Arrancapins
es un barri de la ciutat de
Valencia
situat al districte d'
Extramurs
, al sud-oest de la
Ciutat Vella
.
De forma quasi
rectangular
, esta situat entre les
grans vies
de
Ferran el Catolic
i
Ramon y Cajal
al nord-est, i les avingudes de
Perez Galdos
i de
Giorgeta
al sud-oest, que formen part de la
ronda de Transits
de la ciutat. El limit nord-oest, el marquen els carrers de l'Erudit Orellana i d'
Angel Guimera
, mentre que el limit sud-est el marquen les vies de vies de
ferrocarril
procedents de l'
estacio del Nord
.
La seua poblacio el
2009
era de 23.347 habitants,
[1]
i limita amb els barris de
La Petxina
i
El Botanic
al nord,
La Roqueta
al nord-est,
Russafa
(del districte de
L'Eixample
) a l'est creuant les vies de
tren
,
La Raiosa
(del districte de
Jesus
) al sud,
Patraix
(del districte homonim) al sud-oest, i
Nou Moles
(del districte de
L'Olivereta
) a l'oest.
Alguns dels carrers principals del barri son el
carrer de Sant Vicent Martir
, el
carrer de Jesus
, el carrer de Conca, el carrer del Bon Orde, el carrer d'Alberic, del Pintor Benedito, de Sant Francesc de Borja, de Sant Josep de Calassanc i la placa de Bisbe Amigo.
El nom del barri d'Arrancapins prove de la
mitologia valenciana
, concretament d'
un
dels cinc
gegants
de la
colla del Rei Barbut
de
Castello
(el mes conegut dels quals es
Tombatossals
), que participa en la
Festa del Corpus Christi de Valencia
. Aquests gegants mitologics podien carregar grans pedres i arrancar
pins
d'arrel.
Esglesia de Sant Vicent de la Roqueta
.
Aquesta zona exterior a la
Ciutat Vella
, i per tant d'extramurs a la [[Muralla del segle
xiv
de Valencia|muralla]], durant la invasio del
Primer Imperi frances
els primers anys del segle
xix
en la
Guerra de la Independencia
, era poblada no sols per camps d'
horta
sino tambe per terres de
seca
amb cultius de
cereals
,
oliveres
,
garroferes
i
pinars
. Conta la llegenda que els valencians, per impedir el setge
frances
a la ciutat, van enderrocar llocs estrategics des d'on l'exercit invasor no poguera fer-se fort, i un d'aquests llocs van ser els
pins
que poblaven el barri, encara que popularment es va dir que els va arrancar el
gegant
Arrancapins
.
Antics
camins
com el cami vell de
Torrent
o el cami vell de
Picassent
partien des d'aquestes terres en direccio als pobles del sud i sud-oest, com els actuals barris de
Patraix
i de
Jesus
, a mes del
carrer de Sant Vicent Martir
a l'est del barri, que correspon al tracat de l'antiga
via Augusta
romana
que eixia en direccio sud de la ciutat de
Valentia
.
Vora aquest cami es troba el monestir i esglesia de
Sant Vicent de la Roqueta
, lloc de culte des del
segle
iv
del
martir
sant Vicent
.
Durant la construccio de l'eixample de la ciutat i de les
grans vies
despres de l'enderrocament de la [[Muralla del segle
xiv
de Valencia|muralla medieval]] el
1867
, al barri es va ubicar el
mercat d'Abastos
, traient aixi el transit de mercaderies del nucli urba de la
ciutat
.
Estacio de Valencia-Joaquim Sorolla
de l'
AVE
Elements importants
[
modifica
]
L'any
2010
es va inaugurar a l'encreuament del
carrer de Sant Vicent Martir
i el carrer del Mestre Sosa l'estacio d'
Adif
de
Valencia-Joaquim Sorolla
(Valencia-JS), que acull l'arribada del
tren d'alta velocitat
de l'
AVE
de la
linia Madrid-Valencia
, a mes de les
linies de llarga distancia
.
Al mateix carrer, es troba l'esglesia i monestir de
Sant Vicent de la Roqueta
, just al costat de la
placa d'Espanya
.
Al carrer de Jesus trobem la
finca Roja
, i entre els carrers d'Alberic i del Bon Orde es troba el complex del vell
mercat d'Abastos
, rehabilitat actualment com a complex esportiu, centre educatiu i comissaria.
El barri disposa de les estacions de
metro
d'
Angel Guimera
al nord, estacio de correspondencia entre les linies
1
,
3
i
5
, de
placa d'Espanya
(linia
1
) al nord-est, i de
Joaquim Sorolla-Jesus
(linies
1
i
5
) al sud.
Enllacos externs
[
modifica
]