L'
alfabet hongares antic
(en
hongares
:
rovasiras
o
szekely
rovasiras
,
szekely-magyar rovas
; abreujat simplement com
rovas
, 'osca, marca') es un
sistema d'escriptura
alfabetic
usat pels
magiars
en l'
alta edat mitjana
(del
segle VII
al
X
).
[1]
[2]
A causa de la seua reminiscencia
runica
, l'alfabet hongares antic tambe s'ha anomenat popularment "
runes hongareses
" o "
alfabet hongares de runes
".
Es pensa que deriva de l'alfabet turc antic i degue apareixer per primera volta durant el
segle VII
. Els
magiars
s'assentaren a la
plana pannonica
el
885
; quan el
Regne d'Hongria
fou fundat el
1000
i s'hi adopta el
cristianisme
, tambe s'hi adopta l'alfabet llati i aquest sistema d'escriptura caigue en desus. En zones de
Transsilvania
, pero, l'alfabet hongares s'utilitza marginalment pels magiars
szekely
almenys fins al
s. XVII
, sota el nom de
szekely
rovasiras
.
L'alfabet estava adaptat a la
fonologia
hongaresa, i representava
lletres
per
fonemes
, tals com cs, gy, ly, ny, o, sz, ty, u, zs... L'alfabet hongares modern representa aquests sons amb
digrafs
(sequencies de lletres per escriure un sol so) i
signes diacritics
. En canvi, l'alfabet
rovasiras
no conte lletres per als fonemes dz, dzs de l'hongares actual, perque son desenvolupaments relativament recents en la historia d'aquest idioma. Les lletres
llatines
q, w, x i y tampoc hi tenen un equivalent, perque no son fonemes separats en hongares i nomes s'empren per a paraules estrangeres.
Al voltant del
600
, les tribus magiars es traslladaren cap al sud-oest des dels seus antics territoris a la zona costanera a l'est de la
mar Negra
. Les
runes
hongareses estan relacionades amb l'
alfabet turc antic
, que al seu torn, probablement (tot i que existeix un cert debat sobre aquest tema) derivat de l'alfabet arameu.
[3]
L'alfabet de runes te 42 lletres que poden variar de forma: algunes consonants tenen dues formes, per exemple
as
enfront d'
es
. La primera forma s'empra despres de vocals a, a, o, o, u, u, mentre que la forma 'e' s'escriu despres d'e, e, e, i, i, o, ?, u, ?.
Les runes hongareses tambe poden incloure algunes runes no alfabetiques que no es presenten unides sino com signes separats. Es coneixen com a
capita dictionum
i no se n'ha definit clarament l'origen o el seu us normal.
Discussio academica
[
modifica
]
L'escriptura hongaresa amb runes fou descrita per primera vegada durant l'humanisme del
Renaixement
i del
barroc
.
[4]
[5]
[6]
[7]
Al 1598 Janos Telegdi en el seu manual
Rudimenta Priscae Hunnorum Linguae
presenta la seua interpretacio de les
rovas
. Aquesta obra tambe conte texts en hongares escrits amb runes, com ara el
Parenostre
.
Al
s. XIX
els estudiosos comencaren a investigar les regles i altres caracteristiques d'aquest alfabet i en aquest moment la paraula
rovasiras
comenca a formar part de la consciencia popular hongaresa.
Com que l'escriptura amb runes s'havia substituit pel llati les recerques dels linguistes van haver de reconstruir l'alfabet a partir de documents i materials historics. L'etnograf i folklorista Gyula Sebestyen i el filoleg Gyula Nemeth feren la major part d'aquest treball i per aixo les obres de Sebestyen
Rovas es rovasiras
(
Osques i escriptura de runes
) (1909) i
A magyar rovasiras hiteles emlekei
de 1915 (
Reliquies fiables de l'escriptura amb runica hongaresa
) contenen abundant informacio sobre el tema.
- ↑
Pronunciacion
(
?·
pag.
)
- ↑
Del verb
ro
'gravar', 'marcar', perque les lletres se solien gravar en fusta o vares.
- ↑
Rona-Tas, Andras (1987). "On the Development and Origin of the East Turkic "Runic" Script"
Acta Orientalia Academiae Scientiarum Hungariae
, XLI: 7-14
- ↑
Diringer, David, 1947.
The Alphabet. A Key to the History of Mankind.
London: Hutchinson's Scientific and technical Publications. Pags. 314-315.
- ↑
Gelb, I. J. 1952. A study of writing: The foundations of grammatology. Chicago:
University of Chicago Press
. Pp. 142, 144.
- ↑
Gaur, Albertine. 1992. A History of Writing. London: British Library.
ISBN 0-7123-0270-0
. P. 143.
- ↑
Coulmas, Florian. 1996. The Blackwell Encyclopedia of Writing Systems.
ISBN 0-631-19446-0
. Pp. 366-368.
Bibliografia
[
modifica
]
- Uj Magyar Lexikon
(Nueva Enciclopedia Hungara). Budapest: Akademiai Kiado, vol. 5,
ISBN 963-05-2808-8
.
- Sebestyen, Gyula (1915).
A magyar rovasiras hiteles emlekei
, Budapest.
- Fodor, Istvan; Gyorgy Dioszegi i Laszlo Legeza (1996).
?seink nyomaban
. (On the scent of our ancestors) Budapest: Magyar Konyvklub-Helikon Kiado, p. 82,
ISBN 963-208-400-4
.
- Toth-Karoly Bera, Dora (1996).
Honfoglalas es ?stortenet
. Budapest: Aquila, [[Special:BookSources/9638276967|
ISBN 963-8276-96-7
.]]
- Kiszely, Istvan.
A magyar nep ostortenete
.
- Rockstein, Edward D. (1990). "The Mystery of the Szekely Runes",
Epigraphic Society Occasional Papers
, 19: 176?183.
- Thelegdi, J. (1598).
Rudimenta priscae Hunnorum linguae brevibus quaestionibus et responsionibus comprehensa
,
Batavia
.
Enllacos externs
[
modifica
]