한국   대만   중국   일본 
Eskrima - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Eskrima

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Arnis )
Infotaula d'esportEskrima
Tipus Filipino martial arts (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origen Filipines Modifica el valor a Wikidata

L' Arnis , tambe conegut com a Kali o Eskrima / Escrima , es l'esport nacional i art marcial de les Filipines . [1] Els tres termes son mes o menys intercanviables per denominar els arts marcials tradicionals de les Filipines, els quals emfasitzen la lluita amb armes com bastons, ganivets , armes de tall, i diverses armes improvisades, aixi com amb "ma lliure" o tecniques sense armes. Tambe es coneix com a Estoque i Garrote (termes provinents de l' espanyol ). A Luzon tambe es coneix com a Arnis de Mano .

Els arts marcials indigenes que els espanyols van trobar el 1610 encara no es coneixien com a "Eskrima" en l'epoca. En aquells temps, aquest art marcial era coneguda com a Paccalicali-t (pronunciat pakkali-kali ) per als ibanags , Didya (mes tard canviat per Kabaroan ) per als ilocanos , Sitbatan o Kalirongan per als pangasinenses , Sinawali ("brandar") per als pampanguenos , Calis o Pananandata ("us d'armes") per als tagals , Pagaradman per als ilonggos i Kaliradman per als cebuans . [2] El kuntaw i el silat son altres arts marcials separats tambe es practiquen en l'Arxipelag Filipi.

Hi ha hagut campanyes per tal que l'arnis sigui nominat en el les Llistes de Patrimonis Culturals Immaterials de la UNESCO, juntament amb altres arts marcials filipins. Fins a l'any 2018, la Unesco ha inscrit 9 elements com a patrimoni immaterial relacionats amb les arts marcials. [3]

General [ modifica ]

Practicants notables de la variant Balintawak d'eskrima: (d'esquerra a dreta) "Chito" Velez, "Meo" de la Rosa, "Nene" Gaabucayan, "Anciong" Bacon, Ray la Victoria, "Bobby" Taboada i Teofilo Velez al Fort San Pedro, Ciutat de Cebu (c. 1976). Les fotos van ser preses per "Johnny" Chiuten.

L'arnis tambe inclou el combat cos a cos , claus , i tecniques de desarmament. Tot i que en general, es posa l'emfasi en armes l'us d'armes per aquests arts, alguns sistemes tenen el focus primari en les mans buides i alguns sistemes de le vella escola ensenyen armes en absolut. [4]

A tots els efectes, arnis, eskrima i kali es refereixen tots a la mateixa familia d'arts marcials filipins basats en armes, i en els sistemes de lluita. Tant Arnis com Eskrima son manlleus de l' espanyol :

  • Arnis prove d' arnes , [5] "armadura" en espanyol antic. Es diu que deriva dels vestits utilitzats en les festes de Moros i Cristians , on els participants simulen lluites utilitzant armes de fusta. Arnes tambe es un terme espanyol arcaic per a "arma", com en la seguent citacio d' Ilustracion de la Deztreza Indiana per Francisco Santos de la Paz l'any 1712: [6]
≪ 'Siendo tan infalible la execucion desta doctrina, que no solo consigue esta superioridad en concurso de armas iguales, sino tambien hallandose el contrario con la aparente ventaja de venir armado de los dos 'arneses', Espada, y Daga; pues aun con ellos experimenta la dificultad de resistir a esta Espada sola... ≫
Armes d'entrenament d'eskrima
  • Eskrima (escrit com Escrima ) es un prestec filipi de la paraula esgrima . [7] [8] El seu cognat en frances es escrime .
  • L'origen del terme Kali te multiples teories:
  • Una teoria es que la paraula ve de tjakalele , un estil tribal de esgrima amb bastons d' Indonesia . Aquesta teoria es fonamenta en les semblances entre les tecniques de tjakalele i eskrima, aixi com per la proximitat de Mindanao a Indonesia.
  • Segons Guro Dan Inosanto, Kali es un mot creuat de les paraules cebuanes "kamot", que significa "ma", i "lihok", que significa "moviment". [9] [10]
  • En l'idioma dels ilocans , kali significa "cavar" i "apunyalar". [11]
  • Existeixen nombrosos termes similars de referencia per als arts marcials com kalirongan , kaliradman , i pagkalikali . [12] Aquests poden ser l'origen del terme kali o poden haver evolucionat a partir d'ell.
  • Segons el Gran Mestre Vic Sanchez, el terme pangasinan Kalirongan significa "Karunungan ng Lihim" o "Saviesa d'allo Secret" o "Secret de les arts de lluita Secretes", o fins i tot "Saviesa de Kali".
  • En el llibre KALI: History of a Forbidden Filipino Fighting Arts , Fred Lazo exposa que Kali era una paraula d'arrel antiga per designar una fulla de tall, i que les paraules filipines per a ma dreta ( kanan ) i ma esquerra ( kaliwa ) son contraccions dels termes "cami de la fulla" ( kali daanan) i "sense fulla" ( kali wala ), ja que les armes s'acostumen a agafar amb la ma dreta, i la ma esquerra queda lliure. [13]
  • En el llibre Cebuano Eskrima: Beyond the Myth , no obstant aixo, Ned Nepangue i Celestino Macachor argumenten que el terme Kali en referencia a les arts marcials filipines no van existir fins al relat de Buenaventura Mirafuente en el prefaci del primer llibre publicat conegut sobre arnis, Mga Karunungan sa Larong Arnis de Placido Yambao, on el terme Kali es pren com l'arrel de l'art de la lluita art de les illes Filipines. [14]
  • Mes probablement, Kali deriva del terme prehispanic filipi per designar les fulles i l'esgrima, Calis , [15] documentat per Antonio Pigafetta , cronista de l'expedicio de Fernao de Magalhaes durant el seu viatge a traves de les Visayas i en el diccionari d'espanyol antic a la llengua materna dels filipins que data des de 1612 fins a finals del segle  xix , com en el Vocabulario de Lengua Tagala per Fr. Pedro de San Buenaventura. [16] El terme calis en les seves diverses formes estava present en aquests documents en espanyol antic en ilocano, [17] ibanag ( calli-t ; pronunciat kal-li ), [18] en kapampangan, [19] en tagalog, [20] en bicolano ( caris ), [21] en waray ( caris ), [22] en hiligaynon, [23] en cebua ( calix , baladao [24] - "kalis balaraw/daga" i cales [25] ), i a Mindanao ( calis ? el kris, arma). [26] En alguns d'aquests diccionaris, el terme calis es refereix a una espasa o ganivet kris o keris, mentre que en d'altres es refereix tant a les espases i ganivets i el seu us com una forma d' esgrima amb bastons de lluita. Mentre que Mirafuente postula que el terme original era "Kali" i que la lletra "S" es va afegir mes tard, el Gran mestre Remy Presas suggereix que la "S" va caure en temps moderns i actualment es coneix com a "Kali" en els cercles de la FMA.

Els practicants d'arnis s'anomenen arnisador (masculi, en plural arnisadores ) i arnisadora (femeni, en plural arnisadoras ) pels qui criden seus arnis; o, si hom s'hi refereix com a eskrima , eskrimador (masculi, plural eskrimadores ) o eskrimadora (femeni, en plural eskrimadoras ) pels qui criden el seu art eskrima. Tambe hom s'hi refereix com a kalista o mangangali per als practicants de kali .

Origens [ modifica ]

Com que l'arnis era un art normalment practicat per la classe pobra o mes planera (en oposicio a la noblesa o classes guerreres ), la majoria de practicants van no tenir l'educacio per tal crear cap mena de registre escrit. Aixo tambe es pot dir de molts arts marcials, pero es especialment cert per l'arnis perque gairebe tota la seva historia esta basada en anecdotes, en la transmissio oral o promocional. L'origen de l'arnis es remunta a les tecniques de combat nadiues durant els conflictes entre les diferents tribus i regnes filipines prehispaniques, tot i que la forma actual te influencia espanyola, a partir de l' esgrima antiga que es va originar a Espanya al segle  xv . Tambe te altres influencies, ja que els colons i els comerciants que viatjaven a traves de l'arxipelag malai van portar la influencia del silat aixi com dels marcials xineses , arabs, i indies. [27] [28] Algunes parts localitzades de la poblacio encara practiquen metodes de lluita xinesos, coneguts com a kuntaw.

Tambe s'ha teoritzat que l'art filipi de l'arnis pot tenir arrels a l' India i que va arribar a les Filipines a traves de la gent que viatjava a traves d' Indonesia i Malaisia cap a les Filipines. El silambam, un art marcial de l'India basat en l'atac amb pals i bastons, va influir molts arts marcials d'Asia, com el silat. Aixi, l'arnis pot compartir el seu origen amb aquests sistemes; alguns moviments de l'arnis son similars a alguns estils de lluita Silambam amb pal curt (kali o kaji) o amb altres armes.

Al principi de l'arribada dels espanyols a les Filipines, ja van observar arts marcials basades en armes que eren practicats pels nadius, els quals poden estar o no relacionats amb l'arnis d'avui en dia. Els registres escrits mes antics sobre la cultura i vida filipines, inclosos els arts marcials, provenen dels primers exploradors espanyols. Algunes expedicions primerenques van lluitar contra tribus nadiues armades amb pals i ganivets. [29] L'any 1521, Fernao de Magalhaes va ser mort a Cebu a la Batalla de Mactan per les forces de Datu Lapu-Lapu , el cap de Mactan. Algun arnisadores mantenen que Lapu-Lapu va matar Magalhaes en un combat amb espasa, tot i que l'evidencia historica diu el contrari. L'unic testimoni de la batalla del qual es te constancia fou el cronista Antonio Pigafetta , que diu que Magalhaes fou apunyalat a la cara i al brac amb llances, i superat per multiples guerrers que el van tallar i apunyalar:

≪ Els nadius van continuar perseguint-nos, i recollint les mateixes llances quatre o sis cops, les van llancar cap a nosaltres un cop i un altre. Reconeixent el capita, ja que molts hi van buscar suport. Li van tocat el casc dos cops, pero sempre es mantingue ferm com a bon cavaller, juntament amb alguns altres. Per tant, vam lluitar durant mes d'una hora, i el capita es va negar a retirar-se mes lluny. Un indi va llancar una llanca de bambu a la cara del capita, pero aquest immediatament el va matar amb la seva llanca, que va deixar en el cos de l'indi. Aleshores, tractant de posar la ma en l'espasa, donat que encara no podia treure-la, pero a meitat de cami, ja que ell havia estat ferit en el brac amb una llanca de bambu. Els nadius, quan van veure aixo, s'hi van llancar a sobre. Un d'ells el va ferir en la cama esquerra amb un gran matxet, que s'assemblava a una cimitarra. Aixo feu que el capita caigues mirant a terra, quan immediatament s'hi van llancar a sobre amb llances de ferro i bambu i amb les seves espases, fins que van matar el nostre mirall, la nostra llum, el nostre consol i el nostre veritable guia. Durant la lluita, Ell va girar el cap moltes vegades per veure si estavem tots en els vaixells. Aleshores nosaltres, que el creiem mort, ferits, el vam retirar, de la millor manera que vam poder, als vaixells, que ja estaven retirant-se. ≫
Fotografia de finals del segle  xix amb revolucionaris filipins, coneguts com a Katipuneros .

A causa dels conflictes que historicament hi ha hagut en l'arxipelag Filipi, on els regnes portuaris estaven sovint en guerra els uns amb els altres, els guerrers eren forjats en les moltes guerres que tenien lloc a les illes. Aixi, durant l'era precolonial, aquesta zona geografica va adquirir reputacio pels seus mercenaris, que eren contractats arreu del sud-est asiatic. Els Lucoes (guerrers de Luzon ) van ajudar el rei de Birmania en la seva invasio de Siam l'any 1547. De manera simultania, els guerrers de Luzon van lluitar al costat del rei de Siam, i es van enfrontar el mateix exercit d'elefants del rei de Birmania en la defensa de la capital siamesa a Ayuthaya. [30] L'anterior solda de Malaca va decidir recuperar la seva ciutat de mans dels portuguesos amb una flota de vaixells de Lusung l'any 1525. [31]

Pinto va anotar que hi hi havia un cert nombre de Lucoes en les flotes islamiques que van anar a lluitar amb els portuguesos en les Filipines durant el segle  xvi . El Sultan d'Aceh va encarregar a un d'ells (Sapetu Diraja) la tasca de defensar la placa d'Aru, al nord-est de Sumatra, l'any 1540. Pinto tambe diu que un d'ells va ser anomenat dirigent dels malais que eudaven a les Illes Moluques despres de la conquesta portuguesa de 1511. [32] Pigafetta va anotar que un d'ells era al capdavant de la flota de Brunei l'any 1521. [30] Un famos lluitador de Luzon es Regimo de Raja, qui va ser nomenat com Temenggung (en jawi : ??????) o Cap i Governador Suprem General pels portuguesos. [33]

Hi ha opinions divergents sobre fins a quin grau el domini espanyol en les Filipines va influir en l'arnis. El fet que existeixi un gran nombre de tecniques i que els noms dels arts (arnis/ arnes , eskrima/ esgrima , garrote , estoque , etc.) tingui noms espanyols suggereixen una influencia. Alguns argumenten, tanmateix, que els noms espanyols en els arts marcials simplement reflecteix el fet que l'espanyol era la lingua franca de les Filipines fins a principis del segle  xx , i que influencia militar espanyola real va ser limitada.

El que es segur es que els espanyols van portar amb ells i van utilitzar armes de tall (incloent el sistema de Destreza desenvolupat per Carranza) quan van comencar a colonitzar l'arxipelag en el segle  xvi . El que tambe es coneix es que els espanyols van reclutar soldats de Mexic [34] [35] i el Peru [36] i els va enviar per fortificar les Filipines, i que tambe van haver d'entrenar mercenaris i guerrers entre els habitants locals com els pangasinenses, els pampanguenos , els tagalogs, els ilonggos, els cebuans i els warays per pacificar regions i apaivagar les revoltes. Dels pampanguenos, Fray Casimiro Diaz relata l'any 1718:

≪ Los primeros que se decidieron a experimentar fortuna fueron los pampangos, nacion la mas belicosa y noble de estas Islas, y cercana a Manila. Y era lo peor hallarse ejercitada en el arte militar en nuestras escuelas en los presidios de Ternate, Zamboanga, Jolo, Caraga y otras partes, donde se conocio bien su valor; pero este necesita del abrigo del nuestro, y asi decian que un espanol y tres pampangos, valian por cuatro espanoles. ≫

La logica dicta que aquests guerrers nadius i els soldats estrangers s'haurien fet amics intims i fins i tot haurien format families, cosa que va fer que s'aprenguessin aquestes habilitats noves per tal d'enfortir les existents. Tambe haurien compartit tactiques i tecniques entre ells quan eren situats en el mateix grup militar i lluitant en el mateix bandol en regions estrangeres com Formosa , Mindanao , les Moluques i les Mariannes . [37]

Una de les caracteristiques mes prominents de l'arnis que assenyalen cap a una possible influencia espanyola es el metode Espada y Daga , un terme tambe utilitzat en esgrima espanyola. L' espada y daga filipina difereix una mica de les tecniques europees; les postures son diferents perque les armes utilitzades en l'armis son normalment mes curtes que les espases europees. [38] Segons el Gran mestre Federico Lazo (1938?2010), al contrari que en l'esgrima historica europea, no hi ha estocades com a tals en l'estil d'arnis Kabaroan del nord d' Iloco ; ? es mes aviat un art evasiu. Per altra banda, si que existeixen en alguns estils de les Visayas , documentats pels investigadors de la FMA Celestino Macachor i Ned Nepangue, com la Yasay Sable Estocada de Bago City. [39] Segons estudis comparatius, l'arxiver Romeo Macapagal calcula que un 40% de l'estil amb armes de tall d'Antonio "Tatang" Ilustrisimo (1904?1997) procedeix d'estils europeus, portat pels espanyols.

Despres que els espanyols colonitzessin les Filipines, es va aprovar un decret que prohibia que els civils portessin espases de gran longitud, com el lris i el lampilan. Malgrat aquesta prohibicio, els practicants van trobar maneres de mantenir vius els arts de lluita, utilitzant bastons de ratania en lloc d'espases, aixi com petits ganivets petits brandits com espases. Alguns dels arts van ser transmesos d'una generacio a l'altra. De vegades l'art va agafar la forma de balls coreografiats com el ball de bastons Sakuting o es van fer presents a les lluites simulades dels Moro-moro ( Moros i Cristians ). [40] Tambe com a resultat, va evolucionar una tecnica complexa basada en pals en les regions de Visayas i Luzon . El sud de Mindanao rete gairebe exclusivament tecniques orientades a armes de tall, ja que els espanyols i els americans mai van conquerir totalment les parts del sud d'aquesta illa. [41]

Tot i que l'arnis combina les tecniques de lluita nadiues amb l'esgrima espanyola i amb altres influencies, amb el temps es va aconseguir un grau de sistematitzacio, la qual vosa va resultar en un art marcial filipina ben diferenciada. Amb el temps, tambe va evolucionar un sistema per a l'ensenyament de les tecniques basiques. Tanmateix, a excepcio d'uns quants sistemes mes antics i mes establerts, era habitual passar el coneixement de l'art de generacio en generacio en una aproximacio informal. Aixo ha fet que sigui dificil intentar seguir el llinatge d'un practicant. Per exemple, a part d'aprendre dels seus familiars com el seu oncle Regino Ilustrisimo, Antonio Ilustrisimo semblava haver apres a lluitar mentre navegava al voltant de les Filipines, mentre el seu cosi i estudiant Floro Villabrille afirmava haver estat tambe ensenyat per una princesa mora cega en les muntanyes; una afirmacio refutada mes endavant per l'Ilustrisimo mes gran. Tots dos han mort.

Historia moderna [ modifica ]

Ganivets filipins

Les Filipines te el que es coneix com a cultura d'armes blanques . [42] [43] Al contrari que al mon occidental, on les tecniques de lluita i autodefensa medievals i del Renaixement gairebe s'han extingit (evolucionant a l'esport de l' esgrima amb l'adveniment de les armes de foc ), la lluita amb armes blanques es un art vivent. [44] Es mes comu que la poblacio porti armes blanques que armes de foc. Habitualment es transporten com a eines per pagesos, utilitzades per venedors al carrer per preparar cocos, pinyes, sindries, altres fruites i carns, i les navalles papallona son barates de comprar al carrer, a mes de ser facils d'amagar. De fet, en algunes arees del camp, el fet de portar un ganivet d'agricultura com l' itak o bolo era un signe de que el portador es guanyava la vida, a causa de la naturalesa de la feina en aquelles arees. [45] En el pais de Palau , el terme local per dir "filipi" es chad ra oles , el qual literalment significa "el poble del ganivet" a causa de la reputacio dels filipins per portar ganivets i utilitzar-los en combats. [46]

Revolucio filipina [ modifica ]

Al contrari de l'opinio d'alguns historiadors moderns que afirmaven que els revolucionaris filipins nomes usaven armes de foc contra els espanyols, les armes de foc tambe van jugar un rol important.

Durant la Batalla de Manila de 1898, un informe del Cincinnati Enquirer afirmava: [47]

≪ ... El nadiu de les Filipines, como totes las races malaies afins, no puede lluitar per regla general, excepte de prop, tallant amb el seu ganivet pesant. L'arma s'anomena matxet, o bolo , o kampilan , o parang , o kris . El pla d'accion es el mateix; precipitar-se inesperadament i piratejar rapidament, sense el mes minim intent d'autoconservacio.

Tambe es considera que el rifle Mauser, en la feina dura, es un error. Te una caixa de cinc cartutxos, que han d'usar-se abans de poder-ne inserir d'altres. Es a dir, si un soldat te l'oportunitat de disparar tres cartutxos, ha de continuar i malbaratar els altres dos, o sino, arriscar-se a enfrontar-se a una possible carrera sobtada amb nomes dos projectils al seu rifle. Potser es per culpa dels homes, o per la seva desgracia en no haver estat perforats, pero sovint son apunyalats mentre recarreguen els seus rifles. Sigui quina sigui l'explicacio, hi ha quelcom malament en les tropes amb rifles i baionetes que els nadius armats amb ganivets estan fent retrocedir constantment. Els insurgents tenen algunes armes, pero la majoria dels soldats espanyols ferits que es veuen als carrers tenen ferides de ganivet.

≫

Graus i sistema de classificacio [ modifica ]

Els practicants s'han d'adaptar als criteris basats en el nombre d'anys d'entrenament i en el nivell de domini de les habilitats tecniques. Els practicants son avaluats pel comite de promocio del grau per determinar la seva posicio en el sistema de classificacio.

Sistema de classificacio de l'arnis [48]
Posicio Cinturo Nom en catala Nom filipi
Cinturo blanc Novell Baguhan
Groc Intermedi 1 Sanay 1
Verd Intermedi 2 Sanay 2
Blau Intermedi 3 Sanay 3
Marro Avancat Bihasa
Negre Mestre 1 Lakan/Lakambini 1
Negre Mestre 2 Lakan/Lakambini 2
Negre Mestre 3 Lakan/Lakambini 3
Negre Mestre 4 Lakan/Lakambini 4
Negre Mestre 5 Lakan/Lakambini 5
Negre Mestre 6 Lakan/Lakambini 6
Negre Mestre 7 Lakan/Lakambini 7
Negre Mestre 8 Lakan/Lakambini 8
Negre Mestre 9 Lakan/Lakambini 9
Negre Gran Mestre Lakan/Lakambini 10

Legislacio [ modifica ]

En les Filipines, l'arnis esta reconegut com l'esport nacional del pais i art marcial per virtut del Decret de la Republica Num. 9850. [49] Aquesta llei va ser aprovada l'11 de desembre de 2009. [50] Hi hi havia moltes versions del decret de l'arnis, pero la versio escollida fou redactada per Richardson Gialogo, que va ser elevada al Senat. A causa d'aquesta llei, l'arnis esdeve un pre-requisit a les classes d'educacio fisica en la majoria d'universitats de les Filipines. [51]

Records [ modifica ]

Mes de 4200 estudiants els atletes van practicar Arnis en el Centre d'Esports de la Ciutat de Cebu durant les cerimonies de tancament del Batang Pinoy 2015, la qual cosa va establir un record per la classe a'arnis mes gran en el Guinness World Records . [52]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Pangilinan, Jr. , Leon. ≪ In Focus: 9 Facts You May Not Know About Philippine National Symbols ≫. National Commission for Culture and the Arts , 03-10-2014. Arxivat de l' original el 26 de novembre 2016. [Consulta: 8 gener 2019].
  2. ↑ Ramirez y Giraudier . ≪ Diccionario espanol-ibanag o sea Tesauro Hispano- Cagayan sacado de los manuscritos antiguos ≫, 1867. [ Enllac no actiu ]
  3. ↑ [ enllac sense format ] https://ich.unesco.org/en/lists?text=&term []=vocabulary_ich-125&multinational=3&display1=inscriptionID#tabs
  4. ↑ Filipino Warrior Arts Research Society Macachor, Celestino S., Macachor met old practitioners who emphasized or practised only empty-hands forms when he was learning FMA and during research for his book with Dr. Ned Nepangue, Cebu Eskrima: Beyond the Myth .
  5. ↑ Wiley , Mark V. Filipino Fighting Arts: Theory and Practice . Tuttle Publishing , 2000, p. 1?15. ISBN 0-86568-180-5 .  
  6. ↑ Santos de la Paz , Francisco. Ilustracion de la Destreza Indiana , 1712, p. 167.  
  7. ↑ ≪ History of Filipino Martial Arts ≫. Seasite.niu.edu . Arxivat de l' original el 2011-07-25. [Consulta: 11 novembre 2009].
  8. ↑ ≪ Warriors Eskrima ? Worcestershire ≫. Warriorseskrima.com . Arxivat de l' original el 2009-05-19. [Consulta: 11 novembre 2009].
  9. ↑ Ignacio , Jay. ≪ The Bladed Hand: The Global Impact of Filipino Martial Arts ≫. YouTube , 15-04-2010.
  10. ↑ ≪ Black Eagle (Detailed history of Eskrima) ≫. Black-eagle.org . Arxivat de l' original el 2010-12-23. [Consulta: 30 novembre 2015].
  11. ↑ Federico Lazo, "Kali Caused the Change of the Word Kali to the Words Arnis and Escrima", 2008, Filipino Martial Arts Digest
  12. ↑ Institut National de l'Audiovisuel . ≪ Arnis a Patling ≫. Ina.fr . [Consulta: 15 marc 2015].
  13. ↑ Federico Lazo, "Kali ? A Filipino Fighting Art that Originated in Ancient Time", 2008, Filipino Martial Arts Digest
  14. ↑ Nepangue , Ned R., MD. Cebuano Eskrima: Beyond the Myth . Clinton, 2007. ISBN 978-1-4257-4621-6 .  
  15. ↑ Lorenz Lasco . ≪ Kalis - The Precolonial Fighting Art of the Philippines ≫. Dalumat Ejournal, 2011.
  16. ↑ Perry Gil Mallari . ≪ Etymology as the Basis of Usage of the Term Kali ≫. FMA Pulse, 10-05-2011. Arxivat de l' original el 19 d’agost 2017. [Consulta: 12 novembre 2019].
  17. ↑ Pigafetta , Antonio. Primo viaggio intorno al mondo , 1525.  
  18. ↑ Carro , Andres. Vocabulario de la lengua Ilocana , 1849, p. 75.  
  19. ↑ Bugarin , Jose. Diccionario Ybanag-Espanol , 1854.   [ Enllac no actiu ]
  20. ↑ Bergano , Fr. Diego. Vocabulario de la lengua Pampanga en Romance , 1732, p. 73.  
  21. ↑ de San Buenaventura , Fr. Pedrio. Vocabulario de la Lengua Tagala , 1613.   Arxivat 2019-11-12 a Wayback Machine .
  22. ↑ de Marcos , Lisboa. Vocabulario de la lengua Bicol , 1865.  
  23. ↑ de la Rosa , Sanchez. Diccionario espanol-bisaya para las provincias de Samar y Leyte , 1914.  
  24. ↑ de Mentrida , Alonso. Diccionario de la lengua Bisaya Hiligueina y Haraya de la Isla de Panay , 1841.  
  25. ↑ de la Encarnacion , Fr. Juan Felis. Diccionario Espanol-Bisaya , 1866.  
  26. ↑ Juanmarti , P. Jacinto. Diccionario Moro-Maguindanao-Espanol , 1892.  
  27. ↑ Mark V. Wiley (1997). Filipino Martial Culture . Tuttle Publishing. ISBN 0-8048-2088-0
  28. ↑ Sam Buot (1991-2009) 'Eskrima-Arnis, Martial Arts of the Philippines.
  29. ↑ Donn F. Draeger & Robert W. Smith . Comprehensive Asian Fighting Arts , 1969. ISBN 978-0-87011-436-6 .  
  30. ↑ 30,0 30,1 Pigafetta , Antonio . , 1969.  
  31. ↑ The former sultan of Malacca decided to retake his city from the Portuguese with a fleet of ships from Lusung in 1525 AD. SOURCE: Barros, Joao de, Decada terciera de Asia de Ioano de Barros dos feitos que os Portugueses fezarao no descubrimiento dos mares e terras de Oriente [1628], Lisbon, 1777, courtesy of William Henry Scott, Barangay: Sixteenth-Century Philippine Culture and Society, Quezon City: Ateneo de Manila University Press, 1994, page 194.
  32. ↑ Pinto , Fernao Mendes . (en angles), 1989.  
  33. ↑ Turnbull , C.M.. A History of Singapore: 1819-1975 . Kuala Lumpur: Oxford University Press, 1977. ISBN 0-19-580354-X .  
  34. ↑ Memorial de D. Juan Grau y Monfalcon . vi. Docs. Ineditos del Archivo de Indias, p. 425. ≪En 1637 la fuerza militar estacionada en las islas consistia en mil setecientos dos espanoles y ciento cuarenta indios.≫  
  35. ↑ de La Perouse , Jean-Francois . Voyage de La Perouse autour du Monde . ii, 1797, p. 368. ≪En 1787 la guarnicion de Manila era un regimiento de mejicanos con mil trescientos efectivos, dos companias de artilleria con ochenta cada una, y tres companias de caballeria con cincuenta cada una.≫  
  36. ↑ "SECOND BOOK OF THE SECOND PART OF THE CONQUESTS OF THE FILIPINAS ISLANDS, AND CHRONICLE OF THE RELIGIOUS OF OUR FATHER, ST. AUGUSTINE" (Zamboanga City History) "He (Governor Don Sebastian Hurtado de Corcuera) brought a great reenforcements of soldiers, many of them from Peru, as he made his voyage to Acapulco from that kingdom."
  37. ↑ de Viana , Augusto V. Micronesian Journal of the Humanities and Social Sciences [[[National Historical Institute]], Manila], 4, no. 1, Dry Season Issue, juny 2005.
  38. ↑ J. Christoph Amberger . ≪ Eskrima, Spanish rapier, and the Lost Continent of Mu ≫.
  39. ↑ Lapulapu Vinas Arnis Huck Combat System . ≪ Yasay Sable sparring ≫. YouTube, Dec 8, 2010.
  40. ↑ ≪ sakuting ≫. YouTube. [Consulta: 15 marc 2015].
  41. ↑ Wiley , Mark V. Filipino Martial Culture . Vermont: Tuttle Publishing, 1997. ISBN 0-8048-2088-0 .  
  42. ↑ Perry Gil S. Mallari . ≪ The Enduring Knife Culture in the Philippines ≫. FMA Pulse, 14-07-2009. Arxivat de l' original el 14 d’abril 2018. [Consulta: 12 novembre 2019].
  43. ↑ Perry Gil S. Mallari . ≪ Filipino Blade Culture and the Advent of Firearms ≫. FMA Pulse, 08-06-2010. Arxivat de l' original el 13 de novembre 2017. [Consulta: 12 novembre 2019].
  44. ↑ Daniel McNicoll . ≪ Reclaiming the Blade documentary ≫. Galatia Films.
  45. ↑ Isagani Gabriel Jr . ≪ GM Henry Espera Talks About How He Started Out With Kali ≫. YouTube, 16-04-2012.
  46. ↑ Francesca K. Remengesau, Dirk Anthony Ballendorf . ≪ From Soul to Somnelence: The Palau Community Association of Guam, 1948 To 1997 ≫. Micronesial Journal of The Humanities and Social Sciences.
  47. ↑ ≪ Parang, Bolo, Kris, Kampilan, are The Malay Names for the Big Knives with which Natives Slash the Spanish Soldiers ≫. , 23-07-1898, p. 9 [Consulta: 24 juny 2015]. publicació d'accés obert
  48. ↑ Sports Arnis Grading System
  49. ↑ Official Gazette, December 11, 2009
  50. ↑ ≪ R.A. No. 9850 ≫. Lawphil.net. [Consulta: 15 marc 2015].
  51. ↑ Tupas , Cedelf P. ≪ Gov't, sports officials hail Arnis Law - Philippine News for Filipinos ≫. Sports inquirer . Sports.inquirer.net. Arxivat de l' original el 12 de febrer 2010. [Consulta: 15 marc 2015].
  52. ↑ Noot-Magsumbol , Caecent. ≪ Cebu City assembles 'biggest' arnis class ≫. The Freeman , 03-12-2015. [Consulta: 3 desembre 2015].

Bibliografia [ modifica ]

  • Placido Yambao i Buenaventura Mirafuente (1957). Mga Karunungan sa Larong Arnis . Universitat de la Premsa de les Filipines.

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Eskrima
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eskrima&oldid=33425540 ≫