Almendralejo
es una ciutat de la
provincia de Badajoz
,
Extremadura
,
Espanya
. Te una poblacio de 31.072 habitants (
2007
), i una superficie de 164 km². Es la capital de la comarca de la
Tierra de Barros
i coneguda internacionalment com a la Ciutat de la Cordialitat i la Ciutat
Internacional del Vi
. Tambe es la seu del consell regulador de la denominacio d'origen
Ribera del Guadiana
, que inclou un ampli territori, essent l'unica denominacio d'origen d'
Extremadura
. Tambe es coneguda com a
Ciutat del
Romanticisme
pel fet que es el lloc de naixement de dos dels principals poetes d'aquest moviment literari,
Jose de Espronceda
i
Carolina Coronado
.
Els primers vestigis d'Almendralejo es reflecteixen en el
dolmen
de la Vega d'Harnina, els assentaments dels Villares i altres restes antigues, tot i que no va ser fins al 1228 quan arribaren els primers pagesos des de la propera
Merida
i crearen un llogaret.
La seva fundacio es correspon amb el poblament desenvolupat per l'
Orde de Santiago
despres de la
Reconquesta
dels territoris propers a Merida, i va tenir lloc en algun punt indeterminat del segle
xiii
. El 8 d'abril de 1327 surt anomenat per primera vegada en un document el nom d'Almendralejo. En ell es parla d'una vasta extensio plena d'ametllers coneguda com "el Almendral". Donada la seva proximitat amb Merida se l'anomenava "Almendral de Merida" tot i que, per la seva mida, aviat es va preferir emprar el diminutiu "Almendralejo". L'Orde de Santiago es va fer carrec de la seva jurisdiccio, constant la seva condicio de
comanadoria
a mitjans del segle
xiv
.
Edat moderna
[
modifica
]
Com la majoria dels pobles extremenys, Almendralejo contribui a la
conquesta americana
amb bona part del millor jovent. Destaquen: Diego Perez de la Torre, governador de
Nova Galicia
(Mexic); Martin Casillas conegut com "el Alarife", arquitecte de la Catedral de
Guadalajara
(Jalisco); Pedro Alonso Galeas i Diego de Parades, capitans destacats en la conquesta de Venecuela.
El 1536, i despres d'una llarga disputa amb Merida,
Carles V
li concedeix la independencia jurisdiccional i el titol de
Molt Noble Vila
. El 23 de desembre d'aquell mateix any es comprava per 32.000 ducats d'or (que es van pagar al comptat) el titol de
Villazgo
.
Tot i que el 1573 la localitat va ser venuda a
Sevilla
, juntament amb
Montemolin
,
Monesterio
,
Calzadilla de los Barros
i
Medina de las Torres
, per 45.000 ducats, va tornar a formar part de l'Orde de Santiago cinc anys despres. El 1594 formava part de la provincia de Lleo de l'Orde de Santiago i tenia 900 veins
pecheros
.
[1]
El 1603 va comencar la construccio de l'Ajuntament. L'1 de novembre de 1696, el rei
Carles II
va concedir el privilegi de Vila Realenga, amb la seva jurisdiccio, senyoriu i vassallatge.
Edat contempania
[
modifica
]
El 1809, en plena
Guerra del Frances
, la poblacio va ser presa per les tropes franceses, sent alliberada pel Marques de Monsalud mesos mes tard, tot i que novament fou assetjada pels francesos el 1812.
Amb la caiguda de l'
Antic Regim
la localitat es constitueix en municipi constitucional a la regio d'
Extremadura
. Des de 1834 es seu del Partit judicial d'Almendralejo.
[2]
En el cens de 1842 comptava amb 1.502 llars i 5.810 veins.
[3]
El 26 de gener de 1851,
Isabel II
concedia a Almendralejo el titol de Ciutat. A efectes eclesiastics, fins a 1873 Almendralejo va pertanyer a la diocesi del Priorat de Sant Marc de Lleo, any a partir del qual va passar a la jurisdiccio de la diocesi de Badajoz
El 7 d'agost de 1936 entraven a la localitat les
tropes nacionals
al comandament de
Queipo de Llano
, i van prendre Almendralejo. A l'entrada de les tropes nacionals els republicans es van replegar i 40 d'ells es van fer forts a la Torre de la Parroquia de la Purificacio. Els nacionals van calar foc a la Parroquia i bombardejaren la Torre per forcar la seva rendicio, que van resistir fins al 15 d'agost.
El 2012 la poblacio era de 34.694 habitants, per la qual cosa constitueix el 4t nucli de poblacio de la
provincia de Badajoz
i el 6e d'
Extremadura
. Des de 1842 la poblacio ha evolucionat segons el seguent grafic:
[4]
- Font:
INE
Festes populars
[
modifica
]
Personatges il·lustres
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]