De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Albert Kesselring
(
8 d'agost
de
1881
†
16 de juliol
de
1960
) fou un
Mariscal alemany
que va comandar el Grup de l'Exercit C durant la
Segona Guerra Mundial
. Tenia el sobrenom de "Albert el somrient" o "Kesselring el somrient".
Va neixer a
Marktsteft
, (
Baviera
,
Alemanya
), el 1885, de pares professors (Karl i Rosa Kesselring). Es va unir a l'exercit alemany el 1904 i es va convertir en oficial cadet en el 2n Regiment d'Artilleria a
Peu Bavaro
. Va servir en diversos comandaments de cossos i divisions en la
Primera Guerra Mundial
. Despres de diversos destins a infanteria i oficines, va ser nomenat cap administratiu del Ministeri de l'Aire alemany. Kesselring es va mantenir en aquesta posicio fins al juny de 1936, quan va ser nomenat cap de l'Estat Major de les Forces Aeries.
Segona Guerra Mundial
[
modifica
]
Polonia, Franca i Anglaterra
[
modifica
]
El somrient Kesselring.
En la campanya polonesa va tenir a les seves ordres a la
Luftflotte
(Flota Aeria) I i posteriorment, el 1940, a la Luftlotte II a Franca. Durant la Batalla d'Anglaterra va estar a punt d'aconseguir derrotar la
Royal Air Force
. Encarregat personalment per
Hermann Goring
de dirigir l'ofensiva de bombardejos sobre Londres (dos ≪raids≫ diurns contra la capital britanica, saldats amb la perdua de nombrosos avions, van obligar a posposar indefinidament l'Operacio Lleo Mari). Tot i les critiques a la seva actuacio durant les evacuacions de Dunkerque, Kesselring rebre el titol de mariscal de camp el 19 de juliol de 1940.
Africa i Italia
[
modifica
]
El desembre de 1941 Kesselring va ser nomenat Comandant en Cap (Sud) al comandament de totes les forces aeries en els escenaris de la Mediterrania i repartint-se amb
Erwin Rommel
la direccio de la campanya del Nord d'Africa. A la tardor de 1943 va ser reassignat com Comandant en Cap (Sud-oest) amb comandament nominal de les forces armades alemanyes a Italia, on va liderar una reeixida campanya de dotze mesos de defensa de la peninsula, contradient les declaracions de
Winston Churchill
en que afirmava que Italia era un ≪punt feble≫. Des de
Roma
, on va instal·lar el seu quarter general, va reclamar constantment mes avions per reforcar la cobertura aeria de l'Eix a la Mediterrania.
El
25 d'octubre
de
1944
Kesselring resultava seriosament ferit al xocar el seu cotxe amb un tanc que s'incorporava a la carretera.
Despres de recuperar-se de les seves ferides, Kesselring va ser transferit a Alemanya com Comandant en Cap del Front Occidental, en substitucio del Mariscal
Gerd von Rundstedt
el marc de 1945 i posteriorment designat com Comandant en Cap (Sud). Negocia de manera eventual la rendicio amb les autoritats militars aliades, encara que va romandre lleial a
Adolf Hitler
fins que va ser informat de la seva mort. Va ser fet presoner a
Saalfelden
el 6 de maig de 1945.
Despres de la guerra
[
modifica
]
Despres de la guerra, el
1947
, els britanics el van jutjar pels afusellaments de 320 partisans presoners, comesos per tropes sota el seu comandament. Va ser trobat culpable i condemnat a mort. Aquesta sentencia va causar gran controversia i protesta, i Kesselring va veure la seva pena commutada per la de cadena perpetua a la preso de Werl (Westfalia). Va ser alliberat l'octubre de 1952 en consideracio per la seva delicada salut. L'any seguent va publicar la seva autobiografia,
Soldat bis zum letzte Tag
(Un soldat fins a l'ultim dia). Va morir a
Bad Nauheim
el
16 de juliol
de
1960
.
Dates de promocio
[
modifica
]
Fahnrich
(4 de febrer de 1905);
Leutnant
(8 de marc de 1906):
Oberleutnant
(25 d'octubre de 1913);
Hauptman
(19 de maig de 1916);
Major
(1 d'abril de 1925);
Oberstleutnant
(1 de febrer de 1930);
Oberst
(1 d'octubre de 1932);
Generalmajor
(1 d'abril de 1934);
Generalleutnant
(1 d'abril de 1936);
General der Flieger
(1 de juny de 1937);
Generalfeldmarshall
(19 de juliol de 1940)
Condecoracions
[
modifica
]
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Brillants
:
[1]
Creu de Cavaller: (30/09/1939)
Fulles de Roure: (25/02/1942) (78e)
Espases: (18/07/1942) (15e)
Brillants: (19/07/1944) (14e)
Creu de Ferro 1914 de 1a Classe
Creu de Ferro 1914 de 2a Classe
[2]
Medalla del Princep Regent Leopold
Orde del Merit Militar de IV Classe amb Espases i Corona
(Baviera)
[2]
Cavaller de 2a classe amb Espases de l'orde d'Albert
[2]
(Saxonia)
Creu d'Honor dels Combatents del Front
Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht de I i IV classe
Medalla de l'1 d'octubre de 1938
Barra 1939 a la Creu de Ferro de I Classe
? 25 de setembre de 1939
Barra 1939 a la Creu de Ferro de II Classe
? 12 de setembre de 1939
- Cinta de maniga d'Africa
- Insignia combinada de Pilot?Observador en Or i Diamants
[3]
- Insignia de pilot de caca d'or amb placa "400"
Gran Creu de l'orde de la Corona d'Italia
- ↑
Veit Scherzer:
Die Ritterkreuztrager 1939?1945.
Scherzers Militaer-Verlag, Ranis, Jena 2007,
ISBN 978-3-938845-17-2
, S. 438
- ↑
2,0
2,1
2,2
Rangliste des Deutschen Reichsheeres.
Mittler & Sohn, Berlin, S. 118
- ↑
Jorg Nimmergut
:
Deutsche Orden und Ehrenzeichen bis 1945.
Band 4.
Wurttemberg II ? Deutsches Reich.
Zentralstelle fur wissenschaftliche Ordenskunde, Munchen 2001,
ISBN 3-00-001396-2
, S. 2441
|
|---|
Balck, Hermann
·
Brandi, Albrecht
·
Dietrich, Josef
·
Galland, Adolf
·
Gille, Herbert Otto
·
Gollob, Gordon
·
Grag, Hermann
·
Hartmann, Erich
·
Hube, Hans-Valentin
·
Kesselring, Albert
·
Lent, Helmut
·
Luth, Wolfgang
·
Manteuffel, Hasso von
·
Marseille, Hans-Joachim
·
Mauss, Karl
·
Model, Walter
·
Molders, Werner
·
Nowotny, Walter
·
Ramcke, Hermann-Bernhard
·
Rommel, Erwin
·
Rudel, Hans-Ulrich
·
Saucken, Dietrich von
·
Schnaufer, Heinz-Wolfgang
·
Schorner, Ferdinand
·
Schulz, Adelbert
·
Strachwitz von Gross-Zauche und Camminetz, Hyazinth Graf
·
Tolsdorff, Theodor
|
