Aleksandr Zinoviev

Nom original	(ru) Александр Александрович Зиновьев
Biografia
Naixement	29 octubre 1922 Chukhlomskoy Uyezd (Imperi Rus) (en)
Mort	10 maig 2006 (83 anys) Moscou (Russia)
Causa de mort	Causes naturals  ( Cancer de cervell )
Sepultura	Cementiri de Novodevitxi
Dades personals
Religio	Ateisme
Formacio	Departament de Filosofia de la Universitat de Moscou (–1951)
Director de tesi	Valentin Asmus
Activitat
Camp de treball	Filosofia , sociologia , logica , filosofia social , filosofia politica i etica
Ocupacio	filosof , escriptor , periodista d'opinio , escriptor satiric , logic , socioleg , professor d'universitat , caricaturista , politic
Periode	Filosofia contemporania
Ocupador	Universitat Estatal de Moscou (1999–2006) Universitat d'Humanitats de Moscou (1999–2006) Universitat Estatal de Moscou (1951–1976)
Partit	Partit Comunista de la Unio Sovietica (–1976)
Membre de	Academia Bavaresa de Belles Arts (1984?) Accademia Nazionale dei Lincei (1978?) Academia Finesa de Ciencies i Lletres (1974?)
Moviment	Filosofia continental
Professors	Valentin Asmus
Alumnes	Vladimir Porus (en) , Delir Gasemovich Lahuti (en) i Victor Konstantinovich Finn (en)
Influencies	Georg Wilhelm Friedrich Hegel , Alexis de Tocqueville , Karl Marx , Victor Hugo , Mikhail Lermontov , Aleksandr Hertsen i Nikolai Txernixevski
Carrera militar
Lleialtat	Unio Sovietica
Conflicte	Front oriental de la Segona Guerra Mundial
Obra
Estudiant doctoral	Vladimir Porus (en)
Premis (1982)   Prix Alexis de Tocqueville (en) (1978)   Premi Medicis estranger (1977)   premi Europeu d'assaig Charles Veillon (1975)   Medalla del 30e Aniversari de la Victoria en la Gran Guerra Patriotica (1967)   Medalla del 50e Aniversari de les Forces Armades Sovietiques (1965)   Medalla del 20e Aniversari de la Victoria en la Gran Guerra Patriotica (1957)   Medalla del 40e Aniversari de les Forces Armades Sovietiques   Medalla per la Conquesta de Berlin   Medalla de la victoria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriotica 1941-1945   Medalla per l'Alliberament de Praga   Orde de l'Estrella Roja   Orde de la Revolucio d'Octubre
Signatura
Lloc web	zinoviev.ru

Aleksandr Zinoviev (rus: Александр Александрович Зиновьев) ( Chukhlomskoy Uyezd ,   29 d'octubre de 1922   - Moscou ,   10 de maig de 2006 ), nom complet amb patronimic Aleksandr Aleksandrovitx Zinoviev , rus : Алекса?ндр Алекса?ндрович Зино?вьев , AFI /?l??k?sandr ?l??k?sandr?v??t? z???nov?j?f/ ^[1] fou un filosof , escriptor , socioleg i periodista rus .

Procedent d'una familia camperola pobra, i havent-se distingit en la guerra , Aleksandr Zinoviev en els anys cinquanta i seixanta va ser un dels simbols del renaixement del pensament filosofic a l'URSS. Despres de la publicacio a Occident del llibre Ziiaiuixie vissoti , rus : Зияющие высоты ("Alts desnivells"), que el va portar a la fama mundial ^[2] el 1978 va ser expulsat del pais i privat de la ciutadania sovietica. Va tornar a Russia el 1999.

El patrimoni creatiu de Zinoviev inclou prop de 40 llibres, i abasta diverses arees de coneixement sociohumanitari: sociologia , logica , etica , pensament politic. El seu treball es dificil d'atribuir a qualsevol direccio, o inserit en qualsevol marc, inclos l'academic. Les obres del genere original de la "novel·la sociologica" li van comportar el reconeixement internacional. Sovint es descrit com un pensador independent rus, una de les figures mes grans, mes originals i controvertides del pensament social rus a la segona meitat del segle  xx .

Antiestalinista en la seva joventut, Zinoviev, al llarg de la seva vida, va mantenir una posicio civil activa, i va sotmetre a critica al principi el seu sistema sovietic, despres el rus i l' occidental , i al final de la vida els processos de globalitzacio . La cosmovisio de Zinoviev es distingeix per la tragedia i el pessimisme. A Occident, com a Russia, les seves opinions inconformistes van ser durament criticades.

Joventut [ modifica ]

Zinoviev va neixer va neixer al poble de Pakhtino de l' uiezd de Txukhlomski de la gubernia de Kostroma de la RSFSR (actualment raion de Txukhlomski de l' oblast de Kostroma ) com el sise fill d'Aleksandr Iakovlevitx i Appolinaria Vassilievna. Uns anys mes tard es van traslladar a Moscou, a la recerca d'una millor qualitat de vida.

Zinoviev excel·lia a l'escola, i el 1939 va ingressar a l' Institut de Filosofia, Literatura i Historia de Moscou . Aviat va ser expulsat per una actitud negativa cap a la col·lectivitzacio forcada, i se li va prohibir d'inscriure's a qualsevol altre institut. Segons les memories de Zinoviev, mentre encara estava a l'escola, tenia la idea de matar Stalin , la qual va discutir repetidament amb amics propers; El "pla" va fallar perque no van trobar cap arma. Tambe segons les seves memories, va ser arrestat i interrogat a la Lubianka . Quan era traslladat a un dels quarters de l' NKVD , Zinoviev va aconseguir escapar. Es va amagar en diferents llocs: va marxar a Pakhtino durant un temps, va vagarejar i despres va tornar a Moscou. A la fi de 1940 es va unir a l' Exercit Roig per evitar la persecucio. A l'exercit, es va fer anomenar "Zenoviev", tot dient que havia perdut el seu passaport. Va lluitar a la Gran Guerra Patriotica , fins i tot com a aviador de combat , i va rebre honors i premis pel seu servei distingit. ^{[3] [4] [5]} .

Treball cientific a Moscou [ modifica ]

El 1946 Aleksandr Zinoviev va entrar a la Universitat Estatal de Moscou (UEM); va relatar que la seva prohibicio d'accedir a l'educacio superior es va passar per alt per un suborn: una caixa de dolcos . Es va graduar el 1951 summa cum laude amb una tesi ^[6] sobe l'estructura logica de El Capital de Marx ’. Durant les decades seguents es va convertir en un dels logics mes importants de l'URSS.

Com a professor i responsable del departament de logica de la UEM, Zinoviev acumula una reputacio subtilment dissident , en haver-se negat a expulsar el personal politicament discriminat i, en un gest de protesta contra el culte a la personalitat de Brejnev , va renunciar al consell editorial de Voprossi filossofii , rus : Вопросы философии ("Problemes de filosofia"), la principal revista sovietica sobre filosofia en aquesta epoca.

La novel·la sociologica [ modifica ]

Les diverses histories satiriques de Zinoviev s'aplegaren en el seu primer gran treball no academic, Ziiaiuixie vissoti , rus : Зияющие высоты ("Alts desnivells"). Despres de la publicacio del llibre a Suissa el 1976, ^{[7] [8]} Zinoviev va ser desposseit del seu carrec de professor, expulsat de l'Academia de Ciencies per "accions antipatriotiques incompatibles amb el titol de cientific sovietic",i destituit de l'Institut de Filosofia. A principis de 1977, per decisio del Presidium del Soviet Suprem de l'URSS, Zinoviev va ser desposseit de tots els premis estatals, inclosos els militars i els graus academics, ^[9] i se li va oferir la possibilitat d' abandonar la Unio Sovietica despres que la seva segona novel·la, titulada Svetloie budusxeie , rus : Светлое будущее ("Futur brillant"), de similar estil satiric, fos publicada a Occident el 1978. Amb la seva familia es va establir a Munic on van viure fins al 1999.

Ziiaiuixie vissoti va ser tot un exit. Aviat es va traduir a la majoria de les principals llengues europees i es llegi en veu alta en rus a traves de les emissores de radio occidentals.

Treball sociologic a l'exili [ modifica ]

Entre les obres de no ficcio de Zinoviev des d'aleshores es troben Sense il·lusions , rus : Без иллюзий (1979), Nosaltres i Occident , rus : Мы и Запад (1981), El comunisme com a realitat , rus : Коммунизм как реальность (1981) i Gorbatxevisme , rus : Горбачевизм . (1987). Aquesta ultima va ser publicada per primera vegada en frances, (Lausana, L'Age d'homme ). Sense il·lusions es una col·leccio d'assaigs, conferencies i articles periodistics que Zinoviev va publicar en diverses fonts, inclos la revista polonesa a l'exili Kultura , impresa a Paris. Explicava aixi la seva manera d'interpretacio de la societat comunista, tot expressant la lleialtat al metode cientific . Zinoviev va defensar la seva comprensio del sistema sovietic, va escriure molt sobre la relacio entre el capitalisme i el comunisme, Occident i Orient. Va criticar a Occident per subestimar l'amenaca comunista a causa de la incomprensio de la naturalesa de la societat sovietica. Occident estimava el sistema sovietic a traves dels seus propis criteris, pero, Zinoviev va argumentar que la democracia occidental i el comunisme son completament diferents. Va negar el paper de les qualitats personals dels liders sovietics, en considerar-los com a "simbols socials" ^[10] i va instar Occident a no escoltar les seves promeses. El 1983, en el seu informe "ideologia i religio marxista" en un simposi a Viena, va afirmar que "la revitalitzacio espiritual" a l'URSS no afectaria la ideologia oficial, i la politica d' Andropov no conduiria a reformes ni a una protesta social. Un any mes tard, en una serie d'esdeveniments representatius dedicats a la novel·la d' Orwell 1984 , va criticar fortament l'adequacio de la descripcio al llibre de la societat comunista. Des del seu punt de vista, el llibre no era una previsio cientifica, sino que reflectia la por dels contemporanis d'Orwell enfront de l'imaginari comunista. ^[11] Afirmava que el comunisme no va destruir, i principalment no podia haver destruit les diferencies socials entre les persones, sino que nomes va canviar les manifestacions externes de la desigualtat. El 1989, en una entrevista a Kultura , va dir que no era completament real esperar que els estats satel·lits de l' URSS (va esmentar Polonia , Hongria i Txecoslovaquia ) abandonessin l' esfera d'influencia sovietica , argumentant que la seva opinio es basava en la "solida teoria sociologica construida sobre la part superior de la logica formal ". ^[12]

Zinoviev emfasitzva la seva opinio que les principals peculiaritats del regim sovietic no eren irracionals en essencia, ni el resultat d'algunes circumstancies incidentals. Mes aviat, afirmava, seguien les "lleis de la societat" inherents, el resultat sistematic de les accions conjuntes dels seus participants. No obstant aixo, Zinoviev fou un dels critics mes oberts del regim sovietic fins a l'era de la Perestroika . ^[13] A diferencia de Soljenitsin , que buscava una especie de reactivacio de la Russia anterior a 1917, Zinoviev va negar el seu suport a l' Esglesia Ortodoxa Russa o a les doctrines nacionalistes .

En el seu llibre Occident. El fenomen de l'occidentalisme , rus : Запад. Феномен западнизма (1995), Zinoviev presenta una analisi detallada de la societat capitalista moderna que va anomenar "occidentalisme". En la introduccio al llibre, Zinoviev escriu que va arribar a una conclusio que es pot resumir de la seguent manera: en termes economics, l'occidentalisme s'esforca per crear ocupacions i fluxos d'ingressos per a aquells que no produeixen productes i serveis, i enfortir l'empresa privada com el mitja mes eficac per obligar la gent a treballar. En termes socials i politics, l'occidentalisme busca enfortir l'aspecte antidemocratic de la societat i transformar la democracia en un camuflatge del govern de l'estat totalitari.

Despres de la “Catastroika” ^[14] [ modifica ]

Zinoviev va deixar de criticar el comunisme en els inicis de la perestroika , anys abans de l'augment del crim i els problemes socioeconomics als quals va haver de fer front Russia en els anys noranta . Va parlar en defensa d'alguns aspectes del regim sovietic, i va condemnar radicalment les reformes iniciades per Boris Ieltsin . La derrota del Comite Estatal d'Emergencia , Zinoviev la va qualificar de "tragedia historica" i va avaluar negativament el col·lapse de l'URSS ; sobre Ieltsin i els reformadors russos en va parlar repetidament, utilitzant expressions extremadament dures ("idiotes", "escoria", "cretins", "ielitsinoides", etc.), i els exigia mesures punitives. ^[15]

Argumenta que Occident va ser la influencia clau en la caiguda de la Unio Sovietica "Encapcalat pels Estats Units (una supersocietat global basada en els EUA), Occident ha implementat voluntariament un programa per destruir Russia". ^[16] El 1996, va fer una crida publica a per donar suport a Guennadi Ziuganov , un candidat comunista que finalment va perdre les eleccions presidencials russes davant Ieltsin. Segons Aleksandr Soljenitsin , Zinoviev parlava de la col·lectivitzacio a la Unio Sovietica com un "regal molt esperat per als camperols russos". ^[17]

En una entrevista concedida el 1999, Zinoviev va dir:

Retorn a Russia [ modifica ]

Despres de 21 anys d'exili, Zinoviev va tornar a Russia el 1999, declarant que ja no podia viure "al camp dels que estan destruint el meu pais i el meu poble". ^[18]

La decisio de tornar va ser influenciada pel bombardeig de Iugoslavia , que Zinoviev va condemnar repetidament. Creia que la guerra dels Balcans s'estava produint contra Europa, que significava la seva degradacio i marca l'arribada d'un totalitarisme nou post-democratic i postcomunista. En l'ultima entrevista occidental "Per que estic tornant a Russia", publicada a " Le Monde ", Zinoviev va declarar canvis catastrofics a Occident i a Russia, la rendicio d'Europa a l'americanitzacio i la globalitzacio, la seva traicio als seus ideals (democracia, llibertat d'expressio, valors morals i altres) Va afirmar que, tornant a Russia, continua compromes amb valors europeus genuins. ^[19] Slobodan Milo?evi? (el filosof es va trobar amb ell el 1999), com Moammar al-Gaddafi , simbolitzaven per a Zinoviev el repte i la resistencia a la globalitzacio; la desobediencia als Estats Units despertava la seva admiracio i respecte. ^[20] . Zinoviev sostenia que totes les acusacions presentades contra Milo?evi? eren mera calumnia; tambe va declarar que admirava Radovan Karad?i? i Ratko Mladi? , a qui considerava persones significatives del segle  xx . Va comparar el proces de globalitzacio amb una Tercera Guerra Mundial , la primera fase de la qual va ser la Guerra Freda . ^[21]

Pel que fa a Iossif Stalin , Zinoviev va declarar: "el considero una de les persones mes grans de la historia de la humanitat. A la historia de Russia, al meu parer, fou encara mes gran que Lenin . Fins a la mort de Stalin era anti-estalinista, pero sempre el vaig considerar com una personalitat destacada". ^[22]

Zinoviev va parlar positivament sobre Vladimir Putin , i hi va dipositar grans esperances. Considerava la seva arribada al poder com la primera oportunitat del pais, despres del 1985, de trencar el punt mort i resistir-se a l'occidentalitzacio i la colonitzacio. No obstant aixo, va reconsiderar rapidament les seves estimacions optimistes, a finals de l'any 2000, en observar que Russia continuava perdent terreny, tot i que no va classificar Putin com a "traidor". El 2002, va escriure que Putin, tot i tenir suport popular, no estava utilitzant aquella oportunitat historica; es negava a revisar els resultats de la privatitzacio i a nacionalitzar les finances i l'energia; Zinoviev va concloure que el paper historic de Putin era legitimar les consequencies del cop d'Estat d'Ieltsin. El 2006, poc abans de la seva mort, va afirmar que Russia com a estat sobira i un unic conjunt ja no esta present; el pais presenta una imitacio ("aparent"), una formacio artificial i fragil vinculada pel complex de combustible i energia: "Russia com un potent poder energetic es un mite ideologic de la no prometedora Russia. La reduccio del progres economic a la "canonada" es un indicador de fatalitat historica. ^[23]

Aleksandr Zinoviev va morir el 10 de maig del 2006 a causa d'un tumor cerebral . ^[24]

Obres principals [ modifica ]

Logica [ modifica ]

• Восхождение от абстрактного к конкретному (basat en El Capital de Karl Marx ). Tesi doctoral. Moscou, 1954.
• Философские проблемы многозначной логики. Moscou, 1960.
• Логика высказываний и теория вывода. Moscou, 1962.
• Основы логической теории научных знаний. Мoscou, 1967.
• Комплексная логика. Moscou, 1970.
• Логика науки. Moscou, 1971.
• Логическая физика. Moscou, 1972.
• Logische Sprachregeln. Eine Einfuhrung in die Logik. (Juntament amb H. Wessel). Berlin, Munic, Salzburg, 1975.
• Очерки комплексной логики. Moscou, 2000.
• Восхождение от абстрактного к конкретному (sobre material de El Capital de Karl Marx). Moscou, 2002.
• Логический интеллект. Moscou, 2005.
• Фактор понимания. Moscou, 2006.

Literatura [ modifica ]

A l'editorial ≪L'Age d'Homme≫ [ modifica ]

• Зияющие высоты (1976)
• В преддверии рая (1979)
• Записки ночного сторожа (1979)
• Светлое будущее (1978)
• Жёлтый дом (1980, 2 тома)
• Homo Sovieticus , rus : Гомо Советикус (1982)
• Мой дом ? Моя чужбина. Novel·la en vers (1982)
• Нашей юности полёт (1983)
• Евангелие для Ивана. Poemes (1984)
• Иди на Голгофу (1985)
• Пара беллум (1986)
• Живи (1989)
• Катастройка (1990)

Altres obres [ modifica ]

• Allegra Russis / Веселье Руси. Poemes. Mila, 1990.
• Глобальный человейник. Moscou, 1997.
• Русская судьба, исповедь отшепенца. Llibre de memories Moscou, 1999.
• Затея. Moscou, 2000.
• Русская трагедия. Moscou, 2002.

Sociologia i periodisme [ modifica ]

A l'editorial ≪L'Age d'Homme≫ [ modifica ]

• Без иллюзий. Col·leccio d'articles (1979)
• Мы и Запад. Col·leccio d'articles (1981)
• Коммунизм как реальность (1981)
• Ни свободы, ни равенства, ни братства. Col·leccio d'articles (1983)
• Русский эксперимент (1995)

Altres obres [ modifica ]

• Горбачевизм. Nova York, 1988.
• Запад. Феномен западнизма. Moscou, 1995.
• Посткоммунистическая Россия: публицистика 1991?1995.Moscou, 1996.
• На пути к сверхобществу. Moscou, 2000.
• Гибель русского коммунизма. Moscou, 2001.
• Идеология партии будущего. Moscou, 2003.
• Логическая социология. Moscou, 2003.
• Распутье. Moscou, 2005.

Citacions famoses ^{[25] [26]} [ modifica ]

• Знание фактов само по себе еще не дает понимания / El coneixement dels fets en si mateix no dona comprensio.
• Боль ощущается не так остро, если имеешь твердое решение выстоять / El dolor no es tan agut si tens una ferma decisio de resistir.
• Когда человек перестает учиться, он вступает в стадию старения / Quan una persona deixa d'aprendre, entra a l'etapa de l'envelliment.
• Понимание вообще не приходит без усилия. Без усилия приходят только заблуждения / La comprensio no arriba de cap manera sense esforc. Sense esforc, nomes apareixen errors.
• Главное не в том, что есть отклонения от нормы, а в том, что есть норма, с необходимостью рождающая эти отклонения / El mes important no es que hi hagi desviacions de la norma, sino que hi ha una norma que necessariament dona lloc a aquestes desviacions.
• Степень свободы определяется тем, в какой мере общество способно допустить фактическую свободу в отношении действий людей, считаемых оппозиционерами / El grau de llibertat es determina pel grau en que la societat pot permetre la llibertat real en relacio amb les accions de persones considerades opositores.
• Государственные интересы ? это абстракция. Есть интересы определённых категорий людей, которые они маскируют под государственные / Els interessos de l'Estat son una abstraccio. Hi ha interessos de determinades categories de persones que es disfressen d'estat.
• Предводителем крыс не может быть лев. Предводителем крыс может быть только крыса / El lider de les rates no pot ser un lleo. El lider de les rates nomes pot ser una rata.

Honors [ modifica ]

(excepte els titols cientifics sovietics i les medalles de guerra)

• membre de l' Academia Finesa de les Ciencies , 1974
• membre de l'Academia de les Arts de Baviera, 1984
• Guardonat amb el Prix Europeen de l'essai Charles-Veillon , 1977
• Guardo Millor Novel·la Europea,, 1978
• Guardonat amb el Prix Medicis Etranger , 1978
• Guardonat amb el Prix Alexis de Tocqueville , 1982
• Ciutada honorari de Ravenna , Avinyo , Aurenja i Kostroma

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Kirkwood , Michael. Alexander Zinoviev: An Introduction to His Work (en angles). Palgrave Macmillan UK, 1992. ISBN 978-1-349-12485-5 .  
• Fokin , Pavel. Александр Зиновьев: Прометей отвергнутый (en rus). Мoscou: Molodaia gvardia, 2016, p. 749 (Jizn zametxatelnikh liudei). ISBN 978-5-235-03928-5 .  
• Krilov , Konstantin. Прогнать чертей (en rus). Moscou: Skimen, 2010, p. 318?408 (Russkie dumi). ISBN 978-5-903066-06-3 .  
• Janson , Charles. ≪Alexander Zinoviev: Experiences of a Soviet Methodologist≫. A: Hanson P., Kirkwood M (eds.). Alexander Zinoviev as writer and thinker: an assessment (en angles). Londres: Palgrave Macmillan, 1988, p. 10?25. ISBN 978-1-349-09190-4 .   ( online ) ISBN 978-1-349-09192-8 ( impres )

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons
	Viquidites