Atanagild
fou rei dels gots del
551
al
567
, els quatre primers anys en rebel·lio (vegeu
Aquila I
).
[1]
Rei en rebel·lio
[
modifica
]
A la mort d'Aquila I Atanagild fou reconegut rei per tota la noblesa, va ascendir al tron, i probablement va iniciar la guerra contra els romans d'Orient, probablement els aliats del seu rival. Probablement la noblesa goda li va oferir el tron a canvi d'≪acomiadar≫ els romans d'Orient.
Guerra contra els romans d'Orient
[
modifica
]
Les negociacions que van poder desenvolupar-se (marc-abril) entre el nou rei i el
Magister Militum Spaniae
(Liberi ja havia tornat a Orient el maig del
553
) serien conegudes a Constantinoble probablement avancat el mes d'abril o el maig; logicament s'havia d'esperar una resposta imperial als preacords que s'haguessin obtingut, la qual no podria arribar abans de maig o juny; la decisio imperial segurament ja estava presa i l'enviament d'un exercit conquistador potser ja estava en marxa, pero va poder comunicar-se qualsevol cosa per guanyar temps; la proclamacio de Atanagild potser havia sorpres a
Justinia I
, que esperava col·locar en el tron a algun menor o noble addicte al qual pogues eliminar-se facilment despres i annexionar el pais mitjancant l'enviament de tropes; ara necessitava temps per fer arribar al pais l'exercit conquistador; aixi que Justinia va poder fingir que s'acceptava la retirada i que s'enviava una flotilla per retirar les tropes estacionades en el Sud peninsular; la realitat es que es preparava una expedicio de certa importancia, que inicialment havia d'estar destinada a combatre de Atanagild per assegurar la completa submissio del Regne Visigot (doncs la resta del regne, llevat d'algunes resistencies menors, ja hauria d'haver estat assegurat) i que anava a utilitzar-se per ocupar tota la Peninsula. Es necessitarien uns quants mesos per equipar una flota i un exercit que acudis a Hispania, ja no per ajudar a un rebel o un rei, sino definitivament per ocupar el regne valent-se del cap de pont existent.
Com fins a l'any
554
els recursos militars s'havien destinat basicament a Italia, l'expedicio no comencaria a equipar-se fins a principis del
555
. L'expedicio sortiria cap a
Hispania
el maig o juny, i arribaria el juny o juliol; mentrestant els romans d'Orient d'Hispania al·legarien que esperaven ser retirats o que esperaven una resposta de l'emperador a les peticions visigodes.
A l'arribada de la flota els romans d'Orient desembarcarien potser a la seva base de Cartago Nova, o a
Malaga
. En tot cas, si van desembarcar a Cartago Nova, seria que potser no dominaven aquesta ciutat. S'apoderarien d'ella (potser per sorpresa), sens dubte en forma violenta, obligant a alguns ciutadans destacats a fugir. Aquests ciutadans serien partidaris de Atanagild i els exiliats es van establir a Sevilla, centre del poder politic de Atanagild.
Els romans d'Orient ocuparen o desembarcaren a
Cartagena
, un port important, com a base naval, be cap al 552,
[2]
en el moment del desembarcament o poc despres, cap al
553
(ja establerts en la
Betica
). De no ser aixi ja no la van ocupar fins a almenys mitjans de l'any
555
, en el curs de la guerra amb Atanagild. Se sap que l'ocupacio de Cartago Nova no va ser pacifica i que alguns destacats visigots i hispa-romans van haver de fugir d'ella, i que la poblacio local va ser hostil als grecs malgrat la identitat de fe catolica. Si la conquesta va ser entre el 552 i el 554 la fugida sol va poder produir-se si la ciutat era lleial al rival dels romans d'Orient (en cas de ser una ciutat favorable a l'aliat roma d'Orient, hagues acollit als grecs com aliats i no s'haguessin produit fugides).
Des Cartagena es van estendre pel districte de
Bastetania
, ocupant probablement
Baza
(Basti) o almenys part del seu territori, i sens dubte altres ciutats. La presa de Bastetania es realitzaria segurament mitjancant la confluencia de les forces desembarcades a l'Orospeda (costa de la Cartaginesa) i les forces que avancaven des de la Betica oriental (Malaga i potser Abdera). Pero les forces de Atanagildo sembla que van aconseguir aillar les forces gregues de Cartago Nova de les que van operar a Malaga i la zona de l'Estret, perque la zona entre Baza i Malaga, amb ciutats com Abdera (
Adra
), Acci (
Guadix
), Iliberis (
Granada
) no consta que mai estigues en mans romanes d'Orient i sembla que van quedar sota domini de Atanagild, qui va poder conquistar-les be cap al 555 o be ja les dominava amb anterioritat (llevat que alguna es mantingues independent o integrada en el govern territorial cordoves com podria ser el cas d'Astigi o
Ecija
).
L'
Imperi Roma d'Orient
va buscar nous aliats. Consequencia del canvi de situacio seria que els romans d'Orient requeririen altres aliats a la zona. Naturalment coneixien la situacio a
Cordova
, rebel als visigots, i s'establiria una alianca estrategica; Cordova al seu torn passava a estar interessada en una alianca amb els romans d'Orient, car el seu probable antic aliat, Atanagild, era ara rei i com a tal li correspondria (mes tard o pero aviat) intentar la submissio de la ciutat i el territori rebel. Probablement els romans d'Orient no van intentar conquistar Cordova, que ja havia donat mostres de la seva resolucio derrotant a les tropes d'Aquila I, sino simplement aliar-se al govern territorial, i situar-lo en la seva area d'influencia, o vincular-lo a l'estil dels
Laz
del
Caucas
.
L'interior de la Betica seguia a poder d'un o diversos governs locals liderats per terratinents hispa-romans, que probablement mai s'havien sotmes del tot als gots (de fet encara que els terratinents es mostraven hostils als gots sobretot per motius economics, una vegada consolidat el domini d'aquests sembla que en general els eren favorables; aixi per exemple a la Tarraconense els propietaris van ser hostils fins al
506
, i l'hostilitat continuaria larvadamente fins i tot uns anys, pero cap al
541
els gots semblen haver comptat ja amb el suport dels terratinents hispa-romans de la provincia, sense que influis el fet que els visigots fossin arrians, devent-se probablement a motius economics).
Probablement els cordovesos es van tornar massa perillosos. Sembla que el
566
(o mes probablement abans) es van estendre cap a
Sevilla
i potser la van ocupar militarment o van afavorir una rebel·lio local be de terratinents hispa-romans o be d'alguns nobles visigots ressentits. Es segur que el 566 la ciutat de Sevilla havia escapat del control del rei. El Cronico Cesaraugusta explica que Atanagild va realitzar repetits atacs contra Cordova entre el 566 i el
567
i que aixi mateix va atacar Sevilla que va ser presa. No se sap qui dominava a la ciutat, pero es possible que directament o indirectament els romans d'Orient exercissin en ella alguna influencia.
El Tractat de pau: naixement de la provincia d'Espania
[
modifica
]
L'ocupacio bizantina i la
Provincia d'Espania
.
La possessio de Sevilla es determinant per establir que moment es va signar un tractat, (
pacta
) que se sap que existeix, entre Atanagild i Justinia, i que es el titol juridic de la provincia romana d'Orient d'
Espania
. La data del tractat es discutida: va poder ser signat el
551
o a principis del
552
(menys probable es que Atanagild signes el tractat abans de comencar la seva rebel·lio, es a dir el 550, despres de la derrota d'Aquila davant Cordova) o be al concloure la guerra iniciada el 555 i en tot cas abans del 565 que va morir Justinia que fou signant del tractat. Si Sevilla hagues estat romana d'Orient, havent estat ocupada el 566 o 567 per Atanagild, indicaria que la guerra iniciada el 555 prosseguia i que per tant no s'havia signat cap tractat de pau, per la qual cosa el tractat havia d'haver estat establert cap al 551.
La data mes probable es vers el
560
, el que explicaria que entre aquesta data (aproximadamente) i l'inici del regnat de Leovigild no hi hagues enfrontaments entre visigots i romans d'Orient, amb l'unic problema de la presa de Sevilla cap a 566-567 en el marc de la campanya contra Cordova, el que asseguraria que Sevilla no era possessio grega (aquest es l'unic combat conegut entre el 556 i el 570 en el qual van poder ser part els romans d'Orient).
Contra aquesta data tampoc juga el fet que el
599
, al perdre Recared alguns territoris, i sol·licitar per mediacio del Papa una copia del tractat (l'exemplar dels visigots s'hauria perdut i l'exemplar imperial se suposa destruit en un incendi accidental segurament el
564
o el
565
), el Papa li respongue que desistis d'aixo, ja que, en cas d'apareixer el tractat, fins i tot amb les presumptes conquistes romanes d'Orient, el regne visigot resultaria perjudicat. Com sabem que Leovigildo havia recobrat tota o part de la regio de l'Estret (amb Asidona), les regions proximes a Malaga i Baza (i potser la mateixa Baza) i probablement el territori entre Baza i Malaga, les regions ocupades pels romans d'Orient se situarien be a la zona costanera entre Malaga i Cartagena o be a la zona de l'Estret, i per tant un tractat signat cap al 560 hauria cedit als romans d'Orient les regions entre Gades i Cartagena, i en cas d'haver estat signat cap al 551 els hauria cedit una zona concreta, per exemple tota la Betica, en els dos casos territoris majors dels quals fins i tot quedaven en poder dels romans d'Orient. solament si el tractat es va signar entre el 555 i el 565 els limits dels dominis sobre el terreny haurien de constar en un tractat i seria adequat consultar-los uns anys despres, per comprovar els limits exactes.
Fixada la frontera exacta entre el Regne Visigot i la provincia de Spania, Cordova (aliada formal o tacitament amb Constantinoble) quedava abandonada a la seva sort. Es probable que intentessin que d'alguna forma seguis l'agitacio, i promoguessin o recolzessin algun tipus de rebel·lio a Sevilla; en canvi no es probable que poguessin ocupar militarment la ciutat, car encara que els cordovesos havien demostrat el seu valor i coratge, i havien combatut be contra Aquila I (i van tornar a fer-ho despres contra Atanagild), no sembla que tinguessin capacitat militar per prendre una ciutat emmurallada i segurament ben defensada (uns anys despres Leovigild va tardar diversos mesos a prendre-la i va haver de recorrer a un setge estricte) llevat que l'haguessin ocupat en una traicio, un cop de sort o una sorpresa inaudita, o be haguessin comptat amb la col·laboracio dels romans d'Orient.
Els successos de Sevilla tingueren lloc vers el 565 i sorprengueren a Atanagild que potser a causa d'ells no va poder organitzar una expedicio contra Cordova. No obstant aixo aquesta expedicio es porta a terme a l'any seguent, perque se sap que el
566
i el
567
va combatre contra Cordova. El que no se sap es si ja estava en la seva ment l'expedicio, o aquesta es va decidir despres de la perduda de Sevilla. El fet cert es que el 566 probablement, Sevilla va ser presa per Atanagild, i es va combatre contra els cordovesos (no sabem si a Cordova ciutat), i el
567
es va tornar a lluitar contra els cordovesos, i es probable que fos atacada la mateixa ciutat de Cordova. Ni Cordova ni Sevilla van poder comptar ja amb la proteccio romana d'Orient. Sevilla va passar a poder de Atanagildo, pero Cordova va rebutjar de nou a les forces godes.
Relacions amb els francs
[
modifica
]
Atanagild va establir bones relacions amb els francs: les seves filles Brunequilda i Galsuinda van casar respectivament amb
Sigibert d'Austrasia
i
Khilperic de Neustria
(i es van convertir al catolicisme). Aquestes bones relacions van afavorir un actiu comerc desenvolupat sobretot a la zona fronterera entre territori gal i la provincia Narbonense, sol interromput durant els periodes de guerra.
Crisi financera
[
modifica
]
Durant el regnat d'Atanagild es va produir una crisi financera l'existencia de la qual queda evidenciada per la numismatica.
Mort d'Atanagild
[
modifica
]
Atanagild va morir de mort natural el
567
, i durant cinc mesos el tron va romandre vacant, segurament a falta d'un acord entre els nobles sobre el successor. Finalment, probablement ja el
568
, va ser proclamat rei el que era probablement dux de la Gal·lia
Narbonense
,
Liuva I
.