한국   대만   중국   일본 
Atemptat d'Enpetrol - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Atemptat d'Enpetrol

Article de qualitat
De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Aquest article tracta sobre l'atemptat d'ETA de 1987. Si cerqueu l'atac posterior dels GRAPO de l'any 1990 a l'actual Repsol, vegeu ≪ Atemptat de Repsol ≫.
Plantilla:Infotaula esdevenimentAtemptat d'Enpetrol
Imatge
Vista nocturna del complex petroquimic tarragoni.
Map
  41° 06′ 01″ N, 1° 11′ 09″ E  /  41.1003°N , 1.1858°E  / 41.1003; 1.1858
Tipus 2 bombes de rellotgeria
Part de campanya d'Euskadi Ta Askatasuna Modifica el valor a Wikidata
Data 12 de juny de 1987
Punt en el temps 00:31h
Localitzacio Complex petroquimic de Tarragona (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata, Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Estat Espanya Modifica el valor a Wikidata
Participant
Objectiu Fer explotar la infraestructura del Complex Petroquimic de Tarragona
Causa Propiciar una serie d'atacs a les poblacions del litoral catala despres dels Comicis al Parlament Europeu per motivacions politiques
Morts 0
Ferits 2 (lleus)
Perpetrador Domingo Troitino i Josefa Mercedes Ernaga ( ETA )

L' atemptat d'Enpetrol va ser un atemptat sense victimes mortals que es va perpetrar la matinada del 12 de juny de 1987 contra la refineria que l'empresa Enpetrol (actual Repsol ) tenia ubicada al Morell ( Tarragona ). Es van produir dues explosions simultanies com a resultat de dues bombes col·locades al llarg d'un feix de canonades de l' oleoducte del Complex Petroquimic , que travessava el terme municipal de Tarragona . Es va atribuir a l'organitzacio armada ETA (que va reivindicar posteriorment l'acte) i va formar part d'una campanya d'atacs a la zona costanera catalana. [1]

L'accio terrorista, que es va produir minuts despres de mitjanit, va agafar per sorpresa als habitants dels municipis adjacents a la zona industrial. El desconeixement de la magnitud dels fets, unit a la violencia de les flames, va provocar la fugida de fins a 20.000 ciutadans de la capital del Tarragones camp a traves o per l' Autovia de la Mediterrania que transcorre al costat del municipi. Per altra banda, va suposar un punt d'inflexio en la relacio entre la poblacio dels municipis propers i la industria petroquimica ?que s'havia establert dues decades abans a la zona?. La ciutadania, que es va congregar en multitudinaries protestes inedites a Tarragona, va exercir una pressio que va resultar en un esforc institucional i privat per a enfortir el nivell de seguretat de les instal·lacions i, en general, del territori limitrof. [2] [3]

Context terrorista al territori [ modifica ]

La situacio terrorista des de l'inici de la decada dels 80 havia estat marcada per l'activitat de diverses organitzacions armades com els GAL , Terra Lliure , els GRAPO o ETA en un periode politic difus posterior a la transicio democratica espanyola . [4]

Pel que fa al grup basc, la situacio bel·lica s'havia agreujat per a forcar les negociacions amb el govern espanyol , i els atemptats massius i indiscriminats cap a la ciutadania es van constituir com a precedent dins el rang de violencia que l'organitzacio havia mostrat fins aquell llavors. [5] Mentre que l'any 1980 s'havien donat periodes de fins a un mort cada 60 hores, [6] la xifra es va reduir els anys posteriors, pero no la tensio politica. [4] El 1986 van ser 39 les victimes d'ETA ?la majoria guardies civils ? i el 1987 , 53 (gran part d'elles civils ), 8 de les quals comptabilitzades abans de l'atemptat d'Enpetrol. [7]

A Catalunya , el 1986 s'havia constituit una faccio d'ETA anomenada Comando Barcelona , la qual es va considerar fins a la dissolucio de la banda terrorista un dels comandaments mes actius i el responsable de l'atemptat mes mortifer de tots els perpetrats per l'organitzacio, l' Atemptat de l'Hipercor de Barcelona . Va ser necessari desmantellar-la fins a 6 vegades, la primera d'elles el mateix 1987. [8]

El modus operandi d'aquesta ramificacio s'havia basat fins llavors en la utilitzacio de cotxes bomba i amonal (una substancia explosiva) per atemptar contra els carrers barcelonins. [1] [9] Aixi mateix, els precedents mes directes als fets d'Enpetrol havien estat l'assassinat d'un guardia civil al Port de Barcelona el 27 de marc amb la mateixa tactica [10] i la decomissacio, 3 dies abans de l'escomessa al conjunt petroquimic, de 120 quilograms d'amonal i altres eines i aparells per a realitzar atemptats en una area de servei de l' AP-7 , al municipi de Castellbisbal . Fonts oficials van revelar que amb aquests explosius es podrien haver fabricat fins a 6 cotxes bomba i que la intencio del grup era projectar diversos atacs al litoral catala durant el mes de juliol. [11]

Pel que fa a atacs terroristes contra instal·lacions petroliferes o gasistiques en l'ambit espanyol, fins al 1987 se n'havien comptabilitzat 3 antecedents. El febrer de 1978 el MPAIAC va col·locar dues bombes de goma-2 en unes instal·lacions de CEPSA a Santa Cruz de Tenerife , mentre que quatre anys mes tard, el setembre de 1982, va ser un atac simultani entre ETA i Terra Lliure en una terminal de CAMPSA a Badalona el que es va registrar com a primer atemptat d'aquestes caracteristiques en territori catala. El grup armat basc va tornar a la carrega el desembre de 1984 contra un oleoducte militar de Calataiud , on es van fer explotar 4 carregues de goma-2. [12]

Des de feia mes de dos mesos diversos membres del Grup Operatiu Especial (GOE) de la IV Zona de la Guardia Civil estaven investigant l'estructura del Comando Barcelona . [11] Malgrat que, segons les mateixes autoritats, hi havia forts indicis que la banda podia perpetuar un atac dies despres de les Eleccions al Parlament Europeu del 10 de juny , no es van poder evitar les detonacions al cap de dos dies. [9]

Aquest, pero, no acabaria sent l'unic atac cap al complex industrial tarragoni. El setembre de 1990, els GRAPO tornarien a atemptar a 150 metres d'on ho havia fet ETA tres anys abans i contra la mateixa empresa (per aquell moment rebatejada com a Repsol ), pel que es coneix com l' Atemptat de Repsol . La metodologia de l'accio va ser forca similar a la de 1987, pero les consequencies van ser considerablement menors gracies a les mesures de seguretat preses arran dels primers fets. [13]

Fets [ modifica ]

L'atemptat va produir-se a les 00.31 de la nit, a traves de dues bombes de rellotgeria formades per 54 quilograms d' amonal totals [14] col·locades en un rack (feix de distribucio de canonades per al transport de liquids i gasos) de 22 conductes i d'una extensio de 14 quilometres que unia el Port de Tarragona amb la refineria. [1] Concretament, l'atac es va realitzar en un punt d'operacio de tot aquest paquet de canalitzacions que comunicava el pantala de carrega maritima de productes amb les instal·lacions de la refineria; a 4 quilometres de les instal·lacions maritimes i a 10 de la refineria, el que correspon al Poligon Sud del Complex Petroquimic. [15] [2]

  ATEMPTAT   està situat en Tarragonès
  ATEMPTAT  
   ATEMPTAT   
Situacio de les deflagracions a la zona industrial del Tarragones

El primer artefacte explosiu tenia un sol detonador i estava conformat per 3 carregues d'aquesta substancia separades a una distancia de 9 metres entre elles, el que suposaven uns 16 o 18 quilograms d'amonal. Es va col·locar en un pont en forma d'u invertida; aquestes estructures logistiques ubicades al llarg de l'oleoducte permetien la dilatacio o contraccio de les canalitzacions a consequencia dels canvis de temperatura. Al costat de la zona de l'explosio s'hi trobaven diversos diposits de gas i buta . Com a resultat d'aquesta deflagracio, 400 metres de canonades van quedar totalment destruits, concretament els situats vora l' autovia Tarragona-Salou i la linia ferria Tarragona- Valencia . Totes dues vies van quedar tallades al transit. A mes a mes, 10 quilometres del rack van patir danys. [16] [9]

La segona bomba, sense metralla i que va explotar simultaniament a la primera, no va donar lloc a cap incendi; va provocar una lleugera fuga i afectacions en l'estructura metal·lica d'un dels tubs, a part de danys menors en la proteccio antitermica del rack . [1] Estava a 2,5 quilometres de la primera, sota una canonada de combustible per a vaixells. [9]

A partir del moment de la detonacio, es van alliberar mes 10.000 metres cubics de liquids i gasos inflamables, [9] entre els quals 1.800 tones de cru , 1.100 tones de fueloil i 50 de naftalina . A mes a mes, es va donar l'escapament de substancies com etile , propile , gas liquat i gasolines . [1] Aquests components van provocar un incendi amb flames de fins a 50 metres d'alcada ?l'equivalent a un bloc de mes de 15 pisos?, [1] que van poder ser albirades a una distancia de 20 quilometres i van provocar el panic de la poblacio dels municipis mes propers. [16]

A partir d'aquell moment es va activar el Pla d'Emergencia Exterior del Sector Quimic de Tarragona ( PLASEQTA ), en el marc d'actuacio i coordinacio dels serveis de bombers , Proteccio Civil , Policia Nacional i Guardia Civil . [17] Aixo no obstant, malgrat que aquest dispositiu d'emergencies estava redactat des del mes d'abril del mateix any, [18] en el moment del sinistre el proces d'implantacio es trobava en una etapa molt prematura, la qual cosa va dificultar notablement la seva aplicacio. [15]

Els primers serveis de socors que van acudir al lloc dels fets van ser els bombers de Tarragona i els bombers privats d'Enpetrol, que van intentar succionar el flux de productes vessats a traves dels tubs danyats. Tambe van protegir de les radiacions de calor els edificis i instal·lacions mes propers. [15] Durant les hores immediates a la deflagracio, els esforcos es van centrar a impedir que el foc es propagues als magatzems periferics al rack , concretament a uns diposits de 20.000 tones de propile cadascun que la multinacional quimica BASF tenia ubicats a escassos metres de la zona critica de l'atac. [19] Afortunadament, gracies al fet que el vent no bufava amb intensitat i que l'ona expansiva de l'explosio havia estat arran de terra, es va evitar una catastrofe de dimensions molt mes greus. [1] [2]

La mateixa matinada de l'atemptat es va activar tambe el Pacte d'Ajuda Mutua (PAM), constituit el 1978 i que tenia com a finalitat sumar esforcos de tots els cossos de seguretat de les empreses del Complex Petroquimic en cas de risc per possibles accidents. [18] Tambe es van posar a disposicio de l'empresa efectius dels parcs publics de bombers de Cambrils , Reus , Valls , el Vendrell , Mora d'Ebre , Sant Feliu de Llobregat , Tortosa , Amposta , Vilanova i la Geltru , Martorell , Vilafranca del Penedes , l'Hospitalet de Llobregat , Sabadell , Cerdanyola del Valles , Balaguer , Lleida , Tarrega , Bellaterra i Cervera , [2] repartits entre 27 dotacions mobils. [19] Segons el Govern Civil , es van mobilitzar un total de 400 agents. [16]

La virulencia del foc va quedar controlada a les 06.10 hores del mateix 12 de juny. Es van aillar tots els punts d'emergencia i bloquejar totes les valvules del rack , i el dia 13 es van realitzar dues purgues; un proces consistent en injectar nitrogen procedent de l'empresa veina Messer a les canonades per arrossegar els gasos restants a l'interior. La primera es va executar a les 12.00 hores i la segona a mitja tarda. [20] Aixo va provocar una revifada del foc per una pressio excessiva de nitrogen, i alhora va desencadenar una major sortida de gasos i liquids (amb la seva consequent combustio). [2]

La situacio anterior, unida a complicacions meteorologiques, va dur al fet que el dia 16 es publiques un comunicat d'alerta en que s'afirmava que l'extincio total no es donaria per acabada en els terminis previstos i s'allargaria forca jornades mes. [21] Aquest avis, emes per un comite format per l'alcalde de Tarragona, el delegat del govern de la Generalitat , el director d'Enpetrol i un representant del Govern Civil informava de la situacio del rack , que seguia cremant de manera reduida i controlada. [22] La metodologia que es va seguir ?i va perdurar fins al final de l'incendi? va ser deixar cremar els gasos escapats i mantenir les flames, mentre que, paral·lelament, es va procedir a refrigerar totes les conduccions amb espuma a pressio. [9] [15] Nogensmenys, en certs moments es va haver de sufocar la intensitat de les flames per la forca del vent, el que va provocar un retard en el consum dels combustibles i la corresponent extincio definitiva, que va finalitzar al cap de 22 dies del sinistre. [22] [13]

Reaccions i autoria [ modifica ]

Primeres reaccions i fugida de la poblacio [ modifica ]

Pel que fa a la primera presa de contacte amb la zona afectada, segons la versio d'Enpetrol els tecnics de l'empresa van presentar-se al lloc dels fets transcorreguts 15 minuts de les explosions, i es va posar en marxa el protocol d'emergencia al cap de 20 minuts despres de l'atemptat. [9] A traves del comunicat que va fer public el grup petrolier, s'assegurava que els serveis de seguretat privada d'Enpetrol es van mobilitzar rapidament per a comencar a sufocar el foc de la refineria i que van intentar, sense exit, contactar amb Proteccio Civil del Morell , terme municipal en que es trobava la fabrica de l'empresa. [19] Per contra, diverses institucions com l'ajuntament de Tarragona, les forces de seguretat estatals i les associacions veinals van rebatre aquestes declaracions, i van criticar durament l'actuacio de la directiva d'Enpetrol, a la que van acusar de tardar mes d'una hora a personar-se a les instal·lacions i de no facilitar cap informacio sobre la naturalesa dels gasos escapats. [23] En aquell moment, el director del complex, Lluis Armet Obach (i que una decada abans havia estat responsable de la construccio del mateix) es trobava viatjant en tren cap a Madrid i va haver de precipitar la seva tornada a Tarragona. [24]

L'ajuntament de Tarragona en concret, representat per l'alcalde Josep Maria Recasens , va exigir una investigacio per a depurar totes les responsabilitats d'Enpetrol. En paraules del batlle, ≪el que va fallar no va ser el PLASEQTA, sino els responsables de l'empresa≫. [25]

L'explosio va provocar un estat de panic sobre la ciutadania de les poblacions mes properes. L'episodi mes critic es va donar a la Universitat Laboral de Tarragona (actual Complex Educatiu de Tarragona), molt proxima al lloc de l'atac, i on es va produir la fugida precipitada d'uns 700 alumnes interns, que van marxar espaordits per l'autovia i la platja en direccio a la Pineda , nucli habitat mes proper. [23] Cap a les 3 de la matinada serien reallotjats en hotels i en la ciutat residencial del municipi. [2]

En general, es calcula que uns 20.000 tarragonins van fugir aquella nit ?en cotxe o a peu? atemorits per la dimensio de la situacio. Molts d'ells van trobar com a desti l' Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona , on van acampar aquella nit. Altres van provar de marxar amb els seus vehicles a traves de l'autovia i de l' N-340 , la qual acabaria quedant col·lapsada, aixi com moltes altres vies en direccio a l' Alt Camp i al Baix Camp . [3] La ciutat de Valls va quedar col·lapsada a les 01.15 hores, mentre que a Alcover hi van arribar 500 vehicles i es va ordenar l'obertura dels bars per a acollir els desplacats. Reus , per la seva part, tambe veuria com les seves vies acabarien amb fortes retencions. [2]

Distribucio percentual del vehicle de fugida de la poblacio
Font: Departament d'Historia i Geografia, Universitat Rovira i Virgili ( 1992 ) [2]

Atribucio dels fets [ modifica ]

Malgrat que el Governador Civil, Vicente Valero, no ho va admetre fins a mitja tarda del dia 12, al llarg del dia va ser perceptible la disparitat de criteris entre l'esmentat carrec i el delegat de la Generalitat a la ciutat, Josep Maldonado. L'existencia i el coneixement per part de la Guardia Civil (des de primera hora de la tarda) [16] de les restes de ferralla de la segona bomba permetien afirmar que l'incendi havia estat un atemptat. Aquella mateixa tarda, el representant del govern catala explicava les particularitats dels fets sense accedir a reconeixer l'autoria terrorista, i el llavors Ministeri de Cultura i Portaveu del Govern espanyols Javier Solana exposava els ferms indicis que les explosions haguessin estat produides per un artefacte. Finalment, va ser el mateix Valero qui va explicar que havia estat consequencia d'una bomba. [1]

El mateix dia 12 a les 15.30 hores es van realitzar tres trucades a tres emissores de radio de la localitat (Radio Mar, Radiocadena Espanola i Radio Cadena Catalana) [2] que reivinidicaven l'autoria de l'incendi en nom d'≪Euskadi ta Askatasuna-Fuerza de Euskadi en Cataluna≫. [26] La veu que va trucar, que es va identificar com a portaveu de la banda i era coneixedora de la composicio de les bombes, estava modificada i enregistrada en una cinta. [27] No obstant aixo, en un primer moment es va acollir aquesta atribucio amb certes reserves, com va manifestar Valero en primera instancia, ja que el mitja de comunicacio d'ETA acostumava a ser la premsa basca i no pas els mitjans locals del lloc dels fets. La metodologia de l'atac, a mes, tampoc era la comuna de l'organitzacio. [16]

Dos dies despres, aquestes reticencies van quedar completament dissipades un cop la banda armada va enviar diversos comunicats als mitjans de comunicacio del Pais Basc, en els que es ratificava el comando barceloni com a responsable. [28] L'atemptat al rack passava, doncs, a ser oficialment considerat el primer d'ETA a Tarragona i el segon en una instal·lacio industrial a Catalunya. [2]

El secretari general de Seguretat de l'Estat , Rafael Vera , va afirmar dies despres que tenia informacio sobre la possibilitat que es pogues cometre un atemptat de les dimensions i caracteristiques del d'Enpetrol. A despit de reconeixer la seva elevada complexitat logistica, que revelava un salt endavant quant a l'actuacio d'ETA (respecte a la magnitud d'operacio dels cotxes bomba) i que posava de manifest un estudi minucios de la xarxa del complex, [9] Vera va jutjar d'excessiu el fet de qualificar de ≪perfecte execucio≫ l'atac del grup armat. [22]

El 5 de setembre del mateix any serien detinguts al carrer Mallorca de Barcelona els dos membres del comando i autors materials dels fets, Domingo Troitino i Josefa Mercedes Ernaga. Autors tambe d'altres crims com el de l'atac a l'Hipercor, van ser condemnats a 794 i 936 anys de preso respectivament, 15 dels quals atribuits a l'atemptat d'Enpetrol. [29] [30] El novembre de 2013, pero, com a resultat de la derogacio de la Doctrina Parot espanyola per instancia del Tribunal Europeu de Drets Humans , es va decretar la llibertat condicional de Troitino de la preso de Teixeiro, juntament amb 8 etarres mes. [31] Ernaga, per la seva part, va ser posada en llibertat pel mateix motiu un any despres, el desembre de 2014, i despres de 27 anys tancada a la preso de Jaen . [32]

Protestes veinals i mediambientals [ modifica ]

Placa Imperial Tarraco , espai en que es van concentrar bona part de les protestes veinals.

Les primeres reaccions de condemna i protesta pel que havia succeit es van produir a ultima hora de la tarda del dia 12. Unes 500 persones es van concentrar davant la seu del Govern Civil de la ciutat per posar de manifest el seu desconentament per la tardanca a l'hora de rebre informacio sobre els fets, aixi com el seu desacord pel que consideraven una falta de seguretat del pla d'emergencia. [1] Instants despres d'haver comencat la manifestacio, es va formar una cadena humana que va donar gairebe la volta a la placa de la Imperial Tarraco , motiu pel qual va haver de ser tallada al transit de vehicles. [2] Posteriorment, els manifestants es van tornar a concentrar exigint la dimissio de Vicente Valero, i a traves de la Federacio d'Associacions de Veins van exhibir pancartes i sol·licitar el desmantellament de les industries petroquimiques. Comissions Obreres , per la seva part, va reclamar una revisio de les instal·lacions i informacio publica sobre les activitats i els productes realitzats pel sector. [16]

Aquell mateix vespre, una comissio de manifestants es va poder reunir amb el titular de la institucio, la qual va fer arribar personalment els comunicats i el malestar general de la poblacio. [25] En un primer moment, van rebre'ls el secretari general de Govern Civil i el cap provincial de Proteccio Civil, pero els manifestants van declinar dissoldre la protesta fins que el governador civil fes acte de presencia. Valero, finalment, va compareixer justificant que al cap de deu minuts de l'atemptat ja coneixia de l'absencia de gasos toxics, pel que va considerar que no hi havia risc i no va donar l'alerta a la ciutadania. Despres de les explicacions i de comprometre's a incloure les entitats veinals en el PLASEQTA , la manifestacio es va autodissoldre vora les 22.00 hores. [2] [16]

L'ajuntament de la ciutat va convocar el dia 17 una gran manifestacio pel dilluns 19 de juny, una setmana despres de l'atemptat i amb motiu de condemna pel mateix. Recasens va convidar a tots els partits politics excepte els que havien donat suport a Herri Batasuna les passades eleccions, [33] cosa que va suposar la presencia d' AP , CiU , CDS , ENE , ERC , PCC , PSC i PSUC . Institucionalment tambe van fer acte de presencia el Sindicat de Quimiques de Comissions Obreres , UGT i Unio Sindical Obrera , aixi com mes de 100 entitats civiques i representants de comites d'empresa d'Enpetrol d'arreu d'Espanya. En total, la protesta, que va comencar a les 20.00 hores a la placa de la Font i va recorrer els principals carrers de la ciutat fins a prendre com a desti la Placa Imperial, va concentrar unes 10.000 persones davant el Govern Civil a primera hora de la nit. Alla es van llegir manifests en contra del terrorisme. [34] [35] [36]

No obstant aixo, la marxa no va concorrer sota un esperit unitari sino que es va dividir en dos blocs. Va ser degut a les discrepancies entre els convocants sobre la necessitat que la pancarta que obria la manifestacio fes referencia a la reclamacio de major seguretat al complex petroquimic a part de condemnar l'atac terrorista. El primer grup, que va desfilar de la ma del socialista Recasens i el seu partit, els alcaldes de Valls i Constanti , diputats d'AP, militants del PSUC i responsables d'UGT i USO, proclamava una pancarta amb el lema ≪Terrorisme no≫. La segona comitiva, al seu torn, va marxar a 100 metres de la primera i va ser considerablement mes multitudinaria. Estava encapcalada pel convergent Josep Gomis i Marti ? president en funcions de la Diputacio de Tarragona ? amb el seu partit, la Federacio d'Associacions de Veins, el PPC i sindicalistes de CCOO. En aquest cas, a la pancarta hi figurava ≪Terrorisme no, seguretat a les quimiques si≫. [34] [35] [36] En relacio a aquesta segona desfilada, la majoria de partits politics van coincidir en criticar l'actitud de CiU, ja que entenien que era una matisacio del seu ≪no≫ al terrorisme i una greu responsabilitat en tractar-se del partit de govern de la Generalitat. [37]

Un cop reunits tots els participants a la Placa Imperial, cadascun dels blocs de la marxa va llegir un manifest dirigit a l'opinio publica i de condemna vers l'atemptat: un per part de l'ajuntament i l'altre per la Federacio d'Associacions de Veins. Per ultim, l'escriptora tarragonina Olga Xirinacs va llegir una proclama ? escrita per ella mateixa i una comissio dels partits politics ? que va ser fortament aplaudida per tots els presents: [34] [35] [36]

≪ L'atemptat s'ha dirigit al cor de la ciutat i ha posat en perill la vida de milers de ciutadans. Ha provocat la por i el terror entre nosaltres. I ha volgut tambe aprofitar-se del risc continuat que significa l'existencia de la industria quimica. ≫
? Olga Xirinacs , Manifest a la Placa Imperial Tarraco , 20 de juny de 1987

Pel que fa a l'apartat de medi ambient, fins a cinc grups ecologistes van mostrar aquells dies el seu rebuig pel que consideraven un alt grau de perillositat de la ciutat, i pel que creien un descontrol de l'escapament de gasos toxics. Van recordar que les industries del voltant produien una gran quantitat i varietat de productes explosius, inflamables i toxics dels quals no se'n vetllava prou les possibles fugues i efectes adversos; van destacar la manca d'informacio sobre l'index d' hidrocarburs a l'ambient, la progressiva salinitzacio i la perdua d'aigua dels aquifers de la zona. [38] En aquest mateix sentit, l'alcalde Recasens va mostrar la seva disconformitat amb la Llei de Regim Local, a la qual va atribuir capacitat sancionadora pero no de potestat decisoria en materia de seguretat. Va criticar que aquesta darrera competencia fos exclusiva de la Generalitat, al·legacions que van ser respostes pel delegat del govern catala a Tarragona. Aquest ultim va justificar, pero, que les competencies de medi ambient quant a poder sancionador i fiscalitzador eren les mateixes per ajuntaments que per la Generalitat. [39]

Consequencies [ modifica ]

Danys civils [ modifica ]

Pel que fa al capitol huma no hi va haver cap mort a consequencia de l'atemptat. Amb tot, dos bombers van resultar ferits de caracter lleu fruit de la caiguda d'un pal del fil telefonic . [2] [16] Un d'ells va haver de ser traslladat a l'hospital per cremades de poca consideracio, [27] mentre que l'altre no va requerir cap trasllat hospitalari.

Durant les primeres hores despres del sinistre es van reportar diversos casos de desmais i vomits entre els ciutadans que van fugir massivament de la ciutat a peu i camp a traves. [26]

Danys materials i perdues economiques [ modifica ]

Com a consequencia de l'atemptat, el complex ?productor del 60% del total nacional del sector? va quedar practicament inutilitzat de manera temporal. El 90% de les empreses va haver d'aturar les seves activitats a causa de la manca de subministrament. [9] Aquelles que van quedar paralitzades des de la mateixa nit de l'accident van ser les que rebien etile i propile directament d'Enpetrol: Dow Chemical Company , Taqsa, Nueva Alcudia i Aiscondel . De manera parcial, per la seva banda, van seguir en marxa Butano , Campsa , BASF i Hoech . L'incendi tambe va provocar la destruccio de la planta de Reybon, ubicada a tan sols 25 metres del centre del foc. [28]

En un primer moment Juan Sancho Rof, president d'Enpetrol, va xifrar les perdues de l'empresa (sense comptar aquelles ocasionades a les industries veines) en uns mil milions de pessetes (6 milions d' euros ). [28] Tot i aixi, Lluis Armet elevaria dies despres aquest guarisme fins als 1.500 milions, el desglossament dels quals eren 750 per danys directes de les explosions, serveis de bombers i neteja de les canonades, i els altres 750 per perdues d'explotacio derivades de la parada de produccio. [33] L'abonament de la quantitat per afectacions directes va ser indemnitzada pel Consorci de Compensacio d'Assegurances , l'organisme estatal que indemnitza els perjudicis produits en sinistres que es consideren catastrofics. [15]

Les infraestructures de transport mes properes a la zona atemptada van patir talls i afectacions. Mentre que l'autovia Tarragona-Salou va quedar tancada al transit diversos dies, [28] la linia de serveis regionals de tren Barcelona-Valencia propera al complex petroquimic va patir una parada inicial i posteriors talls parcials, en els que per la zona sinistrada el pas de combois s'efectuava en maquines diesel en comptes d' electriques . [28] El tram corresponent del servei de passatgers va habilitar-se mitjancant autobusos llancadora durant les tasques de reparacio de la catenaria. [22] Renfe va preveure la construccio d'una circumval·lacio a fi d'unificar alternativament la circulacio de trens en ambdues vies que travessaven la zona industrial, la qual cosa evitaria una aturada del servei en cas de noves emergencies. [19]

Mesures legislatives i de seguretat [ modifica ]

La sequela mes directe de l'atemptat en relacio a la seguretat de la industria quimica va ser el bastiment d'un tancat amb control de vigilancia permanent al llarg dels 14 quilometres del rack, des de la refineria fins al pantala d'Enpetrol. [28] El Ministeri de l'Interior tambe va incrementar substancialment les dotacions policials i de guardies civils adscrits a Catalunya en el que es va coneixer com a "Operacion Verano", i que com era habitual des dels primers anys de la implantacio d'ETA a territori catala, es basava a reforcar gradualment el nombre d'agents en les zones costaneres. [33]

Quant a les mesures legislatives, el PLASEQTA es va ampliar per a incloure una comissio permanent de tecnics a fi d'assegurar una actuacio immediata enfront qualsevol esdeveniment o incident dins el cinturo industrial de la demarcacio. Conjuntament a aquesta mesura, es va acordar el nomenament d'un responsable de Proteccio Civil per a cada barri o entitat de poblacio adjacent al complex petroquimic. [28] El Govern espanyol, per la seva part, va accelerar els tramits per aprovar un decret sobre la prevencio d'accidents industrials d'alt risc. En aquell moment va suposar la primera resolucio d'un buit legal en aquest aspecte; seria el precedent de la Directiva Seveso a Espanya, la qual ja s'estava aplicant en el marc europeu des de l'any 1982 i obligava a les industries que treballaven amb substancies altament toxiques a informar exhaustivament a les autoritats sobre els productes manipulats. [40]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Bordas , Jordi; Martin de Pozuelo , E ≪ Dos bombas de relojeria colocadas por terroristas provocaron el incendio en la refineria de Enpetrol ≫ (Hemeroteca) (en castella). La Vanguardia , 13-06-1987 [Consulta: 2 setembre 2015].
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Pascual Grau , Sandra ≪ I de sobte, s'esvai la son ≫ (Treball de recerca). Tinet . Diputacio de Tarragona , febrer 2014 [Consulta: 3 setembre 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 ≪ Tarragona rememora el atentado que aterrorizo a la ciudad hace 25 anos ≫ (en castella). La Vanguardia , 12-06-2012 [Consulta: 5 setembre 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 Setien Martinez , Francisco Jose. ≪El terrorismo en la transicion≫. A: Terrorismo y prensa en la transicion politica espanola (1976-1986) (Tesi doctoral) (en castella). Universitat Complutense de Madrid , 1993, p. 118-173.  
  5. ↑ Aparicio , Sonia ≪ La dictadura del terror ≫ (Reportatge especial) (en castella). El Mundo , 2009 [Consulta: 2 setembre 2015].
  6. ↑ Espada , Arcadi ≪ Aquel ano de un muerto cada 60 horas ≫ (Arxiu) (en castella). El Pais , 27-08-2000 [Consulta: 2 setembre 2015].
  7. ↑ Viana , Israel ≪ ETA, medio siglo de terror ≫ (Reportatge especial) (en castella). ABC , 2010. Arxivat de l' original el 9 de setembre 2015 [Consulta: 2 setembre 2015]. Arxivat 9 de setembre 2015 a Wayback Machine .
  8. ↑ ≪ Trayectoria del 'comando Barcelona', uno de los mas activos de ETA ≫ (en castella). El Mundo , 24-08-2001 [Consulta: 2 setembre 2015].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 9,8 Montagut , Albert ≪ El atentado a la refineria de Enpetrol revela un salto hacia delante' en la actuacion de ETA ≫ (Arxiu) (en castella). El Pais , 14-06-1987 [Consulta: 2 setembre 2015].
  10. ↑ Galceran , Anna; Cia , Blanca ≪ Un guardia civil muerto y otras 18 personas heridas al estallar un coche bomba junto al puerto de Barcelona ≫ (Arxiu) (en castella). El Pais , 28-03-1987 [Consulta: 2 setembre 2015].
  11. ↑ 11,0 11,1 Montagut , Albert ≪ Incautados 120 kilos de explosivos que ETA intentaba introducir en Cataluna ≫ (Arxiu) (en castella). El Pais , 09-06-1987 [Consulta: 2 setembre 2015].
  12. ↑ ≪ Los artefactos contra Repsol en Tarragona revelan la vulnerabilidad de las instalaciones energeticas ≫ (Hemeroteca) (en castella). ABC [Madrid], 19-09-1990 [Consulta: 14 octubre 2015].
  13. ↑ 13,0 13,1 Rodriguez , Alex ≪ La policia sospecha que ETA puso dos bombas en Repsol ≫ (Arxiu) (en castella). El Pais , 10-09-1990 [Consulta: 7 octubre 2015].
  14. ↑ ≪ Reportaje emisoras: Tarragona - 25º aniversario del atentado de Empetrol ≫ (en castella). RTVE , 02-07-2012 [Consulta: 26 setembre 2015].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 ≪ Explosion e incendio en la refineria de Tarragona (Espana) ≫ (en castella). Mapfre [Consulta: 3 setembre 2015].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 16,7 Pinol , Angels; Busquets , Jordi ≪ Un atentado con explosivos causo el incendio declarado en la refineria de Enpetrol en Tarragona ≫ (Arxiu) (en castella). El Pais , 13-06-1987 [Consulta: 2 setembre 2015].
  17. ↑ ≪ Web del PLASEQTA ≫. Generalitat de Catalunya , 2005. Arxivat de l' original el 23 de febrer 2010. [Consulta: 3 setembre 2015].
  18. ↑ 18,0 18,1 ≪ Que es AEQT ≫ (en castella). Tinet . [Consulta: 3 setembre 2015].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 EFE ≪ ≪Enpetrol≫ intento contactar rapidamente con Proteccion Civil sin conseguirlo ≫ (en castella). ABC , 14-06-1987, pag. 28 [Consulta: 3 setembre 2015].
  20. ↑ ≪ Aun no se ha extinguido el fuego de Enpetrol ≫ (Hemeroteca) (en castella). ABC , 15-06-1987, pag. 27 [Consulta: 16 setembre 2015].
  21. ↑ ≪ Las llamas de Enpetrol no se apagan ≫ (Hemeroteca) (en castella). La Vanguardia , 16-06-1987, pag. 1 [Consulta: 6 setembre 2015].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 ≪ Rafael Vera dice que tenia informaciones de que podia producirse un atentado como el de Enpetrol ≫ (Hemeroteca) (en castella). La Vanguardia , 16-06-1987, pag. 1 [Consulta: 6 setembre 2015].
  23. ↑ 23,0 23,1 Bordas , Jordi; Martin de Pozuelo , E ≪ Larga noche de panico en Tarragona ≫ (Hemeroteca) (en castella). La Vanguardia , 13-06-1987, pag. 4 [Consulta: 5 setembre 2015].
  24. ↑ Perez , Nuria ≪ Fallece Lluis Armet, exdirector de la refineria de Tarragona en los ochenta ≫ (en castella). Diari de Tarragona , 30-10-2014. Arxivat de l' original el 23 de setembre 2015 [Consulta: 5 setembre 2015]. Arxivat 23 de setembre 2015 a Wayback Machine .
  25. ↑ 25,0 25,1 Pujol , Elias ≪ Enpetrol afirma que cumplio el plan de seguridad tras el sabotaje de ETA ≫ (Hemeroteca) (en castella). La Vanguardia , 14-06-1987, pag. 23 [Consulta: 6 setembre 2015].
  26. ↑ 26,0 26,1 Cesar , Augusto ≪ ETA provoca el panico en Tarragona con un aparatoso atentado en Enpetrol ≫ (Arxiu) (en castella). ABC , 13-06-1987, pag. 19 [Consulta: 7 setembre 2015].
  27. ↑ 27,0 27,1 ≪ Tarragona vive largas horas de terror ≫ (Hemeroteca) (en castella). El Periodico , 13-06-1987. Arxivat de l' original el 3 de marc 2016 [Consulta: 3 setembre 2015].
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 28,5 28,6 E.P. ≪ ETA confirma en el Pais Vasco ser la autora del atentado contra Enpetrol en Tarragona ≫ (Hemeroteca) (en castella). La Vanguardia , 15-06-1987, pag. 14 [Consulta: 15 setembre 2015].
  29. ↑ EFE ≪ Domingo Troitino, un 'duro' de la matanza de Hipercor, la mayor de ETA ≫ (en castella). El Mundo , 08-11-2013 [Consulta: 26 setembre 2015].
  30. ↑ Cruset , Josep ≪ Los autores del atentado en el rack siguen en prision 25 anos despues ≫ (Versio impresa) (en castella). Diari de Tarragona , 10-06-2012 [Consulta: 2 octubre 2015].
  31. ↑ Monteso , Oriol ≪ Alliberen el responsable de l'atemptat d'Enpetrol a Tarragona ≫. Nacio Digital , 09-11-2013 [Consulta: 26 setembre 2015].
  32. ↑ P , J ≪ En libertad una etarra que participo en la matanza de Hipercor ≫ (en castella). ABC (diari) , 18-12-2014 [Consulta: 2 octubre 2015].
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 Trujillo , J; Juan , J ≪ Sello de Terra Lliure ≫ (Hemeroteca) (en castella). El Periodico , 17-06-1987, pag. 19. Arxivat de l' original el 3 de marc 2016 [Consulta: 10 setembre 2015].
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 Gerhard , Ferran ≪ Otra masacre etarra ≫ (Hemeroteca) (en castella). El Periodico , 20-06-1987, pag. 10. Arxivat de l' original el 3 de marc 2016 [Consulta: 10 setembre 2015].
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 Pinol , Angels ≪ 10.000 manifestantes contra el terrorismo en Tarragona marcharon divididos ≫ (Arxiu) (en castella). El Pais , 20-06-1987 [Consulta: 10 setembre 2015].
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 Pujol , Elias ≪ Tarragona:10.000 personas se manifestaron en protesta por el atentado de Enpetrol ≫ (Hemeroteca) (en castella). La Vanguardia , 20-06-1987, pag. 19 [Consulta: 10 setembre 2015].
  37. ↑ Cesar , Augusto ≪ Mas de diez mil personas se manifestaron contra el terrorismo de ETA en Tarragona ≫ (Hemeroteca) (en castella). ABC , 20-06-1987, pag. 26 [Consulta: 14 setembre 2015].
  38. ↑ Montagut , Albert ≪ Los ecologistas consideran que Tarragona esta indefensa ante los peligros del complejo petroquimico ≫ (Arxiu) (en castella). El Pais , 15-06-1987 [Consulta: 15 setembre 2015].
  39. ↑ ≪ El gobernador de Tarragona estima correcto no haber evacuado la ciudad ≫ (Arxiu) (en castella). El Pais , 16-06-1987 [Consulta: 15 setembre 2015].
  40. ↑ ≪ Un aviso en Tarragona ≫ (Hemeroteca) (en castella). El Pais , 16-06-1987 [Consulta: 25 setembre 2015].

Bibliografia [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atemptat_d%27Enpetrol&oldid=33242310 ≫