Arsenio Martinez-Campos Anton
(castella: Arsenio Martinez-Campos) (
Segovia
,
14 de desembre
de
1831
-
Zarautz
,
23 de setembre
de
1900
) va ser un oficial espanyol que es va
pronunciar
en contra de la
primera Republica
el
1874
, donant inici a la restauracio borbonica. Fou mes tard Capita General (governador) de
Cuba
i
president del Consell de Ministres
(
1879
).
Nasque a
Segovia
el 14 de desembre de 1831.
[1]
En
1852
va ingressar en l'Estat Major de l'Exercit. Va participar en la
Guerra d'Africa
(
1859
?
1860
) i en l'expedicio anglo-hispano-francesa contra
Mexic
en
1862
, en ambdues ocasions sota les ordres de
Joan Prim i Prats
.
En
1868
la reina
Isabel II
va ser destronada. Un any despres va ser destinat a
Cuba
on acabava de comencar la
Guerra dels Deu Anys
. Va tornar a Espanya tres anys despres com a
brigadier
per merits de guerra. Una vegada en la Peninsula, va rebre el comandament d'una brigada per lluitar a
Catalunya
contra els
carlistes
. En
1873
, el president
Nicolas Salmeron
li va encarregar sotmetre els cantons d'
Almansa
i de
Valencia
, la qual cosa va aconseguir bombardejant i ocupant Valencia. El govern republica finalment el confina a
Mallorca
.
El
2 de gener
de
1874
el general
Manuel Pavia
va dissoldre les
Corts
, el final de la
Primera Republica
estava a prop.
El pronunciament militar i la restauracio borbonica
[
modifica
]
Martinez Campos era partidari de la Restauracio dels
Borbons
en el tron, pero al contrari que
Canovas del Castillo
, ell no estava disposat a esperar que la campanya politica pacifica acabes per reconvertir Espanya en una monarquia. El
29 de desembre
de 1874 el govern, que sospitava de Martinez Campos, havia decidit bandejar-lo. Assabentat, va simular dirigir-se a
Avila
, pero va anar directament a
Sagunt
, requerit pels alfonsins valencians perque es pronuncies. Mentrestant, el brigadier
Luis Daban y Ramirez de Arellano
, cap de la brigada de
Sogorb
, va traslladar a part de la seva tropa fins a aquest mateix lloc. El
29 de desembre
amb els soldats formant un quadre, Martinez Campos es va dirigir a ells i va proclamar al princep Alfons, fill d'
Isabel II
,
Alfons XII
, Rei d'Espanya
.
[2]
El govern que, en aquests moments estava en mans de Serrano, no es va oposar al
pronunciament
, acceptant al nou rei.
Despres de l'arribada d'Alfons XII a Espanya, fou nomenat
capita general de Catalunya
amb el comandament de les tropes que lluitaven contra els carlistes a
Catalunya
i
Navarra
. Al marc de
1875
va ocupar
Olot
[3]
(la "capital" carlista de Catalunya) i poc despres va assetjar
la Seu d'Urgell
, que va caure a l'agost. Despres d'acabar amb uns pocs reductes, l'aixecament carlista a Catalunya va quedar definitivament controlat el
19 de novembre
. L'exercit va concentrar llavors tot el seu esforc a
Navarra
, ultim reducte carlista. El
28 de febrer
de
1876
Alfons XII,
el Pacificador
entrava en
Pamplona
. Despres del final de la contesa, Martinez Campos va ser ascendit per merits de guerra a Capita General.
Va ser diputat a Corts pel districte de Sagunt en les
eleccions generals espanyoles de 1876
, encara que al novembre va renunciar al carrec per ser substituit per
Eduardo Castanon Albizua
.
[4]
Aquest mateix any va ser destinat de nou a Cuba. Com a Capita General de l'illa estava al comandament de les tropes que lluitaven contra els rebels des de feia vuit anys.
Al comandament d'uns 20.000 homes va derrotar els insurrectes a
Santiago de Cuba
i
Las Villas
. Poc despres, adonant-se que una guerra tan llarga havia aconseguit afeblir a tots dos contendents i perjudicava a tota la poblacio de l'illa, i, com era favorable a una politica de tolerancia, Martinez Campos va iniciar una serie de contactes amb els insurgents. Llavors va declarar una amnistia total per tots aquells que abandonessin les armes. Els rebels, cansats de la guerra, van comencar a abandonar la lluita.
El 7 de febrer de
1878
va sostenir una trobada secreta amb
Vicente Garcia Gonzalez
, cap dels insurrectes i li va transmetre les seves condicions perque abandonessin les armes. Finalment, el
10 de febrer
es va signar el
Conveni de Zanjon
, amb la qual es posava fi a deu anys de guerra. Es va donar una major autonomia a Cuba i es va abolir l'esclavitud.
En
1879
va tornar a la Peninsula i fou nomenat senador per dret propi
[5]
El
7 de marc
, a instancies de Canovas del Castillo, va ocupar el carrec de
President del Consell de Ministres
i de
Ministre de Guerra
pel
Partit Conservador
. El
9 de desembre
va ser substituit pel mateix Canovas. En adonar-se que havia estat instrumentalitzat per Canovas, va abandonar el seu partit i es va passar al
Partit Liberal
de
Sagasta
. Va formar part del govern de Sagasta de
1881
a
1883
de nou com a Ministre de Guerra. Mentre estava en el carrec es va ocupar de la creacio de l'
Academia General Militar
. El
20 de febrer
de
1882
es va publicar el decret fundacional, signat pel rei i per Martinez Campos, pel qual es creava l'Academia a l'
Alcasser de Toledo
.
Des de
1890
, els xocs entre les tropes espanyoles de
Melilla
i les tribus
rifenyes
de la zona anaven en augment. El
2 d'octubre
van ser assassinats un grup de soldats espanyols i uns presidiaris que treballaven en la construccio d'un fort als afores de la ciutat. La situacio va ser empitjorant fins que, el
27
i el
28 d'octubre
de
1893
, va ser atacat el fort de Cabrerizas Altas, en el qual el governador militar de Melilla, general de divisio
Juan Garcia Margallo
va morir juntament amb una part dels seus homes. El govern espanyol va organitzar immediatament un exercit de 20.000 homes al capdavant de Martinez Campos.
Davant el temor a una guerra, el sulta
Mulay Hasan
va manar al seu germa amb tropes per controlar a les tribus del Rif. El
5 de marc
de
1894
, Martinez Campos va signar amb el sulta un Tractat pel qual es va acabar el conflicte.
Il·lustracio de l'
atemptat contra el general Martinez Campos
de 1893 en un periodic de l'epoca.
En
1893
, ocupant el carrec de capita general de Catalunya i mentre presenciava una desfilada militar amb motiu de les festes de la Merce, va ser objecte de l'
atemptat anarquista
de
Pauli Pallas i Latorre
a
Barcelona
, del que en va sortir lleugerament ferit.
[6]
En
1895
, en esclatar una altra vegada la guerra, fou nomenat novament
Governador de Cuba
. Pero aquesta vegada els seus intents pacificadors no van donar molt resultat i, com que no volgue endurir les mesures contra els insurgents va ser rellevat l'any seguent pel general
Valeria Weyler
, tornant a la peninsula.
[7]
La
Gaceta de Madrid
publica el 19 de gener de 1896 el seu nomenament com a president del Consell Suprem de Guerra i Marina,
[8]
carrec del qual va dimitir a penes un mes despres.
[9]
Va morir el 23 de setembre de 1900 a
Zarautz
.
[1]
- ↑
1,0
1,1
La Ilustracion Espanola y Americana
, Ano XLIV, num. 36 de 30 de setembre de 1900
, pag. 183-184.
- ↑
Grau
, Jaume.
Carlinades: El "Far West" a la Catalana
. Cossetania Edicions, 2007, p.109.
ISBN 8497912659
.
- ↑
Diccionari enciclopedic catala: amb la correspondencia castellana. Ed. reduida
. Salat, 1938, p. 1426.
- ↑
Congres dels Diputats
:
Historic de diputats
.
- ↑
Senat d'Espanya
:
Expedient personal del Senador per dret propi D. Arsenio Martinez Campos y Anton
.
- ↑
Gonzalez Calleja
, Eduardo.
La razon de la fuerza: orden publico, subversion y violencia politica en la Espana de la Restauracion (1875-1917)
. Madrid: CSIC, 1998, p. 272.
ISBN 84-00-07778-4
.
- ↑
≪
Real Decreto de 19 de enero de 1896 por el que se nombra General en Jefe del Ejercito de la isla de Cuba al Teniente General Valeriano Weyler
≫ (
PDF
).
Gaceta de Madrid
, CCXXXV, 20, 20-01-1896, pag. 245 [Consulta: 23 juny 2014].
- ↑
≪
Real Decreto de 19 de enero de 1896 por el que se nombra Presidente del Consejo Supremo de Guerra y Marina al Capitan General Arsenio Martinez de Campos y Anton
≫ (PDF).
Gaceta de Madrid
, CCXXXV, 20, 20-01-1896, pag. 245 [Consulta: 23 juny 2014].
- ↑
≪
Real Decreto de 27 de febrero de 1896 por el que se admite la dimision como Presidente del Consejo Supremo de Guerra y Marina del Capitan General a Arsenio Martinez de Campos y Anton
≫ (PDF).
Gaceta de Madrid
, CCXXXV, 59, 28-02-1896, pag. 713 [Consulta: 23 juny 2014].
Bibliografia
[
modifica
]
 Diputats pel districte de
Sagunt
(1876 - 1923)
|
|---|
| |