders executius extensos al governador-general, normalment nomes els utilitza sota el consell del primer ministre. El cas mes notable de l'us d'aquests poders sense la direccio del primer ministre va ser la deposicio del govern de Whitlam durant la crisi constitucional del 1975.
[14]
Australia te un govern amb tres branques de govern:
El parlament es bicameral conformat pel
Senat
(la
Cambra Alta
) amb 76 senadors i la
Cambra dels Representants
(la
Cambra Baixa
) amb 150 membres. Els membres de la cambra baixa son elegits dels districtes coneguts com a
electorats
. Els seients de la Cambra dels Representants son assignats als estats d'acord amb llur poblacio. Al Senat, cada estat esta representat per 12 senadors, mentre que els territoris son representats per dos. Les eleccions per a ambdues cambres es realitzen cada tres anys; normalment nomes la meitat del Senat es renovat en cada eleccio, ja que els senadors hi son elegits per un periode de 6 anys. El partit amb la majoria a la Cambra de Representants forma el govern, i el cap del partit es designat en el primer ministre.
Hi ha tres partits politics principals: el
Partit Laboral
, el
Partit Liberal
i el
Partit Nacional
. Senadors i representants independents o de partits minoritaris (com ara el Partit Verd i el Partit Democrata Australia) han aconseguit representacio parlamentaria, principalment en el Senat, encara que llur influencia ha estat marginal. Des de l'eleccio de
1996
la coalicio Liberal-Nacional, encapcalada pel primer ministre,
John Howard
ha governat a Australia. Des de les eleccions del
2004
, la coalicio va guanyar el control del Senat, la primera vegada que un partit o coalicio en el govern ho ha aconseguit en mes de 20 anys. El sufragi es
obligatori
per a tots els ciutadans registrats al padro electoral amb 18 anys o mes, en cada estat i territori i a escala federal. Registrar-se per a votar tambe es obligatori en totes les jurisdiccions llevat d'Australia del Sud.
[15]
Divisions administratives
[
modifica
]
Australia es una federacio de sis estats, dos territoris interiors i altres territoris menors. Els estats son
Nova Gal·les del Sud
,
Queensland
,
Australia meridional
,
Tasmania
,
Victoria
i
Australia occidental
. Els dos territoris interiors son el
Territori del Nord
i el
Territori de la Capital Australiana
.
Els territoris funcionen internament com els estats, pero el Parlament de la Mancomunitat pot anul·lar les lleis que aprovin els parlaments territorials. Per contra, la legislacio federal nomes pot anul·lar alguna reglamentacio estatal en algunes arees segons la seccio 51 de la
constitucio d'Australia
; els parlaments dels estats conserven tots els poders legislatius residuals, incloent-hi els poders sobre els hospitals, l'educacio, la policia, la judicatura, les carreteres, el transport public i el govern local.
Cada estat i territori te un parlament propi: els parlaments del Territori del Nord, el Territori de la Capital Federal i Queensland son unicamerals; la resta dels parlaments son bicamerals. La
cambra baixa
dels parlaments bicamerals estatals es coneixen com a
Assemblea Legislativa
o
Casa de l'Assemblea
, mentre que la
cambra alta
es coneix com a
Consell Legislatiu
. El
cap de govern
de cada estat es el
premier
, i en els territoris es el
ministre en cap
. El rei es representat en cada estat per un
governador
; per un administrador al Territori del Nord i per un governador-general al Territori de la Capital Australiana.
Australia tambe administra diversos territoris menors; el govern federal administra una area separada dins Nova Gal·les del Sud, el
Territori de la Badia de Jervis
, com a base naval i port maritim per a la capital nacional. A mes, pertanyen a Australia els seguents territoris externs habitats: L'
Illa de Norfolk
, l'
illa Christmas
, les
Illes de Cocos
, i altres territoris deshabitats com ara les
Illes d'Ashmore i Cartier
, les
Illes del mar del Corall
, les
Illes de Heard i McDonald
i el
Territori Antartic Australia
.
La super-mina de
Kalgoorlie
, la mina oberta d'
or
mes gran del mon
Australia es una economia occidental mixta molt prospera, amb un
producte interior brut
per capita
lleugerament superior al del Regne Unit,
Alemanya
i
Franca
. Ocupa la tercera posicio del mon segons l'
index de desenvolupament huma
del
2005
i la sisena en qualitat de vida d'acord amb l'index elaborat per
The Economist
. L'absencia d'una industria manufacturera orientada a les exportacions ha estat considerada com un dels punts febles de l'economia australiana; no obstant aixo, les puges en els preus de les exportacions de productes basics australians aixi com l'increment del
turisme
han fet innecessaria aquesta consideracio. Australia te el quart
deficit de compte corrent
mes gran del mon en termes absoluts (en termes relatius, representa mes del 7% del seu PIB).
Durant la decada de 1980, el Partit del Treball, encapcalat llavors pel primer ministre Bob Hawke i el tresorer Paul Keating, va comencar un proces de reforma economica amb la lliure flotacio del
dolar australia
el
1983
i amb la liberalitzacio del sistema financer.
[16]
Des de 1996, el govern de Howard ha continuat amb el proces de reforma microeconomica, que inclou la liberalitzacio parcial del mercat laboral i la privatitzacio de les empreses publiques, principalment la industria de telecomunicacions.
[17]
Una reforma important del sistema de cobrament d'impostos va ser implementada el 2000 amb una introduccio d'un impost sobre els bens i els serveis del 10%, el qual ha reduit la dependencia del govern en l'impost sobre la renda (personal i corporativa), una caracteristica unica del sistema australia.
L'economia australiana no ha experimentat cap recessio des dels inicis de la decada de 1990. El
gener
del 2006, la
taxa d'atur
era del 5,3%, amb una ocupacio total de 10.034.500 persones. El sector dels serveis de l'economia, que inclou el
turisme
, l'
educacio
i els serveis financers, representa el 69% del
PIB
. L'agricultura i els recursos naturals representen el 3% i el 5% del PIB respectivament, pero, contribueixen considerablement a les exportacions del pais. Els principals mercats d'Australia son
Japo
,
Xina
, els
Estats Units
,
Corea del Sud
i
Nova Zelanda
. Una area de preocupacio per als economistes es l'elevat deficit de compte corrent i els nivells de deute extern.
Es el primer pais del mon en exportacio de
llana
i carn de xai,
bauxita
, titani, aixi com l'estat que conte mes reserves d'
urani
.
Geografia humana i societat
[
modifica
]
Etnografia i immigracio
[
modifica
]
Ciutat de Sydney, la mes poblada d'Australia
La majoria dels 21 milions d'australians son descendents dels colonitzadors i dels immigrants; el 90% de la poblacio australiana es d'ascendencia
europea
. La majoria dels immigrants colonials i els posteriors a la independencia provenien gairebe exclusivament de la
Gran Bretanya
i
Irlanda
, de manera que la poblacio d'origen angloceltica encara hi predomina. La poblacio australiana s'ha quadruplicat des de la fi de la
Primera Guerra Mundial
,
[18]
gracies a l'ambicios
programa d'immigracio australiana
. Entre la fi de la
Segona Guerra mundial
i el 2000, al voltant de 5,9 milions de persones de la poblacio total es van establir a Australia com a immigrants nous, la qual cosa vol dir que dos de cada set australians van neixer a l'estranger.
[19]
El 2001, els cinc grups mes grans del 23,1% d'australians nascuts a l'estranger provenien del
Regne Unit
,
Nova Zelanda
,
Italia
, el
Vietnam
i la
Xina
.
[20]
[21]
Despres de l'abolicio de la politica de l'Australia blanca el
1973
, nombroses iniciatives governamentals s'han establert per a encoratjar i promoure l'harmonia etnica basada en una politica de
multiculturalisme
.
[22]
La poblacio indigena, que inclou els
aborigens del continent
i de les Illes de l'estret de Torres, era de 410.003 (o el 2,2% de la poblacio total) el 2001; un increment significatiu des del cens de 1976, que reporta una poblacio aborigen de 115.953.
L'
angles
es la llengua oficial d'Australia. Segons el cens del 2001, l'angles es l'unica llengua parlada a les llars del 80% de la poblacio australiana. Tambe s'hi parlen el
xines
(2,1%), l'
italia
(1,9%) i el
grec
(1,4%). Una proporcio significativa dels immigrants de primera i segona generacio son bilingues. Es creu que a prop de 200 i 300
llengues aborigens australianes
existien abans del primer contacte amb els europeus. Nomes n'han sobreviscut 70, i 50 estan en perill d'extincio. A prop de 50.000 (0,25%) persones parlen una llengua aborigen com a llengua materna.
No hi ha cap religio oficial de l'estat. El cens del 2006 va reportar que el 68% dels australians eren
cristians
: el 26% eren
catolics
i el 19% eren
anglicans
. El 19% van reportar "cap religio", fet que inclou l'
humanisme
, l'
ateisme
, l'
agnosticisme
i el
racionalisme
; i el 12% no va respondre o no va donar una resposta adequada. El 5% eren d'una religio no cristiana. Com en la majoria dels
paisos occidentals
, el nivell de participacio activa o assistencia a l'esglesia es molt menor.
[23]
L'educacio es obligatoria a tot Australia, dels 6 als 15 anys (16 a l'Australia meridional i Tasmania, i 17 a l'Australia occidental). La
taxa d'alfabetisme
es del 99%. Segons el
Programa per a l'Avaluacio Internacional dels Estudiants
de l'
OCDE
, l'educacio australiana es la vuitena millor del mon; i una posicio molt millor que la mitjana dels paisos de l'OCDE.
[24]
Amb financament public, s'han establert 38 universitats i, tot i que tambe s'han establert diverses universitats privades, la gran majoria reben financament public. Hi ha un sistema d'entrenament vocacional organitzat en l'ambit estatal, inferior al nivell de llicenciatura de les universitats, conegut com l'
Educacio Tecnica i Superior
(TAFE). Prop del 58% dels australians entre els 25 i els 64 anys tenen qualificacions universitaries o vocacionals;
[20]
i la taxa de graduacio d'
educacio terciaria
es del 4,9%, la mes alta dels paisos de l'OCDE, aixi com la taxa d'alumnes internacionals en relacio amb els alumnes nacionals en l'educacio terciaria.
[25]
Cultura i oci
[
modifica
]
Royal Exhibition Building
a
Melbourne
Des de
1788
, el fonament de la cultura australiana ha estat la cultura anglocelta, tot i que s’hi van desenvolupar diverses caracteristiques, atesos l'ambient unic del pais i la cultura aborigen preexistent. Els ultims 50 anys, la cultura australiana ha estat forca influenciada per la cultura popular estatunidenca ?especialment la televisio i el cinema? aixi com per la immigracio massiva de persones de paisos no angloparlants.
L'himne nacional es
Advance Australia Fair
. Entre les cancons que extraoficialment tenen tambe aquest estatus, hi ha
Waltzing Matilda
,
I Still Call Australia Home
, de Peter Allen; o fins i tot
Down Under
, de
Men at Work
.
Les arts visuals australianes tenen una historia llarga, que comenca amb les pintures de coves dels aborigens. A partir dels primers assentaments europeus, un tema comu de l'art australia ha estat la geografia i els paisatges, com ara les obres
d'Arthur Streeton
,
Arthur Boyd
i
Albert Namatjira
. Les tradicions dels aborigens s'han transmes oralment i estan relacionades amb les cerimonies i les histories dels somnis. La musica, la dansa i l'art aborigen han influenciat les arts contemporanies australianes. Australia te una tradicio activa de musica, ballet i teatre; la majoria de les companyies d'art reben financament public per mitja del Consell Australia del govern federal. Hi ha una orquestra simfonica en cada capital dels estats de la federacio i una companyia d'opera nacional, l'
Opera Australia
.
Entre els escriptors australians reconeguts, es troben
Banjo Paterson
i
Henry Lawson
, que van escriure sobre la natura australiana. El caracter colonial d'Australia predomina en els primers escrits de literatura. El
1973
,
Patrick White
va rebre el
Premi Nobel
de Literatura; es reconegut com un dels escriptors en llengua anglesa mes grans del segle
xx
.
Australia te dues cadenes de televisio publiques ?l'
ABC
i l'
SBS
?, tres cadenes comercials i diversos altres serveis de pagament i gratuits.
- ↑
≪
Nomenclator mundial - Oficina d'Onomastica - Seccio Filologica - Institut d'Estudis Catalans
≫. [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑
≪
Australia
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
(article sobre l'estat)
- ↑
3,0
3,1
≪
Australia
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Purchas, vol. iv, p. 1422?32, 1625. Sembla ser una variacio del
castella
original "Austrialia" [sic]. Una copia de la Biblioteca del Congres pot consultar-se a
aqui
.
- ↑
Sidney J. Baker,
The Australian Language
, second edition, 1966.
- ↑
Weekend Australian, 30-31 desembre 2000, p. 16
- ↑
Algar
, Frederic.
A Handbook to the Colony of New South Wales
(en angles). Frederic, 1863, p. 2.
- ↑
≪
State of the Environment 2006
≫. Department of the Environment and Water Resources. [Consulta: 19 maig 2007].
- ↑
UNEP World Conservation Monitoring Centre. ≪
Protected Areas and World Heritage - Great Barrier Reef World Heritage Area
≫. Department of the Environment and Heritage, 1980. Arxivat de l'
original
el 2008-10-13. [Consulta: 29 maig 2007].
- ↑
≪
Mount Augustus
≫. The Sydney Morning Herald. [Consulta: 19 maig 2007].
- ↑
No more drought: it's a "permanent dry"
- ↑
Australia's epic drought: The situation is grim
Arxivat
2008-05-16 a
Wayback Machine
.
- ↑
≪
About Biodiversity
≫. Department of the Environment and Heritage. Arxivat de l'
original
el 2007-02-05. [Consulta: 29 setembre 2007].
- ↑
Parliamentary Library (1997).
The Reserve Powers of the Governor-General
Arxivat
2010-07-26 a
Wayback Machine
.
- ↑
≪
What happens if I do not vote?
≫.
Voting Australia - Frequently Asked Questions
. Australian Electoral Commission. [Consulta: 8 gener 2008].
- ↑
Macfarlane, I. J. (1998).
Australian Monetary Policy in the Last Quarter of the Twentieth Century
Arxivat
2005-06-24 a
Wayback Machine
..
Reserve Bank of Australia Bulletin
, October
- ↑
Parham, D. (2002).
Microeconomic reforms and the revival in Australia's growth in productivity and living standards
Arxivat
2003-08-03 a
Wayback Machine
..
Conference of Economists
, Adelaide
- ↑
≪
3105.0.65.001 - Australian Historical Population Statistics, 2006
≫ (Microsoft Excel). Australian Bureau of Statistics, 23-05-2006. [Consulta: 18 setembre 2007]. ≪Australian population: (1919) 5,080,912; (2006) 20,209,993≫
- ↑
≪
Background note: Australia
≫. US Department of State. [Consulta: 29 maig 2005].
- ↑
20,0
20,1
Australian Bureau of Statistics.
Year Book Australia 2005
- ↑
≪
Australian Population: Ethnic Origins
≫. Arxivat de l'
original
el 2011-07-19. [Consulta: 7 marc 2008].
- ↑
≪
The Evolution of Australia's Multicultural Policy
≫. Department of Immigration and Multicultural and Indigenous Affairs, 2005. Arxivat de l'
original
el 2006-02-19. [Consulta: 18 setembre 2007].
- ↑
NCLS releases latest estimates of church attendance
, National Church Life Survey, Media release, 28 de febrer, 2004]
- ↑
Dades de l'OCDE
. Data d'acces: 6 de marc, 2008]
- ↑
Education at Glance 2005
Arxivat
2007-02-07 a
Wayback Machine
. by OECD: Percentage of foreign students in tertiary education.