한국   대만   중국   일본 
Alfabet hongares antic - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Alfabet hongares antic

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula sistema d'escripturaAlfabet hongares antic
Tipus escriptura natural , alfabet i alfabet bicameral Modifica el valor a Wikidata
Llengues hongares Modifica el valor a Wikidata
Creacio segle XII Modifica el valor a Wikidata
Basat en antic alfabet turc Modifica el valor a Wikidata
ISO 15924 Hung Modifica el valor a Wikidata (176 Modifica el valor a Wikidata)
Direccio del text de dreta a esquerra Modifica el valor a Wikidata
Interval Unicode U+10C80-10CFF Modifica el valor a Wikidata

L' alfabet hongares antic (en hongares : rovasiras o szekely rovasiras , szekely-magyar rovas ; abreujat simplement com rovas , 'osca, marca') es un sistema d'escriptura alfabetic usat pels magiars en l' alta edat mitjana (del segle VII al X ). [1] [2] A causa de la seua reminiscencia runica , l'alfabet hongares antic tambe s'ha anomenat popularment " runes hongareses " o " alfabet hongares de runes ".

Es pensa que deriva de l'alfabet turc antic i degue apareixer per primera volta durant el segle VII . Els magiars s'assentaren a la plana pannonica el 885 ; quan el Regne d'Hongria fou fundat el 1000 i s'hi adopta el cristianisme , tambe s'hi adopta l'alfabet llati i aquest sistema d'escriptura caigue en desus. En zones de Transsilvania , pero, l'alfabet hongares s'utilitza marginalment pels magiars szekely almenys fins al s. XVII , sota el nom de szekely rovasiras .

L'alfabet estava adaptat a la fonologia hongaresa, i representava lletres per fonemes , tals com cs, gy, ly, ny, o, sz, ty, u, zs... L'alfabet hongares modern representa aquests sons amb digrafs (sequencies de lletres per escriure un sol so) i signes diacritics . En canvi, l'alfabet rovasiras no conte lletres per als fonemes dz, dzs de l'hongares actual, perque son desenvolupaments relativament recents en la historia d'aquest idioma. Les lletres llatines q, w, x i y tampoc hi tenen un equivalent, perque no son fonemes separats en hongares i nomes s'empren per a paraules estrangeres.

Origens [ modifica ]

Al voltant del 600 , les tribus magiars es traslladaren cap al sud-oest des dels seus antics territoris a la zona costanera a l'est de la mar Negra . Les runes hongareses estan relacionades amb l' alfabet turc antic , que al seu torn, probablement (tot i que existeix un cert debat sobre aquest tema) derivat de l'alfabet arameu. [3]

Caracters [ modifica ]

L'alfabet de runes te 42 lletres que poden variar de forma: algunes consonants tenen dues formes, per exemple

as enfront d' es . La primera forma s'empra despres de vocals a, a, o, o, u, u, mentre que la forma 'e' s'escriu despres d'e, e, e, i, i, o, ?, u, ?.

Les runes hongareses tambe poden incloure algunes runes no alfabetiques que no es presenten unides sino com signes separats. Es coneixen com a capita dictionum i no se n'ha definit clarament l'origen o el seu us normal.

Discussio academica [ modifica ]

L'escriptura hongaresa amb runes fou descrita per primera vegada durant l'humanisme del Renaixement i del barroc . [4] [5] [6] [7] Al 1598 Janos Telegdi en el seu manual Rudimenta Priscae Hunnorum Linguae presenta la seua interpretacio de les rovas . Aquesta obra tambe conte texts en hongares escrits amb runes, com ara el Parenostre .

Al s. XIX els estudiosos comencaren a investigar les regles i altres caracteristiques d'aquest alfabet i en aquest moment la paraula rovasiras comenca a formar part de la consciencia popular hongaresa.

Com que l'escriptura amb runes s'havia substituit pel llati les recerques dels linguistes van haver de reconstruir l'alfabet a partir de documents i materials historics. L'etnograf i folklorista Gyula Sebestyen i el filoleg Gyula Nemeth feren la major part d'aquest treball i per aixo les obres de Sebestyen Rovas es rovasiras ( Osques i escriptura de runes ) (1909) i A magyar rovasiras hiteles emlekei de 1915 ( Reliquies fiables de l'escriptura amb runica hongaresa ) contenen abundant informacio sobre el tema.

Referencies [ modifica ]

  1. Pronunciación Pronunciacion ( pag. )
  2. Del verb ro 'gravar', 'marcar', perque les lletres se solien gravar en fusta o vares.
  3. Rona-Tas, Andras (1987). "On the Development and Origin of the East Turkic "Runic" Script" Acta Orientalia Academiae Scientiarum Hungariae , XLI: 7-14
  4. Diringer, David, 1947. The Alphabet. A Key to the History of Mankind. London: Hutchinson's Scientific and technical Publications. Pags. 314-315.
  5. Gelb, I. J. 1952. A study of writing: The foundations of grammatology. Chicago: University of Chicago Press . Pp. 142, 144.
  6. Gaur, Albertine. 1992. A History of Writing. London: British Library. ISBN 0-7123-0270-0 . P. 143.
  7. Coulmas, Florian. 1996. The Blackwell Encyclopedia of Writing Systems. ISBN 0-631-19446-0 . Pp. 366-368.

Bibliografia [ modifica ]

  • Uj Magyar Lexikon (Nueva Enciclopedia Hungara). Budapest: Akademiai Kiado, vol. 5, ISBN 963-05-2808-8 .
  • Sebestyen, Gyula (1915). A magyar rovasiras hiteles emlekei , Budapest.
  • Fodor, Istvan; Gyorgy Dioszegi i Laszlo Legeza (1996). ?seink nyomaban . (On the scent of our ancestors) Budapest: Magyar Konyvklub-Helikon Kiado, p. 82, ISBN 963-208-400-4 .
  • Toth-Karoly Bera, Dora (1996). Honfoglalas es ?stortenet . Budapest: Aquila, [[Special:BookSources/9638276967| ISBN 963-8276-96-7 .]]
  • Kiszely, Istvan. A magyar nep ostortenete .
  • Rockstein, Edward D. (1990). "The Mystery of the Szekely Runes", Epigraphic Society Occasional Papers , 19: 176?183.
  • Thelegdi, J. (1598). Rudimenta priscae Hunnorum linguae brevibus quaestionibus et responsionibus comprehensa , Batavia .

Enllacos externs [ modifica ]