L'
Alta Garrotxa
es un ample territori situat al
Prepirineu
oriental, que te la consideracio de subcomarca. Es troba a cavall de les comarques de la
Garrotxa
, l'
Alt Emporda
i el
Ripolles
. Es un lloc ferestec i d'
orografia
extremadament abrupta. Te uns 329 km².
[2]
S'hi han trobat restes d'assentaments humans que es remunten al
paleolitic
(
cova del Bisbe
). Tambe hi ha restes romanes, com el
castell de Falgars
. Els
benedictins
hi van trobar refugi a
Sant Aniol d'Aguja
i a
Sant Llorenc del Mont
(o de Sous). A l'epoca comtal s'hi van construir prop de quaranta esglesies molt senzilles, entre les quals destaca
Sant Cristofol de Beget
i
Sant Feliu de Riu
. La
Primera Guerra remenca
va comencar en aquestes terres. En la
Tercera Guerra carlina
, hi apareixen nombroses partides
carlines
(
batalla del Toix
). L'activitat economica principal n'era l'explotacio del bosc per obtenir-ne
carbo vegetal
, fins a l'aparicio del gas
buta
. A partir dels
anys 60
pateix un fort proces de despoblament.
L'Espai d'Interes Natural
[
modifica
]
L'Espai Natural Protegit de l'Alta Garrotxa va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s'aprova el PEIN.
Aquest espai es declara per primera vegada com a LIC l'any 1997 i com a
Zona d'especial proteccio per a les aus
(ZEPA) l'any 2005; posteriorment, s'amplia com a espai Natura 2000 mitjancant l'acord del govern 112/2006, de 5 de setembre, que aprova la
Xarxa Natura 2000
a Catalunya (DOGC 4735 de 6-10-2006).
Aixi mateix, pel Pla especial se'n realitza la delimitacio definitiva. Aquest pla complementa tambe el regim normatiu basic de proteccio establert pel PEIN amb determinacions especifiques per a aquest espai.
La seva gestio es realitza pel Consorci de l'Alta Garrotxa, una entitat creada el 15 de desembre del 2000, constituida per a la proteccio i la gestio de l'Espai d'Interes Natural de l'Alta Garrotxa. El consorci agrupa els 11 municipis que tenen superficie inclosa dins del Pla d'espais d'interes natural. El
2000
, es va constituir el consorci per a la proteccio i la gestio de l'Espai d'Interes Natural de l'Alta Garrotxa, amb seu a la rectoria de
Sadernes
, dins el municipi de
Sales de Llierca
.
| EIN
|
Superficie (ha)
|
Comarca
|
Superficie (ha)
|
Municipi
|
Superficie (ha)
|
| Alta Garrotxa
|
32.875,59 ha
|
Alt Emporda
|
10.233,76
|
Albanya
|
8.862,90
|
|
|
Alt Emporda
|
|
Cabanelles
|
400,66
|
|
|
Alt Emporda
|
|
Macanet de Cabrenys
|
467,43
|
|
|
Alt Emporda
|
|
Sant Llorenc de la Muga
|
496,67
|
|
|
Garrotxa
|
16.907,49
|
Beuda
|
1.420,05
|
|
|
Garrotxa
|
|
Montagut i Oix
|
7.843,81
|
|
|
Garrotxa
|
|
Sales de Llierca
|
2.823,67
|
|
|
Garrotxa
|
|
Sant Joan les Fonts
|
224,66
|
|
|
Garrotxa
|
|
Tortella
|
356,68
|
|
|
Garrotxa
|
|
la Vall de Bianya
|
4.238,62
|
|
|
Ripolles
|
5.734,34
|
Camprodon
(
Beget
)
|
5.734,34
|
Interior de la cova del Bisbe
Des del punt de vista orografic, es tracta d'un espai amb una gran complexitat, format per les muntanyes septentrionals de
la Garrotxa
, l'extrem oriental del
Ripolles
i l'extrem occidental de l'
Alt Emporda
. L'espai se situa a l'entorn d'un conjunt de relleus calcaris, amb nombroses carenes i valls fluvials. A les valls mes occidentals (
Salarsa
,
Bolos
i del Bac), hi tenen forca importancia els vents de llevant maritims, que en determinen un clima humit de tendencia atlantica, semblant al de la propera
vall de Camprodon
. El conjunt orografic que presenta l'Alt Llierca, amb carenes trencades i fons de vall profunds i engorjats, constitueix una unitat paisatgistica de primer ordre.
El relleu abrupte d'aquest territori esta format basicament per materials calcaris -
calcaries
i
margues
-, on tenen una gran importancia els fenomens
carstics
, que han provocat la formacio de nombroses cavitats, coves i avencs, d'un interes excepcional.
Per la seva situacio geografica, a l'extrem mes oriental del Prepirineu catala, hi ha el massis del
castell de Bac Grillera
. Aquest massis contrasta marcadament amb el paisatge muntanyenc del Pirineu oriental (al nord limita amb el
massis de les Salines
) i el de l'extrem nord-occidental de la plana empordanesa, sobre la qual davalla progressivament. El Bac Grillera es un massis de materials carbonatats, de relleu forca trencat i amb forts pendents, que pot assolir els 1.000 m d'altitud. Es una zona mes seca i menys plujosa que les terres dels voltants, en especial a causa dels forts vents del nord, amb un predomini del caracter mediterrani i submediterrani.
[2]
Impactes i vulnerabilitat natural
[
modifica
]
Impactes: com a principal impacte, cal esmentar que l'obertura d'alguns vials a les zones de mes risc geologic provoquen la degradacio dels ecosistemes forestals. Alguns indrets molt localitzats, com ara la vall d'Ormoier i la del Llierca, la de la Muga, la del Bac i, especialment, les valls de
Sadernes
i Sant Aniol pateixen una certa sobrefrequentacio, fet que implica la perdua de qualitat dels sistemes naturals. Altres activitats que alteren el medi son les activitats extractives, concentrades en dues pedreres, aixi com algunes especies introduides com el
viso america
(
Mustela vison
).
Vulnerabilitat natural: alguns materials geologics tous pateixen processos d'erosio intensa. Altres indrets estan subjectes a determinats riscos geologics, amb moviments superficials i caigudes de blocs. D'altra banda, cal apuntar la fragilitat de determinades especies de la flora i la fauna invertebrada cavernicola endemiques, aixi com dels poblaments vegetals i faunistics extramediterranis.
[2]
Els diversos
biotops
presents permeten la bona representacio dels diferents grups faunistics (mamifers, ocells, reptils, amfibis, peixos,
lepidopters
,
coleopters
), entre els quals cal assenyalar la presencia de moltes especies en bon estat de conservacio. Aquest espai natural protegit te la particularitat de presentar la coexistencia entre els elements pirinencs i mediterranis.
Aquests poblaments faunistics tenen una importancia notable per la seva diversitat i representativitat en l'ambit de la muntanya mitjana catalana. Dels mamifers, son molt abundants la geneta (
Genetta genetta
) i la fagina (
Martes foina
) i hi figuren especies de gran interes com el turo (
Mustela putorius
), la lludria (
Lutra lutra
) i el gat salvatge (
Felis sylvestris
). El cabirol (
Capreolus capreolus
) i l'isard (
Rupicapra pyrenaica
), colonitzen algun sector de l'espai des de la seva periferia. El cervol (
Cervus elaphus
), la daina (
Dama dama
) i el muflo (
Ovis musimon
), s'han introduit arran de la instal·lacio de tancats cinegetics i d'alliberaments.Tambe hi son presents alguns
quiropters
, com el ratpenat petit de ferradura (
Rhinolophus hipposideros
), el ratpenat mediterrani de ferradura (
Rhinolophus euryale
), el ratpenat orellut mitja
(
Myotis blythii
), habitant de prats i zones obertes, o el mes recentment descobert
Myotis bechesteinii
.
[2]
S'hi troben especies interessants de l'ornitofauna, com el
bitxac rogenc
(
Saxicola rubetra
), que es un nidificant molt escas a Catalunya. Tambe s'hi presenten el
pinsa borroner
(
Pyrhula pyrhula
) i el
pigot garser gros
(
Dendrocopos major
).
Aquesta es tambe segurament la zona mes rica en especies de rapinyaires de tot el Pirineu oriental, entre les quals cal esmentar la presencia de l'aligot vesper (
Pernis apivorus
), l'aguila calcada (
Hieraaetus pennatus
) i l'aguila daurada (
Aquila chrysaetos
). El voltor (
Gyps fulvus
) i l'aufrany (
Neophron percnopterus
) son presents a l'espai, juntament amb el
trencalos
(
Gypaetus barbatus
), que el frequenta ocasionalment, especialment a les pastures de la zona del
Comanegra
.
Especies d'altres grups ornitics remarcables son el picot negre (
Dryocopus martius
) i l'escorxador (
Laniuscollurio
), aixi com la cotxa cua-roja
(
Phoenicurus
phoenicurus
), un nidificant molt escas a Catalunya.
Tambe es tracta d'una area molt diversa en reptils, on es pot trobar la
serp d'Esculapi
(
Elaphe longuissima
), la
serp verda
(
Malpolon monspesulanus
), la
serp de collaret
(
Natrix natrix
), el
llangardaix pirinenc
(
Lacerta agilis
) i d'altres. Pel que fa als amfibis, hi habiten el trito pirinenc (
Euproctus asper
), que assoleix el seu limit de distribucio oriental al Pirineu, i altres especies pirinenques, com el
trito verd
(
Triturus marmoratus
) i la
salamandra
(
Salamandra salamandra
).
La ictiofauna conte elements interessants, com ara la bagra (
Leuciscus cephalus
), la truita (
Salmo trutta
) i el
barb de muntanya
(
Barbus meridionalis
).
La fauna invertebrada i, en especial, la cavernicola, son remarcables per l'especial singularitat: coleopters cavernicoles endemics (
Molopidius spinicollis
…), quilopodes cavernicoles endemics (
Lithobius altotyphlus
) i l'escorpi cavernicola endemic del Pirineu oriental (
Belisarius xambeui
).
Altrament, tambe hi son presents alguns
cerambicids
forestals interessants, com ara
Cerambyx cerdo
i
Lucanus cervus
, i lepidopters, com
Maculinea arion
,
Graellsia isabellae
o
Proserpinus proserpina
.
[2]
Vegetacio i flora
[
modifica
]
Gran part del territori pertany al domini de l'
alzinar muntanyenc
(
Quercetum mediterraneo-montanum
) i de la roureda de
roure martinenc
Buxo-Quercetum
pubescentis
, que ocupa grans extensions tot i ser substituida en alguns indrets per pinedes secundaries de pi roig (
Pinus sylvestris
)
i pel domini de la
fageda
(
Fagion sylvaticae
). Cal remarcar l'alt interes d'alguns elements que constitueixen singularitats notables i uniques a Catalunya, com es el cas de la poligala (
Polygala vayredae
), una planta endemica d'aquesta zona, realment excepcional, que nomes es troba en diverses localitats de la
vall del Bac
.
L'espai conte una de les millors representacions d'alzinars de tot Catalunya. Fins als 900 - 1.000 m, hi predominen els paisatges mediterranis del domini de l'alzinar muntanyenc (
Quercetum mediterraneo-montanum
) i dels alzinars calcicoles. La singularitat d'aquest espai rau, pero, en el fort contrast que te el paisatge vegetal a causa de la incidencia dels factors climatics que determinen una notable diversitat de comunitats vegetals.
La important dissimetria dels vessants es tradueix en alzinars molt ben constituits que cobreixen els solells (
Quercion ilicis
) i en boscos submediterranis i eurosiberians a les obagues i fondals humits -rouredes (
Quercion pubescentipetraeae
), fagedes (
Fagion sylvaticae
), pinedes de pi roig calcicoles. Les comunitats rupicoles (
Saxifragion mediae
) dels roquissars i cingleres es troben molt ben representades i tenen una significacio especial, amb alguns endemismes molt significatius i importants de la flora catalana, com son el
Lithospermum oleifolium
i
Allium pyrenaicum
. La flora
criptogamica
tambe presenta un notable interes per la seva diversitat i singularitat.
Per la seva particularitat, cal remarcar l'interes de la zona del Toix, un petit espai natural que amb prou feines assoleix 1 km², de caracteristiques peculiars dins del paisatge submediterrani de l'Alta Garrotxa. El Toix compren una petita area del barranc de Miserclos, subsidiari de la riera de la vall de Carreres.
Els vessants amb fort pendent d'aquest barranc son coberts per una vegetacio arboria constituida principalment per un arbre molt rar a Catalunya i protegit per la seva legislacio, com es el teix (
Taxus baccata
). Aquestes teixedes, tant per l'abundancia del mateix teix com per la seva composicio, dificilment es tornen a retrobar al Principat i constitueixen un indret singular per a aquesta especie dins del Prepirineu catala.
Pel caracter mes eixut que presenta el Bac Grillera, hi dominen les comunitats vegetals de caracter
xerofil
i mesoxerofil, des de l'alzinar fins a les pinedes calcicoles del domini de la roureda de
roure martinenc
, que cobreixen les obagues per sobre dels 700 m.
Entre els elements que constitueixen els sistemes naturals d'aquest espai, cal subratllar, per la seva singularitat, les
brolles
xeroacantiques
i oromediterranies de coixinets espinosos (
Erinaceo-Anthyllidetum montanae
), adaptades fisonomicament als efectes de la forta tramuntana que afecta els nivells culminars del massis. Cal remarcar l'interes floristic d'aquestes comunitats, en que diverses especies troben el seu limit de distribucio a les terres catalanes.
[2]
Aspectes socioeconomics
[
modifica
]
A l'espai, hi dominen els aprofitaments agricoles i ramaders, en els quals es present la
vaca bruna
dels Pirineus aixi com l'
ovella ripollesa
. Tambe s'hi realitzen aprofitaments silvicoles i activitats turistiques i cinegetiques. En relacio amb les infraestructures i els element humans, s'hi situen masies i instal·lacions de caracter rural repartides per tot l'espai, a mes de pistes forestals, ermites i linies electriques. Concretament, l'espai, el travessa una linia d'alta tensio.
- Reserva Nacional de Caca i zones de caca controlada: zona de caca controlada - superficie: 3,90%
- Cataleg d'utilitat publica: el 10,17% de la superficie es al Cataleg de forests d'utilitat publica (CUP) o te algun tipus de conveni amb ajuntaments o particulars.
[2]
- Usos del sol
- Boscos - 91,38%
- Vegetacio arbustiva i herbacia - 6,97%
- Terres agricoles i arees antropiques - 0,91%
- Roques,
tarteres
,
glaceres
, coves - 0,63%
- Aigues continentals - 0,10%
Enllacos externs
[
modifica
]