Arslantepe
es un petit poble de
Turquia
, a la
provincia de Malatya
, construida sobre la ciutat
hitita
de
Melid
a la vora del riu
Thoma
, nom antic d'un afluent de l'
Eufrates
superior, que neix a les
muntanyes del Taure
. Fou excavada a partir del
1932
i l'excavacio encara continua 80 anys despres, i ha posat a la llum objectes diversos.
Segell cilindre trobat a Arslantepe
El lloc ha estat habitat des del desenvolupament d'agricultura a l'anomenat
creixent fertil
. A l'
edat del bronze
, el lloc va esdevenir un centre administratiu d'una gran regio del Regne d'
Isuwa
. La ciutat fou fortificada, probablement a causa de l'amenaca
hitita
des de l'oest. Els hitites conqueriren la ciutat al
segle
xiv
aC
. A la meitat d'aquest segle, Melid fou la base del rei hitita
Suppiluliuma
en la seva campanya de saqueig de
Washukanni
, la capital de
Mitanni
.
Despres de la fi de l'Imperi Hitita, des del
segle
xii
aC
al VII aC, la ciutat va esdevenir el centre d'un estat
luvita
neohitita
independent, anomenat
Kammanu
. S'hi va construir un palau i s'hi van aixecar escultures de pedra monumentals de lleons i dels governants.
La topada amb el rei assiri
Teglatfalassar I
(1115-1077 aC) va tenir com a resultat que el Regne de Melid va haver de pagar tribut a Assiria. Mes tard, Melid va continuar prosperant. Despres del 800 aC, es va enfrontar al Regne d'
Urartu
i des d'aleshores el regne fou conegut com a
Melitealkhe
,
Melitene
o
Malatya
i va haver de pagar tribut, segurament, en el govern del rei
Sarduri II
.
La primera expedicio, la va fer el rei
Menua I
d'Urartu despres del
800 aC
, incursions que van repetir els dos reis que el van succeir. Segurament, fou
Sarduri I
qui el va sotmetre definitivament. El rei d'Assiria
Teglatfalasar III
(
741 aC
-
724 aC
) va iniciar la lluita pels districtes fronterers que s'havien sotmes a Urartu. Va atacar
Arpad
, al nord d'Alep. Sarduri hi va acudir amb forces propies i dels seus aliats de
Kummukh
, Melitalqi o Melitealkhe (Malatya) i
Gurgum
, pero fou derrotat per Teglatfalasar III a
Rumqala
, a la vora de l'
Eufrates
i va perdre territoris, pero va conservar el regne fins que el rei assiri
Sargon II
(722-705 aC) va ocupar la ciutat el 712 o 711 aC.
Arslantepe fou excavada primerament per l'arqueoleg frances Louis Delaporte des de 1932. Del 1946 al 1951, Claude F. A. Schaeffer hi va fer alguns sondatges. Les primeres excavacions italianes al lloc d'Arslantepe comencaren el 1961, sota la direccio dels professors Piero Meriggi i Salvatore M. Puglisi. L'eleccio del lloc era, inicialment, a causa del seu desig d'investigar les fases neohitites d'ocupacio, el periode en que Malatya era la capital d'un dels mes importants regnes nascuts despres de la destruccio de l'Imperi Hitita a les seves fronteres mes orientals. Les restes majestuoses d'aquest periode a Arslantepe es coneixien des dels anys 30, quan foren descobertes per una expedicio francesa. L'hititoleg Meriggi nomes va participar en les primeres campanyes i, posteriorment, la direccio va passar a Puglisi, un paleoetnoleg, que expandi l'excavacio i regularment dirigia investigacions anuals sota permis regular del govern turc. Alba Palmieri va agafar la direccio de l'excavacio durant els anys 1970. Avui, la investigacio arqueologica es portada per Marcella Frangipane.
[1]
Bibliografia
[
modifica
]
- Burney
, Charles Allen.
Historical Dictionary of the Hittites
. Scarecrow Press, 2004.
ISBN 0810849364
.
Enllacos externs
[
modifica
]