Alexandre II
, nom que
Anselm da Baggio
(
Mila
, ? ?
Roma
,
21 d'abril
de
1073
) va triar quan va ser elegit
papa
de l'
Esglesia catolica
del
1061
al
1073
.
[1]
A la mort de
Nicolau II
, la noblesa romana i els bisbes llombards es dirigeixen a l'emperador apliqui el seu privilegi de designar un nou papa. El cardenal Hildebrand, pero, futur papa
Gregori VII
, sense tenir en compte el dret imperial i basant-se en els drets que s'havien aprovat el
1059
al sinode de
Melfi
sobre l'eleccio papal, s'avanca i fa elegir papa el bisbe de
Lucca
, Anselmo di Baggio, que pren el nom d'Alexandre III.
[1]
Els consellers d'
Enric IV
, aleshores d'onze anys, consideren que, segons la
Constitutio Lotharii
i al
Privilegium Othonis
, era l'emperador que tenia dret d'aprovar ?o no? tota eleccio papal. En reaccio Enric IV nomena el bisbe de
Parma
, Pietro Cadalus, com a antipapa que pren el nom d'
Honori II
.
Pero el nomenament de l'antipapa Honori no te suport ni tan sols a
Alemanya
, la qual cosa provoca el
cop d'estat de Kaiserswerth
de
1062
,
[2]
per la qual cosa
Agnes d'Aquitania
, la mare de l'emperador, es veu obligada a cedir la regencia als arquebisbes
Anno de Colonia
[3]
i
Adalbert de Bremen
que intenten un aproximament al papa Alexandre II i van reeixir d'obtenir en el sinode de
Mantua
de l'any
1064
la destitucio i
excomunio
d'Honori II.
Continua com els seus predecessors, lluitant contra la
simonia
i el nicolaisme, aixi com l'enfrontament amb l'emperador del Sacre Imperi, Enric IV, a qui va obligar a mantenir el seu matrimoni amb
Berta de Savoia
.; i en el que es pot considerar un precedent de la
lluita de les investidures
, va excomunicar els consellers de l'emperador al considerar-los instigadors de la consagracio com a arquebisbe de
Mila
del candidat imperial.
En la disputa entre les diocesis de Tarragona i Barcelona sobre la juridiccio sobre el
monestir de Santes Creus
, va atorgar la independencia a l'abadia.
[4]
Per butlla papal va posar el monestir de
Valldemaria
de
Macanet de la Selva
sota la direccio del
monestir cistercenc de Sant Feliu de Cadins
.
[5]
El
1063
, va transformar la
reconquesta
hispanica en guerra santa en concedir indulgencia plena als soldats que participessin en la
Croada de Barbastre
.
[6]
Va morir el
21 d'abril
de
1073
.
- ↑
1,0
1,1
≪
Alexandre II
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Grup Enciclopedia. [Consulta: 21 juliol 2023].
- ↑
Black-Veldtrup
, Mechthild.
Kaiserin Agnes: 1043-1077 quellenkritische Studien
(en alemany), 1995, p. 360.
ISBN 3412026956
.
- ↑
Schneider
, Fedor. ≪
Annone II, santo
≫ (en italia).
Enciclopedia Italiana
, 1929. [Consulta: 21 juliol 2023].
- ↑
Salat
, Xavier. ≪
Historia del monestir de Santes Creus
≫. [Consulta: 21 juliol 2023].
- ↑
≪
El Monestir cistercenc de Sant Feliu de Cadins, de Cabanes
≫.
CRAE
, 10-02-2021.
- ↑
Verges i Pons
, Oliver ≪
De la guerra territorial a la guerra religiosa. Els contactes transpirinencs entre Urgell i Roma i l'arribada de la idea de croada al mon urgellenc del segle XI
≫.
Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripolles
, 27, 2016, pag. 99?111.
ISSN
:
1137-0378
.
|
|---|
Des de l'establiment de l'Esglesia (
30
)
|
|---|
|
|  Escut d'armes del Papat
|
|
|
|
|
|