Aleksandr Galitx

Biografia
Naixement	(ru) Александр Аронович Гинзбург 19 octubre 1918 Dnipro (Ucraina)
Mort	15 desembre 1977 (59 anys) Paris
Causa de mort	Electrocucio
Sepultura	cementiri rus de Sainte-Genevieve-des-Bois
Dades personals
Formacio	Institut de Literatura Maksim Gorki
Activitat
Camp de treball	Poesia , chanson , guio cinematografic , forma dramatica i literatura
Ocupacio	poeta , cantant , cantautor , guitarrista , lletrista , guionista , compositor , compositor de cancons , escriptor , dramaturg , chansonnier
Genere	Bard i obra de teatre
Nom de ploma	Галич
Instrument	Veu
Familia
Fills	Grigory Mikhnov-Vaytenko (en)
Germans	Valeri Ginzburg (en)

Aleksandr Galitx ( Dnipro ,   19 d'octubre de 1918   - Paris ,   15 de desembre de 1977 ), nom complet amb patronimic Aleksandr Arkadievitx Galitx ( rus : Алекса?ндр Арка?дьевич Га?лич (   ^{?   i}    escolteu-ne la pronunciacio en rus ), ucraines : Олександр Аркад?йович Галич Oleksandr Arkadiovitx Halitx ; nascut Aleksandr Aronovitx Guinzburg , rus : Алекса?ндр Аро?нович Ги?нзбург (   ^{?   i}    escolteu-ne la pronunciacio en rus ), ucraines : Олександр Аркад?йович Г?нзбург , Oleksandr Arkadiovitx Hinzburh , fou un poeta , guionista , dramaturg , novel·lista , cantautor i dissident sovietic. Membre de la Unio Nacional de Solidaristes Russos (NTS). ≪Galitx≫ ( rus : Галич ) es el seu nom de ploma , format per les lletres del seu cognom i nom, G uinzburg (≪Г≫), Al eksandr (≪Ал≫) i el seu patronimic Arkadiev itx (≪ич≫).

Biografia [ modifica ]

Va neixer el 19 d'octubre de 1918 a Iekaterinoslav (ara Dnipro ), Ucraina , en una familia d'intel·lectuals jueus. El seu pare, Aron Samoilovitx Guinzburg, era economista, i la seva mare, Fanni Borissovna Veksler, treballava en un conservatori de musica . Durant la major part de la seva infancia va viure a Sebastopol . Abans de la Segona Guerra Mundial va entrar a l' Institut de Literatura Maksim Gorki ; despres es va traslladar a l'Estudi d'Opera i Drama de Konstantin Stanislavski , i despres a l'Estudi-Teatre d' Aleksei Arbuzov i Valentin Plutxek (en 1939). Quan va esclatar la Gran Guerra Patriotica , Galitx va ser reclutat a l'exercit. Pero la junta medica va descobrir que tenia un defecte congenit del cor i s'allibera del servei.

Va escriure obres de teatre i guions de cinema. A final de la decada de 1950 , va comencar a escriure cancons i a cantar-les acompanyant-se amb la seva guitarra . Sota la influencia de la tradicio de romanc de la ciutat russa i l'art d' Aleksander Vertinski , Galitx va desenvolupar la seva propia veu dins del genere. Practicament sense ajuda va crear el genere de la ≪ canco bard ≫. Moltes de les seves cancons parlaven de la Segona Guerra Mundial i la vida dels interns als camps de concentracio ?temes que Vladimir Vissotski tambe va comencar a abordar si fa no fa al mateix temps?. Va aconseguir fer-se popular entre la gent amb l'adveniment del magnetofon .

Les seves primeres cancons, tot i que bastant innocents politicament parlant, estaven, pero, clarament fora de to amb l'estetica sovietica oficial. Van marcar un punt d'inflexio en la vida creativa de Galitx, ja que abans d'aixo, ell era un home de lletres sovietic forca reeixit. Aixo al seu torn tambe va ser provocat per l'estrena avortada de la seva obra Matrosskaia Tixina ( rus : Матросская тишина ; 'El silenci del mariner' ), escrita per al recentment inaugurat Teatre Sovremennik . L'obra, ja assajada, va ser prohibida pels censors, que afirmaven que l'autor tenia una visio distorsionada de la funcio dels jueus a la Gran Guerra Patria . Aquest episodi Galitx el descriu mes endavant en una historia autobiografica titulada Generalnaia Repetitsia ( rus : Генеральная репетиция ; 'Assaig general' ).

La cada cop mes aguda critica del regim sovietic, per part de Galitx, en la seva musica, li va causar molts problemes. Despres que es va establir el 1970, el dissident Comite de Drets Humans a l'URSS va incloure Galitx com a membre honorari. ^[1] Li fou prohibit donar concerts publics. De fet, li fou prohibida qualsevol activitat professional i laboral. Es va guanyar la vida cantant les seves cancons als pisos, els anomenats ≪concerts de la casa≫ que arreplegaven molt pocs ingressos. Les seves cancons es van distribuir i comunicar amb enregistraments clandestins, a traves dels quals es va fer cada vegada mes popular, tot i que el KGB els confiscava durant els registres.

El 1971, va ser expulsat de la Unio d'Escriptors Sovietics , a la qual s'havia unit el 1955. El 1972, va ser expulsat de la Unio de Cineastes. Aquest any es va convertir a l' Esglesia Ortodoxa i fou batejat per Aleksandr Men .

Galitx es va veure obligat a emigrar de la Unio Sovietica el 1974. Al principi visque a Noruega durant un any, i alla va fer els seus primers enregistraments fora de l'URSS. Aquests van ser transmesos per Radio Liberty , un emissora de radio promoguda pels Estats Units i prohibida a l'URSS. Les seves cancons es van fer immensament populars a l'escena underground pel fet de ser obertament critiques cap al govern sovietic. Mes tard es va traslladar a Munic i finalment a Paris.

A la nit del 15 de desembre de 1977 va morir tragicament per una descarrega electrica al connectar l' antena al televisor . Si be la seva mort sembla haver estat un accident, alguns creuen que va ser un assassinat, ja sigui per part del KGB de la CIA (Galitx era conegut per ser un nostalgic ; es va negar a acceptar la ciutadania estatunidenca i vivia amb el seu document de viatge per a refugiats : ^[2] es deia que el govern sovietic pensava en el seu retorn a l'URSS com a forma de fer mal a la reputacio del moviment dissident sovietic) ^{[3] [4]} I com la seva dona estigue absent tot el dia, ningu no va ser testimoni de les circumstancies exactes de la seva mort. ^[5] En diverses entrevistes, la seva filla del primer matrimoni, Alena Galitx-Arkhanguelskaia, va dir que mai havia cregut en la versio oficial i que sospitava que Vladimir Vissotski va estar involucrat en la mort del seu pare (suposadament va visitar Galitx el dia de l'accident). ^{[4] [6]} Tambe va dir que la policia francesa no va dur a terme una investigacio adequada, i que la vidua, Anguelina Nikolaievna, va rebre xantatge per part de la direccio de Radio Liberty (propietat del govern dels Estats Units) que es va obstinar en la versio accident : ≪de manera que considerarem que es un accident laboral mortal i li pagarem una renda anual. Altrament, no li pagarem ni un franc i haura de deixar el pis≫. Alhora, alguns dels seus amics de Paris ?el poeta Vassili Betaki i Mikhail Xemiakin , en particular? van admetre que la seva mort va ser un accident, de fet, a consequencia de la seva falta d'experiencia en l'electronica, i afirmaren que totes les especulacions estaven fora de lloc. ^[7] Aleksandr Galitx va ser enterrat el 22 de desembre de 1977 , prop de Paris, al Cementiri rus de Sainte-Genevieve-des-Bois (amb un error en la data de naixement).

El 12 de maig de 1988 , a peticio de la filla del poeta, Alena Arkhanguelsk, Aleksandr Galitx fou readmes a la Unio de Cineastes de l'URSS , i el 15 de maig de 1988 ho fou a la Unio d'Escriptors Sovietics . ^[8] En l'estiu de 1993 , a Aleksandr Galitx li fou retornada la ciutadania russa. ^[8] El 2003, a Akademgorodok ( Novossibirsk ), on havia actuat el 1968, es va posar la primera placa commemorativa a un edifici. El mateix any es va fundar la Societat Memorial Aleksandr Galitx.

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• Biografia al web bard.ru (rus)
• Aleksandr Galitx canta "Kogda ia Vernus" (Quan tornis) Video a YouTube i lletra al web bards.ru