L'
Armada Equatoriana
, juntament amb l'
Exercit de l'Equador
, i la
Forca aeria equatoriana
, es una branca de les
Forces Armades Equatorianes
, responsable en temps de guerra de salvaguardar la sobirania maritima de l'Equador i en temps de pau es responsable de controlar les activitats il·licites com el contraban de combustibles, migracio il·legal, pesca il·legal, trafic de drogues, entre d'altres.
La vinculacio del port de
Guayaquil
amb el comerc maritim, imposada per la geografia mateixa, s'evidencia per la seva importancia com a proveidora per al Virregnat de fustes com ara el guachapeli, el
roure
, la canya fistola, la canya guadua o canya de Guayaquil, materia primera que va permetre abastir abundantment les drassanes d'aquest port. La importancia de les drassanes de Guayaquil durant la Colonia va ser ja subratllada en nombroses ocasions pels seus propis contemporanis, arribant-se a afirmar al segle
xviii
que eren superiors a totes les altres de les dues Ameriques i als mes celebres d'Europa. Antonio de Ulloa i Jorge Juan van dir que era la millor drassana que es coneixia en tota la costa de l'ocea Pacific. Per la seva banda, el que va ser Governador espanyol de Guayaquil fins al 1797, Jose de Aguirre Irisarri, el 18 d'octubre del 1807, va informar al Princep Generalissim
Almirall
la importancia de les drassanes de Guayaquil per a la marina virregnal dient textualment:
"Conciliant la seva localitat (Guayaquil) amb la seva immensa abundancia d'exquisides fustes i barats jornals facilita mitjans dels mes abundants i economics per aconseguir ... vaixells de tots els ports ... Abunda tambe Guayaquil d'operaris de fusteria i calafats, com que son els artistes mes necessaris per a totes les seves fabriques civils i de les drassanes."
Aquestes afirmacions es deuen a l'existencia d'una nombrosa i experta comunitat de constructors navals, agrupats en el seu gremi caracteristic, la Maestranza, els membres de la qual van arribar a ser el mes selecte de tots aquells mars en l'ultim terc del segle
xviii
. Pel que fa a l'autoritat maritima, al llarg de la vida colonial de Guayaquil, exercia aquestes funcions el corregidor, qui era l'encarregat del registre de les naus que arribaven i salpaven del port. Pero quan Guayaquil va deixar de ser corregiment per erigir-se en govern militar, per Reial Cedula de 8 de desembre del 1762, seria el governador qui realitzaria aquestes funcions. Havent estat designat primer governador el tinent coronel Juan Antonio Zelaya i Vergara, que havia arribat a Guayaquil l'11 d'octubre del 1763, i previa exhibicio dels titols i certificats respectius, va fer jurament i es va fer carrec del govern de la ciutat. L'escrivania respectiva estava adscrita a la del Cabildo. Va ser nomes a partir del 1747 que es va comptar amb un escriba especial per als registres. Pel que sembla l'organitzacio de la Capitania del port, segons Julio Estrada, data del 1797. Per establir el Apostadero del Callao, va arribar el brigadier de la Reial Armada, senyor Tomas d'Ugarte i Liano. La creacio d'aquest Apostadero va ser disposada per reals ordres de 23 de maig i 22 juliol del 1797; simultaniament es creaven les capitanies de port en Concepcion, Valparaiso, Callao i Guayaquil. L'any 1804 exercia com a capita del port el senyor Jose Maria Cucalon, segons una comunicacio que li envia el governador Bartolome Cucalon i Villamayor el 10 de maig d'aquell any. Segons el mateix Estrada, aquest seria el primer capita del Port de Guayaquil que s'ha identificat, pero hi ha la possibilitat que hi hagi tingut antecessors en el carrec.
Pel que fa a l'edificacio per a la Capitania, el governador Cucalon li informava al Virrei el 21 abril del 1805: Al moll d'aquesta duana, que es l'unic del riu, hi ha una casella del Rei summament decent i comoda que el senyor Jose de Moraleda, capita de la corbeta "Castor", va acomodar amb acord meu per al servei i ocupacio del capita del port. Com succeia llavors amb els ports colonials espanyols, Guayaquil no es va lliurar dels successius atacs de bucaners que van assolar les costes americanes d'aquella epoca.
La independencia i la gran Colombia
[
modifica
]
En produir-se la revolucio del 9 d'octubre del 1820, despres del goig i alegria consequents per l'exit assolit, es va constituir una junta de guerra i es va nomenar com a cap politic a Jose Joaquin d'Olmedo. Aconseguida la independencia, es va decidir despatxar a la goleta "Abast" portant una comissio encarregada de participar al general San Martin i al Comandant Thomas Cochrane, cap de l'Esquadra Libertadora del Peru, el triomf de la revolucio de Guayaquil. Aquesta embarcacio va ser armada amb 10
carronades
; es va nomenar comandant de la mateixa al seu antic amo Jose Maria Villamil, Segon Comandant senyor Lorenzo de Garaycoa i Cap de la Guarnicio de bord a don Miguel Letamendi. L' "
Abast
" va presentar una tripulacio de mes de cent homes amb suficient experiencia en alta mar, amb bons coneixements del sistema de navegacio a la vela. Es un succes d'importancia historica el fet que una nau estigui a punt per salpar de forma immediata per complir la missio encomanada. La "Abast" va complir la seva comesa amb exit, el que demostra que en l'ambient maritim en que vivia Guayaquil existia gent preparada i amb tradicio, que li permetia pescar al mar. Va ser aquest, doncs, el nostre primer vaixell de guerra, i va continuar participant en algunes accions fins que, el 19 de setembre del 1821, es va perdre per haver encallat a la costa de xucladors. Consolidat el triomf de la Independencia Nacional, el 24 de maig del 1822, Guayaquil independent deixava de ser-ho per incorporar-se a la Gran Colombia; es aqui quan sorgeix la figura rellevant d'un distingit mari: el capita de navili Juan Illingworth, a qui el Libertador va designar Comandant General del IV Departament maritim. Immediatament es va ocupar d'organitzar tot el concernent a la Marina de Guerra, a mes de prendre interes en la creacio de l'Escola Nautica nacional. El govern va anar adquirint alguns vaixells indispensables per al manteniment de la sobirania grancolombiana al Pacific; es aixi que el 1823 es conforma la primera forca naval amb els seguents vaixells de guerra: la goleta "
Guayaquilena
", el berganti "Chimborazo" i la corbeta "Pichincha". Thomas Wright, que el febrer de 1824 va ser ascendit a capita de navili, exercia com a Comodor de l'Esquadra del Sud, embarcat en el berganti "
Chimborazo
", on tenia hissada la seva insignia, i va realitzar patrulles al llarg de la costa peruana amb 7 transports degudament proveits i llestos per prestar ajuda en el trasllat de les tropes quan Bolivar, que es trobava amb el seu exercit a Peru, ho requeris. Bolivar amb el seu gran exercit va derrotar les forces realistes en la
batalla de Junin
el 6 agost del 1824; despres d'aixo, Wright va rebre instruccions de procedir al Callao i posar-se sota les ordres de l'almirall Guisi, cap de l'Esquadra Unida. Les unitats grancolombianes, conformant aquesta esquadra, van participar en algunes accions navals contra els realistes i tambe en el bloqueig del Callao, ultim reducte espanyol a America del Sud. A l'inici de l'any 1825, l'almirall Guise, Comandant en Cap de l'Esquadra bloquejadora del
Callao
, a dalt de Guayaquil a bord de la fragata "
Protector
" per a realitzar reparacions, i per presentar-se en aquest port un conflicte entre Guisi i l'Intendent de Guayaquil, general Juan Pau del Castell, per certes irregularitats en el comportament del primer, es destituit, nomenant en el seu reemplacament com a comandant de l'esquadra Unida al comandant Juan Illingworth. Fins llavors no existia una organitzacio que s'encarregues de l'educacio dels futurs marins pero no trigaria a apareixer l'Escola Nautica.
La Republica
[
modifica
]
El 3 de novembre de 1832, el Congres Constitucional de l'Equador va decretar que l'establiment de la Marina Militar es digues Departament Maritim de l'Equador en comptes de l'antiga denominacio d'Apostadero de Guayaquil. El 8 del mateix mes, el general Juan Jose Flores disposava la seva formacio. El comandament d'aquest Departament va ser entregat a un general de brigada de Marina o capita de navili, sota la denominacio de Comandant General. Es va establir tambe la Majoria de Marina dirigida per un capita de fragata. D'aquesta manera es va legalitzar la Marina durant la Republica. El 1832 i 1833, i potser encara mes tard, l'Armada consistia en sis vaixells de guerra: la
fragata
"Colombia", armada inicialment amb 62 canons grans, 30 canons de 42 lliures i 32 canons de a 32 lliures (referint-se al pes de les bales que llancava cada cano, que era l'unica mesura utilitzada en aquella epoca); el berganti "27 de Febrer", armat amb 2 canons de 12 lliures, i 14 canons de 18 lliures, el berganti-goleta "Guayaquilena", amb 9 canons de 12 lliures, i 12 canons de 18 lliures, les goletes "Ismena" i "Gracia del Guayas" i el bot "Diligencia", que muntava cadascu un sol cano de 12 lliures. Durant la guerra dels Chihuahuas (1833), es van conformar dues forces navals. Del costat del govern de Flores van participar les
goletes
"Ismena" i "Valerosa", i el berganti "Atrevido"; en canvi els revolucionaris, liderats per Vicente Rocafuerte, van comptar amb la fragata "Colombia", les goletes "Guayaquilena", "Juanita" i "Gracia del Guayas", i el berganti "27 de febrer". El 1837 romanien unicament les goletes "Guayaquilena" i "Diligencia", encara que la primera de les esmentades, estava en precaries condicions, pero el 1840 nomes quedava la goleta "Diligencia".
Guerra Equador-Peru
[
modifica
]
La
guerra Equador-Peru
fou un conflicte armat entre aquestes dues republiques que va tenir lloc entre el 1941 i el 1942. El conflicte fou consequencia de les llargues disputes fronteres entre ambdos paisos, que nomes han quedat resoltes finalment el 1998, amb la signatura d'un tractat de pau definitiu i un acord de delimitacio.
L'era del missil
[
modifica
]
Als albors de la decada dels 70 s'adquireix a Alemanya les llanxes torpedineres "Manta", "Tulcan" i "Nou Rocafuerte", que van arribar a l'Equador el 1971. Cinc anys despres, un nou tipus d'arma ingressava a l'esquadra Equatoriana, el missil, amb la incorporacio el 1976, de les llanxes missileres "Quito", "Guayaquil" i "Conca". Equador havia fet incursions en l'era de l'alta tecnologia de la guerra electronica i de les armes amb abastos majors al l'horitzo visual. En la decada dels 80, es va adquirir un destructor nord-america classe Gearing que, en arribar a l'Equador, va prendre el nom de "President Alfaro" (tercer vaixell amb aquest nom); -sis corbetes missileres italianes equipades amb moderns sistemes d'armes i sensors, per solucionar els requeriments de la guerra naval contemporania, davant qualsevol amenaca exterior. La primera d'elles va iniciar la seva construccio el 27 de febrer del 1979 a les drassanes Cantieri Navali Ruinniti de Spezia, Italia, i el seu casc va ser botat l'1 d'octubre de 1980. Aquesta nau va ser el prototip d'aquestes corbetes de 650 tones i alta velocitat, la que va ser batejada com a "Classe Esmeraldas", produint-se la seva arribada al port de Guayaquil el 25 d'octubre de 1982. La cerimonia d'incorporacio va tenir lloc al port d'Esmeraldas el 23 de novembre del 1982. El seu primer comandant va ser el Capita de Fragata-EM Carlos Garcia Mata. Posteriorment, els anys 1991 i 1992, s'adquireixen les fragates misileres angleses classe Leander, les quals van reemplacar a dues unitats mes grans que, despres d'haver complert el seu cicle, es van donar de baixa en l'armada de l'Equador.
Guerra del Cenepa
[
modifica
]
La
Guerra del Cenepa
fou un conflicte armat entre les republiques del
Peru
i de l'
Equador
que es va tenir lloc entre gener i febrer del 1995. Aquest conflicte forma part de la llarga disputa fronterera entre els dos paisos, que ja va donar lloc a l'anterior conflicte de Paquisha el 1981. En aquell cas no s'arriba a un acord i el Peru no aconsegui la demarcacio fronterera de 78 km a la serralada del Condor. Des d'aquell moment els dos paisos intentaren unilateralment fer valer els seus drets sobre la zona i imposar les seves versions de la linia fronterera. Per aixo establien periodicament petits campaments militars en el seu territori nacional.
Organitzacio
[
modifica
]
Les comandes tenen assignats vaixells, avions i submarins, mitjans amb els que efectuen entrenaments durant la pau, per al seu us estrategic en cas de conflicte o guerra, d'acord amb les missions que rebin. Per a l'exercici de la jurisdiccio penal militar el territori de la Republica es divideix en tres zones navals:
Primera zona naval
[
modifica
]
La seva seu esta a la ciutat de Guayaquil. Exerceix jurisdiccio a les provincies de Guayas, Santa Elena, L'Or, Els Rius, Manabi, Canar, Azuay, Loja, Morona Santiago i Zamora Chinchipe, aixi com en el mar territorial adjacent a les tres provincies de la regio litoral.
Segona zona naval
[
modifica
]
La seva seu i la del Comandament d'Operacions Insular es Puerto Baquerizo Moreno, a l'illa San Cristobal. Exerceix jurisdiccio a la provincia de Galapagos i el mar territorial adjacent.
Tercera zona naval
[
modifica
]
La seva seu i la del Comandament d'Operacions Nord es troba a la ciutat d'Esmeraldas. Exerceix jurisdiccio a les provincies d'Esmeraldas, Carchi, Imbabura, Pichincha, Santo Domingo dels Tsachilas, Cotopaxi, Tungurahua, Chimborazo, Bolivar, Napo, Pastaza, Sucumbios i Francisco d'Orellana, aixi com al mar territorial adjacent. Inclou l'administracio de la Companyia d'Infanteria de Marina de Sant Llorenc.
Forca submarina
[
modifica
]
L'Armada de l'Equador, davant la necessitat de mantenir una capacitat proporcional a la dels paisos de la regio, amb una arma estrategica dissuasiva, havia de posseir una forca que inclogues unitats submarines. Per crear la forca de submarins i la infraestructura necessaria al pais, va ser imprescindible que un grup d'oficials i tripulants adquiris els seus primers coneixements en escoles de paisos amics com Brasil i Xile. El 18 de marc del 1974, despres d'analitzar diverses propostes, l'Equador va signar un conveni amb el govern alemany per a la construccio de dos moderns submarins Tipus 209 convencionals, la qual es va iniciar l'
1 de novembre
del
1974
a les drassanes de la Howaldtswerke Deutsche Werft, a la historicament famosa ciutat de Kiel. Com a part del pla d'enfortiment de les forces armades, l'any 2012, es va anunciar la modernitzacio dels submarins Tipus 209 en les drassanes d'ASMAR a Xile els submarins van ser actualitzats i repotenciats, trobant-se actualment operatius.
[1]
Aviacio naval
[
modifica
]
Esta conformada per unitats d'ala fixa i rotatoria de diferents tipus, amb capacitats per acomplir operacions d'exploracio aeromaritima,
suport aeri proper
, transport, combat antisuperficie i antisubmarina, operant des de punts de desplegament estrategic en terra o des de les plataformes de les unitats de superficie.
Comandament de guardacostes
[
modifica
]
Es va conformar el 25 de juliol del 1980, amb unitats assignades a l'autoritat maritima per a realitzar les seguents tasques:
- Salvaguardar la vida humana al mar.
- Funcionar com a Centre Coordinador de Recerca i Salvament Maritim Nacional.
- Controlar el transit maritim, per prevenir la sobirania en les arees de control de pesca, contraban i altres activitats il·licites, contribuint a minimitzar amb la seva accio la perdua de vides humanes, danys personals ia la propietat en aigues jurisdiccionals.
- Prevenir la seguretat per a vaixells, ports, vies maritimes i facilitats inherents a aquests.
- Mantenir i millorar la qualitat de l'ambient mari i contribuir a la reduccio de danys en cas de contaminacio.
- Protegir la moral i l'ordre en vaixells, ports, molls i platges.
- En cas de conflicte, passar a formar la forca de defensa de costes, juntament amb la reserva mobilitzada i la Infanteria de Marina, encarregades de la defensa de costes, en coordinacio amb la Forca Terrestre i amb el suport de la Forca Aeria.
Cos d'infanteria de marina
[
modifica
]
El Cos d'
Infanteria de marina
mante una forca de prop de 5,000 efectius militars entrenats i equipats a la seva seu principal a
Guayaquil
, equipats principalment amb Morters de 115mm, Cano sense retroces M67, artilleria M101 howitzer, armes mes lleugeres com el M 16A2, A4, Carrabina M4 i vehicles tot terreny Humvee alguns estan equipats amb missils antiaeris Mistral. La infanteria de marina va ser l'unica branca de l'Armada que va entrar en combat contra les tropes peruanes el 1981 i el 1995.
Material bel·lic
[
modifica
]
Hi ha diversos programes de modernitzacio per a les naus de l'armada com la modernitzacio dels submarins Tipus 209/1300 a les drassanes d'ASMAR a
Xile
, tambe la revisio i modernitzacio de les
corbetes
Classe
Esmeraldas
i les
Llanxes llanca-missils
Classe
Quito
a les
drassanes
equatorianes, tot aixo sota el Pla Estrategic Institucional
Moran Valverde
, que tambe contempla l'adquisicio de dues noves
fragates
, el reemplacament de sis avions Beechcraft d'exploracio aero-maritima, 2 sistemes de radar per
aeronaus
d'exploracio aero-maritima, adquisicio de
llanxes llanca-torpedes
, modernitzacio dels
missils
i l'equipament per a la
Infanteria de marina
.
Els vaixells de la flota solen anomenar-se comencant per les sigles BAE (
Buque de la Armada del Ecuador
).
Vaixell Escola
[
modifica
]
Fragates llanca-missils
[
modifica
]
- BAE
Eloy Alfaro
(FM 01)
- BAE
Moran Valverde
(FM 02)
Corbetes Llanca-missils
[
modifica
]
- BAE
Esmeraldas
(CM-11)
- BAE
Manabi
(CM-12)
- BAE
Los Rios
(CM-13)
- BAE
El Oro
(CM-14)
- BAE
Galapagos
(CM-15)
- BAE
Loja
(CM-16)
Llanxes llanca-missils
[
modifica
]
- LAE
Quito
(LM-21)
- LAE
Guayaquil
(LM-23)
- LAE
Cuenca
(LM-24)
- BAE
Shyri
(SS 101)
- BAE
Huancavilca
(SS 102)
Vaixells d'investigacio cientifica
[
modifica
]
Vaixells Auxiliars
[
modifica
]
- BAE
Huacolpo
(TR-61)
- BAE
Taurus
(TR-65)
- BAE
Calicuchima
(TR-62)
- BAE
Atahualpa
(TR-63)
- BAE
Quisquis
(TR-64)
- BAE
Chimborazo
(RA-70)
Unitats guardacostes
[
modifica
]
- LG-39
Isla Fernandina
- LG-40
Isla Espanola
- LG-41
Isla San Salvador
- LG-37
Isla de la Plata
- LG-38
Isla Santa Clara
- LG-35
Isla Santa Rosa
- LG-36
Isla Puna
- LG-32
Isla Seymour
- LG-31
Isla Isabela
- LG-33
Isla Santa Cruz
- LG-34
Isla San Cristobal
- LG-112
Rio Mataje
- LG-121
Rio Esmeraldas
- LG-122
Rio Santiago
- LG-611
Rio Verde
- LG-612
Rio Bulu
- LG-613
Rio Macara
- LG-614
Rio Yaguachi
- LG-616
Rio San Miguel
- LG-617
Rio Quininde
- LG-618
Rio Catamayo
- LG-601
Rio Jubones
- LG-114
Rio Chone
- LG-115
Rio Daule
- LG-116
Rio Babahoyo
- LG-161
Rio Coangos
- LG-162
Rio Muisne
- LG-163
Rio Tangare
- LG-171
Rio Tena
- LG-172
Rio Puyo
- LG-173
Rio Portoviejo
- LG-174
Rio Manta
- LG-181
Rio Zamora
- LG-182
Rio Palora
- Beechcraft King Air
- T-34 Mentor
- Bell 206
- Bell 230
- Bell 430
- CASA CN-235
- T-35
Pillan
- IAI
Heron
- IAI
Searcher
Graduacio militar
[
modifica
]
| Oficials
|
|
|
|
|
|
| Almirante
|
Vicealmirante
|
Contraalmirante
|
Capitan de Navio
|
Capitan de Fragata
|
| Almirall
|
Vicealmirall
|
Contraalmirall
|
Capita de Navili
|
Capita de Fragata
|
|
|
|
|
|
|
| Capitan de Corbeta
|
Teniente de Navio
|
Teniente de Fragata
|
Alferez de Fragata
|
Guardiamarina cuarto ano
|
Guardiamarina tercer ano
|
| Capita de Corveta
|
Tinent de Navili
|
Tinent de Fragata
|
Alferes de Fragata
|
Guardiamarina quart any
|
Guardiamarina tercer any
|
|
|
|
|
| Guardiamarina segundo ano
|
Guardiamarina primer ano
|
| Guardiamarina segon any
|
Guardiamarina primer any
|
| Tropa
|
|
|
|
|
|
| Sub-oficial mayor
|
Sub-oficial primero
|
Sub-oficial segundo
|
Sargento primero
|
Sargento segundo
|
| Major Sots-oficial
|
Primer Sots-oficial
|
Segon Sots-oficial
|
Primer Sargent
|
Segon Sargent
|
|
|
|
|
|
| Cabo primero
|
Cabo segundo
|
Marinero
|
Grumete segundo ano
|
Grumete primer ano
|
| Caporal primer
|
Caporal segon
|
Mariner
|
Grumet segon any
|
Grumet primer any
|
Galeria d'imatges
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]