한국   대만   중국   일본 
Alta velocitat ferroviaria - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Alta velocitat ferroviaria

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
La linia d'alta velocitat T?kaid? Shinkansen al Japo, amb el mont Fuji al fons. El Tokaido Shinkansen, que connecta les ciutats de Toquio i Osaka, va ser la primera linia ferroviaria d'alta velocitat del mon.

L'alta velocitat ferroviaria es un tipus de sistema ferroviari que funciona significativament mes rapid que el ferrocarril tradicional, utilitzant un sistema integrat de material rodant especialitzat i vies dedicades. Tot i que no hi ha cap estandard unic que s'apliqui a tot el mon, les linies construides per manejar velocitats superiors a 250 km/h (155 mph) o linies actualitzades de mes de 200 km/h (124 mph) es consideren majoritariament d'alta velocitat. [1] El primer sistema ferroviari d'alta velocitat, el T?kaid? Shinkansen, va comencar a operar al Japo el 1964 i va ser conegut com el tren bala . [2]

El ferrocarril d'alta velocitat ( transport ) o tren d’alta velocitat (TAV) es un ferrocarril que circula a velocitats mitjanes superiors a 200 km/h per linies d’alta velocitat . Actualment, tant el material mobil com les linies mes modernes permeten que el ferrocarril d’alta velocitat arribi fins a 350 o 400 km/h amb gran seguretat. [3] [4] [5]

Els trens d'alta velocitat operen majoritariament en vies d' ample estandard de via soldada continua en drets de pas separats per nivells amb grans radis per les corves. No obstant aixo, certes regions amb vies mes amples, com Russia i Uzbekistan, han intentat desenvolupar una xarxa ferroviaria d'alta velocitat en ample rus. No hi ha trens d'alta velocitat de via estreta; el mes rapid es el Cape Gauge Spirit of Queensland a 160 km/h (99 mph). [6] [7]

Molts paisos han desenvolupat, o estan construint actualment, infraestructura ferroviaria d'alta velocitat per connectar les principals ciutats, com Austria, Belgica, Xina, Dinamarca, Finlandia, Franca, Alemanya , India, Indonesia, Iran, Italia, Japo , Laos, el Marroc, etc. Paisos Baixos, Noruega, Polonia, Portugal, Russia, Arabia Saudita, Serbia, Corea del Sud, Espanya , Suecia, Suissa, Taiwan, Turquia, Regne Unit, Estats Units i Uzbekistan. Nomes a Europa i Asia el ferrocarril d'alta velocitat travessa les fronteres internacionals. [8]

Un Frecciarossa 1000 a Italia fa la linia de Florencia a Roma. Aquesta va ser la primera linia d'alta velocitat d'Europa.

El ferrocarril d'alta velocitat es el metode de transport comercial terrestre mes rapid i eficac, pero, a causa de la rectitud necessaria de la via i la complexitat tecnologica general, el ferrocarril d'alta velocitat es mes costos que el ferrocarril tradicional, sovint poc financat fora de les zones denses malgrat els seus beneficis. Una excepcio notable a aquest obstacle es la Xina, que ha construit mes de 37,900 km (23,500 mi) de ferrocarril d'alta velocitat, que representen mes de dos tercos del total mundial. [9] A mes, la Xina te el ferrocarril d'alta velocitat convencional mes rapid en funcionament regular, amb el ferrocarril d'alta velocitat Beijing-Xangai que arriba fins a 350 km/h (217 mph). El govern xines ha utilitzat la construccio del ferrocarril d'alta velocitat com a projecte d'obres publiques, amb la majoria de linies fora de les principals rutes costaneres. Aixi, la Xina esta superant ampliament la resta del mon en el ferrocarril d'alta velocitat, malgrat la carrega economica sense retorn que suposa.

Molts operadors de ferrocarril d'alta velocitat opten per abandonar completament l'aspecte de "rails", optant per la tecnologia maglev . Per exemple, el tren maglev de Xangai, inaugurat el 2004, es el maglev comercial de passatgers mes rapid en funcionament, amb 431 km/h (268 mph). No obstant aixo, el ferrocarril tradicional es fisicament capac d'assolir aquestes velocitats. L'any 2007, un tren TGV Euroduplex va batre un record de 574.8 km/h (357,2 mph), el que el converteix en el tren de rodes convencional mes rapid del mon. [10] El Chuo Shinkansen al Japo es una linia maglev en construccio des de Toquio fins a Osaka a velocitats comercials de 505 km/h (314 mph), amb operacions previstes per comencar el 2027. El 2020, la Xina va comencar a provar un prototip de tren maglev que circula a 600 km/h i va planificar una data de llancament el 2025. [11] L'us de la suspensio magnetica per als trens ofereix beneficis d'eficiencia considerables a alta velocitat sense friccio de les rodes de gir. La tecnologia es altament eficient quan la velocitat es l'unic objectiu, pero el cost de la creacio d'un nou tipus d'infraestructura acostuma a aturar els desenvolupaments.

Trens mes rapids del mon [ modifica ]

El record mundial de velocitat en ferrocarril va ser establert el 21 d'abril del 2015 pel tren bala japones Shinkansen Serie L0, que va aconseguir una velocitat maxima de 603 km/h. A Europa, el record esta en mans de la companyia francesa SNCF , el tren TGV del qual va registrar una velocitat de 574 km/h. Aquests son els trens mes rapids del mon circulant actualment:

  • Shanghai Maglev (Xina): 430 km/h
  • TGV (Franca): 320 km/h
  • ICE 3 (Alemanya): 320km/h
  • E5 y E6 Shinkansen (Japo): 320 km/h
  • Ave (Espanya): 310 km/h
  • Frecciarossa (Italia): 300 km/h [12]

Definicions [ modifica ]

A tot el mon s'utilitzen multiples definicions de ferrocarril d'alta velocitat.

La Directiva de la Unio Europea 96/48/CE, annex 1 (vegeu tambe Xarxa ferroviaria transeuropea d'alta velocitat) defineix el ferrocarril d'alta velocitat en termes de:

Infraestructura
via construida especialment per a viatges a gran velocitat o especialment actualitzada per a viatges a gran velocitat.
Limit de velocitat minima
Velocitat minima de 250 km/h (155 mph) en linies especialment construides per a alta velocitat i d'uns 200 km/h (124 mph) a les linies existents que s'han millorat especialment. Aixo s'ha d'aplicar com a minim a un tram de la linia. El material mobil ha de poder assolir una velocitat d'almenys 200 km/h per considerar-se alta velocitat.
Condicions de funcionament
El material mobil s'ha de dissenyar juntament amb la seva infraestructura per a una completa compatibilitat, seguretat i qualitat de servei. [13]

La Unio Internacional de Ferrocarrils (UIC) identifica tres categories de ferrocarril d'alta velocitat: [14]

Categoria I
Nous tracats especialment construits per a altes velocitats, que permeten una velocitat maxima de circulacio d'almenys 250 km/h (155 mph) .
Categoria II
Pistes existents especialment millorades per a altes velocitats, que permeten una velocitat maxima de circulacio d'almenys 200 km/h (124 mph) .
Categoria III
Pistes existents especialment millorades per a altes velocitats, que permeten una velocitat maxima de circulacio d'almenys 200 km/h, pero amb alguns trams amb una velocitat permesa inferior (per exemple per limitacions topografiques, o pas per zones urbanes).

Una tercera definicio de ferrocarril d'alta i molt alta velocitat (Demiridis & Pyrgidis 2012 [15] ) requereix el compliment simultani de les dues condicions seguents: [14]

  1. Velocitat de carrera maxima assolible superior a 200 km/h (124 mph) o 250 km/h (155 mph) per a molt alta velocitat,
  2. Velocitat mitjana de marxa pel corredor superior a 150 km/h (93 mph) o 200 km/h (124 mph) per a una velocitat molt alta.

La UIC prefereix utilitzar "definicions" (plural) perque considera que no hi ha una definicio estandard unica de ferrocarril d'alta velocitat, ni tan sols un us estandard dels termes ("alta velocitat", o "molt alta velocitat"). Fan us de la Directiva Europea CE 96/48, que estableix que l'alta velocitat es una combinacio de tots els elements que constitueixen el sistema: infraestructura, material mobil i condicions d'explotacio. [13] La Unio Internacional de Ferrocarrils afirma que el ferrocarril d'alta velocitat es un conjunt de caracteristiques uniques, no nomes un tren que viatja per sobre d'una velocitat determinada. Molts trens de traccio convencional poden arribar als 200 km/h (124 mph) en servei comercial, pero no es consideren trens d'alta velocitat. Aquests inclouen els francesos SNCF Intercites i alemanys DB IC.

El criteri de 200 km/h (124 mph) respon a diversos motius; per sobre d'aquesta velocitat, els impactes dels defectes geometrics s'intensifiquen, es redueix l'adhesio a la via, la resistencia aerodinamica augmenta molt, les fluctuacions de pressio dins dels tunels causen molesties als passatgers i es fa dificil per als conductors identificar la senyalitzacio de la pista. [14] L'equip de senyalitzacio estandard sovint es limita a velocitats inferiors a 200 km/h (124 mph), amb els limits tradicionals de 127 km/h (79 mph) als EUA, 160 km/h (99 mph) a Alemanya i 125 mph (201 km/h) a Gran Bretanya. Per sobre d'aquestes velocitats, el control positiu del tren o el sistema europeu de control de trens esdevenen necessaris o legalment obligatoris.

Els estandards nacionals poden variar dels internacionals.

Requisits tecnics [ modifica ]

Article principal: Linia d'alta velocitat

Les infraestructures per on han de circular els ferrocarrils d'alta velocitat han de tenir uns parametres de qualitat estrictes, com son:

  • amplis radis de corba situats entre 4.000 i 7.000 metres
  • rampes maximes que no superin 12,5 mil·lesimes
  • tunels de gran seccio per a reduir els efectes aerodinamics
  • gran separacio entre les vies (entrevia de 4,7 a 5 metres)
  • construccio estanca de les caixes del vehicle per a evitar molesties als viatgers a causa de les variacions brusques de pressio que es produeixen a l’entrada dels tunels i en encreuar-se dos trens.

El ferrocarril d'alta velocitat combina molts elements diferents que constitueixen un “sistema total i integrat”:

  • una infraestructura per a noves linies dissenyada per a velocitats de 250 km/h i mes;
  • linies actuals actualitzades per a velocitats de fins a 200 o fins i tot 220 km/h, incloses les linies d'interconnexio entre trams d'alta velocitat;
  • el material rodant, especialment dissenyat especificament per a conjunts de trens;
  • telecomunicacions, senyalitzacio, condicions d'operacio i equips. [16]

S'espera que la tecnologia tingui una gran influencia en el desenvolupament de les infraestructures de gran velocitat durant els propers 20 anys.

Transport alternatiu i competitiu [ modifica ]

El tren d’alta velocitat es un mitja de transport alternatiu i molt competitiu respecte de l’avio, especialment per a distancies de 300 a 900 km.La Comissio Europea i la Unio Internacional de Ferrocarrils (UIC), per les sigles en frances) classifiquen com a trens d'alta velocitat aquells que arriben o superen els 250 km/h. Tot i que els trens mes rapids del mon circulen al Japo, Europa compta amb el 60% de les linies ferroviaries d'alta velocitat de tot el mon. El 40% restant se'l reparteixen entre Asia (30%), America i Africa (10%). Amb 3.152 quilometres de vies, Espanya es, sens dubte, el pais amb la xarxa d'alta velocitat mes gran del continent europeu. [17]

Sostenibilitat ambiental [ modifica ]

La creixent consciencia mediambiental ha donat lloc a un canvi en els habits de mobilitat dels clients i ha revifat la demanda d'alternatives de transport baixes en carboni, com ara els viatges en tren de llarga distancia. Amb mes passatgers que opten per viatjar de manera sostenible. El tren d'alta velocitat sovint es descriu com el mode de transport del futur per moltes raons.[...] La tendencia evolutiva actual de la xarxa mundial de trens d'alta velocitat mostra un augment molt brusc de la longitud de la xarxa als paisos asiatics. El desenvolupament i la implementacio de linies d'alta velocitat s'esta estudiant a totes les regions del mon.

Com que molts trens d'alta velocitat tambe son compatibles amb la xarxa convencional, el terme "transit d'alta velocitat" tambe s'utilitza frequentment per als moviments d'aquests trens en linies convencionals, pero a velocitats inferiors a les permeses en les infraestructures d'alta velocitat.

Mes de tres mil milions de passatgers viatgen en trens d'alta velocitat cada any. El ferrocarril d'alta velocitat continua desenvolupant-se arreu del mon; ara hi ha gairebe 56.000 km de linies en funcionament a tot el mon. En 30 anys, aquesta xifra s'haura duplicat almenys. [18]

Passatgers [ modifica ]

El nombre d'usuaris del ferrocarril d'alta velocitat ha anat augmentant rapidament des de l'any 2000. A principis de segle, la part mes gran de l'usuari es trobava a la xarxa Shinkansen japonesa. L'any 2000, el Shinkansen era responsable d'aproximadament el 85% de l'afluencia mundial acumulada fins a aquest moment. [19] [20] Aixo ha estat progressivament superat per la xarxa ferroviaria d'alta velocitat xinesa, que ha estat el principal contribuent al creixement global de la poblacio des dels seus inicis. A partir del 2018, el nombre de viatgers anuals de la xarxa ferroviaria d'alta velocitat xinesa es cinc vegades mes gran que el del Shinkansen.

Comparacio del tren d'alta velocitat i les companyies aeries, per any: passatgers anuals a tot el mon (en milions). [19] [21] [22] [23] [24] Nomes es consideren sistemes amb velocitats de servei de 200 km/h (124 mph) o superiors.
Any HSR [19] [21] Companyies aeries [25] [26]
2000 435 1,674
2005 559 1,970
2010 895 2,628
2012 1,185 2,894
2014 1,470 3,218
2016 ~2,070 (prelim) 3,650
Passatge de ferrocarril d'alta velocitat al mon. Les dades provenen de la UIC Statistics tret que s'especifiqui el contrari. [27] Nomes s'inclouen els paisos amb mes de 5 milions de passatgers a l'any.
Pais Passatge (milions) Passatgers-km (bilions) Any
República Popular de la Xina Xina 2357.7 774.7 2019
Japó Japo 354.6 99.3 2019 [28]
Rússia Russia 156.7 6.2 2019
França Franca 125.9 60.0 2019
Alemanya Alemanya 99.2 33.2 2019
República de la Xina Taiwan 67.4 12.0 2019
Corea del Sud Corea del Sud 66.1 16.0 2019
Itàlia Italia 59.7 21.1 2019
Espanya Espanya 41.2 16.1 2019
Estats Units d'Amèrica Estats Units 12.7 3.4 2019 [28]
Suècia Suecia 11.6 3.9 2019
Turquia Turquia 8.3 2.7 2019

Xarxes [ modifica ]

Alta velocitat ferroviaria als Estats Units
Alta velocitat ferroviaria a Europa
Alta velocitat ferroviaria a l'Oest i el Centre d'Asia
Alta velocitat ferroviaria a l'Est d'Asia

Quilometres per regions continentals [ modifica ]

Quilometres de linia de gran velocitat al Mon per regions continentals (2021) [29]
regio/paisos amb linies quilometres operatius en construccio projectats i aprovats nomes projectats total
Africa (3) 186 - 2,010 2,690 4,886
Orient Mitja (1) 1,173 3,079 2,146 1,831 9,572
Europa (19) 11,819 2,405 5,399 3,482 23,241
Asia-Pacific (17) 42,217 16,515 7,357 18,320 86,235
America del Nord (3) 735 563 1,869 6,044 7,688
America del Sud (2) - - - 638 180
TOTAL(44 paisos amb linies operatives o projectades) 56,129 22,562 18,781 33,005 131,803

Historia [ modifica ]

Segles XIX ? XX: Del naixement del ferrocarril a l'alta velocitat [ modifica ]

Des dels origens del ferrocarril a Europa, durant la Revolucio Industrial a principis del segle  xix , la velocitat dels trens de viatgers va ser fonamental per a la competencia, no necessariament amb altres modes de transport, sino amb altres companyies ferroviaries. Tambe va aportar proves concretes del desenvolupament tecnologic als paisos mes avancats d'aquella epoca. Si l'any 1829 els 50 km/h assolits per la impressionant locomotora "Rocket" de George Stephenson es consideraven comprensiblement com un ferrocarril d'alta velocitat, no va trigar gaire a aconseguir rendiments encara mes impressionants: 100 km/h abans de 1850, 130 km/h el 1854, i fins i tot 200 km/h a principis del segle  xx . [...] La velocitat maxima en l'operacio d'ingressos era molt mes modesta, pero tanmateix important. A la decada de 1930, les velocitats maximes i mitjanes entre dues ciutats utilitzant energia de vapor, electrica o diesel eren de 180 km/h i 135 km/h respectivament. No obstant aixo, l'aparicio d'altres modes de transport, com l'aviacio (mes rapid) i els cotxes privats (desplacaments privats punt a punt en qualsevol moment), van impulsar els ferrocarrils a prendre altres mesures per a mantenir-se al dia amb la competencia.

1964: Naixement de Shinkansen [ modifica ]

Despres d'uns importants records de velocitat a Europa (a Alemanya, Italia, el Regne Unit i sobretot a Franca ? 331 km/h el 1955), el mon es va sorprendre quan, l'1 d'octubre de 1964, els ferrocarrils nacionals japonesos van comencar a operar una nova marca, 515 km, linia d'ample estandard (1.435 mm, a diferencia de les linies convencionals d'ample construides anteriorment al Japo): el Tokaido Shinkansen, des de Toquio Central fins a Shin Osaka. Aquesta linia pretenia dotar el sistema de transport d'una capacitat proporcional al creixement impressionantment rapid de l'economia japonesa. JNR (Ferrocarrils Nacionals japonesos) va promoure el concepte no nomes d'una nova linia, sino d'un nou sistema de transport, que mes tard es va estendre a la resta del pais i es va convertir en la columna vertebral del transport de passatgers per a les generacions futures al Japo. Tokaido Shinkansen va ser concebut per funcionar a 210 km/h (aixo es va augmentar posteriorment), amb un ampli eix de carrega, unitats de motor electric alimentades a 25 kV AC, control automatic de trens (ATC), control centralitzat de transit (CTC) i altres millores tecnologiques. Aleshores va neixer el tren d'alta velocitat.

1964 ? 1981: L'arribada del TGV [ modifica ]

Despres del gran exit tecnic i comercial de Shinkansen, diversos paisos europeus, especialment Franca, Alemanya i Italia, van desenvolupar noves tecnologies i innovacions destinades a superar la caiguda de les quotes de mercat ferroviari. Malgrat un futur incert (introduccio del Concorde, oposicio politica, primera crisi del petroli el 1973, etc.), la SNCF, la companyia ferroviaria nacional francesa, va iniciar l'explotacio de la primera linia d'alta velocitat entre Paris i Lio el 27 de setembre de 1981, a un velocitat maxima de 260 km/h. El nou tren d'alta velocitat europeu va proliferar rapidament i va ampliar els seus serveis, gracies a la seva interoperabilitat amb la xarxa ferroviaria existent.

1981 ? 2018: l'alta velocitat s'esten per tot el mon [ modifica ]

Encoratjats per aquestes histories d'exit francesos i japonesos, diversos paisos europeus van comencar a buscar establir una nova generacio de serveis ferroviaris de viatgers competitius de llarga i mitjana distancia, ja sigui desenvolupant la seva propia tecnologia o important-la. Italia i Alemanya el 1988, Espanya el 1992, Belgica el 1997, el Regne Unit el 2003 i els Paisos Baixos el 2009 es van unir al club de paisos que ofereixen serveis ferroviaris d'alta velocitat a Europa. Mentrestant, alguns casos similars van apareixer en altres paisos i regions, com la Xina el 2003, Corea del Sud el 2004, Taiwan el 2007 i Turquia el 2009. Despres de la posada en funcionament de la linia d'alta velocitat de 120 km de Pequin a Tianjin l'agost de 2008., Xina va canviar d'escala i es va avancar cap a una estrategia molt mes amplia amb la implementacio de mes de 20 000 km de noves linies d'alta velocitat i l'adquisicio de mes de 1 200 grups de trens, i finalment en va prendre el lideratge mundial.

Seguint l'exemple de la Xina, molts nous sistemes d'alta velocitat estan ara en desenvolupament, en construccio o tot just comencen a operar (Marroc, Arabia Saudita, EUA, etc.), demostrant que HSR pot funcionar a tot el mon independentment de la geografia, la demografia, el clima., el context economic i politic, i la cultura del pais. [30]

El ferrocarril o tren de levitacio magnetica [ modifica ]

Per la seva banda, als anys trenta, Alemanya patenta una tecnologia que es caracteritza perque els trens, que utilitzen els camps magnetics com a via i element de propulsio, es mantenen a 10 mm sobre l’estructura mentre circulen a 400 km/h. Aquest tren de levitacio magnetica, l’anomenat Transrapid , que havia estat objecte de diverses proves satisfactories, l’any 1984 fou arraconat. El 2001, pero, el govern xines signa un conveni amb els fabricants alemanys per posar en marxa una linia amb aquesta tecnologia entre la ciutat de Xangai i l’aeroport de Pudong, en funcionament des del 2004. [31]

El ferrocarril d'alta velocitat a l'Estat Espanyol [ modifica ]

Article principal: Alta velocitat a Espanya

A l’Estat espanyol, la linia Madrid - Sevilla fou la primera condicionada per a la circulacio dels trens AVE (Alta Velocidad Espanola), fabricats per l’empresa francesa Gec Alsthom , amb motiu de l' Exposicio Universal de Sevilla (1992), i en les proves assoli una velocitat de 356,8 km/h. Es un tren d’alta velocitat derivat del TGV atlantic. RENFE disposa, a mes, dels Euromed , els Alaris i els TALGO . Els Euromed foren construits per la mateixa Gec Alsthom (Alstom en l'actualitat) i altres empreses, i realitzen el trajecte Barcelona - Alacant . Son una continuacio dels trens AVE, serie 100, pero adaptats a la xarxa general de RENFE. Arriben a una velocitat maxima de 220 km/h. Els Alaris fan el trajecte Madrid- Valencia en un temps de tres hores i mitja, amb servei a Albacete i Xativa .

Enllac amb Franca [ modifica ]

El 1995 foren contractades les obres del TAV Barcelona-Madrid, linia ferroviaria entre la capital del Principat i Franca a traves de Perpinya , a partir de l’any 2004. Al febrer del 2008 entra en funcionament la linia Barcelona-Madrid i al desembre de 2010 entra en servei el TAV Madrid-Valencia, que feia el trajecte amb una hora i mitja. Al juliol de 2011 el govern espanyol suspengue el tram Toledo -Albacete a causa de la magnitud de les perdues.

Paral·lelament a la gradual configuracio d’una xarxa ferroviaria espanyola d’alta velocitat de concepcio eminentment radial, des de sectors empresarials, sobretot catalans i valencians, es reivindica la construccio de l’anomenat Corredor Mediterrani per connectar el litoral oriental peninsular i Europa, amb l’argument que aquesta era la regio mes dinamica i productiva de l’Estat (mes del 60% del PIB). Amb aquest objectiu, l’any 2004 es crea FERRMED , organitzacio d’empreses de la regio amb la voluntat d’influir sobre els governs estatals i les institucions de la UE per a la construccio d’aquesta xarxa.

El 1996 s’inaugura el trajecte Perpinya- Paris , amb parada a Narbona , be que inicialment el tram fins a Valenca es feia sobre via convencional. Posteriorment, al desembre de 2010 entra en servei la linia Figueres -Paris, amb escala a Perpinya, Narbona, Montpeller i Nimes . La durada total del trajecte era de cinc hores i mitja. [31]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ General Definitions of Highspeed ≫. International Union of Railways (UIC). [Consulta: 20 novembre 2015].
  2. ↑ ≪ The Shinkansen Turns 50: The History and Future of Japan's High-Speed Train ≫ (en angles). nippon.com , 01-10-2014. [Consulta: 25 gener 2021].
  3. ↑ ≪ tren d'alta velocitat (TAV) ≫. enciclopedia.cat, 2022. [Consulta: 13 maig 2022].
  4. ↑ ≪ tren d'alta velocitat ≫. termcat.cat, Centre de Terminologia., 2022. [Consulta: 13 maig 2022].
  5. ↑ ≪ tren ≫. wordreference.com, 2022. [Consulta: 13 maig 2022].
  6. ↑ ≪ World's fastest on narrow tracks ≫, 17-11-2004.
  7. ↑ ≪ Line operated by Queensland Rail - Railway Technology ≫.
  8. ↑ ≪ High Speed Lines in the World ≫. International Union of Railways , 27-02-2020. Arxivat de l' original el 17 gener 2021. [Consulta: 18 marc 2021].
  9. ↑ ≪ China's high-speed rail lines top 37,900 km at end of 2020 ≫. The State Council of the P.R. China . [Consulta: 18 marc 2021].
  10. ↑ ≪ French Train Hits 357 MPH Breaking World Speed Record ≫. Associated Press , 04-04-2007 [Consulta: 9 juny 2021].
  11. ↑ ≪ China to step up testing on fastest-ever maglev train ≫ (en angles). South China Morning Post , 11-08-2020. [Consulta: 15 octubre 2020].
  12. ↑ ≪ Tren mas rapido del mundo. Tren de alta velocidad en Espana ≫ (en castella-espanyol). Thetrainline.com, 2022. [Consulta: 11 maig 2022].
  13. ↑ 13,0 13,1 ≪ General definitions of highspeed ≫. International Union of Railways . Arxivat de l' original el 20 juliol 2011. [Consulta: 13 maig 2009].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Pyrgidis , Christos N. [ Alta velocitat ferroviaria a Google Books Railway Transportation Systems: Design, Construction and Operation ]. CRC Press, 21 abril 2016. ISBN 978-1-4822-6216-2 .  
  15. ↑ An Overview of High-Speed Railway Systems in Revenue Service Around the World at the End of 2010 and New Links Envisaged, Rail Engineering International (REI), 2012
  16. ↑ ≪ High-Speed rail ≫ (en angles). UIC, Unio Internacional, 2022. [Consulta: 11 maig 2022].
  17. ↑ ≪ Tren d'alta velocitat (TAV) ≫. enciclopedia.cat, GEC, 2022. [Consulta: 11 maig 2022].
  18. ↑ ≪ High-Speed rail ≫. UIC, 2022. [Consulta: 11 maig 2022].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Error en el titol o la url .≪≫ (en japones).
  20. ↑ [ enllac sense format ] http://www.mlit.go.jp/common/000232384.pdf Plantilla:Bare URL PDF
  21. ↑ 21,0 21,1 Error en el titol o la url .≪≫ (en japones).
  22. ↑ ≪ Taiwan HSR operator pitches restructuring idea to shareholders ≫. Arxivat de l' original el 8 febrer 2015. [Consulta: 12 octubre 2015].
  23. ↑ ≪ Archived copy ≫. Arxivat de l' original el 4 gener 2016. [Consulta: 12 octubre 2015].
  24. ↑ Error en el titol o la url .≪≫ (en xines simplificat). People's Daily Online Finance.
  25. ↑ ≪ Air transport, passengers carried | Data ≫.
  26. ↑ IATA . ≪ IATA ? New IATA Passenger Forecast Reveals Fast-Growing Markets of the Future ≫. Arxivat de l' original el 17 maig 2015. [Consulta: 6 maig 2015].
  27. ↑ ≪ RAILISA STAT UIC ≫. [Consulta: 13 marc 2022].
  28. ↑ 28,0 28,1 railways , UIC-International union of. ≪ High-Speed Databases and Atlas ≫ (en angles), 13-03-2022. [Consulta: 13 marc 2022].
  29. ↑ ≪ High Speed Lines in the World. Summary ≫ (en angles). UIC, 06-2021. Arxivat de l' original el 2021-10-28. [Consulta: 11 maig 2022].
  30. ↑ ≪ High-Speed Rail History ≫ (en angles). UIC, 2022. [Consulta: 11 maig 2022].
  31. ↑ 31,0 31,1 ≪ Tren d'alta velocitat (TAV) ≫. enciclopedia.cat, GEC, 2020. [Consulta: 11 maig 2022].

Bibliografia complementaria [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alta_velocitat_ferroviaria&oldid=33180053 ≫