Alts del Golan

???? ??????? (ar) ??? ????? (he)
Localitzacio
33° 00′ N, 35° 45′ E  /  33°N , 35.75°E  / 33; 35.75
Territori reivindicat per	Israel Siria
Estat	Israel
Districte	Districte del Nord
Subdistricte	Sub-districte del Golan
Consell regional	Consell Regional del Golan
Geografia
Superficie	1.800 km²
Altitud	1.226 m
Punt mes alt	Hermon (2.813,95 m)
Dades historiques
Esdeveniment clau agost 67 dC setge de Gamala

Els alts del Golan ( arab : ???? ??????? , ha?ba al-J?l?n o al-Jawl?n ; hebreu : ??? ????? , ramat HaGolan ?) o, simplement, el Golan , son un altipla al sud-oest de Siria , a la frontera amb Israel , Jordania i el Liban . L' Organitzacio de les Nacions Unides , mitjancant la Resolucio 242 del Consell de Seguretat, els considera territoris ocupats , mentre que Israel els considera territoris en disputa .

Geograficament es una regio que domina tant la plana inferior que envolta el mar de Galilea o llac Tiberiades , a Israel, com l'altipla de Siria, amb Damasc , la capital siriana, al mig.

Correspon aproximadament a l'antiga Gaulanitis i el seu nom derivava de la vila de Golan, esmentada a l' Antic Testament . Fou part de la provincia de Palestina Secunda . Durant el domini dels romans d'Orient la regio era possessio dels ghassanides i hi tenien una de les seves places principals. Va ser conquerida pels musulmans per Shurahbil quan va ocupar al-Urdunn, i va pertanyer a aquest districte pero mes tard va passar a la provincia de Damasc segon al-Tabari , i de la que fou un dels sis districtes segons al-Mukaddasi . Sota domini arab la regio va tenir uns limits un pel mes reduits pero encara incloent els territoris a l'est del Nahr al-Allan, on estaven dues ciutats que portaven el qualificatiu d'al-Djawlan: Djabiyat al-Djawlan i Sahm al-Djawlan. ^[1] Baniyas va conservar la capitalitat durant el periode mameluc.

Integrat des del segle  xvi a l'imperi otoma, la capital va passar a Kuneitra . Despres de la Primera Guerra Mundial va formar part del territori de Siria , aleshores administrada per Franca . Per la seva posicio estrategica, Israel va ocupar la regio durant la Guerra dels Sis Dies ( 1967 ). El 1974 un acord entre Israel, i Siria permete l'establiment d'una missio de l' ONU entre els dos estats. La part dominada pels israelians, pero, fou colonitzada i el desembre del 1981 fou annexada unilateralment, a l'estat d'Israel, essent primer ministre Menachem Begin . La poblacio autoctona en fugi durant l'ocupacio, i hi resten solament unes poques comunitats druses , circassianes i alauites . L'annexio no es reconeguda per cap pais del mon, que segueixen considerant-los territori ocupat.

Estatus actual [ modifica ]

Israel va conquerir aquests territoris durant la Guerra dels Sis Dies el 1967, i els va mantenir durant la Guerra del Yom Kippur el 1973. El 1981, Israel els va incorporar al seu territori del Districte del Nord , aplicant-hi el sistema legal, administratiu i jurisdiccional i oferint als seus habitants la ciutadania israeliana; mitjancant una llei aprovada per la Kenesset que eludeix emprar el terme annexio . La resolucio 497 del Consell de Seguretat de l'ONU , aprovada per unanimitat, va declarar el desembre de 1981 que la decisio israeliana era ≪nul·la i sense valor≫. ^[2] Aquesta resolucio es va dictar en virtut del Capitol VI de la Carta de les Nacions Unides . Israel ha intentat adduir que sent el Capitol VII l'unic que permet l'adopcio de resolucions vinculants, en interpretacio literal de la Carta. Pero el Tribunal Internacional de Justicia , en una opinio consultiva no vinculant sobre Namibia (21 de juny de 1971), va interpretar que, amb base dels articles 24.2 i 25 de la Carta, el Consell de Seguretat te poders generals, per la qual cosa pot adoptar decisions obligatories al marge del Capitol VII. ^[3] Refutant aixi les prensions israelianes. L' Agencia Jueva per la Terra d'Israel , organisme governamental, va respondre que ≪tot i considerat una annexio, no ho es: els Alts del Golan no estan declarats territori israelia≫. ^[4] Israel els ha considerat sempre un emplacament estrategic essencial per mantenir la seva seguretat i el seu aprovisionament hidric i la base negociadora d'un futur acord de pau amb Siria. ^[5] El 2018, cap pais del mon encara no havia reconegut el control israelia sobre els Alts del Golan., ^[6] i es universalment reconegut com a territori siria ocupat.

Poblacio [ modifica ]

D'acord amb l' Oficina Central d'Estadistiques d'Israel , el setembre de 2007, la poblacio del subdistricte dels Alts del Golan era d'aproximadament 40.400 habitants, ^[7] dels quals 21.400 eren arabs sirians (19.300 drusos i 2.100 musulmans), tot i que podien optar a la ciutadania israeliana, i 19.000 israelians jueus. ^{[8] [9] [10]} De 80.000 a 90.000 ciutadans sirians van fugir o foren expulsats durant la Guerra dels Sis Dies. ^[11] Els assentaments israelians, com els moixav i els quibuts formen part del Consell Regional del Golan i els colons residents tenen ciutadania israeliana. Un 20,6% de la poblacio drusa va arribar a tenir la ciutadania israeliana. ^[12]

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• LOS ALTOS DEL GOLAN: TRASFONDO HISTORICO . Article a la pagina del Israel Ministry of Foreign Affairs . (castella)
• Article a l'Encarta ^{[ Enllac no actiu ]} . (castella)