Allen Newell
(19 de marc de 1927 ? 19 de juliol de 1992) va ser un investigador en
informatica
i
psicologia cognitiva
a la RAND Corporation i a la
Universitat Carnegie Mellon
, als departaments d'informatica, empresarials, i psicologia. Va participar en la creacio de l'
Information Processing Language
(1956) i en dos dels primers programes d'
intel·ligencia artificial
, la
Logic Theory Machine
(1956) i el
General Problem Solver
(1957) (juntament amb
Herbert Simon
). Va rebre el
Premi Turing
de l'
ACM
conjuntament amb
Herbert Simon
el 1975 per les seves contribucions basiques a la intel·ligencia artificial i la psicologia del coneixement huma.
[1]
[2]
Newell es va
llicenciar
a
Stanford
el 1949. Va fer estudis de postgraduat en matematiques a la
Universitat de Princeton
entre 1949 i 1950. En coneixer una nova branca coneguda com a
teoria de jocs
, i amb la seva experiencia d'estudi de matematiques, es va convencer que preferiria "una combinacio de recerca experimental i teorica abans que matematiques pures" (Simon). Poc despres, va marxar de Princeton i va passar a treballar a la
RAND Corporation
de
Santa Monica
, en "un grup que estava estudiant problemes logistics de la Forca Aeria" (Simon). Al final, va
doctorar-se
a l'escola d'empresarials de Carnegie Mellon, amb Herbert Simon de director de tesi.
Despres, Newell "va interessar-se en el disseny i l'execucio d'experiments de laboratori sobre presa de decisions en grups petits" (Simon). No estava prou satisfet, malgrat tot, amb la precisio i la validesa dels resultats que s'obtenien en experiments de laboratori a petita escala. Juntament amb companys seus a RAND, va anar a una estacio d'avis immediat de la Forca Aeria per estudiar processos organitzatius en tripulacions de vol. El 1952, van obtenir financament de la Forca Aeria per construir un simulador que els permetria d'examinar i analitzar les interaccions a la cabina del pilot relacionades amb la presa de decisions i la manipulacio d'informacio. A partir d'aquests estudis, Newell es va convencer que el processament d'informacio es l'activitat central de les organitzacions.
Intel·ligencia artificial
[
modifica
]
El setembre de 1954, Newell es va matricular en un seminari on Oliver Selfridge "descrivia un programa informatic que aprenia a reconeixer lletres i d'altres patrons" (Simon). Fou llavors que Allen va convencer-se que es podien crear sistemes que continguessin intel·ligencia i tinguessin la capacitat d'adaptar-se. Tenint en compte aixo, Allen, al cap d'un parell de mesos, va escriure
The Chess Machine: An Example of Dealing with a Complex Task by Adaptation
, que "esbossava un disseny imaginatiu per un programa d'ordinador que jugues a
escacs
de forma humanoide" (Simon).
La seva feina va cridar l'atencio de l'economista (i futur premi Nobel)
Herbert Simon
, i, juntament amb el programador J. C. Shaw, van desenvolupar el primer programa d'
intel·ligencia artificial
real, el
Logic Theorist
. La feina de Newell en el programa va posar els fonaments de la nova branca. Foren invents seus: el processament de llistes, el paradigma mes important que s'ha utilitzat en IA des de llavors; l'aplicacio de l'analisi mitjans-objectius al raonament general (o "raonament com a cerca"); i l'us d'
heuristica
per limitar l'espai de cerca.
Van presentar el programa a la conferencia de Dartmouth de 1956, una trobada informal d'investigadors que estaven interessats a simular intel·ligencia amb maquines. La conferencia, que avui en dia es considera "el naixement de la intel·ligencia artificial",
[3]
tingue una influencia enorme i els que hi van assistir van convertir-se en els liders de la recerca en IA durant les seguents dues decades, Newell inclos.
Feina posterior
[
modifica
]
Newell i Simon van continuar treballant junts. Van fundar un laboratori d'intel·ligencia artificial a
Carnegie Mellon
i van crear una tirallonga de programes importants i intuicions teoriques al llarg dels anys 50 i 60. Entre les seves obres destaquen el
General Problem Solver
, una implementacio molt influent de l'analisi mitjans-objectius, i la hipotesi de sistemes de simbols fisics, la polemica afirmacio filosofica que deia que tot el comportament intel·ligent es podia reduir al tipus de manipulacio de simbols que demostraven els programes de Newell.
L'obra de Newell va culminar en el desenvolupament d'una arquitectura cognitiva coneguda com a
Soar
i la seva teoria unificada de la cognicio, publicada el 1990, pero va continuar treballant-hi fins a la seva mort.
[4]
Enllacos externs
[
modifica
]